La precarietat s'ha instal·lat en les biografies vitals com a una manera de vida. La temporalitat de les ocupacions, els preus desorbitats dels lloguers, els raquítics salaris, l'expansió de les necessitats vitals i les jornades extenuants han incrementat la por al futur. La manca de certeses ha condemnat els pensaments dels joves a l'avui per la impossibilitat de reflexionar sobre el demà. Una inestabilitat en les trajectòries existencials que ha colpejat amb més força les dones, les quals pateixen la cara més cruenta d'un mercat laboral sotmès als dogmes de l'ortodòxia econòmica.
La incertesa en les dones, les quals solen ocupar els treballs més inestables i precaris, ha ajornat sense data de represa la seua maternitat. O dit d'una altra manera: dur fills al món s'ha convertit en una proesa quasi utòpica per les actuals condicions de vida. Una problemàtica que la periodista il·licitana Noemi López Trujillo aborda al seu llibre El vientre vacío (Capitan Swing, 2019), un assaig amb passatges en primera persona sobre les maternitats frustrades.
Amb motiu de la publicació recent de l'obra, la Institució Alfons el Magnànim ha organitzat aquest dilluns un debat a l'edifici universitari de La Nau de València entre la reportera i el periodista i assessor socialista a l'Ajuntament de València, Eugenio Viñas, qui ha iniciat el diàleg recordant l'escriptora desapareguda Isabel Clara-Simó. «Amb la seua mort, perdem tot un referent de la literatura valenciana i una de les grans intel·lectuals del País Valencià. Isabel Clara-Simó, però, estarà present a través de la lectura de les seues obres, les quals hem gaudit com ho faran segurament els nostres fills», ha expressant, amb l'objectiu d'entrellaçar l'homenatge i la qüestió a debat.
«L'actual sistema és incompatible amb la vida», ha assegurat López, qui ha contestat les diferents preguntes formulades pel periodista especialitzat en matèria cultural. Una afirmació d'impugnació de l'actual hegemonia neoliberal que ha servit per exposar les raons per les quals moltes dones, tot i desitjar ser mares, veuen la maternitat com a quasi una meta inabastable. «La temporalitat en l'ocupació, uns salaris baixos que de mitjana se situen en poc més de 17.000 euros anuals, l'augment dels lloguers i dels preus per adquirir un habitatge i les característiques inadequades per a la criança dels habitatges que ens podem permetre fan complicat tenir fills. Si pràcticament no podem ni planificar-se d'ací un més, és complicat fer-ho en una qüestió tan important com ser mares», ha explicat.
López, qui ha narrat l'experiència personal que impregna tot el seu assaig, ha justificat les adversitats enfront dels discursos de les generacions més envellides, les quals critiquen sovint que «els joves volen tenir-ho tot». «Les nostres àvies i les nostres mares també tenien les seues dificultats. I per ser mares, van haver-hi de renunciar i d'assumir el paper que la societat patriarcal els encomanava. Nosaltres no volem renunciar. Ho volem tot perquè aspirem a viure millor que les generacions anteriors. Com volem que els nostres fills visquen millor que nosaltres», ha afirmat, mentre ha advocat per «un diàleg intergeneracional» per aprendre i compartir vivències.
«En aquell moment, el feminisme feia allò que tocava: desmuntar la maternitat com a una opressió patriarcal, la qual sotmetia a la dona a les tasques que aquesta mentalitat propugnava. Encara més, qüestionava el matrimoni com a una institució que entrava en la mateixa lògica, com va explicar Simone de Beauvoir», ha defensat. «Com hi ha dones que escullen lliurement no ser mares, hi ha altres que sí que volem. Però aspirem a tenir unes maternitats diferents, alternatives», ha proclamat. «Perquè cuidar és revolucionari», ha reivindicat.
Des d'una òptica feminista i de mirada llarga per combatre culturalment el pensament reaccionari i conservador, ha realitzat una defensa àmplia de les cures, és a dir, transcendint l'àmbit de la maternitat. «Ens cal fomentar les xarxes de cures. Hem de cuidar-se més entre la família, els amics, la parella o els companys de treball. Enfront d'una societat líquida, que ens ha atomitzat, hem de reforçar els llaços comuns a través de les cures», ha assenyalat. «L'esquerra ha de defensar conceptes com la família des d'aquesta òptica, des d'un prisma de creació de comunitat. L'esquerra ha de defensar la vida, ha de recuperar aquests termes cedits a la dreta. Perquè defensar l'avortament és defensar la vida», ha preconitzat.
«L'esquerra també s'ha d'apropiar de l'amor romàntic. Una vegada el feminisme ha trencat amb l'amor romàntic tòxic s'ha de defensar l'anhel de voler compartir un projecte vital amb una altra persona. Com s'ha de reflexionar sobre el paper que han de jugar els homes dintre de la maternitat. Perquè la maternitat ha de ser un projecte, de vegades, en el qual dos cuiden d'una nova persona», ha expressat. I ha afegit: «Però també pot ser d'una sola persona, d'una família monoparental que tindrà totes les dificultats del món. Aquestes famílies, com ho reben les nombroses sense que importe la renda, haurien de ser beneficiàries d'ajudes directes». «En Alemanya, les escoles bressol són gratuïtes, els permisos de paternitat i maternitat són amplis, compten amb més ajudes i, fins i tot, l'administració regala uns pacs amb materials per als nadons», ha exposat.
Entre les polítiques públiques a desenvolupar, López s'ha mostrat a favor que «la Seguretat Social sufrague els tractaments per aquelles persones que vulguen ser mares i no poden». «No pot ser que una persona per no tenir els diners suficients no puga rebre un tractament de congelació dels seus òvuls per poder ser mare. La disparitat actual d'aquest negoci és brutal, amb tarifes que oscil·len entre 5.000 i 70.000 euros», ha opinat, al seu torn, que s'ha oposat als ventres de lloguer. «El desig d'una persona no pot imposar-se sobre els drets de les altres», ha recordat.
«Estic esperançada amb el nou progressista. S'ha pactat un programa ambiciós que pot revertir progressivament aquesta manca d'expectatives. Ara bé, la denominació de repte demogràfic no m'agrada. L'objectiu ha de ser fomentar polítiques de cures i no aquelles denominades com a natalistes», ha valorat sobre la coalició governamental a l'Estat espanyol entre el PSOE i Unides Podem. Un executiu que per la seua idiosincràsia ideològica té com a repte disminuir la precarietat de les maternitats actuals. O, si més no, aconseguir que plantejar-se ser mare no siga una qüestió convertida en un mur per a milers i milers de dones.