PAÍS VALENCIÀ

El com (i algun qui) del nou Botànic

Amb el contingut programàtic de l’acord en vies de negociació, les tres potes que conformaran el nou Govern valencià van perfilant-ne l’estructura interna. Compromís tindrà cinc conselleries i Unides Podem, dues. El PSPV-PSOE en disposarà de sis o set en funció de les atribucions competencials que recaiguen en el president. Si Puig manté el control de les que ja tenia adscrites, els socialistes ocuparan sis departaments. En canvi, si turisme passa a disposar de cartera pròpia, els socialistes n’exigiran un setè. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’esborrany de l’estructura del segon Govern del Botànic ja circula pel cap d’alguns dirigents dels partits i fins i tot ha quedat esbossat en algun paper. El nou Consell ampliarà notablement la xifra de conselleries, fins al punt d’igualar o quedar-se una per sota del rècord de 14 –tres de les quals, amb rang vicepresidencial– que va tenir l’executiu presidit per Francisco Camps entre 2007 i 2011. Producte de la necessitat d’encabir les diverses sensibilitats, es tractarà d’un gabinet extens, bastant més voluminós d’allò que desitjaven alguns dels seus components.

Mentre que el primer Botànic va organitzar-se al voltant de nou conselleries, tantes com les del darrer Govern d’Alberto Fabra, ara en tindrà un mínim de 13. La pretensió inicial dels socialistes era un 12+1 (sis per al PSPV, quatre per a Compromís i dues per a Unides Podem-EUPV, president al marge) que s’ha evidenciat insuficient. Ara donen per fet que Compromís en tindrà una més i no renuncien a un setè departament propi en cas que el president, Ximo Puig, perda alguna de les àrees importants que fins ara hi tenia adherides: principalment, turisme i els aspectes de governació lligats a les emergències i la policia autonòmica.

Compromís es nega a transmetre la imatge d’una pèrdua de pes al si del Consell. Pretén encapçalar cinc conselleries, que en bona mesura coincidiran amb les que ja ha gestionat. Al seu torn, Unides Podem-EUPV somiava amb tres, una de les quals amb rang de vicepresidència segona, però se n’haurà de conformar amb només dues del règim comú.

Les tensions generades per Podem a les Corts –a l’hora de distribuir els espais de l’edifici dels grups i l’hemicicle– s’estan traslladant a la mesa de negociació del nou Govern i no els ajuden gens. Els representants del PSPV volen acotar al màxim possible les responsabilitats dels podemites per tal d’evitar més desencontres de cara al futur, sobretot tenint en compte que Rubén Martínez Dalmau –el principal factor distorsionador, ara mateix– esdevindrà conseller de la formació morada.

El gabinet més extens de la Generalitat Valenciana va ser el de 2007 a 2011. Presidit per Francisco Camps, tenia 14 consellers, tres dels quals amb rang vicepresidencial.

A les converses multipartides es pot palpar que tant el PSPV com Compromís tenen molt ben definides, i defensen aferrissadament, les àrees de govern que van comandar al llarg de la legislatura passada. Hi arrosseguen retrets diversos, però per damunt de tot impera l’acord tàcit de no trepitjar excessivament les carteres del veí. A la Conselleria d’Hisenda, el principal objecte de desig de Compromís, la disputa ja no se centra tant en la persona que hi estarà al capdavant –els socialistes tenen molt clar que mantindran Vicent Soler– com en el repartiment de competències als segons i tercers graons.

Les àrees de govern

En aquesta línia, malgrat que encara no s’ha pronunciat públicament, tot indica que Mónica Oltra preservarà les àrees de govern que ostenta. És a dir, la vicepresidència, el càrrec de portaveu i la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. En algun moment s’ha especulat amb la pèrdua de les competències en igualtat i la seua incorporació a un altre departament, però les fonts consultades per EL TEMPS coincideixen a dir que la número 2 del Consell no se’n vol desfer. N’hi ha que fins i tot no descarten que Oltra es pronuncie públicament a fi de marcar terreny. Tot i que de moment ha optat pel silenci, les fonts consultades indiquen que, al seu parer, vicepresidència li hauria de correspondre en exclusiva a Compromís. Tanmateix, a la reunió celebrada aquest dijous PSPV i Compromís van obrir la porta a una vicepresidència segona en mans de Podem.

Les altres 12 àrees de govern que es dibuixen inclouen departaments que ja existien i que experimentaran pocs canvis –Hisenda, Sanitat, Justícia–, d’altres que quedaran dividits perquè el seu tamany era mastodòntic –Educació es deslligarà de Cultura, Obres Públiques de Vivenda i Medi Ambient d’Agricultura–, alguns que es redefiniran –a Transparència, Cooperació i Participació se li podria afegir la memòria democràtica– i alguns de nous. És bastant probable que Agricultura gaudisca d’un rang més important i que hi vaja associada a alguna altra matèria, així com la creació d’una cartera d’innovació i universitats, possiblement amb competències en ocupació.

Medi Ambient com a tal té molts números de desaparèixer i de passar a ser una conselleria de canvi climàtic i transició energètica. Els socialistes estan disposats a cedir la cartera en qüestió a Compromís –a Podem o Esquerra Unida, no– però de cap manera no renunciaran a la gestió de les llicències ambientals, un aspecte que la legislatura passada ja van provocar conflictes de volada. L’episodi d’Intu Mediterrani va ser-ne el més evident.

Compromís, de la seua banda, tampoc no està predisposat a cedir cap de les àrees importants que controlava. A més de les ja referides d’Oltra i de Vicent Marzà, se’n destaca la Conselleria d’Economia. No sembla tan clar, ni de bon tros, que hi continue Rafael Climent.

La pugna a Compromís

Sobre la base de les cinc conselleries i la continuïtat sagrada d’Oltra i Marzà, l’enigma a Compromís rau en quins seran els altres tres noms que formaran part del Consell. Climent manté vives algunes opcions, però és probable que siga substituït per una dona. L’exsecretària autonòmica Clara Ferrando no disposa de cap opció, però sí que en pot tenir alguna més l’alcoiana Júlia Company. I és que, malgrat tractar-se d’una persona de l’òrbita de Climent, l’actual directora general de l’Ivace (Institut Valencià de Competitivitat Empresarial) reuneix un perfil flexible que podria fer-la encaixar a la cartera econòmica i a la de canvi climàtic i transició ecològica, encara més tenint en compte que l’empresa pública d’energia neta que propugna Podem no passarà de ser l’Ivace reconvertit. Ni PSPV ni Compromís no veuen gens clara la creació de l’organisme nou que abandera la formació de Dalmau.

Amb tot, com ha quedat dit, la continuïtat de Climent no és descartable. Si la seua designació com a conseller anara seguida de la seua renúncia a l’escó de diputat, la seua acta seria recollida per la següent de la llista a les Corts per la circumscripció d’Alacant: l’il·licitana Marian Campello, a qui el sector jove del Bloc voldria tenir a les Corts per tal d’afermar el control del grup parlamentari.

Un altre nom que va prenent forma és el de Mireia Mollà. Compromís ha obtingut un resultat decepcionant a Elx, on era candidata, però té perfil de consellera. Podria encaixar a Economia, però també a canvi climàtic i transició ecològica o al departament de Transparència que ja gestionava Iniciativa, on podria mantenir al nucli dur que abans treballava al costat de Manuel Alcaraz. Siga com siga, té moltes paperetes de retornar a València per accedir a l’executiu.

La gran batalla de Compromís serà pel control de la cinquena conselleria, la que desempatarà el dos a dos entre Bloc i Iniciativa. Ací és on el sector dirigent del Bloc i Mónica Oltra concentren els seus esforços. Hi ha la possibilitat de nomenar un conseller o una consellera independent, però el Bloc pressionarà de valent per dur-se el gat a l’aigua. Van trobar-se en inferioritat al si del Govern anterior –dos consellers d’Iniciativa, Oltra i Alcaraz; dos del Bloc, Marzà i Climent, i Elena Cebrián, una independent nomenada per Verds-Equo– i esperen no repetir aquella experiència. Volen un perfil més polític i menys tècnic. La legislatura serà dura. 

La pugna a Unides Podem-EUPV

L’altre combat interessant tindrà lloc a la comissió creada per Unides Podem i Esquerra Unida amb la missió de definir el repartiment del pastís institucional. Un òrgan en què Podem disposa d’una majoria –60% a 40%– que podria imposar a fi de retenir les dues conselleries que correspondran a aquesta UTE electoral.

PSPV i Compromís creuen els dits perquè una de les dues recaiga en EUPV. Perquè se’n refien més i perquè, en cas contrari, les dues diputades d’Esquerra Unida podrien adoptar una posició rebel. El Botànic abans estava en minoria –requeria dels suports de Podem– però ara té una majoria que ha de fer valdre. Els maldecaps del passat a l’hora de treure endavant els Pressupostos primerament al Consell i tot seguit a les Corts, en companyia de Podem, haurien de circumcriure’s ara al Consell, en exclusiva.

La reunió del plenari que lliga el Botànic II, aquest dimecres a la seu de Podem.

El consell ciutadà de Podem, no obstant, pretén fer seues les dues conselleries. I la direcció del partit desconfia dels moviments d’Esquerra Unida: sospita que està pressionant les cúpules de PSPV i Compromís per tal que, gràcies a la seua influència, una de les dues carteres els hi pertoque. En els propers dies, la guerra per la titularitat de la segona conselleria d’Unides Podem-EUPV –segurament la de transparència, participació i memòria democràtica, amb un nom encara per definir– serà cruenta i acarnissada.

L’altra cartera que tothom dona per fet que tocarà a Podem serà la de Vivenda, que voldrien amb rang de vicepresidència per tal de fer-se més visibles, tal com exigeixen a les Corts, on s’han entestat a ocupar la segona filera de l’hemicicle.

Ara bé, ni el rang vicepresidencial sembla tàn fàcil ni Vivenda és un caramel. Cal rehabilitar 14.000 habitatges públics, impulsar programes de lloguer i de mediació, desenvolupar la llei de la funció social de la vivenda… Un repte transversal que, a més, els socialistes volen acotar molt bé, igual com al seu dia ho estava el Ministeri del ram. Els fa por, però, l’experiència de paràlisi total de l’Ajuntament de València, en què Podem tan sols va executar el 7% del pressupost de la regidoria de vivenda. Quan aquests dies escolten el nom de María Oliver –que n’era la responsable– com a possible consellera, els ha entrat el riure. Ximo Puig mai no signaria aquest nomenament, asseguren.

Els dubtes al PSPV

Ateses les circumstàncies, algunes veus del PSPV sostenen que la correlació 6-5-2 no transmetria la còmoda victòria socialista del 28A i aposten per afermar aquest domini amb un 7-5-2, president a banda. D’altres, per contra, opten per la sensatesa i afirmen que un 6-5-2 no seria contraproduent, sempre que Puig mantinguera les àrees que ara depenen de Presidència. En cas que no siga així, sí que veurien necessària aquesta conselleria addicional, per tal de completar el trencaclosques. A més de Puig i Soler, és segura la presència de Gabriela Bravo i Ana Barceló. També és segur que Puig hi introduirà algun independent. 

Les crítiques de PP i Ciutadans per l’eixamplament del Consell seran considerables. Passar de nou conselleries a 13 o 14 no és fàcilment justificable. Al PSPV ja es preparen per suportar totes les invectives i deixar que passe el temporal. Recorden que Pedro Sánchez també va dissenyar un Govern elefantiàsic i que no li ho van retreure de manera tan hostil.

En definitiva, a l’entorn presidencial ara mateix no preocupa tant el nombre exacte de conselleries com la seua delimitació. La legislatura anterior van topar amb embusos importants a alguns departaments que ara anhelen evitar. Si l’ampliació de la xifra de conselleries a 13 o 14 afavoreix la gestió del dia a dia, conclouran que ha estat positiva. Si, per contra, això no pacifica cadascuna de les potes del Consell ni la convivència entre els diversos partits a l’interior de cada àrea, el drama estarà servit. Al PSPV confien bastant en Compromís, estan satisfets de l’experiència en comú, però observen amb neguit els moviments postelectorals de Podem. No acaben de pair que els seus sis diputats puguen posar contra les cordes el Consell sencer. Aspiren a evitar-ho.

Tampoc no els agrada algun comentari que els ha arribat a través de Compromís, maleint l’avançament electoral decretat per Puig el 4 de març i exigint que es comprometa per escrit a no fer coincidir novament les eleccions valencianes amb les estatals. Una amputació de la prerrogativa presidencial que contradiu la legislació i que confien que ningú no gosarà posar damunt la taula.

Fins la sessió d’investidura, però, encara succeiran moltes coses. Fins dimecres 12 de juny podem assistir a un escenari de trencament i a un altre de retrobament in extremis. Que salte tot per l’aire i que es torne a recomposar. Ningú no dubta, no obstant, que Puig rebrà els vots necessaris i que no caldrà convocar un altre ple a l’efecte. Aleshores, el què, com i qui ja seran passat. Per fi.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.