D'ençà que l'esquerra va desnonar el PP de la Generalitat Valenciana, les entitats civils per la normalització del català al País Valencià han reivindicat tres qüestions: la incorporació del Consell a l'Institut Ramon Llull, la instauració de la capacitació lingüística per als treballadors públics i la reciprocitat del senyal entre les televisions que comparteixen àmbit lingüístic. Unes reclamacions en matèria de drets lingüístics, a la qual s'ha sumat darrerament l'impuls d'una llei d'igualtat lingüística que corregisca les mancances de la Llei d'Ensenyament i Ús del Valencià, que no han estat completament ateses per part del Botànic, especialment pels sectors menys proclius a la llengua pròpia i amb escassa identificació valencianista.
Si bé s'ha aprovat una llei de funció pública que instaura la competència lingüística -encara que aigualida, en opinió d'aquestes entitats- i la conselleria d'Educació ha signat acords de col·laboració amb l'Institut Ramon Llull, la reciprocitat d'À Punt, TV3 i IB3 segueix com a una assignatura pendent. Els temors d'una facció del Govern valencià van aturar el projecte de reciprocitat de senyal que, en principi, se circumscriuria només a TV3. Per gaudir del senyal d'IB3, caldria esperar a l'obtenció d'un nou múltiplex per al País Valencià, una reivindicació botànica que, com ocorre amb l'obtenció d'un finançament autonòmic just, sembla ignorada pel Govern espanyol.
Mentre el Consell segueix sense implementar un projecte de reciprocitat amb la resta de televisions de l'àmbit lingüístic, Joan Baldoví, diputat de Compromís al Congrés, ha inscrit aquest dijous una iniciativa a la cambra estatal perquè «s'inste al Govern d'Espanya a prendre les mesures necessàries per fer efectiva la reciprocitat de totes les cadenes de televisió públiques en el conjunt de l'Estat i a retre comptes en un màxim de tres mesos des de la presa en consideració d'aquest acord». O dit d'una altra manera: a garantir que tots els habitants de l'Estat espanyol puguen veure les diferents cadenes autonòmiques existents.
La iniciativa parlamentària, la qual és calcada a la presentada pels valencianistes a les Corts Valencianes i que van aprovar les forces botàniques el 31 d'octubre de l'any 2019, recorda que a l'Estat espanyol «quasi la totalitat de les comunitats autònomes, és a dir, 13 de 17, així com les dues ciutats autònomes, compten amb corporacions públiques de ràdio i televisió». «En aquest sentit, la reciprocitat de totes les televisions públiques autonòmiques seria de gran utilitat per a millorar la cohesió interterritorial i també per fomentar i protegir el pluralisme cultural i lingüístic de l'Estat», raona Compromís a l'escrit.
A la proposta registrada en la Cambra Baixa, assenyala que «les recomanacions dels experts sobre l'aplicació de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries recollides a l'informe Protegir i promoure la diversitat cultural, enfortir Europa, del Comitè Europeu de les Regions publicat l'any 2018, van, justament, en aquesta línia, i proposa aquesta reciprocitat per garantir el dret a la informació i a la comunicació en les llengües regionals». «Al capítol I del títol II», afegeix citant la regulació de l'any 2010 sobre la comunicació audiovisual, «es consagra íntegrament la garantia de drets dels ciutadans a rebre comunicació audiovisual en condicions de pluralisme cultural i lingüístic, un fet que implica la protecció de les obres audiovisuals europees i espanyoles en les seues diferents llengües».
.jpg)
Amb l'objectiu de reforçar els seus arguments respecte d'una proposta que referma la posició de Compromís com a força que defensa la pluralitat territorial a l'Estat espanyol, així com la consolidació i ampliació del sistema autonòmic, cita l'article 4.3 de la llei mencionada de comunicació audiovisual: «Els operadors de serveis de comunicació audiovisual han de promoure el coneixement i la difusió de llengües oficials a l'Estat i de les seues expressions culturals. En aquest sentit, els operadors de titularitat pública han de contribuir a la promoció de la indústria cultural, especialment a la de creacions audiovisuals vinculades a les diferents llengües i cultures existents de l'Estat». I refermen la seua exposició mencionant l'article 5.1 de la mateixa llei: «Totes les persones tenen el dret que la comunicació audiovisual incloga una programació en obert que reflectisca la diversitat cultural i lingüística de la ciutadania».
«El nostre propòsit és millorar la cohesió interterritorial, així com protegir i promoure el pluralisme cultural i lingüístic de l'Estat aprofitant una inversió publica que ja s'està realitzant des de pràcticament tots els governs territorials. Actualment només és possible accedir a les televisions públiques a través d'internet i plataformes de pagament, el que contribueix encara més a la fractura digital, tant en l'àmbit socioeconòmic com en el generacional», exposa Joan Baldoví, qui apunta en declaracions a aquest setmanari: «En un estat marcat per un excessiu pes de Madrid i una deficiència de representació de les perifèries, seria una bona mesura perquè el conjunt dels ciutadans estatals pogueren tenir una visió favorable de la diversitat i la pluralitat existent».
Aquesta proposta, la qual significaria que un madrileny poguera veure ETB1, un extremeny gaudira de la programació de TVG o que a la comarca catalanoparlant de Múrcia gaudiren de tres canals amb la seua llengua, «fomentaria», a parer de Baldoví, «una societat més unida». «Si volem una major cohesió entre els territoris, i corregir les actuals distàncies entre Madrid i la perifèria, hem de possibilitar que qualsevol persona puga tenir accés a la informació de proximitat, a la programació lligada a la seua terra i als continguts audiovisuals en la seua llengua», defensa.
«Les televisions autonòmiques són claus per al reconeixement de la diversitat cultural, territorial i lingüística i el foment de la convivència a través dels mitjans audiovisuals, tal com recomana la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries i recull la legislació espanyola en la Constitució i en la Llei General de la Comunicació Audiovisual», esgrimeix. I anota: «Canal 9, per exemple, va servir perquè gent castellanoparlant del País Valencià aprenguera el valencià, tal com va confessar-me una persona d'Elda. Em deia que va aprendre gràcies a Bola de Drac. Les televisions són un instrument fonamental per promocionar una llengua». «Amb aquesta proposta, hi hauria més consciència de la pluralitat i diversitat de l'Estat espanyol», subratlla, així com reivindica que «a l'escola es tinga la possibilitat d'aprendre una de les altres llengües de l'Estat».
Malgrat que el Govern espanyol no ha realitzat cap pas a favor dels drets lingüístics fins al moment i que el dividend digital pot retallar encara més el marge per implementar la mesura, el parlamentari valencianista sosté que «qualsevol mesura és possible amb voluntat política». I avisa: «D'entrada, aquest executiu central hauria de ser més sensible i procliu cap aquestes iniciatives. Amb tot, s'ha de recordar que la seua majoria està fomentada gràcies al vot de forces territorials que són plenament favorables».