Diada nacional valenciana

Un clam pels drets dels valencians

Després d'una processó cívica més pacífica respecte dels anys anteriors, malgrat l'exhibició de banderes franquistes i la presència d'imputats per les agressions del 9 d'Octubre, milers de valencians han recorregut els carrers de València contra el feixisme, a favor dels drets lingüístics i per exigir un finançament just a l'Estat espanyol. Els càntics antifeixistes i les consignes a favor de la llibertat dels presos independentistes han marcat les mobilitzacions vespertines de l'esquerra valenciana. La incidència dels ultres de l'extrema dreta ha sigut testimonial, llevat de determinats moments de tensió relativa a l'inici de les marxes de la Comissió 9 d'Octubre i la COS.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la plaça de l'Ajuntament de València, s'hi respirava tranquil·litat. Dels tradicionals càntics intensos de «som valencians, mai catalans», la multitud de senyeres desplegades pel blaverisme i la presència d'ultres d'extrema dreta reconeguts, s'havia passat a un ambient de relativa calma. «Enguany pràcticament ni ens han insultat. Ho trobe, fins i tot, a faltar», ironitzava de manera mordaç un alt càrrec del PSPV. La processó cívica, una marxa pel centre de València en la qual s'exhibeix la reial senyera caracteritzada per la impunitat de l'extrema dreta, s'havia espolsat el protagonisme dels radicals ultradretans.

En la marxa institucional d'enguany, el focus mediàtic l'havia acaparat María José Català, portaveu del PP a l'Ajuntament de València i encarregada de dur la reial senyera. Català, que ha abraçat al consistori un discurs tradicionalista que contrasta amb la moderació mostrada durant algunes fases de la seua etapa com a consellera d'Educació amb el popular Alberto Fabra, s'aturava quan la processó passava a tocar de la catedral del cap i casal. Aquell gest tenia la intenció de reivindicar l'entrada de la bandera valenciana dintre del temple religiós, una pràctica instaurada per l'exbatllessa Rita Barberá que trencava amb la concepció cívica d'aquesta processó i que l'acual alcalde Joan Ribó va suprimir.

Malgrat la menor presència de l'extrema dreta, la marxa cívica encara conservava l'exhibició impune de simbologia franquista, així com persisteixen els insults de grupuscles com ara Defenem Valéncia, Torres Blaves o Círculo Carlista Nuestra Señora de los Desamparados contra qualsevol integrant d'una formació progressista. Sense distincions, tot i que amb especial èmfasi l'alcalde de València, Joan Ribó, de Compromís. En aquesta zona ultra, a més, s'hi trobava el cronista faller Pepe Herrero, imputat per les agressions del 9 d'Octubre de 2017. Junt amb ell, i amb una acreditació de premsa, un dels ultres que va intervenir en aquells aldarulls, i que la policia espanyola encara no havia identificat.

El pacifisme i la manca de tensió rellevant a la processió cívica albirava tranquil·litat a les manifestacions convocades per la Comissió 9 d'Octubre, la qual aixopluga pràcticament a la totalitat de l'univers progressista valencià, i la Coordinadora Obrera Sindical, central independentista que concentrava els manifestants de l'esquerra independentista que pivota al voltant de la CUP i, especialment, el moviment antifeixista valencià. En efecte, ambdues marxes recorrien els carrers de València aquests dimecres amb total normalitat, llevat d'episodis de confrontació verbal durant els inicis d'ambdues mobilitzacions i la presència d'ultres com ara l'expresident del blaver Grup d'Acció Valencianista, Manuel Latorre, el qual arrossega una petició de quatre anys de presó de la Fiscalia per un acte de boicot a Burjassot (Horta), i d'Herrero.

D'aquesta manera, ambdues marxes treien al carrer milers de valencians que clamaven contra el feixisme, pels drets lingüístics i a favor d'un finançament just. Ho feien, amb tot, protegides per un servei d'ordre intern dels antifeixistes, així com per un dispostiu policial que ha supervisat des del carrer el delegat del Govern espanyol al País Valencià, el socialista Juan Carlos Fulgencio. «El dispositiu, que ha sigut menor que l'any passat, està funcionant correctament. L'objectiu és que els valencians puguen expressar les seues idees en la seua festivitat», apuntava Fulgencio. 

El moviment antifeixista valencià ha tornat a treure milers de persones al carrer| Acampada València

Mentre a la marxa antifeixista es cridaven consignes antifeixistes com ara «no passaran», «València és la tomba del feixisme» o «cap agressió sense resposta», a la manifestació de l'esquerra valencianista les muixerangues, les xarangues que interpretaven «L'estaca» o els clams per la llibertat dels presos independentistes es fonien entre una amalgama de banderes, com ara estelades, senyeres coronades i senyeres quadribarrades. Al seu torn, i darrere les pancartes de cada organització, eixien al carrer per manifestar-se dirigents polítics com ara la síndica adjunta de Compromís a les Corts Valencianes, Mònica Àlvaro; el secretari autonòmic d'Inclusió, Alberto Ibañez (Compromís); el secretari autonòmic de Participació i Transparència Ignacio Blanco, d'Esquerra Unida; la portaveu adjunta de Podem al parlament valencià, Pilar Lima; el diputat al Congrés pels morats Hèctor Illueca, o el president d'Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà.

«Sortim al carrer per commemorar el naixement del País Valencià en un dia festiu i, al seu torn, reivindicatiu. I ho fem per criticar l'infrafinançament que pateixen els valencians, així com un deute que no ens deixa respirar», afirmava Toni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir. «Ens manifestem per reivindicar el feminisme, l'ecologisme, els drets civils, la pervivència del valencià i, especialment, un país en el qual es puga conviure en llibertat», afegia Ferran García, de Comissions Obreres. «Ho fem també per reclamar les llibertats nacionals del País Valencià, la qual cosa implica un finançament just, les inversions corresponents i la possibilitat real d'emprar la nostra llengua a l'administració valenciana», complementava Anna Oliver, d'Acció Cultural del País Valencià. «Reivindiquem un finançament just», insistia Vicent Moreno, d'Escola Valenciana.

Al ritme de dolçaina i de la xaranga que duia Compromís, la manifestació de la Comissió 9 d'Octubre finalitzava el seu recorregut a la plaça Amèrica, on Toni Gisbert, Laia Maurí i Zahia Guidoum han llegit un manifest que provocat els crits de «llibertat, presos polítics» quan ha fet referència a Catalunya. «La ciutat de València és cada vegada més lliure, tot i els intents d'una minoria violenta per evitar-ho», proclamava Gisbert, qui assegurava que «enguany s'han manifestat més gent que la resta d'anys per proclamar el país que volem». Una jornada de reivindicació dels drets nacionals i antifeixista que s'ha imposat, de nou, a la por que intenta infondre l'extrema dreta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.