Extrema dreta

Desmuntant la fundació ultradretana de Santiago Abascal

La Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola, creada en 2006 per l'aleshores militant del PP Santiago Abascal, fou un dels embrions ideològics que van empentar el naixement de la formació ultradretana Vox. Encara més, ha servit de pedrera de dirigents per a la força d'extrema dreta. Arran de la informació rebuda pel senador de Compromís, Carles Mulet, EL TEMPS dissecciona els comptes de l'entitat espanyolista i ultraconservadora, la qual va rebre subvencions públiques durant els primers anys de vida i xicotetes donacions d'exdirigents de la Fundació Francisco Franco.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'economia espanyola batia mensualment rècords per l'unflament del sector immobiliari, Catalunya havia impulsat una reforma del seu Estatut d'Autonomia i l'aleshores president espanyol, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, semblava practicar una política marcadament progressista en matèria de drets civils. Amb el PP encara instal·lat en la incomprensió de la seua derrota electoral l'any 2004, els sectors conservadors de la societat espanyola experimentaven un rearmament ideològic, el qual constava d'una estratègia d'accentuació i radicalització de la seua tradició espanyolista. S'havia passat, no debades, de la ressaca del pla Ibarretxe al clam del Principat per un nou encaix dintre de l'Estat espanyol. El calendari marcava l'any 2006.

En aquest escenari de viratge extremista de la dreta espanyola, Santander acollia en abril de 2006 la creació de la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (DENAES). Apadrinada pel filòsof reaccionari Gustavo Bueno i l'historiador conservador Fernando Garcia de Córtazar, estava presidida per Santiago Abascal, aleshores militant del PP i futur cabdell de la dirigent madrilenya, l'acèrrima neoliberal Esperanza Aguirre. L'entitat espanyolista i ultraconservadora, de fet, serviria posteriorment com a embrió ideològic per a la formació ultradretana Vox, encapçalada pel mateix Abascal. Diversos dirigents del partit d'extrema dreta, precisament, van ocupar càrrecs de responsabilitat al partit d'extrema dreta, com ara l'exmilitar amb articles de lloança al falangista José Antonio Primo de Rivera, Javier Ortega Smith, o l'empresari de pedigrí franquista i amb negocis polèmics, Iván Espinosa de los Monteros.

Segons la documentació desvelada pel senador de Compromís, Carles Mulet, la qual ha disseccionat aquest setmanari, la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola va néixer amb una aportació inicial de 22.500 euros. Amb l'aleshores diputat del PP al Parlament Basc, Santiago Abascal, com a president, el patronat estava conformat per l'empresari Ricardo Garrudo, qui va obtenir subvencions públiques del Govern de Cantàbria d'1,2 milions d'euros entre 2013 i 2017, i el periodista Ricardo Rodríguez. Com a patrons d'honor, hi havia el magistrat d'extrema dreta Adolfo Prego, la locutora conservadora Cristina López, l'exsocialista Jon Juaristi, l'antic falangista, exdiputat del PP i ponent de la Constitució Espanyola Gabriel Cisneros, qui va faltar l'any 2007, o Sabino Fernández Campo, excap de la Casa Reial, el qual va morir en 2009.

Amb uns ingressos de 24.840,59 euros, l'entitat va registrar durant el seu primer any unes despeses de 38.963,27 euros, de les quals només 1.281,86 corresponien a personal. Un desfase comptable que va acabar amb unes pèrdues de 9.122,68 euros. A l'any següent, de fet, l'entitat també acumularia números rojos, amb un resultat negatiu de 3.314,15 euros. Tot i reduir el forat pressupostari, la partida de personal augmentaria considerable, amb 38.566,97 euros. Dels 147.171,75 euros d'ingressos, 124.381,75 euros provenen del capítol de donacions i subvencions, i 22.790 de conceptes publicitaris i de promoció. Segons la memòria d'activitats, la fundació registrava 4.900 euros en aportacions del sector públic.

L'increment exorbitant dels ingressos comportaria l'inici de l'activitat ideològica de la fundació ultradretana. Per acabar de perfilar l'impuls de l'entitat ultraconservadora en una trobada entre les diverses delegacions, gastarien 17.602,89 euros. En l'elaboració d'articles d'opinió, la confecció d'una web, la creació d'un premi «a l'espanyol exemplar de l'any» i a projectes destinats al suport a les víctimes de la violència d'ETA, destinarien 14.707,50 euros, 12.868,17 euros, 14.375,45 euros i 27.144,64 euros, respectivament. L'organització d'uns cursos d'estiu i la participació en esdeveniments com ara mobilitzacions i concentracions sumarien un cost total de 63.328,33 euros.

Imatge d'una xerrada dels cursos d'estiu de la fundació ultradretana en 2012, amb l'actual dirigent de Vox, Javier Ortega Smith, com a moderador| Fundación Denaes

La tendència s'hi mantindria en 2008, amb una execució pressupostària de 124.952,53 euros en totes aquestes activitats. Segons la memòria de les iniciatives impulsades, de fet, haurien rebut 42.139,14 euros del sector públic per sufragar-les. Tot i que no consta a les memòries, la Comunitat de Madrid, aleshores encapçalada per la popular Esperanza Aguirre, va regar amb 276.801,25 euros l'entitat entre 2008 i 2012, segons va publicar Servimedia. 

En 2008, la fundació també registraria donacions privades de l'associació Denaes per valor de 79.000 euros, així com uns ingressos de 7.725 euros en publicitat i promoció. La Sociedad Europea del Análisis Diferencial de la Movilidad, comandada per l'exdirectiu de la Fundació Francisco Franco i fill d'exministre franquista, Gonzalo Fernández de Mora, aportaria 1.000 euros a la causa de l'entitat ultraconservadora. La despesa en personal d'aquell exercici seria de 38.966,76 euros.

Aquest cost experimentaria una lleu pujada l'any 2009, amb 42.948,01 destinats a pagar els sous d'un gerent i un oficial administratiu. Amb uns ingressos de 88.345 euros, dels quals 520 euros provinents de les arques del conservador Ajuntament de Santander, va desemborsar-se 11.648,64 euros en la creació del premi Gabriel Cisneros, en homenatge al patró d'honor que va faltar aleshores. Per a l'organització del premi «a l'espanyol de l'any», va destinar-se un poc més: 12.609,21 euros. La participació en esdeveniments polítics, la redacció d'articles, el manteniment de la web i els cursets d'estiu van representar una despesa de 19.553,17 euros, 13.289,38 euros, 11.692,21 euros i 25.918,27 euros respectivament.

El pressupost d'activitats va reduir-se lleugerament l'any 2010, amb una diferència de més de 10.000 euros. Aleshores, van gastar-se 44.836,02 euros en personal amb uns ingressos de 103.097, 50 euros, els quals procedien majoritàriament d'aportacions privades. En 2011, però, s'apostaria per una tendència contrària, ja que amb una reducció de quasi 15.000 euros va assumir-se una despesa de personal de 49.484,41 euros. Encara més, se superaria la barrera dels 100.000 euros en activitats, amb 112.062,06 consignats en aquesta matèria.

Tot i la cruesa de la crisi econòmica a l'Estat espanyol, la fundació ultradretana incrementaria l'any 2012 els fons assignats a personal, amb 61.859,37 euros. No debades, comptarien amb dos auxiliars, un oficial i un cap administratiu. Dotze mesos més tard s'apostaria, tanmateix, per contractar un cap de comunicació i acomiadar tres persones de l'àrea d'administració. Espinosa de los Monteros i Gustavo Bueno, fill del filòsof i assagista vinculat a l'expresident espanyol José María Aznar, feia un any que s'havien incorporat a la fundació que va rebre el suport en un manifest de polítics de Ciutadans com ara Albert Rivera i Toni Cantó, aleshores diputat al Congrés per Unió Progrés i Democràcia.

En 2014, Espinosa de los Monteros i el mateix Abascal s'apartarien de primera línia directiva de la fundació per engegar el projecte d'extrema dreta Vox. Joaquín Robles, qui posteriorment ocuparia un escó al parlament espanyol per la formació ultradretana i es considerava «hereu del franquisme», assumiria junt amb Bueno i Garrudo el comandament de l'entitat. Aquell exercici de transició estaria caracteritzat per les retallades en personal, al qual destinarien solament 11.462,01 euros. Les aportacions privades, de les quals s'ha nodrit principalment la fundació, baixaren fins als 57,392,68 euros. La minva de recursos també tindria la seua visibilització en la quantitat invertida en activitats: 40.463,53 euros.

L'aleshores alcalde de Santander i després ministre del PP, Íñigo de la Serna, amb Santiago Abascal, actualment líder de Vox i anteriorment president de la fundació ultraconservadora| DENAES

La capacitat de despesa per promoure activitats de la fundació espanyolista i ultraconservadora augmentaria relativament en 2015. En aquest exercici, s'hi consignarien 55.147,32 euros a la participació en esdeveniments polítics, confecció d'articles d'opinió, manteniment de la web, realització de concursos de vídeos i celebració de seminaris i cursets d'estiu. Els comptes, els quals serien votats per Abascal, reflectien un increment en la despesa de personal fins als 37.760,30 euros i, especialment, un canvi en l'obtenció d'ingressos. Si abans s'hi canalitzaven a través de donacions privades, a partir de 2015 s'obtenen 75.413 euros per quotes d'afiliats. Aquesta quantitat s'incrementaria a 92.880 euros un any més tard, tal com reflecteix un balanç penjat a la seua web. És la capacitat econòmica d'una fundació fonamental en la irrupció d'una extrema dreta ultracatòlica que ocupa la tercera posició en escons i vots al parlament espanyol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.