27 de juliol de 1940. Carlos Catalunya era afusellat a Paterna (Horta) als 37 anys. El seu fill, Vicent Catalunya, en tenia 10 l’última volta que el va veure. Cada cap de setmana anava al cementeri de Paterna amb la seua tia per a visitar la fossa comuna on va ser llançat. Avui, Vicent està content i agraït, i s’eixuga les llàgrimes amb el mocador. Davant seu hi ha la caixa que conté les restes son pare.
I és que aquest dissabte s’han retornat a les seues famílies els ossos de 17 dels assassinats pel franquisme durant el juliol de 1940. 17 cossos dels 143 que es van trobar a la fossa. Aquesta, la número 127, és una de les més de setanta cavitats de Paterna on es troben un total 2.238 represaliats pel règim en aquest cementeri. La xifra fa de la localitat la segona de l’Estat espanyol amb més soterrats afusellats durant la postguerra.
13 de juliol de 1940. Miguel Frasqueto era jornaler, treballava les seues terres a l’Alqueria de la Comtessa, un poble de la Safor, a quasi noranta kilòmetres de Paterna. Una nit, membres de les forces franquistes el van traure de casa i mai no va tornar. No va participar en la guerra i no tenia cap afiliació política ni sindical. Tenia 36 anys. El seu net, Silvestre Díaz, explica que ni ell ni sa mare van saber la raó per la qual van acabar amb la seua vida.
A l’acte han assistit familiars dels identificats i membres d’associacions de familiars de víctimes del franquisme, així com representants d’algunes localitats –entre ells els alcaldes de Manises (Horta) i d’Ontinyent (Vall d’Albaida). La cerimònia s’ha obert al ritme de la Muixeranga. S’han recitat poemes en honor a la memòria dels assassinats, se’ls ha llegit missatges escrits en les cartes i s’han pronunciat els noms que encara no tenen cos, els noms dels quals encara no han identificat. Però que hi són.
El 88% dels cadàvers de la fossa 127 encara no han sigut identificats. Manuel Polo, antropòleg forense al Grup Paleolab, entitat encarregada de les identificacions, ha enviat un missatge d’esperança a les famílies que no han pogut encara recuperar els seus parents. “98 dels exhumats ja estan estudiats i tenim els seus perfils genètics, de manera que són susceptibles d’identificació sempre que tinguem un familiar vàlid per a la comprovació”, declarà Polo a l’acte.
Una altra data. 24 de juliol de 1940. Ramon Villaescusa era policia durant la República. Els seus companys arribaren una nit a sa casa, mentre dinava amb la seua dona i les seues filles, i li van animar a anar-se’n a França amb ells perquè tenien por del que poguera passar. Com que mai no havia estat dins de cap moviment polític o sindical, Ramon va decidir quedar-se a la seua llar. L’exili salvà als seus companys, però a ell el van empresonar i va ser, com tants altres, afusellat. Tenia 27 anys. Hortensia Villaescusa era una nena de cinc anys quan se’n van emportar a son pare.
Ara, Hortensia i la seua germana porten les restes del pare a Calles, el seu poble natal, a la comarca dels Serrans, perquè descanse al costat dels seus progenitors. El mateix fa Vicent, que retorna amb el seu pare a Vinalesa (Horta) per a enterrar-lo junt amb la seua esposa. I Silvestre, que donarà sepultura al seu avi a l’Alqueria de la Comtessa, i sa mare podrà per fi portar flors a la tomba de son pare.