La batalla per València

Fernando Giner, l'oportunitat «desaprofitada» de Ciutadans a València

Ciutadans va irrompre a l'Ajuntament de València l'any 2015 esperonat per la fi del model del PP de Rita Barberà, associat darrerament a la corrupció i al balafiament. Amb nou dels 10 regidors dels populars imputats, la formació encapçalada per Fernando Giner tenia l'oportunitat de convertir-se en la referència de la dreta a la ciutat. I més amb el discurs alternatiu de la València del disseny. La seua estratègia de revifar l'anticatalanisme com a punt neuràlgic i (quasi) únic del seu missatge, però, ho ha evitat. O, si fa no fa, així ho consideren la majoria dels experts consultats per aquest setmanari.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Economista especialitzat en màrqueting i lligat a Casa Caritat durant dècades, Fernando Giner representava un perfil aparentment moderat per a València. Amb l'aleshores alcaldessa de la ciutat, Rita Barberá, assetjada pels escàndols de corrupció que sortien amb comptagotes, Giner s'erigia com a alternativa de centredreta. Reivindicava la València del disseny, un model de ciutat liberal que podia compartir polítiques amb l'esquerra. Apostava, no debades, per la mobilitat sostenible. I, fins i tot, no dubtava en fer-se una foto a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània per sumar-se a un pacte contrari a l'ampliació de l'avinguda Blasco Ibañez. És a dir, s'oposava a enderrocar un barri com el Cabanyal, joia arquitectònica i patrimonial. Això sí, ho combinava amb gestos com presentar el seu programa electoral en espais com ara Lo Rat Penat. Tot un símptoma de la seua pulsió anticatalanista. 

Gràcies a aquell discurs capaç de seduir un determinat votant del PP empipat per la corrupció dels populars, la formació taronja va irrompre amb sis regidors a l'Ajuntament de València. L'esclat de l'Operació Taula, la macrobatuda contra les diferents trames del partit de la gavina, va comportar la imputació de nou dels 10 regidors del grup municipal popular. A partir d'aquell moment, Ciutadans tenia via lliure per erigir-se en el referent de la dreta a la ciutat en detriment d'un PP desaparegut i amb la llosa dels 24 anys d'alcaldia de Barberá, que moriria poc després.

La formació que encapçala Giner a València, però, va canviar el discurs. De pregonar la València del disseny com a eix fonamental del seu programa polític va passar-se a una estratègia de revifar l'anticatalanisme que tants rèdits va donar-li fa dècades als populars. Al seu suport a entitats senyeres del blaverisme com ara Lo Rat Penat o la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, s'ha sumat darrerament les crítiques a les ajudes que reben entitats a favor de la llengua pròpia. Un missatge que pràcticament s'ha convertit en el punt central de la seu discurs d'oposició, i no en una part més reduïda com durant les eleccions del 2015. 

D'aquesta tàctica desconfien, fins i tot, des de les mateixes files de Ciutadans. «L'estratègia és totalment equivocada. No és la que ens convé electoralment», apunten veus de la formació taronja. Altres, però, ho atribueixen a un problema de comunicació. «No sabem vendre la resta del nostre treball d'oposició», matisen. Tot i que altres fonts insisteixen: «La tàctica política la marca Giner. I malgrat ser un bon candidat, aquesta línia no ens ha beneficiat». Una opinió que, si fa no fa, comparteixen la majoria dels experts consultats per aquest setmanari.

Ocasió malbaratada

«Està desaprofitant una oportunitat gairebé sense precedents per a un nou partit de centre o centredreta a la Comunitat. L'espai que s'ha obert a l'esquerra del PP és el més gran des de finals dels 80 i principis dels 90, i que el mateix PP va aprofitar, de fet. Així que el creixement aconseguit, segons les enquestes, s'albira escàs», apunta el politòleg i membre de Politikon, Jorge Galindo. «L'estratègia anticatalanista serà útil mentre que es puga recolzar en polítiques nacionalistes que s'impulsen per part de la coalició de govern. Com més allunyada es mantinga d'aquesta dimensió, menys es podrà activar la qüestió identitària per l'altre costat. Si Ciutadans intenta activar-la sense justificació aparent, és possible que tinga un poc d'èxit, però serà molt menys que si per l'altre costat es respon prioritzant el mateix eix», analitza.

Fernando Giner va presentar el seu programa electoral l'any 2015 a Lo Rat Penat. Tot un símptoma del discurs que després mantindria durant tot el mandat de Joan Ribó| EL TEMPS

«Ciutadans ha optat per triar un assumpte mediàtic que li ha donat rèdit polític en altres parts de l'estat», assenyala la politòloga Andrea Kruithof i membre de la consultora Atzuvieta. «Si bé és cert que situar en el terreny identitari el debat és un camp de mines al País Valencià, recuperar l'anticatalanisme no deixa de ser un intent de reciclar una vella maniobra del PP, que no s'ha caracteritzat per una gran mobilització política en els darrers anys, i que connecta poc amb les principals preocupacions de la ciutadania, que són, invariablement, qüestions relacionades amb la qualitat dels serveis públics», indica. I agrega: «A això, se li suma la problemàtica de l'alta volatilitat en la preocupació per l'independentisme, que, en una situació de major estabilitat (per exemple, arran de la judicialització del procés) pot deixar-los en la irrellevància política».

Analista polític, conductor del programa Halcones y Palomas a Levante TV i professor de periodisme a la Universitat de València, Guillermo López, comparteix l'opinió de Kruithof: «Ciutadans no ha aprofitat la situació que tenia amb un PP desmantellat per la corrupció». «Giner no ha sabut fer-se amb el vell espai dels populars. La simplificació del seu discurs en criticar les ajudes a aquestes entitats crec que no mobilitza molts vots a la ciutat. Reflecteix, de fet, aquesta idea de Ciutadans de propugnar el mateix discurs en tots els llocs i, en aquest cas, està allunyat de les preocupacions reals dels ciutadans», afirma.

«És coherent amb l'estratègia del conjunt de la formació de manera que el seu missatge es veu amplificat i se li simplifica la feina. No sembla una mala estratègia i més tenint en compte que el fantasma anticatalanista ja s'ha testat en altres èpoques i ha donat rèdits», complementa la professora de ciència política de la Universitat de València, Àstrid Barrio. Ara bé, assenyala que «hi ha el risc evident de convertir-se en un partit monotemàtic com a Catalunya»,

Kruithof, però, va més enllà de l'explicació del missatge únic de Ciutadans a tot l'Estat espanyol. I realitza una comparació entre el missatge de la formació l'any 2015 i l'estratègia que segueix en l'actualitat. «En 2015, Ciutadans buscava apel·lar a una classe social ascendent, suburbana, interessada en un model 'global' de ciutat atractiu per a grans capitals, a l'estil de Barcelona», exposa. I continua: «És per això que demostra més impacte electoral en barris de nova construcció, com la Ciutat de les Arts i les Ciències i Nou Campanar, les úniques àrees on es configurava com a força majoritària en les últimes eleccions municipals». «La maniobra de recórrer a la transformació urbana no és en absolut nova, i és de fet la que va garantir al PP ser dominant en la pràctica totalitat dels districtes durant tota l'etapa precrisi i primers anys d'aquesta», narra.

«No obstant això, les conseqüències econòmiques i socials del seu model de ciutat són, entre d'altres, una de les raons per les quals va perdre bona part del seu suport. En aquest sentit, la intenció del partit que lidera Fernando Giner de recuperar velles consignes del seu rival a la dreta tenia des de l'inici limitacions en l'imaginari col·lectiu, i caldria plantejar si li garantia prou espai electoral per sobreviure políticament una vegada el cisma de la corrupció haguera passat», adverteix. I remarca: «En aquest cas com en la deriva més dretana que ha pres en els últims temps, la seua capacitat de liderar l'oposició sense una major presència al teixit associatiu de la ciutat és limitada».

A les darreres sessions plenàries, Fernando Giner, portaveu de Ciutadans al consistori, ha centrat el seu missatge en criticar els subvencions entregades a entitats valencianistes| Compromís 

Per a l'assessora de la consultora Atzuvieta, de fet, els resultats de les enquestes optimistes per a Ciutadans «cal analitzar-los amb cautela». «A pesar que el PP travessa un moment de gran incertesa, no s'ha de menystenir la capacitat de mobilització política i d'influència que manté en el teixit associatiu valencià i, en general, la seua presència en l'estructura socioeconòmica de la ciutat, com a resultat de l'atracció de quadres pertanyents a una diversitat d'estrats socials durant el seu llarg període de govern», apunta. De fet, i segons indica també López, «Ciutadans té un problema de noms i quadres. I amb el PP desaparegut, la dreta està òrfena de referents a València».

Vox, porta entreoberta

A l'aposta per centrar el seu discurs en l'anticatalanisme i transmetre una imatge conservadora, s'hi suma els dubtes que va mostrar Giner en una entrevista a Valencia Plaza sobre si pactaria o no amb l'extrema dreta de Vox. Tot i que el responsable d'organització dels taronja, Emilio Argüeso, va assegurar que no hi hauria acord amb la ultradreta, aquesta indefinició pot privar Ciutadans del seu elector més centrista. «Aquests titubejos amb l'extrema dreta de Vox no els beneficia electoralment. No entenc per què Ciutadans adopta aquesta actitud i no es desmarca», opina López. «Es tracta d'un segment de l'electorat força minoritari. Lluitar per aquesta franja no és compatible amb un discurs més centrista», alerta Barrio.

«Aquest missatge espanta el centreesquerra i atrau una dreta que, en realitat, no té un referent clar en el PP. Des d'aquest punt de vista, podria tenir sentit: la competició més feble està per la seua dreta. Ara bé, a llarg termini no està gens clar que siga una estratègia guanyadora, perquè una recuperació del PP pot acabar limitant-te aquest espai més tard que prompte», valora Galindo. El també sociòleg afegeix una altra clau del perjudici que pot tenir per a Ciutadans aquests dubtes: la imatge moderada de l'alcalde de València, Joan Ribó. «La posició de l'alcalde (però no la d'alguns dels seus regidors, és cert) ha estat per regla general de gestió relativament moderada, deixant poc espai per a la polarització o la proposta d'alternatives. Això és un problema per a tots, no només per Ciutadans. És una mica el model que han seguit totes les "alcaldies del canvi", i que en algunes els ha acabat generant més problemes per l'esquerra que per la dreta, com ara a Madrid», agrega.

Des d'Atzuvieta, tanmateix, fan una lectura d'acord amb l'evolució ideològica de l'electorat de Ciutadans. «Si extrapolem les dades del CIS al nivell local -les enquestes d'àmbit valencià mostren un recorregut similar-, podem constatar una progressiva dretanització de l'electorat del partit de 2015 ençà. Que el partit haja tendit a la dreta té a veure principalment amb l'eix identitari, que es deriva en un intent de traslladar el nivell de tensió existent a l'escala municipal», afirma. Ara bé, Kirhoft observa conseqüències negatives: «S'allunya d'un electorat mitjà que, més enllà de quines siguen les seues lleialtats territorials o nacionals, es considera moderat i que, per tant, percep la complicitat amb la ultradreta com a una estridència política».

Rivera, l'efecte salvador?

Tots aquests auguris per a Ciutadans, a causa de l'estratègia seguida per Giner a la ciutat de València, podrien compensar-se amb l'efecte de la figura d'Albert Rivera, amb una gran presència mediàtica. Una possibilitat, però, que López atribueix només amb «una coincidència amb les eleccions generals». «Depèn d'aquesta qüestió, tot i que el context nacional influeix menys com més local és l'escenari», indica. «L'estratègia de la direcció estatal implica captar tant de focus mediàtic com siga possible, i han trobat en la qüestió nacional un filó que els garanteix el protagonisme als mitjans», ratifica Kirthof. Una estratègia que per a Galindo pot generar «factures electorals» negatives, pel fet d'apostar per un discurs únic arreu de tot l'Estat.

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha ratificat Fernando Giner com al seu candidat favorit a l'alcaldia de València| EFE

«Aquesta tàctica, però, té el seu revers negatiu», opina la politòloga d'Atzuvieta. Ho explica així: «La identitat espanyola sols pot funcionar com a força agregadora per damunt de la resta de factors en moments d'alta polarització social, i, com veiem a les enquestes, sol estar sotmesa a fluctuacions constants. En cas que el debat públic acabe per traslladar-se a un altre àmbit i sense una base social que el sustente, el partit podria veure's amb dificultats de trobar el seu espai polític. La jerarquia d'àmbits que té establert implicaria també que totes les escales, entre elles la municipal, es veurien afectades i sense massa capacitat per reaccionar». Un risc que junt amb la tàctica anticatalanista albiren una situació de partida gens favorable per a Ciutadans. Amb les urnes tenint l'última la paraula, sembla que l'estratègia de Giner ha provocat la pèrdua del tren polític que l'encimbellava com a referent de la dreta a València en detriment del PP.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.