Publicitat

Política

L’independentisme que no vol investir Pedro Sánchez

La investidura de Pedro Sánchez en segona volta sembla segura. Serà possible gràcies a l’anunciada abstenció d’Esquerra Republicana, que permetria que Pedro Sánchez fora reelegit president per majoria simple. Però hi ha una part important de l’independentisme català que no és favorable a aquesta jugada. Quins són els seus arguments?

Per Pasqual Espí

Pedro Sánchez
Pedro Sánchez

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Si fa uns anys algú haguera pronosticat una investidura d’un president socialista al Congrés gràcies a l’omissió d’Esquerra Republicana i de l’esquerraabertzale, possiblement l’haurien titllat d’incrèdul. Però la conjuntura actual fa pensar en aquesta hipòtesi com la més factible. Després del pas al costat de Pablo Iglesias, que accepta no entrar a l’executiu -era condició indispensable de Pedro Sánchez- per fer viable un pacte de govern entre PSOE i Podem, la investidura s’albira imminent gràcies, també, a l’abstenció d’ERC i EH Bildu.

De fet, totes dues formacions no s’han cansat de fer crides a la “responsabilitat” al PSOE i a Podem perquè establiren un pacte de Govern. Gabriel Rufián i Jon Iñarritu han estat dels diputats més actius en aquest sentit. Entre les raons hi havia la por a que una nova convocatòria electoral desmobilitzara l’esquerra i fera possible que Partit Popular, Ciutadans i Vox sumaren majoria, amb tot el que això implicaria. No només s’han manifestat en aquest sentit ERC i EH Bildu: una part del grup parlamentari de Junts per Catalunya, especialment el més arrelat al PDeCAT, també era més partidari de l’estratègia de no bloqueig. Així es va manifestar públicament, també, l’expresident Artur Mas, encara inhabilitat, però que continua sent una veu influent al si de l’espai postconvergent. Finalment, però, des de Lledoners, els presos polítics d'aquest grup han anunciat el no a la investidura després d'haver sentit el discurs de Pedro Sánchez. Un altre diputat, Jaume Alonso-Cuevillas, anunciava el no unitari del grup.

 

 

 

 

Però no tot l’independentisme combrega, ni de bon tros, amb l’estratègia de no bloqueig que faran servir, si no hi ha canvis, els 15 diputats d’Esquerra Republicana. Encara està en l’aire quina posició adoptaran els set diputats de JxCat, si bé Quim Torra va apostar públicament pel no si no es garantien una sèrie de condicions avui del tot improbables. Pel que fa a altres partits perifèrics, Compromís apostarà per l'abstenció, mentre que el Partit Nacionalsita Basc sembla que dirà sí.

Tornant al Principat, la divisió de l’independentisme també es reflecteix en la postura envers la investidura de Pedro Sánchez. I són moltes les veus que se n’han manifestat en contra. Veus de tots els espais polítics i socials d’aquest sector ideològic que avui, després dels darrers pactes municipals teixits amb el PSC i especialment després del cas de la Diputació de Barcelona, es troba ben dividit i enfrontat.

 

 

La de l’historiador Agustí Colomines és una de les veus més influents al si de Junts per Catalunya. No debades, és un dels pares d’aquest espai i un dels estrategs del partit. Colomines, que discrepa públicament tant amb Esquerra Republicana com amb el Partit Demòcrata, no s’ha estat tampoc de condemnar que una part de l’independentisme puga facilitar la investidura de Sánchez, pronosticant fins i tot la mort d’aquest sector polític i l’oblit dels presos polítics. Per a l’historiador, seria una contradicció que l’independentisme contribuïra a garantir l’estabilitat política d’Espanya, tan malmesa els darrers anys per la divisió parlamentària i per la incapacitat dels partits per posar-se d’acord.

La consellera d’Educació a l’exili també és una de les veus més crítiques amb l’anomenat “processisme”. De fet, ella va integrar simbòlicament la llista de Primàries, liderada per Jordi Graupera, a l’Ajuntament de Barcelona. També ha format part de la llista europea liderada per Carles Puigdemont, Lliures per Europa. Ponsatí es lamenta que l’estratègia d’una part de l’independentisme de fer viable la investidura de Sánchez significaria que aquest sector polític es quedaria, de facto, sense representació al Congrés. Per a Ponsatí, com per a molts altres, bloquejar l’estabilitat política significaria evidenciar que Espanya no pot resoldre el seu laberint sense escoltar l’independentisme català i, per tant, sense explorar una solució política al conflicte.

 

No totes les veus crítiques amb els qui faran possible la investidura de Pedro Sánchez procedeixen de l’entorn de JxCat. Antonio Baños, qui va liderar la llista de la CUP el 27 de setembre de 2015, fa una crida per votar no “al candidat borbònic” i de l’ÍBEX 35 i assenyala el PSOE com un partit dels qui “reprimeixen i empresonen”. L’espai de l’esquerra independentista no té representació al Congres -de fet la CUP no s’hi ha presentat mai a unes generals-, però sembla difícil pensar que aquest grup polític haguera fet possible, per acció o per omissió, la investidura de Pedro Sánchez.

També des d’Esquerra Republicana hi ha veus contràries a l’abstenció. El col·lectiu Primer d’Octubre, corrent intern del partit contrari a la línia oficial, s’ha manifestat reiteradament en contra de facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Un dels seus integrants, Xavier Martínez-Gil, ho deixa ben clar en el tweet reflectit anteriorment.

Montserrat Comas, una ciutadana no vinculada oficialment a la política però ben activa en xarxes socials, també es manifesta en contra de la investidura de Pedro Sánchez fent servir els arguments de Clara Ponsatí, anteriorment reflectits.

Amb quasi tota seguretat, Esquerra Republicana i EH Bildu s’abstindran i faran possible la investidura de Pedro Sánchez en segona volta. Bona part de l’independentisme està d’acord amb aquesta postura adreçada a evitar desenllaços menys desitjables, com el d’unes segones eleccions amb una possible victòria dels tres partits de dreta. Alguns pensen, també, que fer president Pedro Sánchez farà possible una solució, ni que siga a mitjà termini, contra la repressió política. Siga com siga, no tots hi estan d’acord i la investidura de Sánchez continuarà sent, els propers mesos, un altre dels debats que continuaran dividint l’independentisme català.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.