Anàlisi

9 d'Octubre, o la treta electoral del PSPV a Compromís

L'absència del PSPV i de la UGT, el sindicat afí als socialistes, a la marxa de la Comissió 9 d'Octubre amb uns raonaments que justifiquen els atacs de l'extrema dreta, no solament «poden legitimar el relat de la ultradreta», com assenyalen els experts en moviment neofeixistes. També «respon a una estratègia política del PSPV per etiquetar-nos de radicals junt amb la resta d'organitzacions que participen en la manifestació de la Comissió 9 d'Octubre per erigir-se com els valencianistes d'ordre per la sensació que transmetrà una mobilització blindada per la policia», segons critiquen des de Compromís. Una maniobra electoral que també observen els experts consultats per aquest setmanari.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Feia uns dies que l'extrema dreta valenciana i el blaverisme més esquadrista havien protagonitzat el seu darrer atac al País Valencià. A l'Aplec del Camp de Túria, celebrat a Bétera, els assistents van patir amenaces, intimidacions, escopinyades, ous i petards llançats. L'objectiu de la ultradreta era rebentar unes jornades polítiques i musicals que sempre han estat al punt de mira del neofeixisme autòcton. Amb les agressions neonazis del passat 9 d'Octubre a la retina i després d'aquests incidents, el ministre d'Interior, el magistrat Fernando Grande-Marlaska, prometia durant el dia de la policia autonòmica que «la seguretat del 9 d'Octubre estava garantida». «Estem preocupats pels grups radicals que fan de la violència un modus vivendi. Prendrem les mesures necessàries perquè tot el món puga celebrar conforme a les seues idees un dia tan especial per a vosaltres», va assegurar el jutge conservador, però fitxat pel socialista Pedro Sánchez.

Aquella promesa, però, va xocar amb la planificació de les manifestacions dissenyades per la Delegació del Govern espanyol a València, en mans del socialista Juan Carlos Fulgencio. Tot i que Fulgencio, adscrit a la facció orgànica oposada a la del president valencià i líder del PSPV, Ximo Puig, es juga la seua imatge i la seua capacitat de contrapoder institucional al cap del Consell en la diada valenciana, la programació de les mobilitzacions no ho demostrava. Abans i després de la marxa tradicional de la Comissió 9 d'Octubre, integrada per quasi tota l'esquerra sindical, política i civil del territori, Fulgencio havia autoritzat dues manifestacions blaveres amb una escassa diferència horària i amb un recorregut similar.

Si la Comissió 9 d'Octubre sorgia a les 18.30, a les 17.00 un grupuscle marginal lligat al Grup d'Acció Valencianista (força de xoc del blaverisme durant la Batalla de València) feia el mateix trajecte amb només un canvi: mentre l'antivalencianista acabava al Parterre, on està l'estàtua de Jaume I, la mobilització valencianista ho faria a la plaça Amèrica. Tot amb una altra marxa que començaria a les 20.00 i que estaria protagonitzada per Avant Valencians, que integra en les seues files el partit local Avant Albal. Aquesta formació compta amb un militant imputat pels aldarulls del 9 d'Octubre passat i que va concórrer en les llistes municipals del 2015. A la mobilització d'Avant, fins i tot, s'hi sumaven diferents plataformes marginals del blaverisme ultra com ara Defenem (amb imputats per les agressions de la diada valenciana entre els seus membres), els Grups de Defensa de València (amb el seu impulsor investigar per instigar els aldarulls del 9 d'Octubre darrer) o la formació ultradretana España 2000, que va homenatjar un dels radicals encausats, precisament, per les accions realitzades durant aquell dia.

La planificació feta per la Delegació del Govern, davant el risc que es poguera repetir els incidents de l'any anterior, va topar-se amb les crítiques de la Comissió 9 d'Octubre, que, finalment, es mobilitzarà del bracet de tot el moviment antifeixista. El seu portaveu, Toni Gisbert, va censurar «d'irreal» l'organització i va qualificar «d'intolerable que la delegació caiguera en la trampa d'unes organitzacions pantalles de l'extrema dreta que manquen de capacitat associativa consolidada». Per arredonir-ho, aquest divendres Fulgencio, segons Levante-EMV, autoritzava una manifestació posterior a la realitzada per Avant Valencians encapçalada per Mi Tierra CV, l'associació fantasma del cronista faller Pepe Herrero, imputat per instigar les accions violentes del 9 d'Octubre passat i que ha amenaçat en un vídeo el Govern valencià. Una decisió que s'hauria fet fóra del termini legal. Segons les fonts consultades, el topall legal és de deu dies abans de celebrar-se la mobilització. El mateix Herrero va registrar-ho 12 hores després que acabara el termini. 

Data del registre d'entrada de la sol·licitud de manifestació per part de Mi Tierra CV, que excedeix el termini fixat de deu dies abans de la celebració de l'esdeveniment| EL TEMPS

Sense modificacions, tot i la proposta de la plataforma que aixopluga l'esquerra valenciana de «separar físicament els recorreguts de manera clara i que prenguen direccions oposades», la Comissió 9 d'Octubre ha avisat aquests divendres que «si la Delegació del Govern no separa físicament i temporalment els grupuscles violents, serà responsable de les possibles agressions de la ultradreta que es puguen produir». «La decisió de la Delegació de compartir recorregut el conjunt de les convocatòries, amb els perfils esmentats, i pretendre solucionar el potencial conflicte amb un desplegament inusual nombrós de la policia ja és, de partida, renunciar a prendre mesures efectives», ha criticat.

Els diferents integrants dels col·lectius que integren la Comissió 9 d'Octubre amb el lema de la manifestació durant la diada valenciana| ACPV

«La Comissió 9 d'Octubre està formada per entitats, sindicats i partits que sumem una importantíssima base social, una coneguda trajectòria pública i un reconegut compromís democràtic. I que, contràriament, les altres convocatòries responen a sigles sense base social, cap trajectòria ni activitat conegudes, i que, a més a més, han estat relacionades amb fets violents i comportaments antidemocràtics», han apuntat des d'aquesta organització paraigua de sindicats com ara CCOO o Intersindical, forces polítiques com ara Podem, Compromís o Esquerra Unida i entitats com ara Escola Valenciana o Acció Cultural del País Valencià. «Parlem de dues realitats absolutament diferents i no equiparables, i la Delegació ha de decidir fins a quin punt vol donar cobertura a comportaments violents i antidemocràtics i a sigles fantasma que juguen amb el sistema garantista de protecció del dret de manifestació per a intentar pervertir-lo», han censurat.

Unes crítiques que, a més, es produeixen després que UGT i el PSPV, argumentat segons EFE les mateixes raons que la central sindical afí, decidiren no participar en la manifestació de la comissió 9 d'Octubre. Una absència que venia gestant-se des de fa setmanes, però que s'ha produït d'una forma bastant molesta per als integrants de la Comissió 9 d'Octubre pel duríssim comunicat emès pel sindicat lligat als socialistes valencians. «La manifestació de la vesprada s'involucrarà en conflictes d'altres territoris, que tenen altres àmbits per ser plantejats. Al nostre sindicat, hi ha persones de totes les idees, ètnies, religions i de tots els partits polítics, però el nostre sindicat és constitucionalista, i som nacionalistes en la defensa de la nostra terra, cultura i llengua, però no som independentistes», argumentava la central sindical, tot i que les reivindicacions de la comissió 9 d'Octubre versaran sobre finançament, derogació de la llei mordassa o reclamació de la competència lingüística.

Legitimació del relat ultradretà?

Les justificacions de la UGT, però, anaven més enllà. I tot i censurar «les lamentables i condemnables agressions que van produir-se l'any passat», expressava que «tornar a plantejar la manifestació de la vesprada amb textos com l'anterior podria donar raons a l'extrema dreta per carregar contra les nostres organitzacions». «Respectem la decisió, però no acceptem la seua suposada pretensió d'equidistància ni els comentaris sobre el sectarisme de la nostra manifestació, quan aixopluguem sindicats, formacions polítiques i entitats civils diverses, ni tampoc eixa pretensió d'adjudicar-se la veritat absoluta quan l'Acord del Botànic es constitueix per pactes polítics i socials, si és que realment volen acordar en un futur», apunta a aquest setmanari, Toni Gisbert, veu d'Acció Cultural del País Valencià, sobre la decisió del PSPV i la UGT.

«És molt preocupant la reacció de la UGT i més encara del PSPV, perquè ara més que mai les formacions i organitzacions demòcrates han d'estar unides, enfortir la democràcia i no deixar espais a l'extrema dreta tant pel tema que representa aquest dia, i per l'ultranacionalisme que la ultradreta aprofita per reivindicar el carrer. I menys amb declaracions que poden encoratjar el relat dels ultres», adverteix Anna López, politòloga, especialista en moviments d'extrema dreta i autora de la tesi España 2000, l'evolució de la dreta radical valenciana (2003-2015). «L'experiència recent d'altres estats, com ara Alemanya amb els atacs a Chemnitz i les declaracions de la cancellera Angela Merkel, ho deixen molt clar: no hi ha espai per a l'odi, en referència als diputats d'Alternativa per Alemanya», assenyala. «La manera en la qual s'han desmarcat de la manifestació pot donar força als ultres que s'oposen a ella. És molt delicat fer aquest tipus d'afirmacions quan la mobilització està a l'ull de l'huracà», remarca Carles Viñas, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, especialista en col·lectius ultres i autor de molts treballs sobre el tema.

Ultres agredint un manifestant de la Comissió 9 d'Octubre en la diada valenciana de l'any passat| Miguel Lorenzo

Miquel Ramos, cofundador del projecte crimenesdeodio.info i expert en extrema dreta i, particularment, en la ultradreta valenciana, també indica que les raons donades per la UGT i compartides pel PSPV «poden reforçar el relat dels ultres». «Si la culpa és de les víctimes de les agressions per pensar i actuar de manera determinada sempre des d'un posicionament totalment pacífic i democràtic, t'estàs ubicant del costat dels feixistes intolerants i estàs faltant a la teua pròpia història com a sindicat d'esquerres», avisa. «Si el PSOE es desmarca per una qüestió purament electoral, la UGT ho fa perquè la direcció s'ha sotmès a les pressions de determinats elements que hi ha dintre del sindicat. Si la UGT permet caure en la trampa dels individus més extremistes que té a dintre i accepta el seu xantatge, és un motiu per preocupar-se seriosament», remata.

Qüestió de vots

Per a Gisbert, l'absència de la UGT i del PSPV «no és aliena al canvi de govern a Madrid». «A nosaltres, ens agrada més que estiga a la Moncloa Pedro Sánchez que Mariano Rajoy, però exigim que complisca amb els valencians. Entenem que aquestes dues forces no són d'obediència valenciana i han de baixar el perfil reivindicatiu, però no pots despenjar-te amb una argumentació que equipara aquells col·lectius amb un innegable compromís democràtic i els grupuscles antidemocràtics», censura.

Des de Compromís, tanmateix, van més enllà. A parer seu, veuen una jugada electoral «instal·lada en la vella política». «La manifestació és una qüestió de democràcia, i més després de les agressions feixistes del 9 d'Octubre passat. Si no participes i ho fas de manera discreta, encara que no era l'ocasió després dels incidents del darrer any, no passa res. Ara bé, fer-ho amb un rebombori tan gran, només respon a una estratègia política del PSPV per etiquetar-nos de radicals junt amb la resta d'organitzacions que participen en la manifestació de la Comissió 9 d'Octubre, quan aquestes entitats i forces són plurals i representen el valencianisme d'esquerres que no té compromisos amb Madrid. La seua intenció és erigir-se com els valencianistes d'ordre a causa de la imatge que donarà una manifestació blindada per la policia, provocat per una planificació dolenta de les mobilitzacions», apunten a EL TEMPS fonts de la coalició valencianista.

Guillermo López, analista polític i professor de periodisme a la Universitat de València, comparteix si fa no fa el diagnòstic: «La decisió està feta en clau electoral». «És significatiu que anuncien que no participen d'aquesta manera enguany, quan estem en any electoral. La lectura seria diferent si s'haguera produït l'any passat o el 2015», raona. «Volen transmetre, com han fet durant tota la legislatura, una imatge centrada, de partit que pot captar els vots moderats o de centre que durant un temps va obtenir-los el PP», explica. «Al PSPV, no li interessava res acudir a la manifestació, així mostra que està allunyat de suposats flirtejos catalanistes», opina.

«No crec que siga una estratègia deliberada contra Compromís. Ara bé, marcar aquestes diferències amb Compromís l'ajuden a centrar-se, a posicionar-se com un partit atractiu per aquells electors moderats, tímidament valencianistes, que puguen preocupar-se per qüestions com ara el finançament i que abans havien introduït la papereta del PP, però que són poc sensibles a altres reivindicacions, per exemple, lingüístiques. Cal assenyalar que Joan Ribó va obtenir uns resultats tan bons a València per seduir el vot transversal. Compromís haurà de saber combinar, amb Mónica Oltra com una figura no especialment nacionalista, les diferents sensibilitats per créixer per aquest àmbit de votants més moderats i pel qual aposta clarament el PSPV», reflexiona. I continua: «La qüestió de les diputacions, declarar-se valencianista i no nacionalista, l'acord d'inversions amb Sánchez... són tots qüestions que busquen reforçar aquest perfil que està treballant-se el PSPV. No hem d'oblidar que el votant centrista valencià funciona en l'eix ideològic, però també amb l'identitari», tanca.

Cartell de la manifestació de la Comissió 9 d''octubre d'enguany

Des de la consultora Atzuvieta, el seu director, el politòleg Francesc Miralles, pensa que «l'estratègia emprada pel PSPV és la correcta». «Ha de buscar aquests vots, la resta seria una batalla perduda. Participar en la manifestació tindria més contres que pros electorals per als socialistes», destaca. «Amb Ciutadans apostant per un discurs massa radical en l'àmbit identitari, el desmarc del PSPV li atorga una pàtina de centralitat per captar els vots de centre lliures i busca escorar Compromís a l'esquerra», analitza López. I remata: «Això sí, al preu de donar ales al relat que propaga l'extrema dreta respecte del 9 d'Octubre».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.