Discriminacions

'Valencianofòbia' impune

-Lorena Fababú i Maria Josep Doménech han sigut vexades per parlar la seua llengua a l'administració pública valenciana. Fins i tot, en el cas de Fababú, ha sigut demandada per la metgessa després de fer públic el seu cas. Dues víctimes que mostren la «valencianofòbia» que hi ha entre diversos treballadors públics i que Plataforma per la Llengua vol aturar amb un pla de xoc que ha presentat aquest dimarts. «La competència lingüística és essencial», han reclamat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Embarassada de 30 setmanes, Lorena Fababú va acudir al centre de salut Joan Llorens, ubicat a València. Tenia consulta ginecològica. I quan la metgessa va preguntar-li pel seu estat, la pacient va respondre: «Bé, excepte l'hèrnia umbilical...». Fababú no va tenir temps d'explicar-se més. Ràpidament, la ginecòloga va interrompre la dona etzibant-li en la llengua de Cervantes: «Parla'm en castellà». La pacient va sentir «com es vulneraven» els seus drets lingüístics. I va reivindicar, segons el seu relat, el dret a expressar-se en català. Però l'especialista sanitària va respondre afirmant que les persones que rebien la cobertura mèdica tenien l'obligació de parlar en castellà. Encara més, va amenaçar-los (havia acudit amb la seua parella i la seua filla de sis anys) com que no va atendre'ls.

Per evitar que l'actitud de la metgessa impossibilitara la prestació del servei i que, alhora, Fababú haguera de canviar a la llengua que exigia la sanitària, el company de la pacient va exercir de traductor. Durant tota la revisió, tal com relata la víctima de la discriminació lingüística, la ginecòloga no va dir ni pruna als pacients. Només va dir en castellà «no sóc fotògrafa, sóc ginecòloga» quan van preguntar-li per la prova. Aquella contestació, però, mostrava que la metgessa havia entès als pacients, segons va denunciar Plataforma per la Llengua. «La pacient es nega a parlar en castellà, no l'entenc, es comporta de manera prepotent», fou la resposta de l'especialista Adriana Paredes a l'informe de la consulta.

«El divendres ens va arribar una citació judicial. Sembla que la metgessa ens ha denunciat per difondre a través de Plataforma per la Llengua i dels mitjans de comunicació aquest cas de valencianofòbia que vaig patir. Ens demana 10.000 euros», ha afirmat aquest dimarts la pacient. «Aquesta situació de discriminació lingüística està quedant impune. Tot per demanar parlar en valencià, en la meua llengua. La conseqüència ha sigut una denúncia», ha criticat.

Aquest testimoni, però, no és l'únic. Al País Valencià, s'han registrat 53 casos de discriminació lingüística greus a l'administració pública entre 2017 i 2018, dels quals 10 corresponen a l'àmbit sanitari. Una xifra que s'incrementa als 159 si sumem totes les vulneracions dels drets lingüístics que s'han produït a l'àmbit lingüístic català, segons Plataforma per la Llengua. «Aquests casos són la punta de l'iceberg», ha censurat Manuel Carceller, responsable de l'ONG del català al territori valencià.

Maria Josep Doménech, de Castelló de la Ribera, també va patir una situació de vulneració del seu dret a parlar en la seua llengua a una consulta mèdica. Segons el recull de discriminacions lingüístiques que va oferir l'any 2017 Plataforma per la Llengua, aquesta pacient «va ser vexada per una infermera del centre de salut de la població quan se li va adreçar en valencià. La treballadora pública va dir-li que no entenia el valencià i va fer un seguit de comentaris denigrants i ofensius sobre la llengua pròpia».

 

Lorena Fababú, víctima de discriminació lingüística, ha estat present a la roda de premsa de Plataforma per la Llengua, que ha tingut lloc al centre de salut en el qual va patir aquesta vulneració dels drets lingüístics| Plataforma per la Llengua

Tant Fababú com Domènech han comparegut aquest dimarts junt amb Carceller per presentar la nova campanya de l'entitat a favor de la llengua pròpia denominada «Prou de valencianofòbia». «Volem dir prou a la valencianofòbia. Volem dir prou de discriminar-nos i agredir-nos simplement per emprar la nostra llengua», ha denunciat Carceller. «Es tracta de discriminacions per motiu ideològic des de servidors públics que han de respectar els drets dels pacients, de discriminacions lingüístiques greus per negar un servei pel simple fet de parlar valencià, per patir insults, amenaces o, fins i tot, agressions físiques», ha assegurat. I ha rematat: «Això, que dit així hauria de ser surrealista, és massa habitual».

Amb l'objectiu de tallar de soca-arrel aquests episodis de catalanofòbia, Plataforma per la Llengua ha presentat un pla de xoc per frenar les discriminacions lingüístiques. «El president espanyol Pedro Sánchez té una gran oportunitat de demostrar que la seua defensa d'una Espanya plurilingüe no és fum», ha etzibat, exigint a l'executiu socialista una modificació a la Constitució espanyola per aconseguir que el català siga llengua oficial de tot l'Estat espanyol. També ha demanat als governs de Catalunya, País Valencià, les Illes i Aragó noves lleis contra la discriminació lingüística amb sancions per qui agredisca els drets lingüístics dels usuaris de l'administració pública.

«El govern hauria d'implementar la capacitació lingüística per tal d'evitar episodis de valencianofòbia», ha sol·licitat Carceller, al seu torn, que ha qualificat «d'anticonstitucional i antiestatutària» les discriminacions lingüístiques als catalanoparlants. «El requisit lingüístic és fonamental per prevenir casos com el que he patit jo. Tenim dret a expressar-se en la nostra llengua de cara a l'administració», ha assenyalat Fababú. Amb la sanitat sense competència lingüística gràcies a un decret de la conselleria de Sanitat del 2017, tal com publicar aquest setmanari, la «valencianofòbia resta impune», ha remarcat la pacient discriminada. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.