La valencianofòbia promocionada per l'extrema dreta Vox ha provocat que la directora i una professora del col·legi públic Mediterráneo d'Alacant experimenten un autèntic calvari judicial. Ambdues estan sent investigades penalment pel simple acte d'enviar una circular amb fragments escrits només en llengua pròpia als pares per autoritzar l'assistència dels seus fills a una excursió. L'errada de remetre-la amb paràgrafs solament redactats en català, quan a l'escola és costum transmetre-les en ambdós idiomes oficials del País Valencià, ha provocat diverses denuncies del vicecoordinador de Vox i pare d'una xiqueta al centre docent, Joaquín Oliva. Mentre la primera acció judicial d'Oliva va topar-se amb l'arxiu de la Fiscalia de Menors, l'exploració de la via penal ha donat resultat. Les treballadores de l'escola pública, assistides legalment per l'Advocacia de la Generalitat Valenciana, resten amb l'angoixa de saber si s'obrirà judici per aquesta errada, o el malson acabarà prompte amb el tancament de la surrealista investigació als tribunals.
«Sempre defensarem el treball exemplar que duen a terme els i les docents valencians. Prou de persecucions i denúncies que fomenten l'odi. Des d'Educació, el nostre contundent suport personal i jurídic a la mestra i la directora», va piular el conseller d'Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, de Compromís, així com l'AMPA i el Consell Escola del centre han expressat la seua solidaritat amb les mestres. «Solidaritat i suport amb la directora i la professora del col·legi Mediterrani d'Alacant. En valencià, sempre tenim dret», va sumar-se Plataforma per la Llengua. Com també ho ha fet l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir: «El deliri lingüístic (ara per un error de traducció) de gent al·lèrgica a la igualtat lingüística és patològic en una part de la nostra societat. Tot el nostre suport a l'equip directiu del CEIP Mediterrani d'Alacant i a la mestra. Cal aturar aquesta aberració i solidaritat!». La Cívica d'Alacant-Escola Valenciana ha promocionat als seus canals la recollida de missatges per donar ànims a les dues docents encausades.
Paral·lelament a les mostres d'empatia amb aquesta situació per part de les autoritats educatives i de les entitats que treballen per la llengua pròpia al País Valencià, el pare i jerarca de la ultradreta Vox d'Alacant sol·licitava 15 anys d'inhabilitació per ambdues empleades del centre. Ho feia amb l'assistència jurídica del grupuscle extremista Hablemos Español, el qual experimentava l'enèsim fracàs de convocatòria en un acte celebrat aquest cap de setmana a València. Una manifestació minoritària a cotxe que va iniciar-se amb els parlaments dels rostres valencians del col·lectiu residual, i a la qual va sumar-se el portaveu de Vox a les Corts Valencianes, l'ultracatòlic activista per la llibertat d'elecció José María Llanos, o el conservador Fernando Giner, portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament de València. També van acudir càrrecs del PP, com ara la regidora al cap i casal Júlia Climent o el diputat autonòmic Juan Carlos Caballero. «Se sap que estudiar les assignatures en diverses llengües pot ocasionar una pèrdua d'aprenentatge en la terminologia de la teua llengua, i es pot ressentir el teu nivell d'expressió oral i escrit», van afirmar des d'Hablamos Español a la protesta per atacar la llei de plurilingüisme aprovat per les Corts Valencianes.
El grupuscle monolingüe Hablamos Español, el qual s'ha convertit en una peça de la teranyina espanyolista que brama contra la igualtat i la normalització lingüística al País Valencià, està presidit per Gloria Lago, qui ha exercit de rostre visible de Galícia Bilingüe, la qual denúncia sense cap mena d'evidència la discriminació del castellà a Galícia. Amb crítiques al seu blog cap a Podem i les seues antigues confluències gallegues, així com envers l'actual govern de Veneçuela, ha escrit entrades a favor d'actuacions de la Guàrdia Civil, ha manifestat simpatia cap Vox, Ciutadans i UPyD, s'ha posicionat en contra de la independència de Catalunya i dels diferents moviments d'autodeterminació a l'Estat espanyol, i ha qualificat de «xenòfob» al literat i polític republicà Alfonso Daniel Castelao. La bitàcora, al seu torn, compta amb enllaços a l'univers intel·lectual de l'espanyolisme, així com a organitzacions antiavortistes com ara Red Madre. «No és Catalunya precisament ni l'única ni on més fort es produeix l'adoctrinament, sinó que aquesta situació s'estén a totes les autonomies amb llengua cooficial. En una regió com Galícia, ara mateix és innegable que existeix un problema molt preocupant d'adoctrinament en els llibres de text de Llengua i Literatura gallega», va afirmar en declaracions a Confilegal, on va agregar: «El menyspreu a l'idioma espanyol i a la cultura espanyola són patents, com també és evident l'exaltament de la ideologia nacionalista».
«No crec que una llengua siga una riquesa en si mateixa. Ni tan sols és cultura; dependrà d'allò que aconseguisques fer amb ella. Jo he aprés uns quants idiomes perquè m'agrada i perquè no se'm dóna malament, igual que altres persones són bones en informàtica o en esport, i em sentiria igual de rica o de pobra si en lloc de saber idiomes sabera pintar bé. No pretenc fer apologia de les meues aficions ni traspassar-li-les al proïsme. Per contra, hi ha els qui dediquen la seua vida a salvar llengües i pretenen que tots compartim els seus desvetllaments, i fins i tot que posem als nostres fills al servei d'aquesta afició», va reflexionar en una entrevista concedida a El Español, en la qual assegurava sense cap mena d'evidència estadística: «A la Comunitat Valenciana i Balears el problema és apressant: eliminen l'espanyol a tot córrer».
Lago està acompanyada a la directiva del grupuscle per José Manuel Pousada, qui exerceix de tresorer i forma part de l'estructura de Galícia Bilingüe, i Ernesto Ladrón de Guevara, que actua com a secretari general. Exmilitant i diputat a la cambra territorial basca pel PSE, va marxar de les files socialistes per enrolar-se a Unitat Alabesa, escissió del PP amb una ideologia de tebi perfil regionalista i ubicada a l'espai conservador de l'espectre polític. Junt amb José Maria Montoto, exmilitant de la UCD i excap de gabinet d'Ignacio Camuñas, del Partit Demòcrata Popular, va impulsar la formació residual Innovació Democràtica.
La carrera política de Ladrón de Guevera, tanmateix, va destacar per encapçalar el Fòrum d'Ermua, el qual va néixer en oposició a qualsevol negociació de l'Estat espanyol amb ETA perquè acabara amb la seua activitat terrorista. Aquest espai estava conformat per històrics del socialisme espanyol amb evolució recalcitrant, com ara Jon Juaristi i la posteriorment militant del PP Edurne Uriarte, l'intel·lectual nacionalista espanyol Fernando Savater o el columnista ultraconservador Herman Tertsch, actualment eurodiputat per Vox. El secretari general d'Hablamos Español, precisament, mostra a les xarxes socials les seues simpaties per la marca ultradretana, així com elabora reflexions audiovisuals que promouen les teories de l'extrema dreta envers la globalització. «Per descomptat que a mi m'agradaria que es presentara i guanyara Vox en unes eleccions basques», va afirmar en una entrevista a la publicació digital de caràcter neofranquista El Correo de Madrid un filòsof amb una evolució inequívoca cap a l'extremisme conservador amb obres dedicades a reflexionar envers la hispanitat.
Encapçalada per Álvaro Cremades i Asun Núñez a les comarques meridionals, i per Carmen Toledo i Amparo Melero a la demarcació de València, el grupuscle espanyolista va ser fundat en juliol de 2017 per Galícia Bilingüe i per la Fundación Nacional Círculo Balear. Encapçalada per l'actual dirigent de Vox i acusat de violència masclista, Jorge Campos, aquest col·lectiu ultranacionalista espanyol i gonellista va participar d'una controvertida manifestació «pels caiguts per Espanya» en defensar de la preservació del monòlit feixista de Sa Feixina, construït per homenatjar a la nau franquista que va ser abatuda per les tropes republicanes durant la Guerra Civil. L'acte estava organitzat per l'extrema dreta catòlica d'Hazte Oir, i va comptar amb la presència de la plataforma Salvem Sa Feixina, en la qual, segons La Directa, s'integrava la Fundació Denaes, l'entitat presidida pel líder de Vox, Santiago Abascal. La concentració, marcada per la presència de banderes falangistes, va finalitzar amb agressions als activistes republicans que van protestar per l'exaltació franquista, tal com va narrar Diario de Mallorca. Els contactes entre Denaes i el Cercle Balear van impulsar el sorgiment d'Actúa Balares, la marca primigènia de Vox a les Illes Balears.
Amb publicacions a la seua pàgina web de caràcter xenòfob i nostàlgica de l'univers que envolta el règim franquista, l'Asociación por la Tolerancia, de Catalunya, va ser de la partida en el llum verd a Hablamos Español. L'organització, qui promou les opinions del cercle fundacional de Ciutadans com ara Arcadi España, Francesc de Carreras o Félix Ovejero, va compartir el naixement del grupuscle monolingüe amb l'Asociación Lengua Común-Aragón. Creada, segons indiquen al seu portal web, «davant els greus riscos que per a la societat aragonesa representa un projecte ètnic i sobiranista que utilitze com a instrument polític el català i la fabla [terme per denominar l'aragonès], propugna «la modificació de la Llei de Llengües d'Aragó per a evitar que siga el trampolí de moviments irredemptistes i per a reconèixer l'obvi, que l'espanyol és la llengua comuna de tots els aragonesos i la llengua materna del 98% de la població aragonesa», en una declaració de menyspreu a la llengua històrica de l'Aragó i la diversitat idiomàtica d'aquest territori. Simpatitzant de l'entitat espanyolista de connivències ultres Convivència Cívica Catalana, va impulsar Hablamos Español amb la plataforma valenciana No al Decretazo, sí a la elección, presidida per Marisol Legaz, i el grupuscle Idiomas y Educación, que tenia com a rostre més visible a Alberto Martínez.
Idiomas y Educación, arrelada a les comarques del sud del País Valencià, va néixer com a oposició al decret de plurilingüisme aprovat per les forces botàniques, és a dir, PSPV, Compromís i Podem. Fou impulsada, d'acord amb la seua història narrada a la web, per «un grup de pares de diversos col·legis de la província d'Alacant que considerem que el nou decret de plurilingüisme de la Comunitat Valenciana és molt perjudicial per a l'educació dels nostres fills». «Davant la discriminació que rep l'idioma castellà i atès que el decret no garanteix bon nivell d'anglès, hem creat aquesta associació. El problema principal és la pèrdua de la llibertat d'elecció», assenyalen per anotar que la normativa de l'executiu progressista «persegueix una immersió encoberta cap al valencià».
Obcecats amb el procés independentista i amb publicacions a Facebook contra la llei de memòria històrica, així com promoció de l'activitat en matèria lingüística de l'exdiputada valenciana de Ciutadans, Marta Martín, i de la pseudohistoriadora ultraespanyolista Elvira Roca Barea, van escriure a la xarxa social de Mark Zuckerberg: «Dedica uns minuts i escolta la primera intervenció d'Ignacio Garriga [portaveu català de Vox] en el Parlament i obri els ulls, d'una vegada. Quina vergonya de país manejat pels seus enemics. No és l'esquerra dels drets dels treballadors, no és l'esquerra de la igualtat. És l'esquerra de la repressió identitària i sectària de la divisió i de l'odi. És l'esquerra de la desigualtat, de la pobresa i dels països catalans. És el separatisme i l'esquerra de la vergonya».
El grupuscle va compartir el 27 de març d'enguany mobilització a Pilar de la Foradada, població fronterera del migjorn valencià, amb la plataforma Docentes por la Libertad Lingüística, la qual va néixer l'any 2020 a Almoradí (Baix Segura), «pel dret a rebre ensenyament en castellà». La protesta surrealista, atès l'existència de l'anomalia de l'exempció lingüística que permet no estudiar català a les comarques meridionals del País Valencià, va comptar amb el suport de Ciutadans, PP i Vox, així com va sumar-se la Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d'Alumnes (Concapa). Antiavortista, membre de l'ultraconservador Fòrum Espanyol de la Família i oposada al matrimoni igualitari entre persones de la mateixa identitat sexual, va estar durant anys presidida al País Valencià per Julia Llopis, actual regidora d'Acció Social, Família, Sanitat i Educació a l'Ajuntament d'Alacant pel PP.
En 2017, en plena etapa de protestes d'aquests cercles valencianòfobs contra el decret de plurilingüisme del Consell aleshores del PSPV i Compromís, Concapa va fundar la Plataforma por la Libertad Lingüística en la Educación, a la qual van sumar-se Idiomas y Educación, i la Federació Catòlica de Pares d'Alumnes de València. Contrària al dret d'interrupció de l'embaràs i agitadora de les accions contestatàries envers qualsevol decisió que racionalitze la influència de la concertada al camp de l'ensenyament, està encapçalada per Vicente Morro, delegat del Fòrum Espanyol de la Família a València i assistent amb intervenció inclosa a la manifestació organitzada en novembre del 2017 per Juan Garcia Sentandreu, advocat ultra, militant de Vox i expresident del Grup d'Acció Valencianista, força de xoc del blaverisme durant la transició valenciana i part de la represa democràtica.
De la fundació d'aquella plataforma, també van participar la FAPA Gabriel Miró, en temps de lideratge de Ramón López, regidor de Ciutadans a Oriola (Baix Segura) i víctima de la COVID-19. L'Asociación en Defensa del Castellano en la Comunidad Valenciana, una mena d'antecedent d'Hablamos Español al territori valencià, completava la graella de membres fundadors d'una xarxa oposada a la mínima política de normalització i promoció de la llengua pròpia a les escoles valencianes. Aquesta darrera associació d'afiliació fantasmagòrica estava connectada amb el blaverisme irredempt i amb l'extrema dreta a l'òrbita de Vox, tal com va detallar EL TEMPS. Un dels seus primers presidents va ser Juan Francisco Ferris Vidal, qui va firmar articles en nom de Defenem Valencia (sic), organització residual que ha participat de diversos actes del bracet de la formació neofeixista España 2000, ha promocionat publicacions del cassal neonazi Hogar Social Madrid i compta amb un exdirigent encausat pels aldarulls violents de l'extrema dreta en la diada del 9 d'octubre del 2017. Representant entre 2007 i 2011 del PP en la Junta Municipal del Marítim, a la ciutat de València, va ocupar l'any 2015 el número tres de la candidatura de la ciutat de València, el número catorze de la llista a les Corts Valencianes per la demarcació de València i el número set de la candidatura al Congrés per aquesta circumscripció. Un exmilitant de Ciutadans amb passat a la formació de la gavina va assumir la presidència del grupuscle més tard, Joaquín González, regidor a l'Ajuntament de Requena per la formació localista Requena y Aldeas.
El mestre Julio Garcia va ser un altra de les persones que van presidir el col·lectiu residual, el qual va estar involucrat en el naixement fugaç de Societat Civil Valenciana, una organització d'innegable esperit nacionalista espanyol que aspirava a exercir el paper de la seua homòloga catalana. L'entitat principatina, segons va afirmar el periodista Jordi Borràs a l'obra Desmuntant Societat Civil Catalana (Edicions Saldonar), «no és una associació d'extrema dreta, sinó una cosa molt pitjor: es tracta d'una entitat que pregona i reivindica valors democràtics, tot i estar codirigida, impulsada i gestada per militants d'extrema dreta».
La presidenta més mediàtica de l'Asociación en Defensa del Castellano en la Comunidad Valenciana, però, va ser Eva Tena, qui va realitzar en gener de 2018 una intervenció a les Corts Valencianes, dintre de la comissió parlamentària que estudiava el decret de plurilingüisme, en la qual advertia, en contra de tota evidència estadística i sociològica, del risc de desaparició del castellà al País Valencià. «Els castellanoparlants seran tractats com a estrangers a la seua casa», va arribar a etzibar en aquella sessió parlamentària. Unes queixes d'arraconament del castellà que se succeeixen per part d'aquesta xarxa mentre aquesta llengua conserva una supremacia legal, quan un jutjat s'ha atrevit a obrir una investigació penal contra dos docents per no traduir completament una circular escolar del castellà al català.