Eleccions espanyoles

L'última oportunitat de Pablo Iglesias

A Fira València, símbol del malbaratament de la gestió del PP, Podem ha celebrat l'acte central de la campanya electoral al País Valencià. Amb un discurs contundent contra «els propietaris dels mitjans de comunicació, els fons d'inversió, les multinacionals i les energètiques», ha apel·lat als votants indecisos i als desencantats per gaudir «d'una oportunitat per governar». Un discurs en clau espanyola en el qual no ha fet cap referència al finançament autonòmic, ni al deute històric, ni a la resta dels greuges que pateix el territori.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan el rellotge encara no marcava les cinc i mitja de la vesprada, un centenar de persones esperaven a la porta de Fira València. Símbol del malbaratament i dels grans fastos de la dècada popular a la Generalitat Valenciana, el recinte acollia l'acte central de Podem al País Valencià. Una jornada per copsar el múscul d'un partit amb magres expectatives electorals a les eleccions espanyoles i valencianes, tot i que en les darreres setmanes s'albira un mirall de recuperació als pronòstics estatals. És la il·lusió -òptica o no ho diran les urnes- a la qual s'aferren des de la formació morada. No els queda una altra.

Quatre anys més tard d'omplir el pavelló de la Font de Sant Lluís de la mà de Compromís, Unides Podem només reunia a poc més d'un miler de persones en una coalició en la qual no estan els valencianistes. L'hora, a més, no acompanyava. Com tampoc la trajectòria d'un partit que va fregar la glòria com cap altra formació a l'esquerra del PSOE, però a la qual les lluites internes l'han consumit amb el risc d'acabar sent el mateix partit que aspirava, en un primer moment, a refundar en aquelles primàries a les eleccions europees: Izquierda Unida. En aquell moment, tanmateix, el calendari marcava 2014. Un lustre després tot ha canviat. La meta d'assaltar els cels éz impossible. I sense bona part d'aquell equip que va representar els indignats, Podem lluita a les enquestes per evitar que l'extrema dreta de Vox no els arrossegue a la quinta posició.

D'aquella mescla generacional que va impulsar els morats, sembla que els més fidels són les capes d'edat més elevades. Entre el públic, eren els més convençuts. Fins i tot, hi havia alguns que venien pins i altres adhesius amb el rostre d'Iglesias a la porta del recinte. Eren aquells que aplaudien amb més entusiasme l'arribada del presidenciable morat a La Moncloa acompanyat del candidat a la Generalitat Valenciana, Rubèn Martínez Dalmau, i de la resta d'aspirants al Congrés dels Diputats i les Corts Valencianes.

El format, «un reflex de les quotes que conformen la coalició electoral» com ho definia amb malícia un mateix dirigent de Podem, era de moltes intervencions. Una cadena de parlaments que servien per calfar el discurs d'Iglesias, i que s'iniciaven amb Beatriu Gascó, diputada a la cambra valenciana, qui recordava l'efemèride de l'assassinat de llauradors sense terra a Brasil ara fa nou anys. «Sóc filla d'una aparadora, d'aquelles que cobren una misèria mentre les sabates tenen preus elevadíssims», reivindicava Maria Teresa Pérez, segona a la llista d'Unides Podem al Congrés per la circumscripció d'Alacant, qui exaltava els seus orígens. L'apel·lació de classe seria una constant a tot l'acte.

Repartidor de pizzes durant una temporada i actualment senador, Ferran Martínez, qui no recordava la seua biografia laboral, sí que incorporava un accent valencià al discurs. «Defensem els interessos valencians quan exigim un finançament just. I defensem els interessos dels valencians també quan ens posicionem contra la pilotada de Port Mediterrani», proclamava. María Oliver, regidora de València en Comú i alcaldable de Podem a València, secundava: «Vam ser els únics que vam oposar-nos al projecte del propietari de Mercadona [en referència a Juan Roig], a cedir sòl públic. Però el PSPV i Compromís ens van deixar tirats. Sabem que el PSPV té deutes i portes giratòries. I que Compromís, encara que es vista amb la roba de força del canvi, segueix sent un partit conservador».

Podem ha celebrat aquest dimecres el seu acte principal de campanya el País Valencià| Podem

Les crítiques a la resta de formacions progressistes continuaven. Especialment, contra els socialistes, qui van suportar la irrupció de Podem i ara recuperen a poc a poc uns votants que van emigrar provisionalment als morats. Amb poc més d'un 9% dels indecisos debatent-se entre Iglesias i Pedro Sánchez, els diferents aspirants d'Unides Podem carregaven contra els del puny i la rosa «per compartir unes polítiques neoliberals que han contribuït a l'auge del feixisme». També apuntaven els riscs de l'uberització de l'economia i denunciaven les clavegueres de l'Estat contra els morats.

«Jo vaig patir cinc denúncies per injúries i calúmnies per denunciar la corrupció mentre els lladres estan comptant els seus bitllets a casa», censurava Rosa Pérez, líder d'Esquerra Unida i segona en la llista autonòmica dels esquerrans a les Corts Valencians. «Nóos, Taula, Fórmula 1....», enumerava reivindicant el treball «contra la corrupció» d'una formació progressista diluïda totalment dintre de la marca morada. «El Botànic no ha realitzat cap de les auditories que va prometre. Si nosaltres aconseguim govern, alçarem totes les catifes que queden!», prometia, mentre el públic aplaudia i exposava el treball en memòria històrica.

Soci parlamentari de PSPV i Compromís i resignats per l'errada de no entrar al Consell, Rubén Martínez Dalmau, presidenciable morat a la Generalitat Valenciana, atacava «les mentides» de Toni Cantó (Ciutadans) i d'Isabel Bonig (PP) als debats electorals. «Davant les seues mentides, nosaltres parlem de dentistes gratuïts, d'escoles garantides de 0 a 3 anys, d'eliminar barracons, del desbordament feminista i de què les dones troben en la Generalitat el lloc que volen», proclamava, abans de demanar-li a Iglesias «un finançament just» si és president del Govern espanyol, «Bonig i Cantó només llegeixen la part de la Constitució que els interessa. Mai llegeixen sobre finançament just i sobre que els valencians, malgrat estar per sota de la mitjana en ingressos, paguem com a rics», rematava.

Tot i la petició de Dalmau, Iglesias no deia ni pruna sobre finançament. Tampoc sobre el deute històric, Corredor Mediterrani o la crisi de la taronja. Encara més, sobre els escàndols de corrupció dels populars al País Valencià aprofitant que hi era a Fira València. Un «bona nit» era l'única diferència entre el discurs del candidat de Podem a València respecte d'aquell que podia fer a Múrcia, Conca, Valladolid o Santander. Iglesias es mostrava com a un animal ferit, com aquell esportista que sap que no tindrà una oportunitat més per aconseguir el seu triomf. En el cas de l'aspirant del barri madrileny de Vallecas, d'accedir a La Moncloa.

Des d'un to combatiu, però amb símptomes de desesperació i de cansament davant els continus obstacles, Iglesias buscava sense complexos el vot d'aquells que van agafar la papereta morada fa uns anys i que ara reneguen de la formació que va il·lusionar-se. Apel·lava també als indecisos, després d'atacar Sánchez per la seua posició camaleònica sobre els debats electorals a TVE i Atresmedia. I per a fer-ho, reconeixia errors. «Des de la nostra experiència parlamentària, hem contrastat que el propietari d'un mitjà de comunicació és més poderós que un diputat; que una energètica és més poderosa que el Congrés dels Diputats; i que els fons voltor o les multinacionals que el govern», exposava per mostrar la influència dels lobbys privats. Això sí, explicant, a parer seu, les raons per les quals ocorre: «Això no suposa que la política no pot fer, que no es pot baixar la factura de la llum o assegurar un lloguer social. No. Això és possible perquè les energètiques compren ministres amb un seient als seus consells d'administració o bufets d'advocats incorporen a SSS [en referència a Soraya Saéz de Santamaría]». «Per això, és tan important la política», finalitzava.

El candidat de Podem a la Generalitat Valenciana, Rubén Martínez Dalmau, ha atacat el tàndem de la dreta valenciana Toni Cantó i Isabel Bonig| Podem

«Però quan els oligarques tenen por, empren les seues trames i clavegueres per condicionar les eleccions», assegurava, en referència a l'operació del Ministeri d'Interior per desgastar Podem durant els executius populars. Tota una descripció, segons la seua interpretació, la política per tornar a buscar el vot d'aquell desenganyat amb els morats: «És normal, per tant, que no confieu en els polítics. Encara més, no heu de fer, ni en nosaltres». «Només us demane una oportunitat, una única oportunitat per abaixar la factura de la llum, per eliminar els privilegis dels oligarques. Només vos demane quatre anys. Si en aquests quatre anys accedim al govern i no ho canviem, ho dic ben clar: no us torneu a votar», afirmava a la desesperada, intentant recuperar els electors que recelen d'aquells que van reconnectar-los a la política i que decisions com la compra del xalet o les lluites intestines van allunyar-los de Podem. «La correlació de forces és important, el nombre de diputats és rellevant per determinar les polítiques», advertia després de ressaltar el seu paper per aprovar-se la pujada del Salari Mínim Interprofessional a 900 euros.

Iglesias, concentrat en censurar els fons voltors, les multinacionals, les energètiques i els grans mitjans de comunicació, demanava una vegada i una altra una darrera oportunitat. «No exigim la lluna, només quatre anys per a la gent plana, per a fer polítiques que complisquen amb la Constitució», rematava, abans d'alçar el punt i exclamar «sí, es pot». Un clam, amenitzat finalment amb la música ska de La Raíz, que exemplificava el repte d'Iglesias a un tot o res per la presidència del Govern espanyol. L'última oportunitat del cofundador de Podem per aconseguir un seient al consell de ministres. L'examen final de les urnes d'un projecte fulgurant que intenta escapar de les hores baixes que albiren les enquestes. Aspiren a la remuntada davant el fantasma d'haver emergit per acabar obtenint els mateixos suports que mantenia elecció rere elecció Izquierda Unida.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.