Emergència climàtica

L'ecologisme 'errejonista' que desafia l'hegemonia neoliberal

Com si es tractara d'un incendi que arrasa a poc a poc les condicions de vida del nostre planeta, el canvi climàtic s'ha convertit en la gran assignatura a mitigar. Tanmateix, l'ecologisme no havia trobat la clau de volta per bastir majories a les urnes. L'onada verda a les europees i la irrupció de diverses figures mediàtiques han revifat el moviment. A l'Estat espanyol, els activistes climàtics Hèctor Tejero i Emilio Santiago han elaborat a Qué hacer en caso de incendio? Manifiesto por el Green New Deal (Capitán Swing, 2019) un manual per intentar mitigar les flames i situar l'ecologisme amb força a les institucions de la mà d'Íñigo Errejón. Aquest dilluns s'ha presentat l'obra a la llibreria Bartleby de València.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El planeta està en flames. Els rècords en temperatures se superen estiu rere estiu, els pols glacials es fonen a un ritme vertiginós, l'augment de la contaminació causa morts arreu del món i les condicions de vida de la terra cada vegada són més adverses. Malgrat l'estat d'emergència climàtica, d'un incendi que està devorant progressivament la nostra llar, l'ecologisme no ha irromput aclaparadorament a les urnes de les principals potències mundials. Al contrari, el reaccionarisme de tall negacionista s'ha instal·lat, per exemple, a la Casa Blanca amb l'ultraconservador Donald Trump.

Amb tot, l'onada verda de les passades eleccions europees ha agitat en certa manera el tauler polític. També l'aparició de la jove Alexandra Ocasio-Cortez al si del Partit Democràtica. No debades, Ocasio-Cortez s'ha convertit en tot un referent mediàtic de l'ala esquerrana de la formació liberal-progressista amb la reivindicació del Green New Deal, és a dir, una adaptació verda del pla keynesià que va aplicar als Estats Units el president demòcrata Frankilin Delano Roosvelt.

Un terratrèmol al camp ecologista que el bioinformàtic al Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques, activista climàtic i parlamentari de Más Madrid, Héctor Tejero, i el doctor en antropologia, tècnic en transició ecològica a l'Ajuntament de Mostóles i militant ecologista, Emilio Santiago, han aprofitat per llençar la seua proposta política. Qué hacer en caso de incendio? Manifiesto por el Green New Deal (Capitán Swing, 2019) és un recorregut pel paisatge climàtic actual i futur, però també una proposta concreta per mitigar el canvi climàtic. Es tracta, de fet, del corpus ideològic del nou ecologisme més possibilista que preconitza Íñigo Errejón, fundador de Podem, referent del nounat espai Más Madrid i autor del pròleg del llibre.

Vestits metafòricament amb indumentària de bombers, Tejero i Santiago han presentat aquest dilluns a la llibreria Bartleby de València el seu manual per apagar el foc climàtic, una formulació política que busca implementar una transició ecològica sense deixar a cap persona enrere. I que ha sigut l'espina dorsal del discurs de la plataforma errejonista Más Madrid. Ambdós han debatut a la capital del País Valencià acompanyats de l'ambientòleg i autor d'Encara no és tard, Andreu Escrivà que ha exercit de cicerone. «És un llibre que t'interpel·la com a lector, que t'anima i et convenç per no tirar la tovallola davant els discursos catastrofistes», ha definit Escrivà. «Una mirada honesta, en la qual assumeixen les contradiccions i materialitzen un programa concret de mesures per bastir una transició ecològica real, tot i que en discrepe en algunes», ha agregat.

«Estem en un autèntic estat d'emergència climàtica. Més de la meitat de les emissions contaminants que s'han produït des de la primera xemeneia que va desprendre fum a Manchester s'han produït en els darrers 34 anys, quan ja teníem evidència científica sobre què comportava el canvi climàtic», ha assenyalat. «Un increment de les condicions adverses climàtiques que s'ha traduït, per exemple, en la mort d'unes 30.000 persones anuals a Espanya per la contaminació de l'aire. La xifra ascendeix fins al mig milió si parlem d'Europa. Són dades de conflicte bèl·lic, quasi d'un genocidi», ha ressaltat.

Tot i la progressiva crema del planeta, Santiago ha defugit de catastrofismes. «No són acceptables els discursos ecologistes que assumeixen una derrota política. Sóc optimista per voluntat, però també per intel·ligència», ha apel·lat, emprant un llenguatge gramscià que evocava les intervencions d'Errejón. «L'aparició d'una figura com ara Ocasio-Cortez, qui pot jugar un paper clau a la política nord-americana, té una importància enorme. La política dels Estats Units condiciona la resta del món per raons geopolítiques òbvies. I la seua defensa del Green New Deal, insufla esperança», ha afirmat. I ha rematat: «S'ha de recordar que en un planeta finit, el creixement no pot ser infinit».

A la presentació de l'obra a la llibreria Bartleby de València, han acudit l'exconseller i exdirigent socialista Emèrit Bono o el diputat de Podem Ferran Martínez| Capitán Swing

«La idea d'aquest llibre sorgeix arran d'un fil de Twitter de Santiago sobre canvi climàtic i drets socials a causa del conflicte dels jupetins grocs a França. Es tractava, a petició de l'editorial, de plantejar una proposta política concreta, que fugira dels pecats d'inconcreció i de manca de realisme que hi ha a diversos llibres d'ecosocialisme, que aportara una oferta de transició ecològica socialment responsable. Havia de ser una articulació política possibilista, amb capacitat per implantar-se ja mateix», ha explicat Tejero. «Una formulació farcida de contradiccions i també d'incerteses, arran dels reptes actuals, com, per exemple, substituir l'actual consum de combustibles fòssils a l'Estat espanyol, el qual representa un 80%», ha afegit.

Per a dur a terme aquesta transició ecològica basada en la descarbonització, la reducció del consum energètic o la reorganització del sistema de transport, Tejero ha apostat per iniciar «una guerra de posicions climàtiques». O dit d'una altra manera: aplicar la teoria gramsciana, la qual estableix que cal conquerir ideològicament tots els espais que conformen la societat actual, com ara els moviments socials, els col·lectius culturals, les institucions o l'empresariat, per aconseguir l'hegemonia. «La idea és crear un poble climàtic, una majoria social a favor d'aquestes polítiques», ha insistit, amb un vocabulari purament estret de l'escola errejonista.

«La transició ecològica arribarà més tard o més prompte, per mitigar l'emergència climàtica o per gestionar la catàstrofe. Per això, la qüestió fonamental és convertir en hegemònica la nostra idea de transició ecològica social, en la qual no es deixa a ningú darrere. Hi ha diversos tipus de transicions ecològiques. I no totes tenen en compte les desigualtats i les fractures socials creades, en part, per l'emergència climàtica i el mateix procès de transició ecològica», indica. «L'ecologisme no és una reivindicació de quatre adinerats amb la vida resolta. És un assumpte que interpel·la a les mateixes condicions de vida materials. Per això, cal convèncer amb un discurs social als treballadors que poden veure's temptats de donar suport als patrons només perquè es garantisca la continuïtat de fàbriques amb poca esperança de vida. Hem de seduir-los amb les possibilitats de trobar treballs verds, hem de teixir una classe obrera verda», ha reflexionat.

L'investigador i diputat de Más Madrid a l'Assemblea de Madrid ha concretat, de fet, tres punts bàsics d'un Green New Deal que «comença a disputar-se en diversos espais polítics». «Mireu com el PSOE ho ha incorporat al seu programa. S'han adonat de la seua importància. I els socialistes són una autèntica màquina electoral a la qual es va menystenir innocentment», ha apuntat, en referència implícita a l'actitud de Podem durant els seus primers anys. «Treballar menys i abordar la crisi de les cures; modernitat i progrès combinat amb un retorn a formes tradicionals de vida on predominava la cultura de la proximitat; i canvi cultural respecte què és tenir una bona vida», ha enumerat. «Aquest darrer punt és importantíssim: cal trobar les escletxes del neoliberalisme», ha puntualitzat.

«És una tasca complicada. La gent associa menjar carn, els desplaçaments en cotxe i gaudir de vols extremadament barats com a drets. I reduir el consum d'aquests tres elements és complicat. Ara, si una persona disminueix el consum d'un d'aquests tres, ja serà un triomf», ha clausurat Escrivà. Tota una proposta per intentar situar l'ecosocialisme al centre de la discussió. O, si més no, un full de ruta per contenir un incendi que amenaça en calcinar a poc a poc la nostra mare terra.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.