Eleccions europees

Els mecenes de l’extrema dreta europea

Europa afronta la cita electoral comunitària d’aquest diumenge amb el temor de l’avanç de les formacions euroescèptiques d’ultradreta. El creixement electoral d’aquestes opcions xenòfobes i antidemocràtiques podria impulsar-les fins a la tercera plaça. Però qui finança aquests partits d’extrema dreta? Radiografiem les empreses, fundacions ultraconservadores i grans fortunes que injecten diners en els representants de l’odi al diferent. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Unió Europea s’havia comportat de manera irresponsable. Sense complir amb les receptes mèdiques que recomanaven els facultatius keynesians i seduïda per la homeopatia de la falsa austeritat, les institucions comunitàries van erigir-se en les abanderades de les retallades dels serveis públics. L’ortodòxia econòmica indiscriminadament instaurada va empipar milers d’europeus que recelaven del necessari projecte europeu, i va allunyar la Unió Europea de la seua essència verda, social i de defensa acèrrima dels drets humans. La construcció comunitària va contagiar-se del virus ultradretà, una vegada l’antídot estrictament progressista s’havia demostrat incapaç de contenir la hemorràgia provocada per dècades de ceguesa neoliberal. 

Cabrejats amb una institució allunyada de les majoria dels ciutadans, emprenyats amb els efectes de la globalització i atrets pels cants de sirena simplistes, xenòfobs, nostàlgics i antidemocràtics de la ultradreta, milers d’europeus votaran aquest diumenge per opcions d’extrema dreta. Unes formacions que es venen a si mateixa com a partits contraris a les elits, però que sovint estan patrocinades per magnats multimilionaris. I com recull el darrer informe del Corporate Europe Observatory, voten també en consonància amb els interessos de les grans empreses. No importa si a la campanya electoral (i durant els seus discursos) bramen contra els poderosos. Al Parlament Europeu, s’obliden de les promeses i de les seues mateixes consignes. 

El Partit per la Independència del Regne Unit, conegut per les seues sigles britàniques del UKIP, és un exemple de tot plegat. Als seus mítings, sempre invoca la gent d’estrats humils i treballadors. Però els seus vots i, especialment, els seus suports econòmics provenen de les grans fortunes angleses. La cara empresarial és Arron Banks, un milionari que va fer fortuna amb les assegurances, amb negocis qüestionats per investigacions periodístiques de la premsa britànica i exdonant del Partit Conservador. Al UKIP, la formació encapçalada pel seu amic Nigel Farange, va injectar un milió de lliures. 

Ara bé, la seua principal aportació fou de vuit milions de lliures a la campanya de Farage per sortir de la Unió Europea. Unes entregues que estan sota sospita per Agència Nacional contra el Crim del Regne Unit, una mena de FBI anglès. Les autoritats policials investiguen l’origen sospitós dels diners, dels quals sis milions foren injectats a través de la firma Rock Holding Limited, ubicada al paradís fiscal de l’Illa de Man. També s’apunta a la possible col·laboració de la Rússia de l’autoritari Vladímir Putin. Casat amb una filla d’un funcionari del Kremlin al punt de mira dels serveis secrets britànics en 2001 per «espionatge», diversos mitjans anglesos han publicat els contactes entre Banks i l’òrbita de Putin. 

Ko Barclay, promotor immobiliari i fill del propietari del diari conservador Daily Telegraph, va donar 80.000 lliures al partit. Altre empresari lligat als mitjans de comunicació, l’amo dels tabloides Daily Express i Daily Star Richard Desmond, va aportar 300.000 lliures a través de la companyia Northern & Shell. L’informe del Corporate Europe Observatoy també assenyala als empresaris Paul Sykes i Stuart Wheeler, que ha engreixat la seua fortuna a la indústria del joc, com a mecenes del partit d’extrema dreta. Farage, però, va abandonar el UKIP i va iniciar una nova aventura política per crear el Partit del Brexit. Segons el mateix observatori comunitari, aquesta formació està finançada pel multimilionari i empresari immobiliari Richard Tice, que també va sufragar la campanya del polític ultradretà a favor de la sortida de Regne Unit de la Unió Europea. El gestor d’inversions Jeremy Hosking, amb un patrimoni de 300 milions de lliures i exmecenes dels Tory, també ha posat diners per al nounat projecte de Farage, amb una injecció de 200.000 lliures. 

El líder del Partit del Brexit, Nigel Farage, ha rebut donacions de grans empresaris| Der Spiegel

La cartera de finançadors d’Alternativa per Alemanya, el referent ultradretà del país teutó, no es queda enrere. Segons el diari Süddeutsche i les televisions publiques NDR i WDR, una farmacèutica suïssa va donar 130.000 euros al partit d’extrema dreta. Un suport econòmic, però, que xocaria contra la legislació alemanya, ja que la normativa germànica prohibeix els pagaments des de països no comunitaris. Amb tot, Alternativa per Alemanya va ingressar una segona aportació de la fundació holandesa Identitat Europea. En aquest cas, la suma era de 150.000 euros. La força ultraliberal i xenòfoba va retornar-la. De la mateixa manera, va actuar amb una tercera donació desconeguda de 49.000 euros. 

Al punt de mira de la justícia alemanya per l’entrega de la farmacèutica helvètica, Alternativa per Alemanya va rebre 10 milions d’euros a través d’una fundació pantalla anomenada Per aconseguir l’Estat de Dret i la Llibertat ciutadana, segons el periòdic Die Zeit. El prestigiós setmanari Der Spiegel, en un reportatge exclusiu que va oferir EL TEMPS íntegrament en català, va destapar que el principal impulsor dels ultradretans germànics era August von Finck, un milionari instal·lat al paradís fiscal de Suïssa que va enriquir-se amb el comerç d’or. L’antic patrocinador de la Unió Social Cristina de Baviera, socis de la força democratacristiana que encara lidera Angela Merkel, va finançar un diari que distribuïa el missatge dels xenòfobs. Von Finck, a més, és fill d’un banquer que va atorgar 28 milions de marcs a Adolf Hitler

L’ombra russa

El mateix setmanari alemany junt amb el diari Süddeutsche Zeitung van publicar una vídeo en el qual surt el vicecanceller austríac Heinz-Christian Strache, de la formació d’ultradreta Partit per la Llibertat (FPÖ, per les sigles en alemany), parlant sobre un acord amb una suposada milionària russa per bescanviar contractes públics a canvi de suport en campanyes electorals. A l’informe del Corporate Europe Observatory, s’apunten suposats nexes entre la formació d’extrema dreta amb les indústries de l’acer, els combustibles fòssils i l’automoció del país centre-europeu. 

L’ombra del Kremlin és més allargada sobre el finançament del vell Front Nacional, ara rebatejat com a Reagrupament Nacional. La formació encapçalada per la ultradretana Marine Le Pen va rebre 11 milions d’euros de la banca russa en 2014. Segons Mediapart, el mitjà de comunicació francès que va desvelar la informació, estava previst un suport econòmic de les entitats financeres de la potència econòmica de l’Europa de l’Est xifrat en 40 milions d’euros. El primer crèdit rebut pels ultradretans francesos va atorgar-lo Vernosia Holdings Ltd, que estava dirigida per l’espia Yuri Kudimov. Aquesta exagent d’intel·ligència també va ser director d’una filial del braç financer del Kremlin. 

El ministre d'Interior italià, Matteo Salvini, i líder de la neofeixista Lliga del Nord, partit assetjat pels presumptes vincles econòmics amb el Kremlin| EL TEMPS

La Lliga Nord, la formació neofeixista italiana que governa el país transalpí junt amb el Moviment 5 Estrelles, també està connectada amb l’òrbita de Putin. Encara més, hauria pogut rebre una aportació per part de l’entorn econòmic del Kremlin. Segons l’obra El llibre negre de la Lliga, elaborat pels periodistes del setmanari italià L’expresso Stefano Vergine i Gionvanni Tizian, un dels homes del cercle del líder ultradretà i ministre d’Interior Matteo Salvini va negociar la venda de Gasoil 590 per part de la companyia petroliera pública Eni a Rosfet, en mans de l’administració russa. El valor hipotètic de la transacció seria de tres milions d’euros anuals. Amb tot, els dirigents italians haurien fet un descompte del 4% a l’Estat italià. La quantitat descomptada hauria servit per finançar la formació d’extrema dreta. Unes sospites que s’hi sumen a les declaracions que va fer Vicenzo Boccia, president de la patronal italiana: «Creiem fermament amb la Lliga. Existeix una relació històrica entre els governadors de la Lliga de les regions de Vèneto i Llombardia, entre altres». 

Amb diners estrangers

El virus ultradretà ha anat més enllà de França, Regne Unit, Itàlia, Alemanya o Àustria. També va instal·lar-se als Països Baixos. Fins i tot, els holandesos foren els primers en caure en el discurs xenòfob i radical de les formacions d’extrema dreta. Denominat Partit de la Llibertat, està encapçalat per Geert Wilders, qui professa un odi profund contra qualsevol expressió religiosa de l’Islam. Arran d’aquest discurs, la formació va rebre una donació de 130.280 euros de la fundació ultraconservadora nord-americana David Horowitz Freedom Center, caracteritzada per patrocinar campanyes contra les persones migrants. El centre dirigit per l’activista ultradretà David Horowitz va iniciar-se amb fons d’una altra fundació lligada a un empresari estatunidenc del sector químic. 

Tot i que no s’ha acreditat cap aportació al partit, Corporate Europe Observatory nomena els lligams de la formació ultraconservadora Llei i Justícia de Polònia amb diverses firmes energètiques. Un partit d’ideologia ultradretana que en els darrers mesos s’ha agermanat amb l’extrema dreta espanyola de Vox. Creada per la secció més radical del PP, els seus primers passos en política van finançar-se gràcies a les aportacions realitzades pel Consell Nacional de la Resistència d’Iran, grup opositor a l’actual règim de Teheran. Considerat fins a l’any 2012 com a una organització de caràcter terrorista per part dels Estats Units, va injectar un milió d’euros a les arques dels ultraconservadors espanyols. Amb aquests diners, van sufragar el 80% de la campanya europea de Vox del 2014, en la qual no van obtenir representació. 

Els inicis de l'extrema dreta espanyola Vox van sugrafar-se amb diners d'un grup qualificat com a terrorista pels Estats Units fins al 2012| Vox

Integrada per nostàlgics del falangisme, com ara el secretari general Javier Ortega Smith-Molina, Vox també va nodrir-se de diners procedents dels àmbits que reivindiquen la figura del dictador feixista Francisco Franco. Segons va publicar la Cadena Ser, Jaime Alonso, patró i portaveu de la Fundació Francisco Franco, va abonar 50.000 euros per finançar el partit ultradretà. Encara més, l’emissora progressista va desvelar que van emprar-se testaferros per canalitzar aportacions d’empresaris. Com en la resta dels seus germans europeus, és la via més polèmica de finançament de l’extrema dreta europea. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.