Llengua

Manual per garantir la igualtat lingüística al País Valencià

Amb les eleccions valencianes a tocar i després d’un treball entre diversos experts universitaris, Acció Cultural del País Valencià ha presentat aquest dimarts una llei d’igualtat lingüística que supera el marc de l’actual Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià amb l’objectiu d’evitar discriminacions cap als catalanoparlants. Una normativa, inspirada en la política lingüística de Catalunya i l’actual legislació a favor dels drets LGTBI, que recull sancions per actituds vexatòries cap a la llengua pròpia, elimina l’exempció de no estudiar l’idioma del país en determinades comarques castellanoparlants i promou la cooperació a l’àmbit lingüístic català.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al calendari, s’hi comptaven dos mesos per a les eleccions valencianes. El PP, que havia regnat el País Valencià des de l’any 1995, afrontava la precampanya dels comicis amb una sensació de derrota. S’albirava un canvi a les institucions valencianes i organitzacions desterrades per la dreta valenciana durant dècades com ara Acció Cultural del País Valencià (ACPV) aprofitaven per llançar les seues propostes als possibles nous inquilins de la Generalitat Valenciana. Amb el suport de les universitats públiques del territori, impulsaven una llei d’igualtat lingüística amb l’objectiu d’evitar «les discriminacions lingüístiques cap als valencianoparlants», com afirmava el secretari de l’entitat, Toni Gisbert.

Quatre anys més tard, i amb l’esquerra havent governat el País Valencià durant la darrera legislatura que finalitza, ACPV ha insistit en la mateixa mesura. Si l’any 2015 van llençar una sèrie de decàleg que servia de base per elaborar la normativa, l’entitat a favor de la llengua pròpia ha presentat aquest dimarts un estudi elaborat pels lingüistes Alfons Esteve i Francesc Esteve. Però també ha fet balanç de la tasca lingüística efectuada pel Govern del Botànic en els primers quatres anys de canvi, que ha estat definida com a «agredolça». No debades, i tot i que «ja no es persegueix el valencià», Gisbert ha indicat els deures pendents d’un futur executiu progressista al País Valencià en aquesta matèria: la instauració de la competència lingüística, la reciprocitat entre À Punt i TV3 i l’entrada del Consell en l’Institut Ramon Llull.

Jubilar la LUEV

Tanmateix, i com a tasca més incipient per desenvolupar en normalització lingüística, ACPV ha destacat la instauració, precisament, d’una llei d’igualtat lingüística recollida a l’informe elaborat per ambdós experts universitaris i que s’ha publicat en format de llibre. Una normativa que pretén assegurar els drets lingüístics dels catalanoparlants al País Valencià i que, al seu torn, busca revertir el descens que s’ha produït des dels anys 90 de l’ús i el coneixement de la llengua pròpia. «L’any 1992 el 61,1% de la població global valenciana sabia parlar valencià, mentre que en 2015 s’havia retrocedit fins al 50,9%», ha ressaltat Francesc Esteve. «L’ensenyament en valencià només arriba al 30% dels estudiants i al ritme actual haurem d’esperar fins al 2094 fins a assolir un percentatge del 50%», ha remarcat.

Un conjunt de dades que per al cap de l’Àrea de Recursos Lingüístics del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València mostra que «la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) no actua com a tal, ja que no fixa obligacions ni garanteix l’ús». «Apel·la només a la bona voluntat i al foment», ha criticat. «La LUEV no fa quasi mai allò que caracteritza les lleis: establir els deures i les obligacions que garanteix l’aplicació dels drets i la consecució dels objectius. És obvi que si tenim un dret, per a poder exercir-lo, cal que hi haja un deure correlatiu que algú altre ha de complir. Si no, el nostre dret resultarà una pura entelèquia», apunten ambdós experts al llibre que incorpora la proposta d’ACPV, Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació (2019, Onada Edicions).

Xerrada informativa d'Acció Cultural del País Valencià per presentar la proposta de llei d'igualtat lingüística| ACPV

Arran d’aquest caràcter voluntarista de la normativa impulsada per l’executiu socialista de Joan Lerma l’any 1983, «no s’estableix cap previsió en àmbits crucials per a una societat moderna com ara els mitjans de comunicació, el comerç, els serveis, el món del treball, l’oci i els esports». «A més, projecta una visió aïllacionista del valencià, que el deslliga de la resta de la comunitat lingüística, de manera que no assegura ni la recepció ni l’exportació de mitjans de comunicació ni de produccions culturals en català», ha explicat Francesc Esteve.

Aquestes mancances de la llei, de fet, han suposat, a parer dels especialistes lingüístics de l’entitat cultural i de la Universitat de València, l’impossibilitat d’avançar a l’ensenyament en llengua pròpia. I com a exemple, han exposat les sentències d’una sala conservadora del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià que va tombar el decret de plurilingüisme primigeni i la normativa que regulava l’ús del català a l’administració valenciana. «El TSJCV, amb la LUEV a la mà, va dictaminar que no es pot eixamplar l’educació en valencià ni es podia emprar la llengua pròpia per a la comunicació amb la resta de la comunitat lingüística perquè la LUEV diu que fora dels límits de la comunitat autònoma s’ha d'usar el castellà, segons l’article 13.2», ha censurat Francesc Esteve. I ha rematat: «La LUEV, després de 35 anys d’aplicació ja resulta obsoleta i insuficient».

Com a conseqüència d’aquests dèficits i amb l’objectiu d’assolir la igualtat lingüística al País Valencià, ambdós experts universitaris en qüestions de llengua han impulsat una normativa inspirada en la llei de Política Lingüística de Catalunya i en la legislació a favor dels drets LGTBI valenciana, que protegeix aquest col·lectiu d’agressions i discriminacions per la seua orientació i identitat sexual. Tot amb un «marc mental» de defensa dels drets lingüístics i d’aposta per una igualtat entre les dues llengües oficials al País Valencià, que a hores d'ara és un formatge gruyère per als catalanoparlants. «Ho fem, a més, amb un model que no és una especulació teòrica: està basat en l’experiència reeixida a la Universitat de València, on s’ha aconseguit en només sis cursos passar del 27,4% al 40,2% de docència en valencià», ha reivindicat Alfons Esteve, cap tècnic del Servei de Política Lingüística d’aquest centre d’estudis superiors i assessor lingüístic i jurídic de la Direcció General de Política Lingüística de la Universitat de València.

Nou paradigma lingüístic

«L’objectiu central és equiparar els drets dels parlants de les dues llengües oficials en la pràctica real (i no sobre el paper)», ha indicat Alfons Esteve. I ha continuat: «Per això, fixa obligacions i fites concretes que cal aconseguir i que cobreixen, dins dels límits de la legalitat, tots els camps de la societat (i no sols en l’ensenyament, com la LUEV). La llei de ‘lliure mercat’ ara vigent només beneficia la llengua que durant segles ha tingut el monopoli i encara té privilegis. I els drets no es poden deixar al lliure mercat». D’aquesta manera, i a banda d’incloure l’obligació de conèixer i expressar-se en ambdues llengües cooficials oralment i per escrit, l’article 4 de la normativa elaborada per ACPV incorpora que «tothom té el dret a no ser discriminat per raó de la llengua oficial que empra».

La instauració de la competència lingüística és, precisament, un dels mecanismes incorporats amb la meta d’evitar vulneracions de drets dels catalanoparlants, menyspreats respecte dels castellanoparlants al País Valencià. «Els ciutadans només poden exercir el seu dret de ser atesos en valencià si hi ha un deure correlatiu que algú altre ha de complir, siga el personal de l’administració pública, la sanitat, la justícia o de les empreses, els comerços, etc.», ha argumentat Alfons Esteve, qui ha explicat: «La Llei d’igualtat lingüística preveu garantir que les persones que volen accedir a la funció pública en l’ensenyament, la sanitat o l’administració pública general demostren en les proves d’oposició o de promoció que tenen la competència de fer les tasques del seu lloc de treball en les dues llengües oficials». I ha precisat: «No amb un certificat -que sovint s’ha convertit en un tràmit administratiu que es fa i s’arxiva- sinó amb un exercici real, que és com es demostra la competència en qualsevol habilitat».

La professora de Dret Constitucional de la Universitat de València, Vicenta Tasa, durant la presentació de la normativa davant dels partits polítics, els sindicats i diversos agents socials i civils compromesos amb la llengua pròpia| ACPV

Ambdós experts aposten en el llibre, justament, «per superar la perniciosa identificació que s’ha fet del valencià com a pur requisit administratiu que cal demostrar». «Una llei que vulga garantir la igualtat lingüística ha d’assegurar simplement que els candidats demostren amb fets, és a dir, amb les proves que poden fer en valencià les tasques que exerciran en el lloc concret al qual opten», assenyalen. Una qualitat en matèria lingüística que s’estendria per tota l’administració pública, fins i tot, per la sanitat, un dels àmbits en els quals els sectors conservadors i la dreta mèdica oposen més resistència, tal com va ocórrer a les Illes Balears. La certificació lingüística també seria necessària en l’àmbit municipal, en cas que s’adoptara el reglament elaborat per ambdós lingüistes i també afegit a l’obra conjunta.

La normativa impulsada per l’entitat cultural recull que el dret de «relacionar-se, oralment o per escrit, amb l’administració de l’Estat en territori valencià en la llengua oficial que es trie i a ser-hi atès, sense exigir cap traducció», a més d’atorgar validesa a les actuacions judicials comunicades i escrites en qualsevol dels dos idiomes cooficials del País Valencià. Una validesa que també tindrien tot document públic, civil, mercantil, conveni col·lectiu i registre públic redactat en ambdues llengües oficials. D’altra banda, la llei incorpora que les comunicacions de la Generalitat Valenciana, que tindria com a llengua vehicular el català, a territoris del mateix domini lingüístic estiguen escrites en l’idioma comú propi. El reglament elaborat per a l’àmbit municipal recull els mateixos aspectes en les comunicacions fetes pels ajuntaments.

En l’àmbit educatiu, en canvi, ACPV aposta per un model mixt entre els diferents sistemes lingüísics a l'ensenyament que s’havien proposat fins ara al País Valencià. La legislació redactada per Alfons Esteve i Francesc Esteve estableix el català com a llengua vehicular de les zones de predomini lingüístic en llengua pròpia. Una condició que atorga també en les zones castellanoparlants, això sí amb el castellà com a llengua preferent. Amb tot, i amb el propòsit de garantir la igualtat entre ambdós idiomes, la llei elimina l’exempció lingüística encara present, «tot i ser una qüestió que la LUEV considerava provisional». I dóna un termini de tres anys als centres de primària i secundària perquè incorporen el català com a llengua vehicular en un percentatge no inferior del 25% dintre de les diverses assignatures impartides.

A l’aposta en l’ensenyament, s’hi sumen altres articles amb els quals la Generalitat Valenciana «ha d’afavorir, fomentar i garantir» la creació d’unes indústries culturals en llengua pròpia, amb mesures la instauració d’un reglament de quotes lingüístiques en les pantalles cinematogràfiques. Al seu torn, «i per tal de garantir la viabilitat de les produccions de les indústries culturals en valencià», la legislació ideada per ACPV recull que el Consell «ha de promoure la difusió d’aquestes produccions en tot l’àmbit de la comunitat lingüística i ha de cooperar amb les institucions públiques i privades d’aquest àmbit per assegurar aquesta difusió i la recepció de les creacions culturals de la resta de la comunitat lingüística». O dit d’altra manera: «Una reorientació de la unitat de la llengua a efectes pràctics».

Alfons Esteve, també assessor de la Direcció General de Política Lingüística, explica la proposta de manera detallada| Intersindical

L’extensió de la llei arriba fins al sector privat. A l’obligació d’aquelles empreses que reben subvencions o signen un concert amb la Generalitat Valenciana de retolar i tenir els avisos i la documentació adreçada al públic en català, la llei d’igualtat lingüística proposada per l’associació cultural valenciana assegura els drets dels catalanoparlants a ser entesos o rebre un tracte en la seua llengua des de qualsevol comerç. Un blindatge de la capacitat d’expressió dels parlants en la llengua pròpia que es garanteix, tal com ocorre a la llei LGTBI, a través de diverses sancions catalogades com a lleus, greus i molt greus. I que, en paraules dels dos especialistes, s’ha definit com a «disponibilitat lingüística».

Com a infracció lleu, es contempla la realització d’expressions vexatòries per raó de llengua, exigir des de l’administració pública que canvie d’idioma o no atendre des d’una botiga comercial una persona en el seu idioma per raó de llengua. Les multes poden ascendir fins als 6.000 euros i la suspensió de treball per sis mesos en cas que siguen funcionaris públics els infractors. Entre les faltes greus, s’hi troba una reiteració de les anteriors actituds descrites o «dur a terme qualsevol acció que implique aïllament, rebuig o menyspreu públic i notori de persones per causa de llengua utilitzada». Amb sancions contemplades de fins a 60.000 euros, hi ha possibilitats d’inhabilitar temporalment, de tancar el servei fins a tres anys o la prohibició de contractar amb la Generalitat Valenciana durant tres anys. La contínua reiteració, qualsevol represàlia per presentar una queixa per motius lingüístics o l’adopció de comportaments agressius suposen infraccions molt greus, amb una extensió de les multes econòmiques fins a 120.000 euros i dels períodes d’inhabilitació i prohibició d’obtenir contractes de l’administració valenciana de fins a cinc anys.

La Llei d’igualtat lingüística preveu, a més, «una Comissió de Seguiment de la Igualtat Lingüística, conformada per especialistes independents que, com a persones de reconegut prestigi i externes al Govern, poden assegurar la independència de criteri i la continuïtat més enllà dels canvis polítics, assenyalar incompliments i punts a reforçar i, si cal, suggerir mesures». Una avaluació d’unes polítiques que, en cas d’aplicar-se al País Valencià, conformarien un autèntic manual per evitar que els catalanoparlants continuen sent uns ciutadans de segona respecte dels seus drets lingüístics.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.