Vox afronta a les Balears dos procediments judicials que afecten els seus principals representants institucionals i afegeixen pressió als seus acords amb el PP a la recta final de la legislatura. L'escenari interpel·la a la presidenta balear Marga Prohens, que depèn del suport parlamentari de la formació de Santiago Abascal per sostenir el seu Govern, i Llorenç Galmés, que governa el Consell de Mallorca en coalició amb Vox. La continuïtat dels dos dirigents en els seus càrrecs ha situat el PP davant les exigències de responsabilitat política de l'oposició.
Gabriel Le Senne, president del Parlament de les Illes Balears i líder balear de Vox, serà jutjat l'octubre de 2027 per un presumpte delicte d'odi després d'esquinçar una fotografia de tres dones assassinades pel franquisme durant un ple parlamentari. Per la seva banda, la Fiscalia ha presentat una querella contra Pedro Bestard, vicepresident segon del Consell de Mallorca, per una possible malversació relacionada amb el presumpte ús particular de vehicles oficials.
Un líder processat en campanya
El 18 de juny de 2024, durant un ple del Parlament en què es debatia l'admissió a tràmit d'una iniciativa per derogar la llei de memòria democràtica, Gabriel Le Senne va arrabassar i esquinçar una fotografia d'Aurora Picornell i les germanes Antònia i Maria Pascual Flaquer. Les tres dones, vinculades al moviment republicà i obrer, varen ser assassinades per la repressió franquista el gener de 1937.
La imatge estava col·locada a l'ordinador de la diputada socialista Mercedes Garrido. L'incident va quedar enregistrat en vídeo i va provocar protestes d'organitzacions memorialistes i familiars de les víctimes, que varen interpretar el gest com una ofensa a les dones assassinades. Per a les acusacions, Le Senne va actuar deliberadament i per motius ideològics. Ell sosté, en canvi, que la fotografia es va rompre accidentalment i que no pretenia ofendre les víctimes.
L'incident va tenir una dimensió institucional afegida perquè el protagonista era el president del Parlament, segona autoritat de les Illes Balears. L'escena es va produir durant un debat sobre la memòria democràtica, davant les càmeres que retransmetien una sessió de la institució encarregada de representar tota la ciutadania balear.
La Fiscalia considera que no s'ha acreditat la intenció discriminatòria necessària per apreciar un delicte d'odi i ha defensat l'arxivament de la causa. Les acusacions particulars i populars, però, mantenen les seves pretensions. L'Audiència Provincial va confirmar que el procediment havia d'arribar a judici, sense pronunciar-se sobre la culpabilitat de l'acusat. Les peticions de condemna arriben als quatre anys de presó. La vista oral està assenyalada entre el 25 i el 29 d'octubre de 2027, diversos mesos després de les eleccions balears, insulars i municipals. Le Senne arribarà així a la pròxima cita electoral sense que s'hagi celebrat el judici per un dels episodis més controvertits de la seva presidència.
Bestard i l'ús dels recursos públics
La investigació sobre Pedro Bestard va començar al maig, quan diverses informacions periodístiques varen qüestionar la utilització de vehicles del Consell de Mallorca per part del vicepresident segon. Segons les informacions publicades, Bestard disposava de cotxes oficials sense distintius corporatius que romanien estacionats davant ca seva i que podrien haver estat utilitzats per a desplaçaments aliens a les seves obligacions públiques. El dirigent de Vox va negar des del primer moment qualsevol irregularitat.
El president del Consell, Llorenç Galmés, va encarregar una investigació administrativa. Els informes tècnics varen constatar que Bestard havia disposat de manera exclusiva de tres vehicles sense que hi hagués una assignació formal que justificàs aquest règim d'utilització. També varen identificar almenys vint desplaçaments sense correspondència amb la seva agenda institucional, tot i que aquesta circumstància no demostra per si sola que tenguessin caràcter privat.
Entre els episodis examinats figuren desplaçaments relacionats amb activitats cinegètiques i actes polítics, a més de l'ús d'una furgoneta pública per recollir a Toledo un exemplar dissecat de cabra mallorquina. També es va qüestionar un viatge a una fira de caça a Madrid que va tenir un cost de 2.612 euros.
Els informes administratius varen qualificar d'inadequades determinades pràctiques, però no varen poder establir categòricament que s'hagués produït un ús indegut dels vehicles. El Consell va descartar sancionar el vicepresident i va aprovar una instrucció interna per regular la utilització de la flota.
El PSIB va presentar una denúncia davant la Fiscalia al juliol. Després de practicar diligències, el ministeri fiscal va interposar una querella datada el 21 d'octubre per possible malversació i va sol·licitar que Bestard declaràs en qualitat d'investigat. També va plantejar que el Consell valoràs reclamar una indemnització pels possibles perjudicis econòmics. Bestard sosté que tots els seus desplaçaments estaven relacionats amb la seva activitat institucional. La querella obliga ara a examinar també la resposta del Consell, que havia tancat la investigació administrativa sense sancionar el vicepresident.
El PP i les exigències de responsabilitat política
Les darreres novetats han intensificat les crítiques de l'oposició. El portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, va denunciar que els dos màxims responsables institucionals de Vox a les Balears estiguessin immersos en procediments judicials per presumptes delictes comesos durant l'exercici dels seus càrrecs. Va reclamar al PP que actuàs i va exigir a Galmés que «posi ordre».
El PSIB també ha augmentat la pressió. El seu portaveu, Iago Negueruela, considera «insostenible» que Le Senne continuï presidint el Parlament amb un judici oral ja assenyalat. Al Consell de Mallorca, l'exconsellera socialista Catalina Cladera ha reclamat la destitució de Bestard i ha demanat a Prohens que intervengui si Galmés decideix mantenir-lo en el càrrec.
El dirigent popular ha traslladat, a través de fonts del Consell, que actuarà amb «contundència» si es confirmen irregularitats. No obstant això, els populars descarten prendre decisions abans que es pronunciï la justícia. Així ho ha confirmat la portaveu adjunta del PP, Marga Durán, que ha assenyalat que el govern insular actuarà en conseqüència quan hi hagi una sentència.
Les controvèrsies judicials coincideixen amb una nova entesa electoral. El PP i Vox varen arribar el 26 d'octubre a un acord per a les eleccions estatals del 29 de novembre, pel qual la formació d'Abascal renuncia a presentar candidatures pròpies al Senat a les quatre circumscripcions balears. Els populars, a canvi, incorporen una candidata proposada per Vox a Mallorca. El pacte confirma que tots dos partits mantenen la seva col·laboració mentre afronten les discrepàncies sorgides durant la legislatura.
El PP condiciona qualsevol decisió sobre la continuïtat de Le Senne i Bestard a les resolucions judicials. Més per Mallorca i el PSIB, en canvi, reclamen responsabilitats immediates i consideren que mantenir-los en els seus càrrecs perjudica la confiança en les institucions. Una pedra a la sabata a l'entesa entre conservadors i ultradretans.