A l'hospital de Dénia (Marina Alta), semblava que havia arribat l'estiu. Tot i que el calendari marcava gener i el termòmetre assenyalava la continuïtat del fred hivernal, l'estampa de col·lapse a urgències recordava les instantànies estivals de massificació dels serveis sanitaris. El centre hospitalari, no debades, havia experimentat episodis de saturació en les seues instal·lacions durant diversos anys quan la població de la comarca s'incrementava a causa de l'adveniment dels turistes. L'any 2015, per exemple, s'hi van donar esperes de més de sis hores, segons va denunciar el Sindicat de Metges d'Assistència Pública (SIMAP).
En la setmana posterior a l'entrada del nou any, diferents pacients van haver-hi d'esperar-se durant hores i hores a ser atesos pels facultatius i l'acumulació dels malalts va ser notable a l'àrea d'Observació, tal com relatava el mitjà comarcal Marina Plaza. La saturació, en aquest cas, era conseqüència del tancament de llits. La direcció de l'Hospital de Dénia, de fet, s'hi va veure abocada a reobrir els llits que havia clausurat des de Nadal. Una problemàtica recent i puntual que augmentava un historial farcit de punts negres. Com han manifestat reiteradament els sindicats mèdics, els sobrecostos, les condicions laborals deficients, les queixes sanitàries i els presumptes incompliments del plec han caracteritzat des del seu naixement l'hospital publicoprivat.
El centre hospitalari és la joia de la corona d'un departament sanitari gestionat per l'empresa Marina Salut, participada en un 65% per l'asseguradora alemanya DKV i en un 35% pel gegant sanitari privat Ribera Salud. L'àrea sanitària està emmarcada dintre del sistema de concessions mèdiques impulsat pel PP durant les dues dècades que va governar la Generalitat Valenciana. Un procés de mercantilització de la salut que va estar acompanyat d'externalitzacions en qüestions com ara el transport ambulatori, les ressonàncies magnètiques, l'hemodiàlisi i els tractaments contra el càncer. Els conservadors, fins i tot, van privatitzar els plans de xoc contra les llistes d'espera a través del pagament a clíniques privades.
Un procés d'entrega del sistema sanitari valencià al lobby mèdic privat que el periodista i autor de panoràmiques sobre la dimensió dels escàndols de corrupció del PP al País Valencià, Sergi Castillo, ha desgranat a La batalla per la sanitat valenciana. Editat per la Institució Alfons el Magnànim gràcies al programa de beques d'investigació Josep Torrent de la Unió de Periodistes, el llibre es presenta aquest dijous al Col·legi Rector Peset de València, on hi estarà present l'exminista i exconsellera Carmen Montón. A partir de la informació exposada en aquesta obra, EL TEMPS retrata les empreses que van beneficiar-se de les diferents onades privatitzadores de la sanitat valenciana dutes a terme per la formació de la gavina.
Els amos del model Alzira
El procés d'externalització del sistema mèdic del País Valencià va engegar-se amb la construcció de l'Hospital d'Alzira (Ribera Alta), del qual va encarregar-se la Unió Temporal d'Empreses (UTE) que després gestionaria el centre. La UTE, no debades, estava conformada en un 51% per l'asseguradora catalana Adeslas i en un 4% per les promotores esquitxades per finançar suposadament els populars Dragados i Lubasa, les quals es repartien cada una la meitat del paquet d'accions minoritari. El 45% restant estava en mans de Ribera Salud, una mercantil creada ad hoc per compartir la gestió del departament mèdic. Els accionistes de la firma eren Caixa Carlet, Bancaixa i CAM, controlades en aquell moment pel govern del popular i imputat posteriorment a l'Operació Erial, Eduardo Zaplana.
Amb el pas del temps, i després d'un escandalós rescat públic de la concessió i adjudicació a dit als responsables d'aquesta, Ribera Salud s'erigiria en l'autèntica dominadora del mapa concessional sanitari del País Valencià. Desterrada de l'Hospital d'Alzira a causa de la reversió executada pel Botànic en 2017, gestiona l'Hospital de Crevillent-Elx, a la comarca del Baix Vinalopó, i l'Hospital de Torrevella (Baix Segura). En aquest centre hospitalari, va compartir accionariat amb el constructor imputat a diversos escàndols i finançador il·legal del PP, Enrique Ortiz, i amb Acciona, tacada per diversos procediments judicials lligats amb trames corruptes i amb antecedents empresarials que van beneficiar-se de treball esclau durant el franquisme, segons el llibre Franquismo SA (Akal, 2019). També hi participaven l'asseguradora Asisa i Clínica Benidorm, propietat de l'empresari amic de Zaplana, José Carlos Paz.
La participació d'Ortiz en la concessió sanitària del Baix Segura va esquitxar el currículum de l'actual conseller delegat de Ribera Salud i rostre mediàtic de la companyia, Alberto de Rosa. En una telefonada interceptada per la policia en el marc del cas Brugal, el directiu de la firma sanitària retrau a Ortiz que no s'haja presentat a una obra pública en Paterna (Horta). Un missatge que li transmet suposadament en nom del seu germà, Fernando de Rosa, qui aleshores encapçalava la conselleria de Justícia.
Expresident de l'Audiència Provincial de València i antic portaveu del Consell General del Poder General a proposta del PP, Fernando de Rosa és actualment senador per la formació de la gavina. Una militància al principal partit de la dreta valenciana que comparteix la seua germana, Carmen de Rosa, qui va ser membre de la gestora de la formació a València. Fins i tot, el mateix Alberto de Rosa va figurar en les llistes municipals dels conservadors a Sueca (Ribera Baixa) l'any 2007. La relació amb el PP arriba a l'extrem que la nissaga va acollir la seu dels populars durant els anys 90 en un edifici de la seua propietat.
A l'estreta vinculació amb l'organització que encapçalava el Consell durant els seus anys d'expansió pel territori valencià, Ribera Salud va sumar recentment una altra polèmica al seu historial sanitari. Segons van investigar els tribunals a partir d'una denúncia del Simap, la companyia hauria obtingut beneficis milionaris en cobrar comissions dels proveïdors dels seus departaments. La causa, amb tot, va arxivar-se. Tota una injecció d'aire per a una firma que va ser adquirida per la multinacional nord-americana Centene Corporacion a meitat del 2019. Amb interessos a el Perú, Galícia, Extremadura i la Comunitat de Madrid, l'empresa sanitària batalla per conservar les concessions d'Elx-Crevillent, Torrevella i Dénia, la qual comparteix gestió amb l'asseguradora teutona DKV.
Sanitas, una altra empresa especialitzada en segurs privats sanitaris, controla el quart departament de gestió publicoprivada al País Valencià, l'Hospital de Manises (Horta), malgrat que darrerament Ribera Salud ha intentat comprar el centre hospitalari. Propietat del grup britànic Bupa, la companyia va rebre un requeriment de l'Agència Tributària de 47 milions d'euros per l'exercici 2007-2010. Encara més, Austràlia i la Comissió Europea van qüestionar en 2017 la seua estructura fiscal. L'expresident de Sanitas, Marcial Gómez Sequeira, va ser condemnat per dos delictes contra la Hisenda espanyola.
Negoci amb les llistes d'espera
El gegant sanitari d'arrel britànica va ser un dels beneficiaris dels plans de xoc aprovats pel Consell de Zaplana amb l'objectiu de reduir la llista d'espera en intervencions, els quals consistien a derivar els pacients més necessitats a les clíniques privades. En aquest cas, els malalts podien acudir de manera gratuïta, ja que la Generalitat Valenciana s'encarregava d'abonar la factura a les empreses. Una fórmula que, segons desvela Castillo, va costar 335 milions d'euros a l'erari públic. «La sanitat pública pagava a la privada fins a cinc vegades més del cost dels autoconcerts públics, és a dir, quan posa en marxa els recursos existents per operar en les vesprades o caps de setmana», afirma a l'obra.
Com a un dels principals beneficiaris d'aquest sistema, hi apareix Quirón, el grup sanitari privat líder a Europa. Aquesta firma va ser fundada durant el franquisme per Publio Cordón, segrestat per l'organització terrorista ultraesquerrana Grup de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre (GRAPO). Segons apunta l'obra Franquismo SA, l'empresa va beneficiar-se de les relacions amb el règim de la família de la seua dona, la saragossana Pilar Muro. A la boda, no debades, hi van acudir les forces vives del règim feixista, ja que el pare de Muro era un dels principals líders falangistes d'Aragó. Admirador de José Antonio Primo de Rivera, va militar a la formació feixista Unió Patriòtica i va exercir de cap del Somatén de l'organització. La seua filla va tancar la llista de Ciutadans a l'Ajuntament de Saragossa en les municipals del 2019.
El gegant mèdic, al seu torn, fou adquirit l'any 2017 per l'operador alemany Fresinius, el qual s'ha vist darrerament esquitxat per un escàndol de suposats suborns a diversos responsables sanitaris, com ara el cap de servei de l'Hospital General de València. Segons exposa Castillo, els hospitals del grup van concentrar el 21% dels pacients derivats. Més quota de persones pendents d'operació va tenir el grup Vithas, que aixopluga els antics hospitals d'Adeslas, la qual està participada per la família Gallardo (propietària de la farmacèutica Almirall) i per CaixaBank. Aquest operador també controla el 100% de les accions de Nisa. La família Lladró tenia una participació minoritària en la firma sanitària durant la dècada dels 90.
El Grup Hospitalari HLA, que aixopluga els hospitals de l'asseguradora Asisa, l'Hospital Casa de Salud de València, propietat d'una congregació religiosa que s'estalvia 96.000 euros anuals del pagament de l'IBI i Sanitas són altres dels beneficiaris d'aquests plans de xoc. Com també el grup IMED, propietat de la firma Hospimar SL. Tacada pel suposat dopatge electoral dels socialistes durant l'etapa de Joan Ignasi Pla, la mercantil va comptar amb els empresaris Juan Baldó i Juan Vicente Ferri, ambdós involucrats en diversos procediments judicials per la fallida de la CAM i Bancaixa, al seu consell d'administració entre 2008 i 2014.
Tot i rebre pacients derivats de la xarxa sanitària pública, el grup IMED va tenir dificultats per expandir el seu negoci empresarial durant l'etapa dels populars al Consell. Segons relata Castillo, l'aleshores conseller de Sanitat i posteriorment imputat per la trama del foc, Serafín Castellano, va denegar l'apertura d'un centre mèdic a Benidorm (Marina Baixa) perquè els serveis sanitaris de la zona estaven coberts suficientment, tal com al·legava Clínica Benidorm. L'empresa de l'amic de Zaplana sí que va poder augmentar els llits disponibles a les seues instal·lacions poc després. La clínica de la Marina Baixa havia sigut, a més, una de les firmes pioneres en beneficiar-se dels programes contra les llistes d'espera del PP. No debades, hi treballava la germana de l'expresident valencià, Carmen Zaplana.
Oligopoli magnètic
Aquest centre mèdic, però, va concentrar el seu negoci en l'àmbit de les ressonàncies magnètiques, el qual va convertir-se en un autèntic forat negre per a la sanitat valenciana d'ençà de la seua externalització. El propietari de Clínica Benidorm, Carlos Paz, va obtenir 81 milions d'euros amb el primer contracte d'exploracions magnètiques. En un primer moment, va presentar-se a través de la mercantil Beanca. Posteriorment, però, ho faria a través d'Inscanner, la qual havia tingut com a fundador l'exregidor de l'Ajuntament d'Alacant i exdiputat del PP a les Corts Valencianes, Luis Concepción. Una de les seues filles era dona d'Enrique Crespo, exvicepresident de la Diputació de València condemnat a deu anys de presó pel saqueig de l'empresa de depuració Emarsa.
Si Paz dominava les concessions a les comarques meridionals del País Valencià, Eresa va convertir-se en l'absoluta dominadora dels contractes a la resta del territori. El referent de l'empresa fou l'inspector fiscal Vicente Saus, qui va convertir-se en soci deSergio Blasco, exdirector de l'Hospital General de València i nebot de l'exconseller condemnat per desviar diners del tercer món Rafael Blasco. Ambdós compartien accionariat a Centro Computerizado mentre Sergio Blasco adjudicava contractes a Eresa des del centre hospitalari. La relació amb la nissaga Blasco, però, venia de lluny: el primer gran contracte de la firma va adjudicar-lo Francisco Blasco, expresident socialista de la Diputació de València i germà del factòtum dels populars.
Gràcies als contractes rebuts de l'administració valenciana, Saus va constituir un imperi amb una trentena de societats, de les quals n'hi havien radicades en paradisos fiscals com ara Luxemburg i Panamà. Segons va narrar Valencia Plaza, Eresa va maquillar els seus beneficis entre 2009 i 2012, la qual cosa va comportar la imputació de Saus per frau fiscal. Malgrat que la Fiscalia apreciava irregularitats, va considerar que no hi havia delicte. El magistrat arxivaria la causa.
El suposat desviament d'una part dels guanys va produir-se cap a les societats pantalla Sun Chiz i Iberdiagnosis. Aquesta firma havia nascut amb el suport de la totpoderosa família Saéz Merino, propietaris de l'imperi de pantalons texans Lois. Com a secretari, hi havia l'expresident de la patronal valenciana i exsenador del PP Pedro Agramunt, qui va dimitir l'any 2017 de l'Assemblea del Consell d'Europa després d'un informe que l'acusava de suborns amb prostitutes. Malgrat que la Generalitat Valenciana botànica aposta per la reversió del servei externalitzat, Eresa va copar el concurs pont celebrat l'any 2018 per l'administració autonòmica progressista.
Una porta giratòria de manual
Una altra entitat que manté el concert amb el tripartit d'esquerres és l'Institut Valencià d'Oncologia (IVO). Aquest organisme sense ànim de lucre està encapçalat per l'exconseller de Sanitat durant la darrera etapa del PP al Consell, Manuel Llombart. L'exdirigent popular, de fet, va passar de la direcció de l'organisme privat a la Generalitat Valenciana amb la mateixa tranquil·litat que va tornar a la cúpula de l'IVO una vegada havia sigut conseller. La tornada, amb tot, va empipar el seu oncle Antonio Llombart, catedràtic d'Anatomia Patològica de la Universitat de València, membre de l'Associació Espanyola Contra el Càncer i fundador d'una institució en la qual la nissaga Llombart està ben present. Una família que també està connectada amb el PSPV a través de l'exconseller socialista Eugenio Burriel.
Estructurat a través d'una fundació sense ànim de lucre, el patronat de l'IVO acull a Tomás Trénor i Puig, quart marquès del Túria, exsoci de Garrigues Advocats i membre de l'alta burgesia valenciana. Complementen el patronat l'advocat Jaime Olleros, l'empresari Santiago Bauzà, el president de l'escola de negocis impulsada per la família Roig Antonio Noblejas i l'exportador citrícola Vicente Fontestad, entre altres. Amb un 97% dels ingressos provinent de les arques de la Generalitat Valenciana, l'IVO va rebre pagaments extra per valor de 86 milions d'euros entre 2011 i 2016, segons eldiario.es.
També amb polèmica va produir-se el contracte de transport sanitari del 2014. Segons un comunicat de la Comissió Europea, el procés d'adjudicació havia sigut «poc transparent» i s'havia preparat a mida de la mercantil guanyadora pel «caràcter discriminatori amb la resta d'aspirants». La beneficiària havia sigut Ambulevante SL, dirigida per Ángel Garzón, qui formava part aleshores del Comitè Executiu del PP de Castelló. A més, un dels socis de la mateixa societat, Bernardo Coslado, havia sigut imputat pels delictes de suborn i tràfic d'influències per abonar una suposada comissió de 100.000 euros al director de l'Institut Català de Salut, Josep Prat. Segons el llibre La batalla per la sanitat valenciana, Prat va rebre 170.000 euros d'una de les firmes de Saus per un presumpte assessorament. Ambulevante SL, junt amb sis mercantils més, aconseguiria mantenir el contracte quatre anys després sota el Botànic.
Arran de la no convocatòria d'un concurs, les firmes privades que prestaven el servei d'hemodiàlisi a 32 centres mèdics valencians també van conservar els seus negocis amb l'administració entre 2015 i 2016, tot i que l'externalització valenciana era la més cara de tot l'Estat espanyol. Les mercantils que hi participaven eren Grupo Alcer Turia, Frasenius Medical Care Servicios Levante SA, Centro Médico Salus Baleares, Clínica Vistahermosa SA (Asisa), Diaverum Servicios Renales SL, Grupo Nisa (Vithas), Grupo Braun, Sanatori Perpetu Socorro (Vithas) i Casa de la Salud. En aquest àmbit, hi estava present, a més, Quilpro Diálisis SL, la qual va aliar-se amb Ribera Salud l'any 2018 per obtenir el contracte del departament de Sant Joan, a la comarca de l'Alacantí. La quadratura del cercle del lobby privat mèdic al País Valencià.