El negoci de la sanitat valenciana

Marina Salud: sobrecostos, «incompliments» del plec i queixes sanitàries

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha remarcat al Debat de Política General d'aquest dimarts el compromís del Consell per revertir la concessió sanitària de l'Hospital de Dénia abans que acabe la legislatura. Una promesa a contrarellotge i farcida d'obstacles amb la qual s'intenta tornar a mans públiques un centre hospitalari anomenat popularment com «Marina Taüt». Els sobrecostos, les condicions laborals «deficients», les queixes sanitàries, la manca de control de l'anterior executiu i els presumptes incompliments del plec caracteritzen l'hospital publicoprivat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara d'un cirurgià que havia d'extirpar una infecció d'una persona, l'aleshores diputada socialista Ana Barceló va enfundar-se la bata verda i va assumir el bisturí que li deixava Carmen Montón. Designada com a ministra de Sanitat, tot i que aquest dimarts ha dimitit a compte del seu màster suposadament irregular, Móntón havia aconseguit resistir la pressió mediàtica, política i econòmica de la dreta sanitària i havia començat a desmuntar el model privat impulsat pel PP al País Valencià. La tornada a mans públiques de l'Hospital de la Ribera, ubicat a Alzira (Ribera Alta) i joia de la corona d'aquest sistema d'assistència sanitària, havia estat la primera operació. Ara, però, era el torn de Barceló.

Tot i que l'anterior intervenció quirúrgica no va estar exempta de riscos, l'objectiu de revertir la concessió de l'Hospital de Dénia és més complicada encara. Amb el contracte caducant l'any 2023, la gestió recau sobre l'empresa Marina Salud, propietat en un 65% de l'assegurança alemanya DKV i en un 35% de Ribera Salud, una firma connectada amb el PP. Una situació que obliga al Consell a comprar les accions del gegant sanitari teutó, que ja ha mostrat la seua predisposició a vendre la seua participació. Aquesta fórmula, tanmateix, té obstacles. En cas que DKV busque comprador, Ribera Salud tindria dret a tanteig. I d'aquesta manera, podria frustrar els plans del Govern valencià. Una possibilitat ben real a causa de l'enfrontament que hi ha entre la Generalitat Valenciana i la mercantil sanitària.

Per evitar-ho, Compromís va proposar una esmena a la futura Llei de Salut que impedia gestionar més d'una àrea sanitària a una mateixa empresa. Amb aquesta treta per driblar una hipotètica jugada de Ribera Salud, el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, ha anunciat aquest dimarts durant el Debat de Política General el compromís de revertir la concessió abans que finalitze la present legislatura. Una promesa que des de la comarca de la Marina Alta anhelen pels resultats de la gestió privada hospitalària: sobrecostos, queixes de l'assistència, carències de personal i incompliments al plec de condicions, segons denuncien els sindicats i la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública a la Marina Alta.

A la cua

Coneguda popularment com a «Marina Taüt», l'hospital ubicat a Dénia i que presta els seus serveis a tots els habitants de la comarca va encapçalar el rànquing de queixes dels pacients valencians l'any 2015, segons Intersindical Salut Dénia. La plataforma sindical va denunciar que el centre hospitalari ocupava el primer lloc en reclamacions per morts (quatre de les 22 que va haver-hi al País Valencià); per problemes administratius d'accés; per la suspensió d'actes programats, i en disconformitat amb el diagnòstic o el tractament. En comparació amb els dos hospitals públics de les comarques limítrofes (Marina Baixa i Safor), duplicava les reclamacions. Si a la Marina Alta se n'havien registrat 803, a la resta de departaments gestionats directament pel Govern valencià s'havien presentat poc més de 500.

Les crítiques a Marina Salud s'havien fet més visibles durant l'estiu. No debades, l'any 2015 les urgències van col·lapsar-se. «Les retallades de metges van provocar esperes de més de sis hores i els facultatius de l'escassa plantilla van realitzar un 134% més d'hores respecte de les corresponents», va denunciar el Sindicat de Metges d'Assistència Pública (SIMAP). Un any després, i amb el Govern del Botànic ja instal·lat a les diferents conselleries, la Inspecció de Treball va sancionar la firma pels caos que va produir-se a les urgències en el període estival.

La façana de l'hospital de Marina Salud des de la carretera| Marina Salud

Tot i la multa, Marina Salud va plantejar acomiadaments en la plantilla durant l'estiu del 2016, quan el mateix any havia obtingut mig milió d'euros de beneficis. CCOO va censurar que la mercantil tenia previst substituir només el 45% del personal facultatiu i el 25% del d'infermeria quan a l'estiu la població del departament s'incrementa per l'arribada de turistes. De fet, l'any 2017 el Comitè d'Empresa va retraure la manca de substitucions en els tècnics de cuidats d'infermeria, que comptaven amb una taxa de relleu durant l'estiu del 0% mentre a la Marina Baixa era del 50%. La conseqüència de tot plegat era que facultatius no experts hagueren de desenvolupar aquestes tasques.

A l'àrea de rehabilitació, la situació també és insostenible, segons Intersindical. Aquest estiu la central va denunciar que comptaven amb menys de la meitat de fisioterapeutes que al departament de la Marina Baixa, de gestió pública, i que les vacances i les baixes no se substituïen, una actitud comuna a tota l'àrea sanitària privada. «Amb una llista d'espera de 713 persones, hi ha algunes que van demanar cita fa un any», censuraven.

«La rotació dels professionals és molt elevada i, al seu torn, molt greu. En alguns casos, arriba al 50%, si en parlem dels facultatius. Unes xifres que es tradueixen en una atenció sanitària de pitjor qualitat», assenyalen des d'Intersindical Salut Dénia. No debades, i segons un estudi del SIMAP, durant els darrers tres anys s'ha contractat el 40% de l'actual plantilla d'infermeria i metges. La rotació arriba al punt que el 60% dels especialistes no supera els tres anys d'estança a l'hospital. «Aquestes dades mostren un trastorn per als pacients, ja que en especialitats com ara cardiologia, digestiu, neurologia, pneumologia o endocrí la possibilitat de repetir metge en una visita anual es reduïda. I, per tant, preocupant», complementen des de l'altre sindicat. I afegeixen: «A més, la majoria dels facultatius són joves i, per tant, compten amb una menor experiència».

Algunes especialitats, fins i tot, han estat sota sospita. És el cas de neurocirurgia. L'any 2016 l'aleshores consellera socialista Montón va amenaçar Marina Salud amb els tribunals si seguia oferint aquest servei. El motiu? No comptar amb el personal necessari. En altres especialitats, per exemple, la firma sanitària havia donat prioritat als clients d'altres zones que tingueren una assegurança, segons va denunciar en el seu moment el diputat de Compromís, Josep Nadal, natural de Pego (Marina Alta). «Aquesta pacient és privada i ve a fer-se una cirurgia estètica. Acompanyeu-la a l'habitació i acolliu-la amablement», es recomanava a una nota interna de l'hospital. «Estan gastant recursos públics per atendre operacions de cirurgia estètica de privats. Mentrestant, la situació de la sanitat de la comarca segueix sent escandalosa a tots els nivells. Per exemple, amb més de 2.000 persones que duen un endarreriment de mig any en el diagnòstic de TACs o ressonàncies. O l'incompliment dels protocols oficials sobre els ictus», criticava Nadal.

«Amb una càrrega de treball que supera en un mes als treballadors de la sanitat pública», segons Miguel Burguera, expresident del Comitè d'Empresa i membre del SIMAP, Intersindical va advertir del «risc de desbandada dels professionals». L'organització sindical ho atribuïa «a les dues modificacions substancials de les condicions de treball aprovades per Marina Salud, que han retallat encara més els drets d'una plantilla cremada i desmotivada». «D'ençà que va començar la concessió, que hem perdut un 7% del nostre poder adquisitiu. A més, no tenim reconeguda la carrera professional, amb la qual cosa no podem accedir a complements per antiguitat», indica Burguera.

Protesta contra la privatització i l'assistència sanitària de l'Hospital de Marina Salud| Intersindical

A totes aquestes deficiències, s'hi suma que l'Hospital de Dénia està a la cua en nombre de llits i de treballadors, segons un estudi elaborat pel SIMAP que comparava Marina Salud amb l'Hospital General d'Alacant, l'Hospital General d'Elx (Baix Vinalopó) i el centre mèdic de Benidorm (Marina Baixa), tots tres de gestió pública. L'estudi també assenyalava que comptava amb 68 especialitats, superant la resta d'ambulatoris, però amb menor gent per oferir el servei. Tot un conjunt de dades negatives que quadren amb una anàlisi elaborada per la Conselleria de Sanitat i que situava Dénia com el pitjor hospital dels de gestió privada i a molta distància de la qualitat centres mèdics públics com ara el de Sant Joan d'Alacant. Marina Salud suspenia en l'apartat que mesura «l'atenció primària, la necessitat de minimitzar la demora de les consultes, els cuidats de salut mental, l'atenció en urgències o en les llistes d'espera». Però també en la secció que estudiava «els controls d'hipertensió, la violència de gènere, el risc cardiovascular o el colesterol».

Ineficiència econòmica

Aquest informe de la Conselleria de Sanitat, tanmateix, sí que aprovava en sostenibilitat econòmica Marina Salud. Ara bé, aquestes dades contrasten amb la resta d'estudis elaborats sobre el departament sanitari de la Marina Alta. Amb un model basat en el pagament d'una quantitat fixa cada any per part de la Generalitat Valenciana a l'empresa i l'abonament a banda de serveis com ara ortopèdies o transport sanitari, el SIMAP va calcular que hi havia un sobrecost de 115 euros per habitant en la gestió privada de Dénia. Si s'excloïa la resta de despeses que no s'inclouen a la xifra anual que s'entrega a cada departament (anomenada tècnicament càpita), Marina Salud costava un 20% més que altres departaments. No debades, el cost de l'Hospital de Dénia era de 172.344.204 euros i de 156.395.442 i de 159.434.527 en Gandia i Vila Joiosa (Marina Baixa) respectivament, segons xifres de 2013. Un altre estudi, en aquest cas d'Intersindical, assenyalava que les pròtesis eren un 139% més cares que a Gandia i un 108% que a La Vila Joiosa, quan és un dels serveis que Sanitat abona a la firma privada a banda de la càpita i on pot guanyar més diners.

La Intervenció de la Generalitat Valenciana, amb una anàlisi del període 2009-2013, avalava la tesi del SIMAP, ja que mostrava la ineficiència econòmica de Marina Salud. Detectava un sobrecost de 107 milions d'euros en les liquidacions, una quantitat que ha de percebre el Govern valencià; i desvelava possibles duplicitats en conceptes abonats a la concessionària durant aquesta etapa, amb el Consell en mans del PP. Els inspectors, a més, censuraven 806 casos en els quals l'assistència fou facturada com a servei hospitalari i d'atenció continuada al mateix temps, quan només s'hauria d'haver-se cobrat per una de les dues coses. També denunciaven una suposada «estafa» al cobrar taxes sanitàries a tercers, és a dir, a població sense cobertura, com ara estrangers amb assegurança privada. L'òrgan auditor remarcava que aquesta potestat, establida a la Llei de Taxes, era únicament de l'administració pública.

Els fiscalitzadors, al seu torn, criticaven l'actitud dels executius del PP. «No consta la incorporació d'estudis econòmics previs i les garanties eren molt reduïdes», reprovaven. «No existeix tampoc cap acte administratiu pel qual s'aprovaren les liquidacions del preu del contacte», insistien amb una crítica a «la deixadesa de funcions de la conselleria». Amb tot, anaven més enllà i alertaven que la firma del contracte amb una societat anònima (Marina Salud) modificava el règim de responsabilitats de la concessionària, diferent de si s'haguera signat amb les adjudicatàries. D'aquesta manera, el gestor privat només responia de cara a l'administració amb la fiança aportada de set milions d'euros i no amb responsabilitats de caire solidari. Per a rematar, la Intervenció qüestionava les inversions que, en un principi, ha realitzat Marina Salud.

Vulneració del plec de condicions?

La «manca de control durant els governs del PP de la concessionària», segons denúncia Intersindical, podria haver derivat en diversos incompliments del plec de condicions per part de la firma privada. La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de la Marina Alta va presentar una denúncia al Síndic de Greuges en la qual s'afirmava que s'havia incomplit el punt 2.3 del contracte, que estableix: «La població protegida tindrà dret a fer ús de la xarxa d'hospitals de la Conselleria de Sanitat, amb les normes que s'estableixen per a tota la Comunitat». «L'empresa evita a tota costa enviar els pacients a centres de referència de la Comunitat Valenciana, discriminant els ciutadans de la Marina Alta. Aquest comportament ha quedat comprovat en la derivació de pacients oncològics a la Clínica Benidorm», s'afirma a l'escrit, al qual ha accedit aquest setmanari. Al text, l'organització cívica també s'expressa que s'ha negat el dret a traslladar els malalts a l'Hospital de la Pedrera (ubicat a Dénia) per no formar part de Marina Salud.

L'interior del centre hospitalari de gestió privada de Dénia, capital de la Marina Alta| Marina Salud

Un altre dels presumptes incompliments que inclou el document és respecte de l'assistència programada preferent a pacients de població protegida, fixada al punt 2.3. del plec de condicions. Aquest article, en el qual es reconeix la preferència als habitants de la Marina Alta a l'hora d'accedir als serveis mèdics, «és vulnerat sistemàticament, tal com s'observa als protocols d'admissió de pacients que adjuntem», recull la denúncia. A més, se censura un incompliment sobre «el respecte als horaris i la situació laboral actual dels empleats», en referència a les condicions que tenien els treballadors abans de la privatització. Per a demostrar-ho, se cita una sentència que declarava no ajustada a dret l'amortització de 161 places d'interins. I s'argumenta que l'augment de la jornada laboral anual la pèrdua del poder adquisitiu del 15% pel pas d'interí a personal laboral, com va succeir-los a diversos empleats, podria avalar aquest incompliment.

A l'escrit, al seu torn, s'evidencia com la concessionària va incomplir el termini de 12 mesos fixat al plec per posar en funcionament l'hospital. Va tardar-se 24 mesos, quan a l'article 20.1 es contempla «la resolució del contracte quan el concessionari, per causes imputables al mateix, haguera incorregut en una demora respecte del compliment de les obres». Altres de les obligacions de Marina Salud són la construcció d'un centre de salut a Dénia i la conversió de l'ambulatori de Calp. Fins al moment, no s'ha fet cap obra. «És una de les vulneracions més flagrants», retrauen des d'Intersindical.

El darrer incompliment assenyalat és per no mantenir la qualitat assistencial a la qual obliga el plec de condicions. Una deficiència que, segons la plataforma, és evident amb exemples com la supressió de la Unitat de Salut Mental o la paralització de les campanyes de prevenció als centres de salut fins a cinc mesos. Tot un conjunt de fets pels quals diversos agents socials de la Marina Alta reclamen una reversió a la qual s'ha compromès el Govern del Botànic. Barceló necessitarà molta destresa amb el bisturí per aconseguir-ho.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.