Investidura

Iglesias haurà de fer d’Arzalluz

Després de llargues setmanes d’estira i arronsa, el líder de Podem, Pablo Iglesias, es mostra disposat a no entrar al Consell de Ministres si el PSOE accepta un govern de coalició en què els morats disposen d’una quota proporcional al seu nombre de vots. Iglesias, per tant, seguirà influint en la política espanyola, però només a través del seu partit.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Partit Socialista i Podem ho tenen coll avall. La investidura de Pedro Sánchez sembla possible. Les negociacions fallides i els retrets mutus haurien d’esvair-se després de l’anunci de Pablo Iglesias. El líder de Podem assumeix la línia vermella imposada pels socialistes. Iglesias renuncia a entrar al Consell de Ministres. Amb una condició, però: que el nou executiu espanyol dispose d’una quota morada proporcional als vots que va rebre Podem. I sempre i quan, també, no hi haja més vetos contra el partit morat.

I és que una nova convocatòria electoral seria difícil de justificar per a dos partits condemnats a entendre’s. Les enquestes vaticinen un triomf més contundent de Sánchez en cas de repetició d’eleccions. Però moltes són les coses que podrien canviar d’ací al 10 de novembre, quan es repetiria la contesa electoral. D’un costat, la dreta -PP, Ciutadans i Vox- podria posar-se d’acord per presentar-se conjuntament en distints territoris i assegurar-se un millor resultat. Ja ho va fer a Navarra amb PP, Ciutadans i els regionalistes d’Unió del Poble Navarrès, que van integrar la confluència Navarra+, llista més votada el 28 d’abril en aquest territori. Alhora, sembla impossible que l’esquerra torne a mobilitzar-se amb la intensitat de les últimes eleccions generals, amb una participació històrica que va evitar la repetició d’un escenari a l’andalusa, tal com va ocórrer el passat 2 de desembre amb la irrupció de Vox.

Aquesta possibilitat espantava tant l’esquerra perifèrica que part de l’independentisme basc i català ha pres posicionaments inèdits. Així, Esquerra Republicana i EH Bildu -que mantenen un acord de cooperació al Congrés- no han deixat de fer crides a la “responsabilitat” al PSOE i a Podem perquè facen possible la investidura. Republicans i abertzales venen suggerint, sense confirmar-les, sengles abstencions que farien Pedro Sánchez president. Junts per Catalunya, més propers al ‘no’ a Sánchez -tot i que amb diferents posicionaments al si del grup parlamentari-, tampoc no ha descartat l’abstenció. Compromís i Partit Nacionalista Basc semblen més a prop del sí. Aquesta correlació, a hores d’ara factible, facilitaria el nomenament de Pedro Sánchez per majoria simple en segona volta.

Nou tauler

“Crec que Pedro Sánchez no vol que Pablo Iglesias sigui al Govern perquè no passi el que ha passat a Itàlia amb Matteo Salvini. Una persona que ni tan sols no és el president ho aparenta perquè té unes posicions més radicals que criden més l’atenció”. Eren paraules de la politòloga Beatriz Asuar a aquest setmanari, en un reportatge recent sobre la investidura. Certament, Sánchez tem Iglesias i la possibilitat que hi haja una veu que contrareste el seu relat i la seua acció de Govern. Els socialistes ja van exigir a Podem que renunciaren al dret d’autodeterminació de Catalunya, renúncia que els morats van acatar. Caldrà veure, també, si davant d’una previsible sentència condemnatòria del Suprem, Podem manté la veu pròpia contra l’acció judicial, tal com ha fet fins ara, o si s’instal·la en la comoditat del silenci per no obrir escletxes en un futurible govern de coalició.

Però Iglesias no podrà fer de Salvini. Hi ha renunciat per fer viable una entesa entre el PSOE i el seu partit. Pedro Sánchez tampoc no serà Giuseppe Conte, primer ministre italià que, tot i formar part de l’emergent Moviment 5 Estrelles, s’ha vist solapat pel líder de la Lega, autoerigit per liderar un moviment europeu contrari a l’statu quo i amb posicions polítiques que fan feredat, especialment contra els immigrants i refugiats. Els seus posicionaments radicals han generat una sobreexposició mediàtica que han permès que la figura de Salvini, vicepresident italià i ministre d’Interior, resulte més reconeguda que la del seu primer ministre.

Alhora, el líder de Podem tindrà altres referents en què emmirallar-se si no vol perdre transcendència en l’escenari polític. Per exemple el recentment desaparegut Xabier Arzalluz. El dirigent històric del Partit Nacionalista Basc mai no va ocupar cap càrrec executiu, fet que no el va impedir ser un dels polítics més influents del moment. Entre 1980 i 2004 va presidir el seu partit amb un període d’interrupció entre el 1984 i el 1987. Fins a tres lehendakaris van ocupar Ajuria Enea durant aquest període. Carlos Garaikoetxea (1980-1985), José Antonio Ardanza (1985-1999) i Juan José Ibarretxe (1999-2009) mai no van llevar protagonisme a Arzalluz. El partit no s’entenia sense el seu president, referent indiscutible, acostumat a ser la veu de l’espai polític que dominava la política a Euskadi amb gran comoditat malgrat els temps difícils que vivia el país condicionats, fonamentalment, pels anys de plom d’ETA, per l’actuació dels GAL i per l’ofensiva recentralitzadora promoguda per José María Aznar, especialment des de l’any 2000, quan el PP va assolir la majoria absoluta. Present davant els mitjans i bel·ligerant en cada Aberri Eguna, Arzalluz va marcar l’agenda d’un PNB que va suavitzar el seu discurs sobiranista un cop hi va haver relleu a la presidència del partit, allà pel 2004.

Alguns van ser capaços de marcar el rumb polític del seu país sense ocupar càrrecs executius. Iglesias, amb més dificultats atesa la incidència del seu partit al Congrés (42 escons de 350), haurà de buscar la manera de replicar aquesta fórmula. Si Sánchez ha aconseguit que renuncie a integrar l’executiu, Iglesias haurà de tirar d’habilitat per no perdre més influència en la política espanyola. Un propòsit que no serà senzill. El que és segur és que Podem seguirà els passos del seu líder indiscutible. L’èxit del partit i d’un possible govern de coalició, per tant, dependrà dels encerts d’Iglesias, estiga dins o fora d’un futurible govern de coalició.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.