Oriola és una ciutat de frontera. Amb una història cultural tradicionalment oblidada per la resta del territori valencià, el seu estirat terme municipal està rodejat de ciutats murcianes, incloent-hi la capital de l'autonomia. La població del Baix Segura, però, compta amb una part dels seus dominis que intercanvien el veïnatge amb Múrcia amb l'aigua del mar. Es tracta d'Oriola Costa, una pedania farcida d'urbanitzacions destinades a residents estrangers a una distància de quasi 40 kilòmetres del centre històric de la ciutat.
En aquest nucli urbà resideix Txomin Angos, representant de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes Enric Valor. De procedència basca, s'ha posicionat a favor de l'ensenyament del català als centres escolars del Baix Segura. No debades, ha lluitat perquè la seua filla aprenguera una llengua que ha estat considerada hostil en una comarca de predomini castellanoparlant. Una postura que darrerament ha comportat que reba insults per part dels sectors més reaccionaris.
Amb l'objectiu de desgastar electoralment les forces d'esquerres que governen la Generalitat Valenciana, PP, Ciutadans i l'extrema dreta Vox han reactivitat en els últims mesos la seua batalla política contra qualsevol avanç de la llengua pròpia al País Valencià. Una estratègia que habitualment ha comptat amb la complicitat de la Federació de Pares i Mares d'Alumnes Gabriel Miró del Baix Segura, la qual estava presidida fins fa poc per Ramón López Cabrera, actual regidor d'Educació d'Oriola per Ciutadans.
L'ocasió per revifar la batalla lingüística interessada ha sigut la llei de plurilingüisme. Després que la primera versió de la normativa fóra tombada per la conservadora secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), el Consell va impulsar un model lingüístic a l'ensenyament que blindava la filosofia de fons de l'anterior decret. El nou projecte estableix que tant el castellà com el català compten amb un mínim del 25% de les hores lectives, mentre que l'anglès té un sòl del 15%. A partir d'aquests percentatges de base, els diferents consells escolars poden augmentar les hores escolars en castellà i català fins a un màxim del 50%. En el cas de l'anglès, el límit és un 25%.
Com a resposta a un model que populars i taronges defensen a Catalunya, la dreta valenciana i la Federació de Pares i Mares d'Alumnes Gabriel Miró han convocat aquest dissabte una manifestació de rebuig a Oriola, a la qual s'ha sumat la ultradreta xenòfoba Vox i col·lectius nacionalistes espanyols afins. Els convocants reclamen una moratòria en la instauració de la llei, l'elaboració d'un projecte lingüístic adaptat a la realitat de la zona i la continuïtat de l'exempció d'estudiar català, una excepcionalitat puntual recollida a la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià de 1983 que s'ha convertit en generalitzada en les zones castellanoparlants després de dues dècades d'executius del PP al capdavant del Consell. Ajuntaments com ara Cox, en mans dels populars, han sufragat els autobusos a les associacions de mares i pares que vulguen acudir a la protesta.
A les seues peticions, s'ha sumat l'argument que els alumnes no poden impartir classes d'altres assignatures en llengua pròpia quan no estudien la mateixa matèria de català gràcies a l'exempció lingüística. Un raonament que la conselleria d'Educació, Cultura i Esports, encapçalada per Vicent Marzà (Compromís), ha intentat rebatre en diverses xerrades entre l'equip del departament i els alcaldes de la zona, els directors dels centres docents i les associacions d'alumnes, tot i que la conservadora no ha acudit a les darreres trobades.
El secretari autonòmic d'Educació, el socialista Miguel Soler, ha replicat les acusacions dels convocants de la manifestació. En una entrevista en Alicante Plaza, ha recordat que «la llei de plurilingüisme permet en l'article 8 posar en marxa projectes amb una aplicació progressiva». «Plantegem, per exemple, començar per primer d'ESO, a l'any següent que s'amplie a segon, després a tercer i així successivament. La llei parla d'un mínim, però un centre pot escollir que en primer d'ESO es done fins a un 17% en valencià, en segon un 20%, en tercer un 23% i després arribar al mínim que marca la llei», ha exposat.
«La manifestació està convocada per tres qüestions, entre les quals hi ha l'exigència d'una moratòria de la llei. Hem dit que la llei pot aplicar-se de manera progressiva, la qual cosa és millor que instaurar-ho més tard d'una vegada. La segona qüestió és l'elaboració d'un projecte lingüístic en cada centre d'acord amb la seua realitat. Aquest punt és, precisament, el nucli central de la llei», ha explicat. I ha afegit: «La tercera demanda de la protesta és l'exempció del valencià, la qual segueix vigent. L'exempció no s'ha modificat i pot continuar demanant-se».
«El pecat original de la qüestió, a banda de la utilització partidista i política de la llengua per part de la dreta i l'extrema dreta, ha sigut el manteniment de l'exempció lingüística», apunta Gràcia Jiménez, professora d'Història, membre d'Intersindical i expresidenta de l'Associació Cívica per la Normalització del Valencià a la comarca de l'Alacantí. «El revifament de la instrumentalització de la llengua per la dreta a causa del plurilingüisme ha evidenciat l'anomalia de l'exempció lingüística a les zones de predomini castellanoparlants i, particularment, al Baix Segura», complementa Josep Enric Escribano, president de l'Associació Cívica per la Llengua El Tempir, la qual du un quart de segle batallant a les comarques del Vinalopó i el Baix Segura per la normalització lingüística.
L'excepció feta norma
La particularitat d'eximir a alumnes de l'assignatura de català a les escoles -malgrat la cooficialitat de l'idioma- va introduir-se amb la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià de 1983, aprovada pel Govern valencià del socialista Joan Lerma amb l'objectiu de despenalitzar la llengua pròpia al País Valencià. Tot i que la normativa fou indispensable per a la incorporació del català al sistema educatiu valencià, va aprovar-se amb evidents mancances en matèria de normalització lingüística, tal com han assenyalat recentment entitats culturals com Acció Cultural del País Valencià o en documents més antics la mateixa associació, Escola Valenciana, FAPA-València, Intersindical i CCOO-PV.
«La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià va ser molt difícil d'aprovar i, evidentment, això va comportar renúncies. Com van advertir els sectors socials en defensa del valencià i des de l'àmbit acadèmic, una d'aquestes renúncies fou l'exempció lingüística destinada a alumnes de les zones de predomini castellanoparlants», explica Tudi Torró, acadèmica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, exprofessora a la Universitat d'Alacant, antiga assessora lingüística al sud del País Valencià, inspectora educativa i exresponsable de la Direcció Territorial d'Educació d'Alacant. «En l'esperit de la llei, però, l'exempció lingüística estava concebuda com a provisional», destaca.
.jpg)
Una provisionalitat que, a parer de l'acadèmica, s'hi reflecteix en l'articulat de la llei. «L'article 19.1 de la normativa estableix que en la mesura de les possibilitats organitzatives dels centres, tots els escolars reben el primer ensenyament en la llengua habitual, siga el valencià o el castellà. En el punt següent, però, s'estableix que sense perjudici de les excepcions regulades a l'article 24, al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l'ensenyament els alumnes han d'estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà», indica. «La llei parla de tots els alumnes i, per tant, és una declaració d'intencions de la progressivitat de l'exempció», analitza.
«Quan parlem de les exempcions, cal mirar, a més, l'article 24.2 de la mateixa llei. En aquest apartat, s'afirma que s'introduirà progressivament l'ensenyament en valencià als territoris de predomini lingüístic castellanoparlant. Un matís que mostra l'esperit gradual que tenia l'exempció», reforça. I assenyala: «L'excepcionalitat puntual de l'exempció, però, va acabar generalitzant-se. No hi ha hagut pedagogia de la temporalitat de l'exempció. En novembre, la llei complirà trenta-set anys. No hi ha hagut temps de progressivitat d'aleshores ençà? Clar. En aquell moment, tothom assumia que es tractava d'una qüestió temporal de només 4 o 5 anys». «L'exempció, en realitat, estava pensada per als alumnes de famílies que havien de residir temporalment al País Valencià, tal com s'aplica en altres llocs. En cap cas, com s'ha instaurat al nostre territori», afegeix Jiménez.
La generalització de l'exempció i la manca de vigilància dels anteriors executius del PP van provocar que l'exempció s'aplicara en la pràctica, fins i tot, per als professors. «L'article 23.1 de la llei d'ús diu que atesa la cooficialitat del valencià i el castellà el professorat ha de conèixer ambdues llengües. És a dir, els professors no estan exempts, ja que tenen l'obligació de saber els dos idiomes. Aquesta qüestió, tanmateix, va descontrolar-se, especialment amb els diferents executius del PP. De fet, fins a l'any 2017 no s'impulsa cap normativa que fixa la capacitació en valencià com a requisit per presentar-se a les oposicions de secundària», il·lustra Torró.
Ocasió perduda
Tot i que recentment ha nascut un col·lectiu de professors que s'oposen a l'ensenyament en català, la comarca del Baix Segura ha comptat amb un professorat que ha sigut conscient de la necessitat de treballar a favor de l'extensió del català. Diversos docents de català van impulsar la plataforma El sud trenca el silenci, la qual va caracteritzar-se per la defensa del català a les escoles des d'una mirada meridional i per l'organització d'activitats lúdiques i pedagògiques en llengua pròpia. Creada el curs 2016-2017, la seua tasca no ha estat exempta de problemes.
El col·lectiu, de fet, s'ha posicionat en contra de l'exempció lingüística. «Aquesta particularitat prové d'una llei que, a parer nostre, és antipedagògica i, en molts punts, irregular. D'entrada, i des d'un prisma didàctic i pedagògic l'exempció d'estudiar valencià sembla una aberració. Ningú s'imagina la possibilitat de no aprendre matemàtiques o ciències socials», afirmen des de la plataforma, qui denúncia «l'ús partidista que s'ha fet de la llengua». «El professorat intenta que l'alumnat exempt aprenga alguna cosa. Però en l'actual marc legal és complicat», asseguren. «Amb tot, l'exempció sol concentrar-se en el Batxillerat. Els alumnes ho veuen com una manera de llevar-se una assignatura», contextualitzen. Les dades ho corroboren: l'exempció abasta el 9% en primària i el 16% en secundària, d'acord amb les xifres oferides per Soler.
L'exempció ha estat definida pel professorat de català al Baix Segura com a una mena de «trampa». «Al sud del sud l'alumnat i professorat patim les conseqüències d'una ordre d'exempció confusa. Amb una mica de sort, a l'aula la major part de grup 'farà' valencià i les classes seran com les de tecnologia o castellà. Ara bé, en molts casos trobem que hi ha una gran quantitat d'alumnes exempts; en un principi, segons la legislació han de cursar-la, però sense avaluació. Això, òbviament, té repercussions a l'aula», adverteixen.
L'actitud envers la llengua pròpia, però, és diferent del conjunt de la comarca. «La situació canvia molt, per exemple, de poblacions com Bigastre o Dolors, on hi ha certa normalitat, a Torrevella, que és el principal focus d'hostilitat», sostenen. «El Baix Segura és molt polièdric. A poblacions com ara Monfort del Cid, la situació és més relaxada que no pas a Torrevella», coincideix Escribano «També depèn del professorat. A Almoradí, per exemple, hi ha dos instituts. Mentre en un l'exempció frega al 100%, en l'altre la majoria estudien valencià», sosté Torró.
«La resistència a estudiar valencià, de vegades, està més orquestrada per la dreta i no respon tant a la realitat de l'alumnat. A la Universitat d'Alacant, per exemple, m'he trobat amb alumnes del Baix Segura que maleïen no haver pogut aprendre valencià de xicotets. Tenien la sensació que els havien furtat el dret a aprendre valencià», apunta Jiménez, qui també observa certa responsabilitat en la campanya de la dreta contra la llengua pròpia «en alguns directors de col·legis». «D'aquesta oposició a l'aplicació del decret de plurilingüisme -la qual crec també que no està fent-se de manera adequada per part del Consell-, crida l'atenció que ningú dubte si es podran impartir assignatures en anglès, quan és un assumpte complicat. Pel valencià, es posa el crit en el cel, però per l'anglès tots callen», reflexiona.
La instauració del decret de plurilingüisme ha sigut, a parer de Torró, «una ocasió perduda per derogar l'exempció lingüística». «Al Baix Segura, en realitat, calia aplicar des de l'inici un sistema d'immersió lingüística. Aquests programes, segons tots els experts en la matèria, són els adequats per aprendre la llengua minoritzada en una zona de frontera», critica. «Mentre el Consell d'Europa adverteix que l'actual model educatiu al País Valencià vulnera la carta regional de llengües minoritàries o minoritària i aposta per un model d'immersió lingüística, el Consell calla i aplica una nova excepcionalitat en buscar un sistema d'aprenentatge gradual del plurilingüisme al Baix Segura», censura Escribano.
Des de l'entitat meridional a favor de la llengua, a més, reclamen a la Generalitat Valenciana «més pedagogia, explicar el model i exposar els objectius del model plurilingüe». «La dreta està generant un relat fals amb la creació de drets inexistents que no troba una contraargumentació per l'esquerra. Hi preval la por a perdre vots. S'ha d'articular un relat consistent que desmunte la campanya de les dretes», proposa. «S'ha d'avançar, perquè si no mai ho farem», espenta Torró.
«La progressivitat plantejada pel Consell crec que camina en la bona direcció. Amb aquest pla experimental, cap alumne que curse ESO s'hi veurà afectat», valora el mateix Txomin Angos, qui s'expressa a títol personal per les divisions a la federació de mares i pares que encapçala. «En altres territoris com ara el País Basc, s'apliquen sistemes similars i el fracàs escolar és molt més baix. Encara més, en Galícia s'imparteixen moltes assignatures en gallec i no hi ha hagut cap deriva nacionalista com brama la dreta. Fins i tot, du governant durant molts els anys el mateix PP», raona.
Resident en una pedania caracteritzada per la pluralitat nacional dels habitants, qüestiona les proclames dels opositors per no estudiar català. «En Oriola Costa, hi ha un gran diversitat de nacionalitats. Tots han d'estudiar castellà quan no és la seua llengua, un fet que desmunta l'argumentació de la llengua habitual que esgrimeixen per no voler estudiar valencià quan és llengua cooficial de la Comunitat Valenciana», indica. I rememora: «El PP, amb el conseller Alejandro Font de Mora, va impulsar un model que fixava un 33% d'hores lectives en valencià, castellà i anglès. I ningú va dir res». «Al final, aquesta campanya respon als interessos polítics de PP, Ciutadans i Vox», lamenta, per tancar: «En aquest moment, plantejar la derogació de l'exempció no és adequat. Considere encertat el pla progressiu. En un futur, tanmateix, s'hauria d'abordar. La seua existència no té cap sentit».