Normalització lingüística

El Tempir, 25 anys de lluita per la llengua al sud del País Valencià

L'any 1994 va néixer de manera oficial a Elx (Baix Vinalopó) l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir. 25 després del seu naixement, l'entitat s'ha convertit en tot un referent lingüístic i cultural al País Valencià i, singularment, a les comarques més meridionals del territori. De la mà del seu president Josep Enric Escribano i del seu històric fundador Joan Carles Martí, EL TEMPS fa un balanç de l'activitat de la plataforma i de la situació del català a la denominada frontera sud del País Valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A les consciències dels valencianistes d'Elx (Baix Vinalopó), hi havia un sentiment de decepció. L'impuls de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià de 1982 i la creació de Ràdio Televisió Valenciana dos anys més tard havia aixecat esperances. Però les il·lusions mostrades per aquests projectes fonamentals a l'hora de normalitzar la llengua pròpia i aturar el procés de substitució lingüística s'havien apaivagat. L'ens audiovisual no complia amb el seu paper de vertebrar lingüísticament i territorial el País Valencià. El sistema lingüístic implantat a l'educació no cobria les expectatives que havia generat. I des de la posada en marxa de l'Estatut d'Autonomia Valencià del 1982, ni el Consell ni els ajuntaments valencians es caracteritzaven per erigir-se en models exemplars de l'ús del català. Una situació que encara era més angoixant a la frontera sud del territori.

Amb aquest diagnòstic, la biblioteca d'Elx (Baix Vinalopó) va reunir una trentena de persones amb un fort sentiment valencianista, d'estima per la llengua autòctona i defensors de preservar el patrimoni cultural existent. D'aquesta trobada celebrada en 1993, va néixer l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir. Amb tot, l'elaboració dels estatus en 1994 converteixen aquest any en l'oficial del seu naixement. 25 anys després, l'entitat s'ha convertit en tot un referent cultural i lingüístic del País Valencià i, singularment, a les comarques més meridionals del territori. No debades, la lluita per preservar el català al segon pol més poblat de tota l'autonomia du el segell d'aquesta associació.

«El naixement d'aquesta associació a Elx no fou casual. La ciutat sempre havia estat un referent del valencianisme polític i cultural arran de l'arribada de l'advocat Antoni Bru durant la Guerra Civil. El compromís de Bru, exiliat de València, va possibilitar que l'any 1968 es realitzaren uns cursos en valencià per commemorar el centenari del naixement de Pompeu Fabra. Un esdeveniment que va ser prohibit durant el franquisme una vegada s'havia iniciat», explica Joan Carles Martí, fundador de l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir. «Elx també havia sigut una de les ciutats pioneres en instaurar la immersió lingüística l'any 82-83 en les escoles infantils municipals. Hi havia tot un magma que va comportar el naixement de l'associació», rememora.

Tot i que Martí va ocupar la presidència una vegada va crear-se l'associació (i l'ha mantinguda fins a l'any 2007), el càrrec estava destinat per a una altra persona. «Vam oferir la presidència a Josep Lluís Barceló, que havia estat el primer conseller valencià en incloure el valencià a les escoles i que, posteriorment, va dimitir de manera obligada», assenyala. I continua: «Barceló, però, estava molt malalt. I conscient de la gravetat del seu estat de salut, va rebutjar l'oferiment. D'aquesta manera, vaig convertir-me en president de l'entitat». «En només dos anys, comptàvem amb 250 afiliats entre Elx i tot el seu terme», apunta.

Estudiants de la Universitat d'Alacant es fotografien amb lemes positius a favor de la llengua pròpia del País Valencià dintre de la campanya "M'agrada el valencià" impulsada pel Tempir| ACL El Tempir

El nom de l'associació sembla, a més, tota una declaració d'intencions de la plataforma. «Tempir és una paraula que només s'empra al Camp d'Elx i a l'Empordà. És un sinònim de fer saó, un arcaisme que emprem a la comarca i que data del segle XIV. Vaig ser jo qui va proposar aquest mot per batejar l'associació», evoca. Amb les ferramentes per normalitzar l'ús de la llengua pròpia obtenint uns resultats inadequats, l'objectiu de l'associació era fer tempir per convertir una terra àrida per al català arran del procés de substitució lingüística patit en uns terrenys fèrtils per augmentar l'ús de la llengua.

Abans d'elaborar-se els estatus, El Tempir comença a programar iniciatives. Unes activitats que any rere any vénen marcades pels objectius bàsics de l'associació. «El nostre propòsit és contribuir a la normalització lingüística d'Elx, sempre dintre d'una visió de País Valencià. La intenció és recuperar i reforçar la identitat valenciana al sud, i pel sud entenem aquelles comarques de la vella governació d'Oriola, és a dir, l'actual Baix Segura, l'Alacantí, el Baix Vinalopó i el Vinalopó Mitjà», afirma Josep Enric Escribano, actual president de l'associació cultural.

«Els sectors que conformen El Tempir entenen que l'associació ha de contribuir a vertebrar i construir el país, i no que ens siga donat des de València. És a dir, hem de vertebrar el país de tu a tu. No debades, el sud és l'altre pol del País Valencià. Concentra quatre de les set ciutats més poblades del territori com són Alacant, Elx, Oriola i Torrevella, i representa una de les zones amb un pes econòmic singular», indica. I remata: «Amb aquest objectiu, fem seguiment de la política lingüística, especialment, de l'Ajuntament d'Elx. Busquem que el valencià siga llengua vehicular».

Activisme a l'extrem sud

Per tal d'aconseguir les seues metes, El Tempir ha realitzat diverses activitats educatives com ara tres edicions de campionats de Scrabble, que han tingut lloc al Pinós (Vinalopó Mitjà) i a la ciutat d'Alacant. Al seu torn, ha programat jornades de cinema tant per a infants com per a adults, ha organitzat xerrades de promoció lingüística i de caràcter cultural i atorga cada any premis a les personalitats o col·lectius que treballen a favor de la llengua pròpia. Entre les seues iniciatives, destaca la valencianada del sud, un projecte en el qual alumnes de diversos centres han de saber geolocalitzar punts d'interès o llocs importants d'Elx. Una proposta que combina ús del català, diversió i foment de la cultura. Com ho són les jornades d'excursionisme a Elx o Crevillent.

Concert del cantautor infantil Dani Miquel a la Trobada d'Escoles en Valencià del Baix Segura i el Baix Vinalopó| ACL El Tempir

Organitzador de la Trobada d'Escoles en València al Baix Segura i el Baix Vinalopó, El Tempir ha impulsat incomptables campanyes a favor del català. «L'any 2013 vam organitzar «M'agrada el valencià», una campanya que va recórrer 70 centres educatius i que va tenir una bona acollida a poblacions del Baix Segura com ara Bigastre, Torrevella, Guardamar o Oriola», destaca Escribano. «Va ser molt positiu, perquè els professors del Baix Segura que imparteixen valencià han de sentir-se reforçats, mostrar-los que hi ha gent que els escolta i que empatitza amb ells», ressalta. I agrega: «Al Baix Segura, però, hem fet més iniciatives, com ara cicles de cinema en col·laboració amb l'Ajuntament de Callosa del Segura».

En 2015, l'associació va impulsar una campanya a favor dels drets lingüístics dels catalanoparlants. I un any més tard, va desenvolupar-ne una altra per trencar amb els prejudicis lingüístics. Ambdues van servir per reivindicar la llengua al sud i per erosionar velles resistències. El Tempir, de fet, ha intentat desmuntar altres tanques territorials, com ara el tradicional autisme que han mantingut dues poblacions a tocar: Alacant i Elx. «S'han promogut a proposta nostra col·laboracions culturals entre ambdues ciutats. Això no vol dir que la desconfiança s'ha eradicat, però són passos importants per treballar en comú», afirma.

La plataforma, al seu torn, s'ha erigit com una de les veus contràries al gran cavall de batalla de la normalització lingüística al sud del País Valencià (i que també ocorre a la frontera interior de les comarques de València): l'exempció d'estudiar el català. «És una anomalia democràtica que posa en qüestió l'oficialitat de les dues llengües. L'exempció crea llengües de diferent velocitat, on el valencià té una oficialitat real menor que el castellà», critica Escribano, que també remarca els cursos de llengua i identitat realitzats per part de l'associació. Unes jornades que acumulen tres edicions.

Junt amb la campanya «M'agrada el valencià», l'altre gran projecte del Tempir ha sigut l'elaboració d'un documental en el qual «radiografien les diverses identitats del sud». Anomenat Ser a la frontera sud, la peça audiovisual busca «desmitificar aquelles visions que qüestionen la valencianitat del nostre territori vist des de dalt de la línia Biar-Busot». «Aquest documental també ha servit per fer entendre la nostra realitat a la resta de comarques del País Valencià i reivindicar el nostre paper per construir país. O dit d'una altra manera: que el sud siga menys perifèria», defensa.

Cruïlla lingüística

«Aquest documental va lligat, evidentment, a la qüestió lingüística. No debades, la identitat valenciana al sud està relacionada amb ser valencianoparlant. És habitual que per reivindicar-ho es denominen com a valencians d'Elx o valencians de Crevillent», explica Escribano. «La situació de la llengua a Elx va capgirar-se durant els anys 60 i 70. A la dècada dels 50, Elx era tan valencianoparlant com Alcoi. Però el fort creixement demogràfic i la tendència progressiva de pares valencianoparlants que conversen en els seus fills en castellà provoca un procés gradual de substitució lingüística. Als anys 80, amb tot, el 32% dels il·licitans eren valencianoparlants. Si al centre de la ciutat l'avanç del castellà ha sigut notable, la llengua es manté viva al Camp d'Elx, és a dir, als nuclis rurals i les pedànies que concentra el gran terme municipal que té la població», detalla Martí.

Per a Escribano, «el procés de substitució lingüística ha avançat amb força». «Crevillent és un exemple simptomàtic», apunta. I avisa: «Estem en una cruïlla, en un moment en el qual pot mantenir-se la situació actual o pot haver-hi una reculada encara major. Per això, necessitem una política molt decidida en matèria lingüística que siga compartida entre entitats i l'administració pública. És cert que des del canvi de govern en la Generalitat Valenciana, el discurs pejoratiu cap al valencià ha desaparegut, però els passos adoptats en la normalització lingüística han sigut limitats».

Malgrat tot, el president del Tempir destaca «Elx com una de les ciutats més poblades del País Valencià amb una major penetració de la llengua». I Martí ressalta que «el 40% dels pares van escollir el valencià avançat dintre del model plurilingüe implantat pel Consell». Tota una esperança perquè la saó sembrada pel Tempir provoque una primavera lingüística a les comarques meridionals del territori.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.