Antirespressió

Jaume Asens: «El retorn de les bales de goma va ser un atac a la sobirania de Catalunya»

La relació del tercer tinent d’alcalde de Barcelona amb les causes antirepressives ve de lluny. Abans d’entrar a les institucions era un dels advocats de referència dels moviments socials de la capital catalana. Ara, des de l’Ajuntament, és un dels responsables que el consistori s’hagi personat com a acusació popular contra les agressions policials ocorregudes durant el referèndum del passat primer d’octubre. Parlem amb ell sobre la situació de la causa i la perspectiva estratègica amb què l’encaren.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Per què l’Ajuntament decideix implicar-se en aquesta causa?
—L’1 d’octubre és una ferida oberta en aquest país que ens cou i ens interpel·la. És un dels episodis de violència més greus que s’ha viscut mai aquí. Vam veure com la Policia Nacional i la Guàrdia Civil provocaven més de mil ferits entre persones que volien votar. Imatges que han passat pocs cops a Europa. No ens podíem quedar plegats de braços quan al principi la Fiscalia es negava a investigar amb un argument molt deplorable. Deia que la violència només havia afectat un 0,04% dels votants. Fa poc hem demanat l’abstenció de la Fiscalia, perquè el fiscal utilitzava les xarxes per riure’s de les víctimes. En comptes de protegir les víctimes, feia d’advocat de defensa dels policies.

—Perquè són importants les declaracions d’aquests dies?
—Un any després, els policies tornen a Barcelona en condició d’investigats. Hem vist que alguns agents s’han identificat i d’altres no. Tots han al·legat que van actuar perquè van patir per la seva integritat física, tot i que no tenen comunicats mèdics. Parlen també d’odi extrem i relaten que la gent els va rebre amb crits de “volem votar” i “som gent de pau”. És insultant que utilitzin aquest argument quan relaten que la gent els va rebre amb crits de “volem votar” i “som gent de pau”

—També han declarat els escopeters que van deixar sense visió Roger Español...
—És la pàgina més negra de l’1-O i s’han encobert entre ells. La seva declaració posa en evidència que van disparar quan ja havien intervingut, no era per aconseguir entrar. La prohibició de les bales de goma no afectava el CNP, però va ser un impacte veure que tornaven a la nostra ciutat quan s’havien prohibit al Parlament. El seu retorn va ser un atac a la sobirania de Catalunya. No deixava de ser un menyspreu als catalans.

/JORDI PLAY

—Es poden extreure conclusions generals de les declaracions?
—La primera, que no eren fets aïllats, sinó que hi havia un dispositiu planificat amb unes instruccions molt clares. L’objectiu era intimidatori perquè l’ordre era no detenir ningú. D’altra banda, l’Audiència Provincial de Barcelona va fer un pronunciament sobre un cas de Manresa on els magistrats van dir que era innecessari l’ús de la força, perquè l’1-O estava suspès. Per tant, no tenia efectes jurídics rellevants. És un atac a la línia de flotació de la tesi del Tribunal Suprem. A més, veuen violència allà on el Suprem no la veu i al revés. Descarta que les actuacions dels manifestants tinguin conseqüències penals. El que està passant a Barcelona, al jutjat i a l'Audiència Provincial, desconstrueix la tesi de rebel·lió. Això reforça molt les defenses del Suprem.

—Quins són els següents passos?
—Fins ara hem escoltat els agents de peu i la voluntat és pujar en la cadena de comandament. Properament demanarem als jutges que citin a declarar els càrrecs intermedis, però, al final a la cúspide hi ha Pérez de los Cobos. També volem que facilitin quin era el mitjà alternatiu de comunicació que van fer servir els agents aquells dies i les ordres escrites que hi va haver i no han aportat. Ens permetria trencar el cercle d’impunitat que han aixecat per protegir els superiors.

—Cada cop està creixent més la causa...

—Haurem de reflexionar sobre quants agents volem investigar. Cada agent és una possibilitat més gran de recursos i obstaculitzacions per part dels seus advocats. Hem de veure com gestionem el risc que això no es converteixi en una macrocausa ingestionable. La idea és convertir aquest judici en un de semblant al de l’Escola Diez de Gènova. Crec que aquest té una trascendència semblant o superior a aquell cas del 2001.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.