Investidura

Sánchez-Iglesias, una 'coalició' de retrets que albira una repetició electoral

El pas enrere d'Iglesias el passat divendres albirava un acord entre Unides Podem i el PSOE que aplanava la investidura de Pedro Sánchez i el tancament de pactes amb la resta de possibles socis. El discurs del candidat socialista d'aquest dilluns com si ostentara majoria absoluta, les apel·lacions fallides a la dreta perquè s'abstinga i la manca de gestos cap a l'independentisme i el valencianisme impossibiliten la proclamació de Sánchez com a president. Encara més, quan ha empipat un conciliador Iglesias. Tot s'hi juga a la segona votació d'aquest dijous amb una represa electoral planant al fons.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Divendres, 19 de juliol. El calendari assenyala que resten només tres dies per a l'inici del debat d'investidura de l'aspirant socialista Pedro Sánchez. I les negociacions entre el PSOE i Unides Podem segueixen en via morta. Tot i que la formació del puny i la rosa ha acceptat a contracor la conformació d'un govern de coalició entre ambdues forces progressistes, la presència del líder morat Pablo Iglesias al Consell de Ministres incomoda al PSOE. Temen que Iglesias aprofite la seua habilitat comunicativa. No volen que passe com a Itàlia, on l'ultradretà Matteo Salvini, malgrat ocupar la cartera d'Interior, s'ha erigit de facto en primer ministre. D'aquesta manera, plantegen un veto sobre el líder morat: exigeixen que no siga ministre. És una condició sine qua non per recuperar el diàleg.

A la Moncloa, hi ha el convenciment que Iglesias no renunciara. Creuen que l'ambició política que ha demostrat el líder morat durant els darrers anys s'imposarà. Un convenciment que, al seu torn, es transforma en desig. Al cercle de Sánchez, guanya força la carta d'una repetició electoral. Hi ha la temptació d'aconseguir una victòria més incontestable. Calculadora en mà, somien en un resultat a les urnes que possibilite la seua arribada a la presidència amb l'abstenció de la dreta. L'ànima social-liberal de Sánchez supera el missatge esquerrà que el socialista va bastir a les primàries federals per derrotar l'andalusa Susana Díaz. El president espanyol en funcions vol conservar la seua aurèola de polític centrista. I una aliança de govern amb Unides Podem desbarata la jugada.

Iglesias, però, agita el tauler polític espanyol. Propina un cop que deixa descol·locat als socialistes. En un vídeo a les xarxes socials, anuncia que fa un pas enrere, que renuncia a l'exigència de ser vicepresident. D'aquesta manera, trenca el veto dels socialistes i deixa sense arguments al PSOE, el qual es veu abocat a engegar una negociació programàtica i, especialment, de les carteres que han de cedir teòricament als morats. Però l'oferiment de vicepresidències simbòliques i de ministeris amb competències en mans de les autonomies impossibilita l'acord.

Sense cap mena de pacte, Sánchez ha acudit aquest dilluns al debat d'investidura. Al Congrés dels Diputats, regnava l'expectació sobre els sentiments d'esperança i certa resignació. Unes sensacions que s'han aguditzat amb el discurs d'investidura del candidat socialista. Amb una intervenció més pròpia d'un aspirant amb majoria absoluta, Sánchez ha practicat un joc contradictori: mentre criticava a la bancada conservadora per ubicar-se en posicionaments «involucionistes», ha implorat una abstenció a PP i Ciutadans. També ha reclamat un pacte d'Estat per reformar l'article 99 de la Constitució Espanyola, amb el qual la llista més votada puga governar en cas de no haver-hi acord al parlament espanyol. Es tracta d'importar la fórmula que funciona als municipis. Un cop d'ull per guanyar-se l'abstenció dels populars que no ha obtingut cap efecte.

Sánchez, però, ha sobtat a tota la cambra espanyola. Com si es tractara més bé d'un discurs presidencial que no d'una intervenció que intenta guanyar-se suports parlamentaris, ha desgranat un programa de govern basat en el treball digne, la sostenibilitat de les pensions, l'adaptació a la revolució digital, el combat de l'emergència climàtica, l'impuls de la transició ecològica, l'aprovació d'una llei per eliminar la bretxa de gènere al mercat laboral o la gratuïtat de l'educació infantil. L'enumeració de mesures, amb referències als riders, les kellys o els jubilats, ha sigut una autèntica OPA discursiva sobre Unides Podem. No debades, la regulació de les cases d'apostes, impulsar un estatut del becari, una llei contra el canvi climàtic, una altra per a la mort digna o la derogació de la llei mordassa coincideixen amb el missatge dels morats. Sánchez ha emprat les mesures socials descrites, a tall de programa electoral, com a eina de negociació.

El candidat a la Moncloa, el socialista Pedro Sánchez, durant la sessió d'investidura| PSOE

«Hem parlat molt de les diferències i estem comprovant que no és senzill trobar un punt de trobada. Però res que pague la pena és fàcil. I el que tenim per davant paga molt la pena. Tenim sobre nosaltres la mirada esperançada de milions de persones. Procedim de dues tradicions de l'esquerra. Ara toca treballar per a tirar endavant tot allò en el que coincidim, tot el que ens uneix. I el que ens uneix es resumeix en molt poques paraules: la promesa de l'esquerra. Un progrés ecològicament sostenible i la distribució justa d'aquest progrés. O si ho prefereixen d'una altra manera: una societat de dones i homes lliures i iguals, en harmonia amb la naturalesa», ha etzibat Sánchez al final del seu discurs per buscar complicitats amb Unides Podem. Una recerca d'aliança progressista, però, que s'ha produït quan havia reiterat en diverses ocasions la seua petició d'abstenció, especialment al PP. Els rostres dels diputats del grup confederal mostraven l'empipament amb el PSOE.

Catalunya, absent

Sánchez, al seu torn, ha deixat descol·locada la càmera quan ha parlat explícitament d'Àsia o de la complicada situació veneçolana sense mencionar en cap moment Catalunya. Només ha fet al·lusions a la qüestió catalana quan ha dit que «no era l'ocasió per aixecar barreres internes. Ens cal enfortir Europa». O quan ha fet una defensa acèrrima de les autonomies. La seua auto felicitació per situar l'antiindependentista Josep Borrell com a cap de la diplomàcia europea ha mostrat la seua manca de gestos cap a les forces independentistes. Una situació oposada a la moció de censura. Aleshores, fent de la necessitat virtut va practicar intervencions més conciliadores amb els diferents partits que van promocionar-lo a l'executiu espanyol.

La inexistència d'una actitud dialogant respecte de les forces independentistes ha provocat que Junts per Catalunya anunciara poc després el seu «no» a la investidura. ERC, la qual havia mantingut una actitud cauta amb l'aspirant socialista, ha qualificat el discurs de Sánchez «d'irresponsable» i «negligent», en paraules del seu portaveu Gabriel Rufián. Els nacionalistes del PNB i els independentistes d'EH Bildu també han mostrat el seu malestar. Un panorama que deixa a Sánchez sense pràcticament suports, excepte del Partit Regional de Cantàbria. No debades, el candidat del PSOE ha promès durant la seua intervenció inversions en infraestructures a l'autonomia presidida pel populista Miguel Ángel Revilla.

Mentre ERC reflexiona sobre l'orientació del seu vot, Compromís ha anunciat que s'abstindrà. Les «pobres», en paraules del diputat valencianista Joan Baldoví, referències a un canvi del sistema de finançament i la manca d'acord en assumptes com ara el reconeixement del deute històric, l'aplicació de mecanismes compensatoris mentre es modifica el model de finançament i el compliment de la llei per part de l'Estat espanyol en la seua aportació per sufragar les prestacions per dependència impossibiliten el «sí» dels ecosocialistes en la primera ronda. Una negativa dels socialistes que contrasta amb el posicionament del PSPV, el qual va firmar aquests compromisos a la segona versió de l'Acord del Botànic

Xoc Podem-PSOE

Sánchez ha aconseguit el mateix resultat respecte d'Unides Podem. Tot i que Iglesias ha començat conciliador amb una enumeració de les lleis a impulsar en cas de pactar un govern de coalició, els intercanvis amb el candidat socialista han apujat els retrets i el to entre els possibles socis d'executiu. «Respecte els 3,7 milions de votants d'Unides Podem. Només demanem respecte i reciprocitat per bastir un govern d'esquerres proporcional amb els vots obtinguts», ha assenyalat Iglesias abans que Jaume Asens, representant d'En Comú Podem, recordara que el PSOE va reprovar l'aleshores vicepresidenta Soraya Saéz de Santamaría per la repressió policial de l'1 d'Octubre, rememorara les crítiques del socialista Miquel Iceta a la presó preventiva dels líders socials i polítics catalans, rescatara les apel·lacions a la plurinacionalitat d'Espanya de Sánchez i situara el govern de Barcelona com a exemple per bastir un executiu bicolor entre morats i rojos. Tot un exercici de memòries per trenar complicitats.

El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha començat el seu discurs de manera conciliadora, però ha sigut més dur al final davant la manca de complicitat exhibida per Sánchez| Congrés dels Diputats

«A Catalunya, hi ha moltes veus. No una única veu com diu el senyor Asens», ha replicat Sánchez, el qual ha remarcat les diferències en la qüestió catalana entre ambdues forces progressistes. «No hi ha presos polítics com vostè ha repetit. Hi ha uns dirigents que estan jutjats per cometre unes suposades il·legalitats. A Catalunya, hi ha un problema de convivència. La solució és política», ha accentuat. «Les diferències respecte del tema català ens poden dificultar el govern», ha insistit.

Sánchez, tanmateix, s'ha mostrat obert a un pacte de govern entre el PSOE i Unides Podem. «Estic obert a aquest govern de coalició, a córrer aquest risc. Però mediten el seu vot, el que podem fer a partir d'agost valdrà la pena. La proposta està damunt de la taula, un govern de coalició, amb coses que compartim i discrepem, però sent conscients que no comptem amb una majoria absoluta i en la composició d'aquest govern, cal tenir aquestes variables en compte. Fins al dijous podem dialogar, però si no arribem, els demane que mediten el vot», ha sol·licitat. «Si no arribem a aquest acord, no voten amb la ultradreta contra un candidat socialista. Seria la segona vegada que voten contra un candidat socialista, com van fer en 2016. No és seriós que diguen que els oferim un paper decoratiu», ha etzibat.

«Vostè ens va dir que no al model valencià d'equips mixtos, i que ni parlar-ne de competències d'Hisenda, ni de competències de Treball, ni d'Igualtat, ni de Transició Ecològica; ni de Ciència. Què ens han ofert? Explique-li-ho a la Cambra. Només demanem respecte i reciprocitat, i per això li plantegem una sortida assenyada: una coalició i un acord integral, que siguem capaços de compartir el poder. No ens deixarem xafar, ni humiliar», ha respost contundent Iglesias, el qual havia definit l'any de pacte de legislatura després de la moció de censura «com la nostra experiència portuguesa». Un moviment dialèctic del líder de Podem per deslligar-se de la intenció inicial del PSOE: bastir un acord de legislatura sense cedir àrees de govern a la força esquerrana. «Sense nosaltres mai serà president», ha advertit. 

«No és no» conservador

Amb l'extrema dreta de Vox rememorant els anys en els quals l'ultradretà Blas Piñar va restar al Congrés dels Diputats, PP i Ciutadans han rebutjat les apel·lacions de Sánchez perquè s'abstingueren. «La cabra tira a la muntanya. Vostè vol revalidar els suports de la moció de censura. Ha sortit de l'espai del constitucionalisme i no està a l'altura per a ser president», ha replicat el popular Pablo Casado a la demanda d'abstenció de l'aspirant socialista. Casado, amb un discurs més moderat, de reivindicació d'un centrisme espanyolista front als independentistes, ha remarcat la «contradicció» de Sánchez en sol·licitar abstenir-se quan el mateix candidat va dimitir per no fer el mateix amb la investidura de Rajoy. «Si no vol repetició electoral, ni que el Govern depengui dels independentistes, tinc una mala notícia per donar-li: s'ha d'abstenir. Sou un partit d'Estat, no com Ciutadans», ha diferenciat el candidat de la formació del puny i la rosa a la desesperada.

Més agressiu, amb un to victimista, de criminalització de les aliances del PSOE a les Illes amb Més, al País Valencià amb Compromís o a Navarra amb Geroa Bai, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, realitzava un discurs que fregava l'argumentari de l'extrema dreta. «Votarem que no amb les dues mans: no al pla Sánchez i a la banda que l'executarà», ha afirmat Rivera, qui defenia «la banda, com aquells que volen liquidar l'Estat i l'economia de mercat». «Si volia un xec en blanc de l'oposició, tindrà una vigilància estreta», ha rematat, mentre qualificava de «colpistes» els dirigents independentistes catalans. Un extrem al qual només s'atrevia els ultradretans de Vox.

El líder del PP, Pablo Casado, ha rebutjat l'oferta d'abstenció que ha plantejat Sánchez| Congrés dels Diputats

«Vostè ni lidera l'oposició ni lidera la dreta, per tant, facilite la investidura», ha intentat convèncer Sánchez, el qual ha desistit i ha buscat la confrontació amb el candidat taronja de cara a robar-li vots pel centre. «Per a vostès són feixistes les feministes, aquells que no combreguen en la manifestació de l'Orgull gai... Però no li posen una etiqueta a la ultradreta perquè no els agrada posar etiquetes. Tots són feixistes, menys la ultradreta. La seua etiqueta, en canvi, és reversible, com les jaquetes», ha atacat de manera dura. Malgrat el triomf dialèctic, no ha aconseguit les abstencions dels conservadors.

D'aquesta manera, l'aritmètica per a la primera votació d'aquest augura una investidura fallida de Sánchez, el qual s'ho jugarà tot a un segon intent aquest dijous. Amb els vots en contra de Junts per Catalunya, Coalició Canària i la bancada conservadora representada per Navarra Suma, Ciutadans, PP i l'extrema dreta de Vox, els socialistes només sumen 124 vots. Haurien d'aconseguir els vots favorables de Compromís, PNB i, especialment, d'Unides Podem, així com comptar amb la complicitat dels republicans i de la marca electoral de l'esquerra abertzale. Sense aquests sufragis, s'albira una nova convocatòria electoral a l'Estat espanyol. Els retrets entre morats i socialistes no preveuen cap acord de signe progressista. De l'esperança del divendres s'ha passat a la desesperació inquietant del dilluns. Les urnes, de moment, esperen preparades. A l'aguait per sortir a escena.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.