La simbiosi entre els grans senyors de la construcció i la València de Rita Barberá va ser quasi absoluta. En l'època de l'orgia immobiliària, els amos del totxo van erigir la paraula «PAI» — l'instrument a través del qual es canalitzaven les noves operacions urbanístiques— en trending topic. La capital valenciana va estar farcida de grues i de bastides als espais lliures del seu terme municipal, als solars que albiraven un rendiment econòmic ben sucós.
La febra de la construcció no sols va engreixar els comptes de les promotores, sinó que va contribuir a la musculatura econòmica del PP de València. Segons va acreditar fa dos anys l'Audiència Provincial de València, els populars del cap i casal van acudir dopats a la convocatòria electoral del 2007. Empreses dedicades al totxo com ara Construcciones Luján, FCC, Nou Litoral o Pavasal van injectar diners a la caixa B dels conservadors a través d'una agència interposada. La campanya també va comptar amb les aportacions d'altres contractistes il·lustres del consistori.
En aquella etapa de vi i roses, de diners allunyats dels circuits de la legalitat i pilotades urbanístiques, va prosperar José María Corbín. Aquest advocat va passar d'enfundar-se la camisa blava de Fuerza Nueva a beneficiar-se de les seues núpcies amb Asunción Barberá, germana de l'exalcaldessa i històrica cap de gabinet de l'antiga baronessa del PP a la capital del País Valencià. Segons un article publicat a EL TEMPS en 1986, Corbín va estar «adscrit des d'un primer moment als grups feixistes violents de la Facultat de Dret» per a després «incorporar-se als serveis jurídics de Fuerza Nueva només acabar la carrera».
Defensaria a diversos ultres implicats en embolics judicials i, fins i tot, faria carrera periodística com a ploma futbolística. Aquell treball de redactor esportiu —aconseguit gràcies a la influència del seu sogre José Barberá, pare de l'exbatllessa de València— l'acabaria propulsant cap a la presidència de la Federació Valenciana de Futbol. Corbín optaria al càrrec en 1986, però fracassaria a les urnes. Entre els seus suports, hi havia un jove Alfonso Rus, llavors president de l'Olímpic de Xàtiva. Rus, que aleshores era regidor a Xàtiva per Aliança Popular, acabaria ostentant la vara de comandament de la capital de la costera durant dues dècades pel PP, presidiria la Diputació de València i seria condemnat a cinc anys de presó en una de les peces de la macrooperació Taula.
Al caliu de la casa consistorial
Després d'aquell moviment per encapçalar el futbol valencià, Corbín jugaria fora del radar i, fins i tot, marcaria gols en posició antireglamentària. D'acord amb la interlocutòria de processament de la causa Assut —una trama bipartidista de suborns, pilotades urbanístiques i adjudicacions manipulades—, el seu despatx d'advocats «devia gairebé el 80% dels seus ingressos a pagaments efectuats de comissions il·lícites desemborsades per grups empresarials a conseqüència de diverses adjudicacions o decisions de l'Ajuntament de València o d'algun dels seus ens públics, principalment en matèria urbanística».
«S'ha constatat —assenyala la interlocutòria, a la qual ha accedit EL TEMPS— que no existeix cap correlació entre els ingressos i despeses dels comptes de la mercantil, atès el gran volum dels primers i l'escassetat del nombre de treballadors». Per adobar-ho, s'observa «la pràctica absència de despeses que pogueren correspondre's amb l'activitat de la mercantil, que es dedicava a l'assessorament jurídic a persones físiques i jurídiques de tota mena, com també a la prestació de tota mena de serveis en el camp jurídic legal, tot a través dels oportuns professionals».
La interlocutòria determina que la seua condició de marit de la cap de gabinet de l'Ajuntament de València i germana de l'aleshores alcaldessa va possibilitar l'obertura de bat a bat de les portes del consistori. Aquest fet li va permetre fer negoci amb els adjudicataris: «La seua situació personal, coneguda per tots els funcionaris de l'ajuntament, li facilitava reunir-se amb funcionaris públics, regidors i l'alt funcionariat. I li permetien reunions amb empresaris que pretenien obres o adjudicacions de serveis públics, desvinculant formalment d'aquesta manera a la seua dona i a la seua cunyada».
Corbín Abogados S.L., amb participació posterior de les seues filles —lligades a Vox—, «va ser l'instrument jurídic per a materialitzar el cobrament de comissions il·lícites per part d'empreses adjudicatàries de contractes amb l'Ajuntament de València, de les quals gaudeixen, entre altres, la seua esposa». «Els ingressos percebuts es feien de dues formes: o bé les empreses adjudicatàries de contractes en concurs públic pagaven directament a Corbín Abogados S.L. o bé aquestes empreses pagaven a una altra societat interposada, que, al seu torn, transferia aquests pagaments, en tot o en part, a Corbín Abogados SL», desgrana la interlocutòria.
El bufet del cunyat de Barberá ingressaria cinc milions entre 2005 i 2017 i declararia unes despeses de només 681.784,14 euros, «perquè tot i la ingent quantitat d'ingressos, la citada mercantil ha tingut com a màxim tres-quatre treballadors en aquest període», concreta el jutjat d'instrucció número 13. «El total de comissions cobrades per José María Corbín per les empreses adjudicatàries de contractació pública amb l'Ajuntament de València ascendeix a 3.609.696 euros», xifra.
La clau mestra de la caixa municipal
La interlocutòria retrata a l'advocat de passat ultra com a una mena de clau mestra perquè determinades firmes aconseguiren treballs de la casa consistorial. La instrucció detecta una relació entre el cunyat de Barberá i l'adjudicació a Acciona de la contracta de neteja en 2006. «Per a obtenir i assegurar-se l'adjudicació, el Grup Acciona va decidir contactar amb les persones que tingueren influència a l'Ajuntament de València. A través del pagament de comissions, s'assegurarien enfront de la resta dels licitadors, l'adjudicació, si bé es va crear un entramat documental mentider perquè els diners destinats a comissions estigueren en ordre», sostenen.
Una de les persones captades fou el jurista Diego Daniel Elum. «Havia treballat per a Acciona Infraestructures com a advocat extern, i per a casos molt concrets. L'import dels seus honoraris per a la mercantil des de l'any 1999 fins a 2006 va ascendir a un total de 16.787,76 euros», contextualitzen. La recerca no fou casual: «Estava totalment predeterminada perquè Elum mantenia una estreta i íntima relació d'amistat amb el tercer participant en la trama: José María Corbín, casat amb la funcionària publica Ascension Barberá, cap de gabinet de la seua germana, l'alcaldessa de València, Rita Barberá».
«Corbin era qui podia aconseguir i beneficiar els interessos de la UTE, per la qual va proposar-se a Elum», assegura la interlocutòria. Ambdós lletrats, d'acord amb l'escrit judicial de processament, van signar una entesa «per a repartir-se la comissió pactada amb Acciona de 2.160.000 euros, encarregant-se Corbin d'aconseguir l'adjudicació». «Elum serviria de pantalla entre Acciona i Corbin, qui tenia l'accés directe a les persones que dirigien l'ajuntament i podia assegurar l'elecció en perjudici dels altres competidors», rematen.
El grup constructor Axis, encapçalat per l'empresari Jaime Febrer, hauria estat un altre dels beneficiats d'aquests tractes amb el cunyat de l'exalcaldessa del PP. «Almenys set empreses vinculades al Grup Axis van efectuar una sèrie de pagaments a la mercantil Corbín Abogados SL», s'afirma a la interlocutòria, on s'apunta que la relació entre la companyia urbanística i el lletrat «es va prolongar des dels anys 2007 a 2013, ascendint l'import dels pagaments a 602.156,48 euros».
«En realitat, els pagaments a la mercantil provenien de comissions de naturalesa il·lícita, però se'ls va revestir d'un marc contractual totalment fictici perquè se'ls dotara d'una aparença de legalitat», arredoneixen. En aquest cas, va jugar l'antiga mà dreta de Barberá a la casa consistorial, l'exvicealcalde Alfonso Grau, condemnat per suborn. «Corbín va entrar en contacte amb Febrer a través de Grau, vicealcalde de l'Ajuntament de València. Tot això es va donar per la seua condició de casat amb Asunción Barberá, germana i cap de gabinet de l'alcaldessa de València, Rita Barberá. Aquest fet li permetia facilitar els interessos econòmics que el Grup Axis tenia amb la corporació municipal», exposa la jutgessa d'instrucció.
L'escrit judicial desgrana el conjunt de les operacions que en les quals aquest grup empresarial hauria buscat la influència de l'advocat o de càrrecs rellevants de la casa consistorial: una jugada urbanística consistent en l'assumpció d'un deute de l'Ajuntament de València a canvi del lliurament de diverses parcel·les d'ús residencial; la constitució d'una firma de capital mixt entre l'empresa pública Aumsa i una societat del hòlding per a la construcció i gestió d'habitatges protegits, o per construir un hospital universitari privat a una parcel·la pública. També estan sota sospita unes gestions per a un contracte d'ajuda a domicili i una altra operació immobiliària.
Les actuacions de l'exmilitant de Fuerza Nueva esquitxen al grup promotor Cinal. Quatre empreses d'aquest conglomerat immobiliari van aportar 202.600,64 euros al despatx de Corbín entre 2009 i 2013. A partir dels primers abonaments, les firmes sota l'òrbita de Cinal aconseguirien 13 licitacions per un import de 8,7 milions d'euros del consistori de Barberá. Entre 2006 i 2015, obtindria un total de 38 contractes de l'Ajuntament de València.
Cleop, una constructora encapçalada per l'empresari Carlos Turró i esguitada pel cas Taula, está també en la llista de clients de Corbín. En el període 2006-2011, l'advocat ultra rebria 407.344,8 euros d'aquesta promotora icònica de València. «És una casualitat que el Grup Cleop fou adjudicatària en els anys anteriorment especificats de diversos contractes promoguts per l'Ajuntament de València», vinculen. De fet, recorden que entre 2007 i 2011, la corporació municipal va adjudicar-los set obres.
«Els pagaments efectuats a Corbín i Corbín Abogados no van obeir a cap prestació o servei que justificaren aquests ingressos, excepte l'obtenció per part de Corbín de contractes per a l'empresa Cleop de l'Ajuntament de València gràcies a les relacions personals que ja han estat descrites al llarg de la present resolució», argumenta la magistrada. Els pagaments, segons detalla la interlocutòria, foren efectuats personalment pel màxim responsable de la constructora.
La nòmina d'usuaris del bufet del cunyat de Barberá inclou companyies marcades per alimentar la caixa del PP. L'exemple paradigmàtic és Secopsa: adjudicatària entre 2006 i 2008 de treballs per més de 100 milions d'euros de l'Ajuntament de València, va abonar 225.000 euros per a la campanya dels populars al cap i casal del 2007, segons va acreditar l'Audiència Provincial de València, que va desgranar una mena de Gürtel de l'exbatllessa del cap i casal valencià.
El fundador de Secopsa, Tomás Prieto, va ingressar 116.000 euros a Corbín mitjançant la firma Saprico SL. El pagament va produir-se en 2007 sota el concepte «assessorament per la venda d'habitatges a Berlín». «No hi ha cap document, informe o activitat constatable que puga donar suport a aquest concepte», certifica la instrucció. Entre 2007 i 2008, el cunyat de Barberá va emborsar-se 348.000 euros de firmes a l'òrbita d'aquesta concessionària. Rebatejada com a Fovasa, actualment s'integra al Grup Gimeno. El president del hòlding, Enrique Gimeno, va reconèixer haver sufragat de manera il·legal els actes electorals del PPCV per a les campanyes del 2007 i 2008.
L'ombra d'aquella branca de la trama Gürtel, vinculada al dopatge dels conservadors valencians, va perseguir la constructora Cyes i, particularment, a Felipe Almenar, llavors president de la companyia centrada a l'àmbit del totxo. Tanmateix, la interlocutòria de processament va descartar els indicis contra l'empresari. En la causa Assut, però, sí que detecten que haurien pagat peatge a Corbín per a l'obtenció de treballs de l'Ajuntament de València.
A l'etapa compresa entre els anys 2006 i 2014, la companyia hauria abonat 491.694 euros a Corbín Abogados SL «per la seua intermediació en l'adjudicació de contractes amb l'Ajuntament de València». L'empresa va formar part de la UTE Los Hornillos, que també va ser client del lletrat ultra. En els anys 2005 i 2006, la unió temporal d'empreses va desemborsar 261.000 euros al bufet «sense que tampoc existisca cap constància de treball efectuat que justifique aquesta remuneració», d'acord amb la interlocutòria de processament. L'UTE Los Hornillos va beneficiar-se d'un sucós contracte per a la gestió de la planta de residus de Quart de Poblet (Horta Sud). L'adjudicació va atorgar-la l'Emtre, una entitat metropolitana controlada pel consistori capitalí.
Un xalet a Xàbia i els contactes del PP
La interlocutòria, a banda d'apuntar sobre altres trames presumptament vinculades al PSOE, revela alguns dels hipotètics destins d'aquestes comissions que hauria rebut el cunyat de Barberá. Es fixen, de fet, en el pagament en efectiu de les obres al xalet que ostentava a Xàbia (Marina Alta), més concretament a la urbanització el Tossalet. Aquest indret no sols fou una residència d'estiueig del lletrat amb passat ultra, sinó que també servia d'espai de descans per a l'exalcaldessa Barberá.
Les indagacions judicials permeten, fins i tot, delimitar quins eren els contactes polítics més habituals de Corbín a l'Ajuntament de València. D'acord amb l'escrit judicial, estaria conformada per l'exvicealcalde Alfonso Grau, els exregidors Cristóbal Grau, Félix Crespo, Alfonso Novo, Ramon Isidro Sanchis i Jorge Bellver, qui va deixar recentment les seues responsabilitats a la Generalitat Valenciana del PP per la seua implicació, justament, a la causa Assut. Eren els seus homes de confiança dintre de l'estructura municipals dels populars. Aquells que haurien permès que poguera desenvolupar la seua feina d'hipotètic comissionista.