Eleccions 28A

“Mantres com el bloqueig o el ‘no a tot’ són molt reaccionaris”

Amb Oriol Junqueras, número u d'Esquerra per Barcelona a les eleccions al Congrés, a la presó, Gabriel Rufián serà, de facto, la veu dels republicans aquesta campanya electoral. Ho farà amb l'experiència d'haver estat tres anys diputat a Madrid i el seu estil directe que no deixa indiferent ningú. Parlem amb ell de possibles pactes amb el PSOE, de la relació amb altres actors independentistes i amb els comuns i de la decisió de Toni Comín de fer el salt a les llistes de Junts per Catalunya a les eleccions europees.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Pedro Sánchez ha deixat molt clar en una entrevista que no hi haurà referèndum d'autodeterminació pactat. Davant d'això, quina funció pot fer Esquerra Republicana a Madrid?

Durant aquests anys, el republicanisme català ha demostrat que allò és un espai de poder mediàtic i que cal ser-hi i contrarestar segons quines coses. Sánchez pot dir el que vulgui, però la pregunta no és tant per nosaltres com per ell i pel seu votant. Quin PSOE tindrem davant? Hem vist diferents Sánchez, el de l'entrevista a l'Évole o al d'ara. També tenim el Sánchez que va fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa o el PSOE que ha vetat la compareixença de Rajoy. Hi ha el PSOE de l'Aquarius i el que segresta l'Open Arms a Barcelona i l'Aita Mari a Pasaia. Està el PSOE de Tapias i Lastra i el de Borrell i Lambán. El Sánchez que ens trobarem depèn de la força que tingui el republicanisme al congrés i, concretament, ERC.

Expliqui's.

Ens enfrontem a dos fronts. Un front que fa por, però crec que no suma que és el de PP, C's i Vox. És un front del qual se'n parla molt per no parlar del que sí que suma, que és el de PSOE i C's. També seria molt nociu pels interessos dels catalans, estem parlant dels campions del 155, Ciutadans. L'altre dia, al debat de La Vanguardia, Inés Arrimadas deia que la seva principal proposta era el 155. Jo vaig preguntar a Meritxell Batet què farien i va callar fins a tres vegades. Això només ho pot aturar un PSOE feble o una ERC forta. Al cap i a la fi és el mateix. Sé que des del PSC s'està interpel·lant al vot útil en contra d'ERC. És vot útil per ficar a Ciutadans a les institucions catalanes.

Més que el vot d'ERC, no seria Catalunya en Comú qui pot disputar aquesta majoria PSOE-C's?

Fa tres anys, Xavier Domènech prometia un escenari d'Ítaca, d'una Espanya amable. Aquest escenari ha passat. Hem vist que no ha canviat absolutament res. L'escenari de PSOE - Podemos ja ha passat durant vuit mesos. No tot el temps i amb tota la força que voldrien, però ja ha passat. No es va derogar la llei mordassa, han continuat nou persones a la presó per la cara, set nois d'Altsasu continuen tancats per un turmell trencat... Benvingut sigui que Podemos o una força política espanyola de rellevància defensi de nou un referèndum. Em sembla de sentit comú, però ja tenim l'experiència que és gent que ho diu en campanya electoral i després, al Congrés, et diuen a porta tancada que no toca, que la societat espanyola no està preparada, que perden vots, que a la seva ciutat hi ha més banderes espanyoles que mai, que clar, que els provoquem. Això són paraules textuals en reunions a porta tancada amb líders importants de Podemos. Per això no hem de confiar en forces externes o generalistes a Espanya, sinó amb el republicanisme català que està al Congrés.

Si ERC és decisiva per triar si s'investeix Sánchez, serà una prioritat fer-lo president per evitar una possible alternativa de dretes?

Nosaltres no serem responsables de l'arribada del feixisme a Moncloa, però tampoc donarem un xec en blanc a Sánchez. Esquerra Republicana, sé que sona molt testosterònic, ha tret i ha posat governs aquesta legislatura i, si cal, ho tornarà a fer en defensa dels drets civils, nacionals i socials del poble de Catalunya. Al PSOE li vam votar una moció de censura gratis. Era una obligació, no una opció, fer fora a lladres i carcellers de la Moncloa. Li vam votar un sostre de dèficit gratis i li hem votat 27 dels 28 reals decrets. L'únic que no és el dels fons voltor que, per cert, el grup parlamentari del PDeCAT, molt respectablement, sí que en va votar a favor. L'únic que demanàvem era una taula de diàleg i negociació que aglutinés totes les sensibilitats de Catalunya. Al final, o entenem que hem de dialogar o què farem, ens continuarem amenaçant entre nosaltres? Tothom recorda què va passar. Carmen Calvo, la ministra, va dir que li semblava bé i el 'trifachito' va organitzar una manifestació a Colón i tota la brigada Aranzadi mediàtica va fer titulars en contra. 24 hores després, Calvo va dir que no, que ens n'oblidéssim. El no als pressupostos va ser cosa del PSOE, no nostra. Nosaltres volem retornar a l'escenari aquest. La mesa de diàleg és una mesura justa que qualsevol demòcrata pot arribar a entendre.

Quina expectativa podeu tenir, com a independentistes, davant un PSOE que es fa enrere quan li passa això?

Repeteixo, aquesta pregunta no ens l'has de fer a nosaltres, és per ells. Tothom pot entendre que amb un PSOE fort hi ha coses que no passaran mai. Amb un PSOE feble pot arribar a passar.

Si hi ha prou forces per part de l'independentisme, no tindria més sentit bloquejar i provocar eleccions fins que s'accedeixi a fer un referèndum?

Depèn dels números i de l'escenari que tinguem al davant. Crec que tothom pot arribar a entendre que si ERC és forta, segons quines coses passaran. Cal recordar, però, que el no a tot, el bloqueig, aquest mantra, comporta que algú, a Lavapiés (Madrid) no tingui aigua municipal. Això no ho farem nosaltres. Som un partit d'esquerres. Hi ha coses indecents que no podem fer. No només per això, sinó perquè potser a Cornellà de Llobregat no s'entendria. No només ens han d'entendre a Osona, ens han d'entendre al Baix Llobregat. La independència de Catalunya no es pot fer contra l'Hospitalet, ni contra Santa Coloma de Gramanet, ni contra Terrassa... Volem bloquejar el feixisme i el 155, però, segons quins mantres són molt reaccionaris. Això no ho farem.

En el debat de La Vanguardia va posar molt el focus en el discurs social. És un símptoma que situen la frontera electoral més amb el PSC i els Comuns que no amb l'independentisme?

Entenent la reflexió que fas, no crec que sigui tant un gir. És innegable i forma part de l'hemeroteca que el grup parlamentari sempre ha estat aliat de les forces progressistes i d'esquerres. Al Congrés, ERC ha estat sempre a favors de les mesures per dignificar la vida de la gent. Hi ha una cosa que es diu molt des dels comuns que és allò que cal que ERC comenci a pensar en temes socials i no bloquegi res. Això és fal·laç. Saben que és fals. ERC ha votat el 100% de les iniciatives de Podemos. Totes. Forma part del nostre ADN. No és tant una qüestió de fronteres o de demoscòpia, jo crec que aquests tres anys al Congrés hem estat més valents que gent que, a les places, deia que volia assaltar els cels. Ara Iglesias, de forma justificada, es queixa que l'espien i del Villarejo. Nosaltres ho entenem perfectament, perquè ens han espiat, ens han estomacat i ens han empresonat. Ara, l'únic grup parlamentari que va demanar cada dia a Villarejo a la comissió d'investigació va ser ERC. Podemos va arribar un dia en què van pactar amb el PSOE deixar de demanar la compareixença Villarejo. Això és així, jo estava davant. Hem demostrat que som kriptonita davant alguns discursos mentiders de certa òrbita revolucionària de caviar. ERC ha estat kriptonita davant el discurs de l'esquerra guai que diu que l'independentisme és de dretes. Això no li ho poden dir a Joan Tardà o a l'Anna Surra.

Per què, per segona vegada consecutiva, hi ha dos homes d'ERC encapçalant la llista pel Congrés?

Oriol Junqueras serà el nostre candidat a tots els cicles electorals que vinguin. Creiem que incomoda molt i és la principal amenaça que tenim davant d'aquest estat venjatiu. Per nosaltres és el candidat zero. Per raons òbvies. Perquè segurament no el deixaran exercir els seus drets polítics. A partir de l'Oriol, s'haurà de confirmar el compromís que tenim, ferm, amb la paritat.

Ara sembla que sí que els podrien deixar agafar l'acta, als presos polítics...

No ho sé. La veritat és que ens han dit tantes coses. Fa un any i mig també ens van dir que si els presos acataven la Constitució, juraven la bandera i cantaven el Cara al Sol sortirien. No ho sé. Tant de bo.

Creu que fitxatges com el de Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany poden dificultar que ERC pugui teixir ponts amb els comuns?

Espero que no. Crec que no. L'altre dia, al debat de La Vanguardia, li deia al Jaume Asens que només quedava ell. No crec. Al final són coalicions. Entenc que es faci servir el terme fitxatge, però són coalicions perquè Nuet té la seva marca, el seu partit, i Alamany té la seva marca. Crec que és positiu. El que era impensable fa deu anys, ara és possible. Era impensable que Ernest Maragall fos el candidat d'ERC a Barcelona. Igual que hi ha coses que han de passar d'aquí a deu anys i ara són impensables. Però és positiu, ERC està intentant ser cada vegada més gran i més forta. No només la formació, sinó tot el republicanisme català, per afrontar el pròxim momentum. Pel que fa als comuns, estic molt d'acord amb el que diu Nuet, que ell no s'ha mogut i que signaria els mateixos estatuts fundacionals de Catalunya en Comú. La pregunta és sobre on està segons qui.

D'un altre costat, incorporant Nuet -que no és independentista- a les llistes, ERC no està rebaixant el seu component independentista?

És curiós. Hi ha gent, com jo, que considera una gran notícia que Albano Dante Fachín encapçali una llista al Congrés i que faci actes o es manifesti inequívocament al nostre costat. Perquè ell cada dia diu que no és independentista. Em sembla una victòria de l'independentisme. La independència de Catalunya es farà amb gent diferent, que pensa de manera molt diferent. El clic que va suposar l'1 d'octubre és que ja no importa tant si ets independentista o no, importa si ets demòcrata o no. El fet que l'independentisme aglutini a gent que pensa molt diferent o que en un moment donat defensa una república confederal, però que entén que el canvi ha de venir a Catalunya a través de la República catalana... Si això incomoda algú, la pregunta és per a ells.

Com veu les crítiques a l'estratègia d'ERC d'intentar ampliar la base?

Aquests dies, una minoria molt minoritària del procés fa mofa d'una frase: "eixamplar la base". Jo crec que són els mateixos que van inventar l'eslògan més nefast de la història dels eslògans polítics: "Espanya ens roba". És nefast i és mentida. A mi no em roba Espanya. A mi no em roba la senyora de Lavapiés que cobra la mateixa pensió que la meva àvia de Fondo de Santa Coloma. A mi em roba Rodrigo Rato, em roba Luís Bárcenas, em roba Fèlix Millet. I aquest és d'aquí. Aquests mateixos són els que es riuen de la frase d'eixamplar la base. Però cal recordar que el primer a dir aquesta frase no és Joan Tardà, és el president legítim d'aquest país, Carles Puigdemont, quan afortunadament surt de la presó a Alemanya. Ho diu davant de cent cinquanta micròfons de tot el món. Hem de ser més, sense renunciar a qui som. Això significa fer junquerisme. Nosaltres ho fem per l'espai de centreesquerra perquè som de centreesquerra. Però, tant de bo qui sigui de centredreta o conservador ho pugui fer pel seu costat.

Us fa por que la candidatura del Front Republicà us pugui fer perdre algun vot o diputat independentista a Madrid?

No. Tothom sap que tinc una relació d'amistat amb l'Albano Dante Fachín. També amb la seva parella, la Marta Sibina, tinc una relació molt estreta després que aquests darrers mesos els comuns li fessin la vida impossible al Congrés. Li desitjo el millor.

Us ha sorprès que Toni Comín fes el pas d'ERC a les llistes europees de Junts per Catalunya?

Una mica com em passa amb l'Albano, jo amb el Toni no sóc objectiu. Me l'estimo molt, som amics. Va ser de les primeres persones d'ERC que em va acollir. Conec la seva família i la seva situació personal. L'únic que li puc dir és que li desitjo el millor.

No li preguntava tant per una valoració del fet, sinó per si l'havia sorprès la decisió...

Em sorprenen poques coses en política... i en el periodisme.

S'ho esperaven, doncs?

Em sorprenen poques coses en política... i en el periodisme.

Des de quan s'ho esperava?

Em sorprenen poques coses. I li desitjo el millor.

No vol respondre, doncs, amb més...

El que no faré és canviar la meva resposta. Penso el mateix que la primera vegada que he respost. Hi ha poques coses que em sorprenen en política i li desitjo el millor.

En quin moment sentiu que Comín s'apropa més a Puigdemont que no pas a ERC?

No ho sé. Li desitjo el millor. No ho sé. No és una cosa que penso. L'únic que vull és que estigui bé i sigui feliç. A tots els nivells.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.