Extrema dreta

Ultracatòlics, glorificadors del colp del 36 i anticatalanistes

El País Valencià, les Illes Balears i Catalunya no han sigut immunes a la irrupció de la ultradreta representada per Vox a les passades eleccions espanyoles. Els territoris catalanoparlants exportaran cinc diputats al Congrés amb perfils antiavortistes, d'exaltació del cop d'Estat militar de 1936, històrics de l'ala radical del PP, generals de l'exèrcit espanyol i contraris a la científica unitat de la llengua. EL TEMPS repassa les seues biografies.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb una bandera espanyola de dimensions considerables, Ignacio Garriga celebrava l'obtenció del seu escó al parlament espanyol. Candidat de l'extrema dreta Vox per la circumscripció barcelonina, afirmava que era «un dia per estar molt contents». «Espanya s'ha posat en peus i ha dit que vol 24 valents al Congrés, els quals entren per pronunciar el que fins ara cap partit expressava», proclamava durant la jornada electoral dels comicis espanyols del passat 28 d'abril. Una felicitat que contrastava, però, amb l'ambient de decepció instal·lat en els seus correligionaris valencians i, fins i tot, als dirigents estatals del partit. Les expectatives del partit ultradretà eren més elevades.

D'aquests «24 valents» que exaltava Garriga, cinc han sigut escollits pels territoris catalanoparlants, amb una distribució de tres pel País Valencià, un per Catalunya i altre per les Illes Balears. Un quintet de parlamentaris en el qual hi ha perfils marcadament ultracatòlics, generals de l'exèrcit espanyol amb taques al seu historial, exdirigents històrics d'Aliança Popular i el PP, executives bancàries amb connexions als negocis immobiliaris i famílies de l'alta societat, anticatalanistes que defensen posicionaments anticientífics respecte de la unitat de la llengua i nostàlgics de símbols i accions franquistes.

Garriga, precisament, s'ha caracteritzat per emetre piulades glorificant el cop d'Estat militar feixista de 1936. «Vaja de bestreta la meua condemna a les morts d'ambdós bàndols, però celebre que uns valents ens deslliuraren del jou del comunisme», va escriure a Twitter el 18 de juliol de 2017, aniversari d'aquella rebel·lió antidemocràtica que va comportar la instauració de la dictadura franquista durant prop de quatre dècades. Aquesta opinió no era nova. En 2016, havia expressat a la xarxa de l'ocell blau: «Avui agraïsc als meus avis que en un dia com avui es llaçaren a defensar els nostres principis».

Discursivament contradictori per les seues postures xenòfobes malgrat tenir la pell negra i una mare d'ascendència portuguesa nascuda a Guinea Equatorial, va militar a Noves Generacions des de 2005. En aquella etapa, influenciada per l'afiliació popular de la seua mare, va coincidir amb David Mejía, actualment diputat de Ciutadans al Parlament de Catalunya. Garriga, tanmateix, va considerar massa tou el PP. D'aquesta manera, va convertir-se en líder de la ultradreta Vox al seu municipi de naixement, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), després de veure's seduït pel missatge extremista de Vox.

A les eleccions municipals del 2015, van concórrer del bracet dels ultraconservadors Família i Vida, amb un credo ideològic similar al preconitzat per Garriga. De fet, aquest odontòleg enrolat a les files del partit ultradretà s'ha mostrat contrari a l'avortament, al matrimoni entre persones del mateix sexe («ha de ser únicament i exclusiu entre l'home i la dona», va esmentar en una entrevista a El Español), ha carregat contra el feminisme, ha defensat «la identitat cristiana» i, fins i tot, ha etzibat que les persones transsexuals «necessiten un tractament psiquiàtric». Antiindependentista furibund, ha demostrat el seu ultranacionalisme espanyol amb frases com ara «defendre Espanya fins a les últimes conseqüències» o «la responsabilitat ens crida a fer un pas endavant per mantenir la supervivència de la nació».

Malena Contestí, al costat del líder d'Actúa Baleares-Vox Jorge Campos (a l'extrem dreta), en l'acte de campanya de la força d'extrema dreta al monòlit franquista Sa Freixina| Vox Baleares 

Malena Contestí, diputada de l'extrema dreta Vox al Congrés dels Diputats per les Illes Balears, comparteix aquest pensament integrista i nacionalista radical espanyol. Llicenciada en dret per ESADE, experta en urbanisme i filla de l'expresident del Reial Club Mallorca Miquel Contestí entre 1978 i 1992, forma part d'Actúa Baleares. Aquesta força, aliada a l'arxipèlag balear amb Vox, té el seu origen en la Fundació Cercle Balear. Contestí, de fet, va ser vicepresidenta d'una entitat encapçalada per Jorge Campos, activista anticatalanista i representant del marginal moviment gonellista -l'equivalent al blaverisme valencià a les Illes-. Campos va ser el responsable de la querella contra el raper Valtònyc.

La Fundació Cercle Balear va participar d'una controvertida manifestació «pels caiguts per Espanya» en defensar de la preservació del monòlit feixista de Sa Feixina, construït per homenatjar a la nau franquista que va ser abatuda per les tropes republicanes durant la Guerra Civil. L'acte estava organitzat per l'extrema dreta catòlica d'Hazte Oir, i va comptar amb la presència de la plataforma Salvem Sa Feixina, en la qual, segons La Directa, s'integrava la Fundació Denaes, l'entitat presidida pel líder de Vox Santiago Abascal. La concentració, marcada per la presència de banderes falangistes, va finalitzar amb agressions als activistes republicans que hi van protestar l'exaltació franquista, segons va narrar Diario de Mallorca. L'aliança entre Vox i Actúa Baleares va néixer, precisament, dels contactes entre Denaes i el Cercle Balear. Actúa-Baleares va iniciar la seua campanya electoral en aquest monòlit. 

Contestí, al seu torn, ha realitzat declaracions polèmiques sobre els inicis del franquisme i la mateixa dictadura feixista. En una entrevista al diari El Mundo, va afirmar que «el franquisme tenia les seues coses bones i les seues coses dolentes». Segons la dirigent ultradretana, entre les coses bones hi havia el fet que «va frenar un règim comunista». No debades, i en un exercici de revisionisme històric, va expressar que «Franco era un republicà i va alçar-se contra un règim comunista que també va instaurar-se amb un Colp d'Estat». «El PSOE havia donat un colp d'Estat. La República no es va construir de manera democràtica. El que diu el manifest [en referència al text signat per diversos exmembres de la cúpula castrense espanyola a favor de Franco] és que Franco va fer l'ètica militar», va insistir en una altra conversa al Diario de Mallorca. Fins i tot, va reconèixer que «tenen punts en comú amb [Marine] Le Pen, però no tots».

Oposada al matrimoni homosexual i negacionista de la bretxa salarial entre homes i dones, va apostar per «plantejar un acomiadament sense que coste diners, si el treballador no funciona». «Crec en un punt intermedi, en el qual la contractació i l'acomiadament siga més lliure, però on el treballador estiga cobert respecte de les injustícies», va expressar a El Mundo. Al mateix rotatiu, va defensar «la derogació de la paraula català de l'Estatut», així com tota «la normativa lingüística catalanista». Partidària d'eliminar la capacitació lingüística i de restar-li presència al català de l'escola en benefici del castellà, va qualificar de «totalitàries» les lleis de protecció de la llengua pròpia a les Illes Balears. També ha mantingut un discurs contrari a les persones migrades, les lleis d'igualtat i l'onada morada del feminisme.

Com a vicepresidenta de relacions internacionals dels ultradretans, i junt amb l'excandidat falangista i dirigent de Vox a Catalunya Jorge Buxadé, va estar-hi present a la conferència del secretari general dels ultradretans, Javier Ortega, al Parlament Europeu. Convidats pels ultraconservadors polonesos de Llei i Justícia, l'extrema dreta espanyola va realitzar aquella xerrada mentre l'Eurocambra havia vetat una altra als dirigents independentistes catalans.

D'expopulars, generals i executives bancàries

Mentre Catalunya i les Illes Balears enviaven un únic representant d'extrema dreta al Congrés dels Diputats, el País Valencià ho feia per partida triple. Per la seua llarga trajectòria política en Aliança Popular i el PP, Ignacio Gil Lázaro és el més conegut. Advocat, ha sigut premiat amb la Gran Creu del Mèrit Civil i la medalla de l'Ordre d'Isabel la Catòlica. Amb tot, la seua vida professional ha estat estrictament lligada a la política com parlamentari a la Cambra Baixa en els períodes 1982-1989 i 1993-2016. Entre 1989 i 1993, va ocupar un seient al Senat. D'aquesta manera, ha estat cobrant durant més de tres dècades un sou públic. En la seua darrera declaració de béns del 2008, afirmava ser propietari del seu domicili familiar, dues places d'aparcament, un Opel Zafira i gaudir de 323.919 euros en els seus comptes bancaris.

 L'expopular Ignacio Gil Lázaro, diputat al Congrés per Vox, durant la nit electoral | EFE

Afiliat a Aliança Popular des de 1980, va ingressar en la formació postfranquista arran de la seua fama com a concursant del programa televisiu Un, dos, tres. No debades, els dirigents aliancistes van recomanar el seu fixatge a Manuel Fraga, exministre franquista i fundador del partit ultraconservador. President durant una etapa d'Aliança Popular a València, va integrar-se al cercle polític que hi havia entorn de l'alcaldessa de València Rita Barberá junt amb els regidors Vicente Igual i Silvestre Senet, segons el llibre Rita Barberá, la dama de rojo en la España azul, escrit pel periodista Salvador Barber. Durant els anys 90, va intercedir per excarcerar Salvador Palop, l'exdirigent popular implicat al cas Naseiro, segons va contar EL TEMPS.

Ubicat a l'ala conservadora per la seua assistència a manifestacions antiavortistes durant l'etapa socialista i la seua oposició a la llei del matrimoni homosexual impulsada per l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), va convertir-se en l'ariet del PP contra el ministre d'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba, del partit del puny i la rosa. Amb preguntes que buscaven reforçar la teoria de la conspiració sobre l'11-M, va agitar el fantasma del cas Faisán. Junt amb l'exministre Jorge Fernández Díaz, de l'Opus Dei i assenyalat per les clavegueres de l'Estat, va rebutjar la realització d'unes jornades d'educació sexual al Congrés a proposta d'Izquierda Unida-Iniciativa Catalunya Verds. Compta amb un germà que ha fet carrera periodística al caliu del PP que controlava TVE i Telemadrid.

Criticat per la sobresaturació de preguntes parlamentàries al Congrés dels Diputats durant les legislatures de Zapatero, va agitar els posicionaments anticientífics sobre el català a la cambra espanyola. Quan el Congrés va reconèixer l'any 2004 la unitat de la llengua, va denunciar els socialistes per caure «en el xantatge» d'ERC. La seua aposta pel secessionisme lingüístic va evidenciar-se ridícula arran d'una proposta de l'aleshores diputada d'Esquerra Unida (i actualment a Compromís) Isaura Navarro. La parlamentària valenciana va suggerir que les targetes de felicitació estigueren escrites en els diferents idiomes cooficials de l'Estat espanyol. Gil Lázaro va sumar-se a la mesura, però apuntant que calia enviar-ne «una en català i una altra en valencià». La condició dels populars no fou acceptada i, per tant, va bloquejar-se la iniciativa. El diputat conservador defensava el blaverisme lingüístic amb la surrealista excusa «de no incomplir la legalitat».

Habitual de les tertúlies ultraconservadores espanyoles (i també de les valencianes), va trencar amb el PP arran de les crítiques del ministre de Justícia, Rafael Català, contra la sentència que demanava l'absolució per als agressors sexuals de la Manada. Fitxat pels ultradretans després d'una trobada al seu domicili entre Abascal i el líder valencià de Vox, l'ultracatòlic José María Llanos, va arremetre en el passat míting de la formació d'extrema dreta a València contra «els oligarques globalistes» en sintonia amb les teories conspiranoiques atiades pel cervell ultra Steve Bannon i per part de la dreta radical mundial contra l'inversor George Soros, que finança diversos projectes de caràcter progressista. També va clamar contra l'esquerra, «el feminisme supremacista», els mitjans de comunicació o les autonomies. Fins i tot, va agitar el finançament iranià mai demostrat de Podem quan exdirigents de Vox han admès que els ultradretans van rebre diners d'un grup opositor del mateix país del Golf Pèrsic. Aquesta organització fou qualificada de «terrorista» pels Estats Units.

L'altre gran fitxatge dels ultraconservadors que gaudirà d'un seient al Congrés és el tinent general de l'exèrcit de l'aire retirat Manuel Mestre. Natural d'Oriola (Baix Segura), va cursar diversos estudis castrenses als Estats Units, va ser cap de gabinet del responsable d'estat major de l'exèrcit de l'aire i fou nomenat cap de l'operació que havia de frenar l'arribada de persones migrades a les Illes Canàries en 2008. Un any més tard va convertir-se en Cap de l'Estat Major del Comandament de la Força Conjunta de l'OTAN a Lisboa. Ha dirigit internades a Afganistan, Kuwait i Bòsnia. Encara més, va formar part del grup de treball que va redactar la doctrina de lideratge de l'exèrcit de l'aire.

El seu bagatge professional i els estudis teòrics castrenses van dur-lo a publicar diversos articles a la Revista d'Aeronàutica i Astronàutica, magazín oficial de l'exèrcit de l'aire. Segons va publicar eldiario.es, el tinent general va vulnerar les normes d'aquesta publicació, ja que va traduir i copiar amplis fragments de texts originals nord-americans sense citar la font original. El rotatiu dirigit per Ignacio Escolar va detectar-ho en tres ocasions. Hi havia paràgrafs que estaven plagiats quasi en la seua totalitat.

El tinent general retirat i parlamentari de la ultradreta Vox al Congrés per Alacant, Manuel Mestre, a la cadena ultraconservadora Intereconomia| Interconomia

Mestre, però, acumula més taques al seu historial castrense. Durant la seua etapa com a cap de l'ala 31 de la base militar de Saragossa, va autoritzar la utilització d'un avió Hèrcules C-130 per traslladar 23 cambrers del restaurant El Cachirulo a Madrid. El propòsit d'aquell viatge era que els professionals gastronòmics prepararen la celebració de la Verge de Loreto, patrona de l'exèrcit de l'aire. Tot i que el Ministeri de Defensa va avisar que aquella actuació comportava una sanció greu, Mestre mai va ser arrestat. El socialista José Bono, membre de l'ala dretana del PSOE, ocupava aleshores la cartera de Defensa.Enrolat a les files de Vox arran del procés català , és contrari al decret de plurilingüisme del Consell

L'altra representant valenciana de Vox al parlament espanyol, Cristina Esteban, també compta amb familiars a les forces armades, en aquest cas un germà que va morir com a capità de l'exèrcit de l'aire. Asset Manager del BBVA a Madrid i llicenciada en Història de l'Art, està casada amb el broker immobiliari Antonio Vallejo-Náguera, propietat de la firma de consultoria Deroulede SL. Segons esdiario, està lligada al Clan dels Goyanes, una nissaga connectada amb l'alta societat madrilenya. Són els diputats de l'extrema dreta Vox que exporta el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.