Annals de l'autogovern valencià

La paradoxa de l'Estatut d'Autonomia valencià

La pressió en els despatxos de l'UCD i en el carrer del blaverisme va limitar les aspiracions d'un autogovern de primera. Tot i que la reforma pactada de l'Estatut d'Autonomia entre PP i PSPV-PSOE l'any 2006 contenia punts foscos, van ampliar-se competències en matèria fiscal, social i de seguretat. Els populars, però, s'han oposat al desenvolupament d'algunes d'elles per part del Govern del Botànic i el Govern de Mariano Rajoy ha convertit en paper mullat el dret civil valencià, blindat estatutàriament gràcies als seus recursos al Tribunal Constitucional. PP i PSOE, a més, han pactat durant repetides ocasions ajornar la votació de la denominada clàusula Camps.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tot estava a punt. Les pancartes havien estat preparades dies abans i la consigna era ben clara. El calendari marcava 9 d'Octubre, com aquest dilluns, i el sentiment autonomista i nacional del País Valencià es notava. «Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia», van repetir les més de 800.000 persones que van recórrer els carrers de València aquella jornada. Era 1977, i malgrat que la violència feixista feia acte de presència -unes setmanes després seria assassinat l'activista Miquel Grau a Alacant-, hi havia certa unitat entre els partits polítics en el clam a favor d'un Estatut d'Autonomia que assegurara un autogovern de primera. Com el de Catalunya o el País Basc.

Aquella unitat, tanmateix, fou un mirall. La derrota de l'UCD al País Valencià va provocar un terrabastall a la formació conservadora. I el líder indiscutible del partit, Adolfo Suárez, va enviar Fernando Abril Martorell per frenar alguns corrents interns ucedistes que apostaven per una autonomia sense complexos al territori valencià. També per evitar una aliança entre Catalunya i el País Valencià. Abril Martorell, junt amb altres jerarques de l'UCD com ara Manuel Broseta Pont, van convertir-se en els instigadors intel·lectuals d'un moviment nascut de la maror franquista que encara estava inserida en certs moviments associatius, com era el blaverisme. La seua versió més virulenta, de fet, va convertir-se en força de xoc al carrer per aturar tot aquell procés.

Nogensmenys, va impulsar-se l'any 1979 un primer estatut d'autonomia valencià a la població de Morella (Ports) per part d'un conjunt d'intel·lectuals i acadèmics. L'esborrany de carta magna dels valencians recollia competències com ara una Agència Tributària pròpia o la gestió dels aeroports i els ports. Però la pressió als despatxos de l'UCD, els moviments de determinats personatges del socialisme espanyol després del cop d'Estat de 1981, la bota militar al clatell de la jove democràcia espanyola i la violència de l'extrema dreta i el blaverisme irredempt van condicionar l'Estatut d'Autonomia valencià aprovat l'any 1982. No debades, va ser acceptat per la via lenta de l'article 143 de la Constitució Espanyola –el del famós «cafè per a tothom»- i no a través del 151, que reconeixia les competències i els drets de les nacionalitats històriques.

Imatge de l'exposició al Muvim sobre la manifestació històrica del 9 d'octubre de 1977 en favor de l'Estatut d'Autonomia valencià| EL TEMPS

Només el nyap de l'aprovació la Llei Orgànica de Transferències valenciana va possibilitar gaudir d'algunes competències que tenien territoris com ara Galícia o Andalusia. «A molts, ens va parèixer que l'estatut, per la voluntat de la dreta, havia sorgit qualitativament a escala política minvat», va admetre l'ex-president valencià, Joan Lerma (PSPV-PSOE). L'exemple paradigmàtic de les renúncies fou el canvi de bandera -la senyera sense blau per la coronada- o la denominació del territori -el terme Comunitat Valenciana va substituir al del País Valencià, tot i que Emilio Attard, ex-dirigent de l'UCD, va reconèixer en una entrevista a EL TEMPS que el nom de Comunitat Valenciana era «una imbecil·litat»-.

Sense desenvolupar

Després d'aquell anhel frustrat i de la imposició del marc simbòlic de la dreta al País Valencià, l'any 1996 les Corts Valencianes van aprovar iniciar la reforma de l'Estatut d'Autonomia valencià. Un procés que va tancar-se deu anys més tard, quan el PP de Francisco Camps i el PSPV-PSOE encapçalat per Joan Ignasi Pla va pactar una revisió de la carta magna valenciana que gens va agradar a la resta de forces de l'esquerra com ara el Bloc, Esquerra Unida o Esquerra Republicana del País Valencià. Les referències a «idioma valencià» i les possibles conseqüències jurídiques que se'n podien derivar per a la unitat de la llengua o el trasllat i no eliminació de la tanca del 5% de l'Estatut a la mateixa llei electoral eren alguns dels greuges assenyalats. L'excessiva mà de Ferraz en les negociacions també va generar malestar al si del socialisme valencià.

Amb tot, aquella reforma va incloure canvis que aprofundien en l'autogovern valencià. La possible creació d'uns Mossos valencians, la introducció de drets socials com ara una renda garantida de ciutadana o ajudes a l'habitatge o la potestat d'engegar una Agència Tributària pròpia sota el nom de Servei Tributari Valencià eren algunes de les competències que guanyava el País Valencià. La creació d'un Consell de Justícia, la introducció de la denominada clàusula Camps de lligar el pes poblacional del País Valencià al percentatge d'inversions que ha de rebre el territori o el teòric blindatge del dret civil valencià eren altres aspectes destacats.

Francisco Camps, expresident de la Generalitat Valenciana, que va pactar la reforma de l'Estatut d'Autonomia valencià l'any 2006 amb l'ex-líder socialista, Joan Ignasi Pla | EL TEMPS 

Tot i que en aquell moment l'infrafinançament dels valencians encara no estava ni de bon tros damunt la taula, l'Estatut fixava que «el sistema d'ingressos de la Comunitat Valenciana regulat en la Llei Orgànica que preveu l'article 157.3 de la Constitució haurà de garantir els recursos financers que, atenent les necessitats de despesa de la Comunitat Valenciana, asseguren el finançament suficient per a l'exercici de les competències pròpies en la prestació del conjunt dels serveis públics assumits, preservant en tot cas la realització efectiva del principi de solidaritat en tot el territori nacional garantit en l'article 138 de la Constitució». Un colp d'ull per evitar un problema que qüestiona la mateixa suficiència financera de l'autogovern valencià.

11 anys després d'aquella reforma, però, les principals competències obtingudes no s'han desenvolupat. Tot i implementar-se les ajudes a l'habitatge i la renda garantia de ciutadania -ara reconvertida en la Renda Valenciana d'Inclusió, amb un estil més similar a la prestació fixada a l'Estatut que tenia com a referent el model basc-, la Carta de Drets Socials impulsada pel PP, i que era un altre mandat estatutari, va quedar totalment descafeïnada. La norma, encara que en aquell moment va comptar amb el vistiplau dels populars, exclou serveis bàsics com ara la sanitat o l'educació.

Ara bé, l'exemple més paradoxal és la creació d'un cos propi de la Policia Autonòmica valenciana, diferent de l'actual Unitat Adscrita de la policia espanyola que l'executiu del socialista Ximo Puig ha ampliat en competències i pretén augmentar-la en personal en cas d'arribar a un acord amb l'Estat. Serafín Castellano, ex-conseller de Governació i involucrat en el càrtel del foc, va proposar la creació d'un cos policial autonòmic propi l'any 2009 -després que Camps, en la seua etapa de regionalisme intens, amagara amb la proposta-, però la divisió a les files populars i la negativa de Gènova van frustrar-ho.

El director general de Seguretat, José María Ángel, i el president valencià, Ximo Puig, amb la policia de la Generalitat Valenciana | EL TEMPS

Amb la nova Llei de Coordinació de la Policia Local, s'ha obert la porta a la creació d'uns Mossos a la valenciana en una de les disposicions addicionals de la nova norma de seguretat local. La mesura, que compta amb el beneplàcit del Botànic, és rebutjada pel PP i Ciutadans. El cos es formaria a través de policies locals, encara que serà una comissió parlamentària a les Corts Valencianes l'encarregada de debatre el model. El maltractament fiscal del País Valencià i la priorització de la despesa social, tanmateix, deixen aquesta aposta per a una altra legislatura.

El cas de l'Agència Tributària, però, sembla diferent. La secretària autonòmica d'Hisenda, Clara Ferrando (Compromís), va detallar l'estiu passat el procés per impulsar aquest Servei Tributari Valencià. Amb tres fases, l'objectiu és «reduir dràsticament els nivells de recaptació executiva que actualment presta l'Agència Espanyola d'Administració Tributària» i transformar les actuals estructures tributàries valencianes en un organisme que compte «amb personalitat jurídica i pressupost propi, i que permeta el desenvolupament d'una veritable Agència Valenciana de Tributs en el marc de la llei reguladora del Sector Públic de la Generalitat Valenciana». El PP, quan va anunciar-la Puig pocs mesos després d'arribar a la presidència, va afirmar que era un símptoma «de la deriva independentista del Consell». Res no importava que l'hagueren pactat amb el PSPV el 2006.

Menyspreada

La denominada clàusula Camps, amb tot, ha tingut una sort diferent. L'exigència que el País Valencià reba una inversió d'acord al seu poblacional -actualment, compta al voltant d'un 8% de la inversió total estatal, quan la població valenciana representa un 11% dels habitants de l'Estat- s'ha topat al mur del Congrés dels Diputats. I tot, malgrat el consens entre les formacions valencianes. Fins a sis vegades aquesta tramitació s'ha ajornat. Les dues últimes vegades va aprovar-s'hi, però la convocatòria d'eleccions espanyoles va obligar-ne a repetir el procés.

Isabel Bonig, per part del PP, Fran Ferri, en representació de Compromís, i Manuel Mata, síndic parlamentari del PSPV-PSOE (a la imatge), van ser els encarregats de defendre la reforma de l'Estatut d'Autonomia valencià al Congrés per introduir la denominada clàusula Camps. 

L'any 2016, i a quatre dies de la Diada nacional del País Valencià que aquest dilluns té lloc, la cambra espanyola va donar llum verd a la seua tramitació. L'alegria, però, fou continguda, ja que el debat no va comptar ni amb la presència del president espanyol Mariano Rajoy ni amb la del líder socialista Pedro Sánchez, ni amb quasi cap ministre. L'hemicicle, de fet, estava pràcticament buit. Ciutadans va ser l'únic partit que va votar-hi en contra, encara que la clàusula no obliga al Govern espanyol a res, ja que autonomies com ara Andalusia la tenen incorporada al seu estatut.

Quasi un any més tard d'aquella demostració de la invisibilitat del problema valencià, el Congrés va acordar el passat setembre tramitar la proposta de resolució de reforma de l'Estatut d'Autonomia valencià. El PSPV-PSOE, en boca del diputat per Castelló, Artemi Rallo, va demanar dies més tard desbloquejar la qüestió, tot i que populars i socialistes, els mateixos sotasignats de la reforma estatutària del 2006, l'havien ajornat 28 vegades. El PP argumentava que la petició dels socialistes podia complicar un hipotètic acord d'una reforma el sistema de finançament.

Paper mullat

Si la clàusula Camps ha estat menyspreada per parlament espanyol, el dret civil valencià reconegut a l'Estatut d'Autonomia s'ha convertit en paper mullat davant les sentències del Tribunal Constitucional. Tot i que els populars valencians van aconseguir incloure a través de la diputada a les Corts Valencianes, María José Ferrer San Segundo, el dret civil valencià a la ponència social del passat congrés estatal de la formació de la gavina, els recursos del Govern espanyol de Rajoy han estat els responsables d'invalidar el dret foral valencià. També un recurs presentat per l'executiu socialista de l'ex-president José Luis Rodríguez Zapatero.

Imatge del Tribunal Constitucional, que ha tombat les tres lleis del dret civil valencià| EFE 

El dret civil valencià està conformat, principalment, per la llei de custòdia compartida, la llei de règim econòmic matrimonial i la llei d'unions de fet. Totes tres han acabat sentenciades de mort per part del Tribunal Constitucional. L'òrgan judicial espanyol va argumentar en les tres resolucions que aquesta normativa «envaïa competències» i que el País Valencià no comptava amb cap règim jurídic anterior, una condició indispensable per validar aquest tipus de normativa a parer del Tribunal Constitucional. Amb tot, i després de realitzar actes reivindicatius per part de la societat valenciana en favor d'aquesta legislació pròpia, la Conselleria de Transparència va impulsar un informe per aplicar aquestes lleis, tot i la resolució dels tribunals.

Amb el sotrac català com a símptoma inequívoc de l'esgotament de l'estat de les autonomies, el Govern valencià intenta a poc a poc desenvolupar les competències adquirides en l'Estatut d'Autonomia. I, fins i tot, va reclamar, com va fer el mateix Puig, la cogestió dels aeroports. Una competència que ja contemplava aquell primer estatut de Morella (Ports). Han passat quasi quaranta anys perquè algunes d'aquelles reivindicacions siguen rescatades. Unes competències, però, que sense un finançament just poden ser una mera il·lusió. De la sort de la futura redistribució del pastís autonòmic depèn la supervivència i el desenvolupament en garanties de l'autogovern valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.