8M

Tsunami feminista

Amb motiu del dia internacional de la dona treballadora i davant dels missatges reaccionaris difosos pels ultraconservadors espanyols, el moviment feminista ha demostrat a Barcelona, València i Palma com el tsunami morat continua omplint els carrers clamant contra els assassinats masclistes i la desigualtat estructural que pateixen les dones.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per les dones assassinades. Per aquelles que han sigut assetjades. Per aquelles que assumeixen soles les tasques domèstiques. Per aquelles que han passat por tornant a la nit a casa. Per aquelles que volen decidir sobre el seu cos lliurement. Per aquelles que han cobrat menys pel simple fet de ser dona. Per aquelles que han sigut víctimes del sostre de vidre a les seues professions. Per totes les dones. I contra la desigualtat de gènere, la violència masclista i els discursos reaccionaris han sortit al carrer aquest divendres, dia internacional de la dona treballadora, desenes de milers de persones pels carrers de Barcelona, València i Palma. Amb diferents lemes, però amb el clam que la lluita feminista és l'única que pot aconseguir la igualtat entre dones i homes.

A la capital del País Valencià -i després de vuit dies de revolta morada en els quals l'Assemblea Feminista de València ha organitzat diverses jornades sobre qüestions com ara les cures, l'educació en igualtat i els drets laborals-, el feminisme ha tornat a exhibir múscul, tal com va succeir l'any passat. Pancartes contra la violència de gènere, la desigualtat dels treballs a les llars o exigint l'abolició de la prostitució han poblat el centre de València, que ha sigut pres de gom a gom per una autèntica marea morada. Una onada violeta en la qual predominaven joves amb símbols feministes pintats a la cara i cartells propis, i que es combinava amb la gran presència de dones d'avançada edat.

Amb el lema «font a la barbàrie, lluita feminista», la capçalera de l'Assemblea Feminista de València ha iniciat la mobilització des del carrer Xàtiva fins a les Torres de Serrans, en les quals hi havia animació musical per als manifestants. Una capçalera que quan ha arribat al monument històric observava com a diversos kilòmetres hi havia assistents que encara no havien pogut sortir a clamar contra el masclisme per la gran quantitat d'afluència que ha tingut la marxa. «Enguany s'havien fet dos blocs per evitar les aglomeracions de l'any passat, però l'assistència ha sigut tan massiva que hem hagut de tallar els carrers abans d'hora», expressa a aquest setmanari Eva Romaní, portaveu de la plataforma organitzadora.

«La consigna d'aquest any és front a les barbàries, lluita feminista. Es tracta de respondre a les opressions que patim les dones amb la defensa de la vida que és el feminisme. És a dir, de defensar una vida digna de totes persones situant al centre del sistema la possibilitat de cuidar-nos unes a les altres amb un sistema econòmic, ecològic i de consum que ens acompanye», afirma Anna Gimeno, també representant de l'Assemblea Feminista de València. «Enguany, a més, hem centrat les nostres reivindicacions contra el racisme, contra aquesta opressió que pateixen moltes dones i que es mostra en les pèssimes condicions laborals que tenen les treballadores de la maduixa en Andalusia, per exemple», agrega Romaní.

A la mobilització, de fet, els representants de Comissions Obreres del País Valencià han criticat els sis acomiadaments que el grup hoteler Barceló ha realitzat a València. «Han acomiadat les treballadores per exercir el seu dret a vaga. Això és inconstitucional. Tots demà amb elles per manifestar-se contra la cadena», ha etzibat Arturo León, secretari general del sindicat al territori valencià. Unes reivindicacions laborals que es combinaven amb càntics com ara «bote, bote, bote, masclista qui no bote», «visca, visca, visca la lluita feminista» o «braç a braç, unes i altres ens alliberarem», una particular versió del tema antifeixista Bella Ciao. «Hotels Barceló, patriarcat i explotació», responien des de la central sindical.

Pancartes feministes a la marea morada que ha impregnat València durant el 8 de març| EL TEMPS

Una manifestació, que ha tenyit de morat tot el centre de València, i que ha comptat amb diversos grups de dolçaines i tabals i batucades per reivindicar el feminisme d'una manera alegre. A la protesta, però, també s'han escoltat càntics contra el líder del PP, l'aznarista Pablo Casado, i el dirigent de l'extrema dreta ultracatòlica Vox, Santiago Abascal. «Abascal, ponte un bozal», «Pablo Casado, yo te hubiera abortado» i «Menys Vox, més educació».

«Les dones som fon de vida no solament quan parim, també ho som diàriament cuidant a les persones. Hui fem vaga de cures perquè aquest treball continua sent invisibilitzat i menyspreat. És hora de posar les cures en el centre de la societat. Les dones no podem continuar amb aquesta càrrega, exigim la corresponsabilitat en la llar i exigim els plens drets de ciutadania, el dret a cuidar i a ser cuidades», han denunciat, com a part d'un manifest, des de l'Assemblea Feminista de València en acabar la manifestació. «Als qui protagonitzen aquesta onada reaccionaria i patriarcal, les dones responem amb aquest tsunami feminista. Ni un pas enrere en els nostres drets!!», han exclamat en referència a l'auge de formacions ultradretanes i als missatges ultraconservadors de la dreta espanyola.

A Barcelona, unes 200.000 persones -segons la Guàrdia Urbana- han sortit de Plaça Espanya cap a la plaça Catalunya en un trajecte per la Gran Via de les Corts Catalanes que estava en bona part ple de manifestants. Diversos vehicles de l'organització i de Mossos d'Esquadra precedien la capçalera de la manifestació que reivindicava: «Ens aturem per canviar-ho tot». I des de la qual s'ha escoltat reiteradament el càntic «Visca, visca, visca la lluita feminista». A mig camí una de les furgonetes que obrien el pas, ha obert la megafonia i ha incorporat música per reforçar el vessant més lúdic de la marxa: 'Rescue me', d'Aretha Franklin, que ha esdevingut himne feminista o 'I Will Survive' de Gloria Gaynor, cançó fetitxe del moviment LGTBI, s'hi han succeït.

Els manifestants eren majoritàriament dones, un 80% aproximadament, i de totes les edats, tot i que els grups de joves universitàries es distingien per la preparació de pancartes i cartells de factura casolana amb consignes originals: «De camí a casa vull ser lliure, no valenta», «Sin feminismo en las aulas, no hay educación», «Seríem + si no les haguéssiu matat», «No quiero tu piropo, quiero tu respeto», «Som les filles de les bruixes que no vau poder cremar» o «NO es NO. Si quieres más flexibilidad, apúntate a yoga».

Barcelona ha clamat aquest divendres contra la desigualtat de gènere i la violència masclista | EL TEMPS

Al seu torn, les versions feministes de consignes que han esdevingut independentistes, com «Els carrers seran feministes», es barrejaven entre lemes més propis del 8M. «Manolo, Manolito, hoy cenas tu solito», «Sense les dones no hi ha revolució», «No es abuso, es violación» i «No es no y lo otro violación». Grups de manifestants més joves, però, es llançaven de tant en tant a cantar «A quien le importa/ lo que yo haga», d'Alaska. Una dona d'uns quaranta anys ha fet un somriure en escoltar-la i ha expressat: «Llàstima que qui va fer la cançó no sigui massa feminista».

Mentre les tonalitats morades impregnaven les notes i els compassos cantats, la plaça Catalunya esperava la manifestació amb dues fonts il·luminades de color violeta i un escenari on, a les 20 hores, ha començat un espectacle musical que feia una versió feminista d'una cançó de Rosario. Al final del recorregut, les portaveus de l'organització han celebrat l'èxit de la manifestació, han agraït la presència de les manifestants i han recordat que «no hi som totes». A continuació, ha afirmat: «Falten les asiàtiques, americanes, xineses i homes». «També es troben a faltar les noies musulmanes dels camps de Huelva, a les quals el feminisme ha fallat». «Sense feminisme no hi ha revolució», ha expressat per finalitzar. I ha rematat: «No hi ha feminisme sense antirracisme».

A Palma, milers de persones també han recorregut el centre de la ciutat rere de la pancarta que obria la manifestació en reivindicació de la igualtat de drets i oportunitats: «Som la meitat. Sense les dones s'atura el món». Per segon any consecutiu s'ha superat amb escreix el nombre d'assistents a la immensa majoria de les altres marxes reivindicatives de les Illes. El 8 de març entra així en el rànquing de les manifestacions més concorregudes que s'han viscut a Palma.

Famílies senceres, moltes adolescents amb cabells tenyits de morat i cares pintades del mateix color, pancartes reivindicatives fetes amb un tros de cartó i retolador, percussió musical, ball, alegria i cançons - com la Bella Ciao, amb lletra adaptada per a l'ocasió feminista – acompanyaren els crits de dotzenes d'eslògans reivindicatius com, entre molts d'altres, el clàssic «visca, visca, visca, la lluita feminista». També s'han escoltat proclames contra la violència masclista com ara «no són mortes, són assassinades». «Ni putes ni submises, no és no!» o «tu també sortires del meu cony», han sigut altres de les consignes victorejades. El tsunami feminista ofegant els missatges reaccionaris del neoconservadorisme i l'extrema dreta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.