Política

Socialisme i nacionalisme a Navarra, el retorn d’una entesa històrica

Després de la primera legislatura dominada pel nacionalisme basc a Navarra, el resultat del 26 de maig va deixar al Parlament una aritmètica difícil de resoldre. En anteriors ocasions, i en situacions similars, els socialistes s’havien decantat per donar el poder als regionalistes d’UPN. Ara, les coses poden canviar. Ho parlem amb Joseba Santamaría, director del diari Noticias de Navarra.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El pacte entre els socialistes navarresos (PSN) i Geroa Bai ha donat a aquesta darrera coalició, dominada pel Partit Nacionalista Basc, la presidència del Parlament navarrés. Unai Hualde, dirigent del PNB a Navarra, ostentarà una presidència fruit d’un pacte que pot ser la clau de futurs esdeveniments polítics.

Presumptament, la socialista Maria Chivite serà nomenada presidenta d’un territori que no el seu partit no governa des de 1996. Fins el juliol Unai Hualde no iniciarà ronda de contactes, però és difícil pensar en un desenllaç distint al comentat després del pacte al Parlament foral. Aquest acord podria desencallar, fins i tot, la governabilitat a Espanya. El president del PNB, Andoni Ortúzar, ja va admetre que la solució navarresa és un bon motiu perquè el seu partit facilite la investidura de Pedro Sánchez. Fins i tot hi ha qui especula amb una abstenció dels quatre diputats al Congrés d’EH Bildu: el pacte a Navarra entre PSN i Geroa Bai no serà possible sense el suport o l’abstenció en segona volta dels abertzales. Per a ells, un Govern del PSN seria un mal menor, atès que l’alternativa seria la de de Navarra Suma, coalició integrada pels regionalistes -i profundament antibasquistes- d’Unió del Poble Navarrès, Partit Popular i Ciutadans.

El possible suport -actiu o passiu- d’EH Bildu al PSN i al PSOE no té cap precedent, però sí l’entesa entre socialistes i nacionalistes navarresos. Un pacte que podria desencallar altres enteses polítiques a hores d’ara entrebancades i que té precedents històrics.

 

Vincles

L’any 1977 se celebraven les primeres eleccions generals a l’Estat espanyol. Eren les constituents del Congrés i del Senat i a la cambra alta, els socialistes convergien en llistes unitàries amb partits nacionalistes arreu de l’Estat. Si a Catalunya Josep Benet liderava l’Entesa dels Catalans, integrada per PSUC, PSC i Esquerra Republicana, a Euskal Herria hi havia el Front Autonòmic, format pel PNB, els socialistes i ESEI, un partit marxista, nacionalista i basquista de recorregut efímer i discret. D’aquella candidatura van eixir escollits senadors, entre més, Ramón Rubial (1906-1999), president del PSOE entre 1979 i 1999; o Manuel de Irujo (1891-1981), històric dirigent del PNB a Navarra i ministre de Justícia amb Juan Negrín, ja durant la Guerra Civil. Són només dos dels 10 senadors que va obtenir el Front Autonòmic, però representen l’heterogeneïtat d’aquella candidatura, símbol d’una proximitat entre espais polítics que prompte es trencaria.

Any 1983. Segones eleccions al Parlament de Navarra. L’UCD, guanyadora de les primeres eleccions, ja està extingida. És temps d’un domini socialista que a Navarra exerceix Gabriel Urralburru, president de la comunitat foral fins 1991. És llavors quan es crea una situació complicada que tensa la relació tradicional entre nacionalistes i socialistes. Joseba Santamaría, director de Noticias de Navarra, rememora com «el PNB i la dreta, representada per UPN i PP, intentaren arribar a un acord per fer president al candidat d’UPN, Baldino Bados». Això va originar divisió al PNB, atès que bona part del partit apostava per mantenir l’entesa. D’aquesta tensió -i d’altres- sorgiria, posteriorment, una escissió del PNB, Eusko Alkartasuna, avui integrada en EH Bildu.

Tot i les tensions, durant la segona legislatura navarresa, socialistes i basquistes continuaren col·laborant. Però el PSN ja començava, explica Santamaría, el seu apropament cap als regionalistes d’UPN. «Queien, a poc a poc, en el discurs institucional de la dreta navarresa, també condicionats pels anys de plom d’ETA i per la necessitat d’enfrontar-se a una esquerra abertzale que era ben forta a Navarra». Segons el periodista, les aliances entre UPN i PSN començaven a ser habituals, tot i que no sempre sense tensions.

El 1991, Juan Cruz, candidat d’UPN, guanya les eleccions al parlament navarrès superant, només per un escó i 5.000 vots, el PSN. Van ser quatre anys d’entrebancat domini regionalista, atès que Cruz va governar amb 20 de 50 diputats. El PSN necessitava els escons d’Herri Batasuna per assolir la presidència, però l’activitat armada d’ETA feia impossible l’entesa. Eusko Alkartasuna i Esquerra Unida no sumaven vots com per garantir la continuïtat d’Urralburru al govern navarrès. Els socialistes, però, tornarien a governar la comunitat foral en la següent legislatura. De manera efímera.

Juan Cruz havia trencat amb UPN fundant un nou partit. Es tractava del Centre de Demòcrates de Navarra, que s’extingiria el 2011. Partit oposat al basquisme, però distanciat també de les posicions hostils d’UPN respecte a aquesta qüestió, el CDN seria determinant durant les següents legislatures. El 1995, la ruptura d’UPN va fer possible el retorn del PSN al Govern navarrès. Ara el president era Javier Otano, segon candidat més votat -les eleccions les va guanyar Miguel Sanz, d’UPN. Però la correlació de diputats van fer possible un pacte entre PSN, CDN i EA. Tornava l’entesa, però per poc temps. Otano va ser descobert amb comptes bancaris a Suïssa i va haver de dimitir del partit i del Govern. «Mera corrupció felipista esquitxant Navarra», recorda Santamaría, qui relaciona el cas amb els que sacsejaven el PSOE que, en aquell moment, ja havia perdut el Govern espanyol en mans de José María Aznar.

Aznar no era l’únic del seu partit que accedia al poder institucional en aquella època. El canvi polític arribava a distints territoris de l’Estat. Navarra no n’era una excepció i la dreta, des de 1996, resistí al Govern de la Comunitat Foral fins el 2015. Això fou possible durant dues dècades gràcies al suport sistemàtic del PSN als regionalistes. Així, Miguel Sanz primer (1996-2011) i Yolanda Barcina després (2011-2015) dominaren Navarra gràcies a distints acords puntuals amb el CDN el 1999 i el 2003. Quatre anys més tard, el 2007, aquesta suma no era suficient i el PSN ho tenia fet per reeditar una entesa amb nacionalistes bascos que va ser vetada des de Ferraz.

La irrupció Nafarroa Bai havia capgirat l’aritmètica parlamentària. Precedent de l’actual Geroa Bai, aquella coalició va obtenir més representants al Parlament Navarrès que el PSN, tot i que hi van empatar a 12 escons. Llavors el creixement d’aquesta coalició era imparable gràcies, fonamentalment, al carisma d’Uxue Barkos, qui abans de presidir Navarra el 2015 -ara encara n’és presidenta en funcions- va entrar inesperadament al Congrés espanyol el 2004. Un any abans, a Navarra, la coalició la liderava un històric d’Herri Batasuna, Patxi Zabaleta, un dels polítics que més discrepava de l’estratègia armada d’ETA. No debades, ell mateix va fundar el corrent Aralar, que es va independitzar d’Euskal Herritarrok -partit hereu d’Herri Batasuna-, precisament per aquesta qüestió. Més tard, i amb ETA desapareguda, Aralar es dissoldria a dins d’EH Bildu.

Patxi Zabaleta

Tornant al resultat electoral de 2007 a Navarra, el pacte entre PSN, NaBai i Esquerra Unida era possible: sumaven 26 diputats de 50. Però Ferraz ho va vetar a través del famós agostazo, promogut pels dirigents socialistes José Blanco i José Luis Rodríguez Zapatero, que van desautoritzar la federació navarresa del partit i va garantir, de retruc, la continuïtat de Miguel Sanz al capdavant del govern navarrès. Quatre anys més tard, l’UPN havia perdut el PP com a aliat electoral. La suma entre tots dos partits no assolia la majoria absoluta, però els socialistes no van atrevir-se a explorar un pacte similar al de quatre anys abans, sabedors de les possibles conseqüències. D’aquesta manera van facilitar la investidura de Yolanda Barcina, l’última presidenta regionalista que ha tingut Navarra.

 

2015, l’any del canvi

Uxue Barkos

Per primera vegada, una majoria progressista no depenia del PSOE a Navarra. Geroa Bai, EH Bildu, Podem i Esquerra Unida sumaven majoria de 26 diputats al Parlament. Uxue Barkos era escollida presidenta. «Hi va haver un canvi fruït de la mala gestió econòmica d’UPN, del malbaratament...», recorda Santamaría. Geroa Bai s’havia consolidat com a projecte. La coalició havia aconseguit captar vots més enllà del nacionalisme, amb la integració de partits locals d’inspiració progressista o republicana que encaixaven perfectament amb els anhels de molts votants navarresos que no eren convençuts pels socialistes ni pels abertzales. La coalició, a més, connecta, a través d’un fil conductor històric, amb els antics votants d’Eusko Alkartasuna. Malgrat que avui està integrada en EH Bildu, Santamaría entén que els antics votants d’EA -tradicionalment amb més força a Navarra que el PNB- s’identifiquen més amb la coalició liderada per Barkos.

L’obra d’Uxue Barkos al Govern de Navarra no ha estat la culpable que no s’haja reeditat la coalició. Geroa Bai, de fet, ha mantingut els nou diputats de 2015, però la davallada de Podem -de set a dos- ha estat determinant. També, tot i que en menor part, ho ha estat la pèrdua d’un diputat per part dels abertzales i d’Esquerra Unida. I així, el PSOE torna a ser decisiu a l’hora de decidir govern.

La socialista María Chivite, possible pròxima presidenta del Govern navarrès.

I pel pacte establert a la Mesa del Parlament, tot fa pensar que la socialista María Chivite serà la pròxima presidenta navarresa. Propera al sector més tradicional del partit, allunyada dels militants més basquistes del PSN, això sembla que no li impedirà establir aliances amb Geroa Bai, si bé s’ha negat a mantenir qualsevol mena de contacte amb EH Bildu. L’abstenció dels abertzales és fonamental per garantir la investidura. Si la desconfiança entre socialistes i independentistes bascos és històrica, no ho és entre PSN i nacionalistes. Distints pactes municipals així ho han demostrat i aquesta entesa rescata la proximitat històrica entre dos corrents polítics que un dia es van distanciar i que distints actors polítics -ETA, Ferraz i d’altres- van evitar que es reagruparen. Si tot va com s’espera, els socialistes governaran Navarra. Els regionalistes de Navarra Suma controlaran les principals ciutats, Pamplona i Tudela. EH Bildu té la major part dels regidors i dels ajuntaments de Navarra. I Geroa Bai presidirà el Parlament. Poques vegades s’haurà assolit un equilibri tan perfecte en un territori. El fil històric d’una entesa política ho ha fet possible.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.