Finances obscures

La xarxa 'offshore' dels empresaris que van arruïnar Bancaixa i la CAM

Els hotelers i exdirectius de la firma de capçalera del grup sanitari Imed, Juan Ferri i José Baldó, protagonitzen les causes judicials en les quals es jutja el suposat saqueig de les desaparegudes CAM i Bancaixa. Processats en ambdós casos, els empresaris van desviar suposadament els diners obtinguts de les entitats a paradisos fiscals. Tot i que canvien els territoris offshore, la mecànica emprada amb els crèdits de la caixa alacantina i de la financera valenciana són similars.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A l'època de l'orgia de la rajola, la mida importava, i molt. Com més gran era el projecte a posar en marxa, més beneficis obtindrien suposadament els empresaris i l'entitat financera que prestava els diners. Tot i ser una caixa d'estalvis, tot i la seua teòrica funció social de banca vinculada al territori, la CAM va sumar-se a la festa del totxo. I si per a fer-ho, calia finançar un hotel de luxe a Punta Cana, s'aportaven els diners. Encara que hi haguera executius de la mateixa entitat que observaren incrèduls aquella aposta.

D'aquesta estratègia conduïda a la fallida, van aprofitar-se presumptament els hotelers Juan Ferri i José Baldó, posteriorment directius de la mercantil de capçalera del grup sanitari privat Imed. Valfensal, una societat conformada en un 30% per la filial de la CAM Tenedora d'Inversions i Participades i en un 70% pels dos empresaris turístics, van projectar a un racó idíl·lic de Punta Cana un hotel de luxe. Aquesta societat, segons la investigació, va començar a partir de l'any 2004 a operar amb la firma Jacksonport Corporation Nv, amb seu social a Curaçao. O dit d'una altra manera, Ferri i Baldó van emprar presumptament una empresa ubicada en un paradís fiscal per dur a terme el projecte urbanístic. No debades, Jacksonport va ser l'encarregada, en un principi, de comprar el sòl necessari per construir l'hotel.

La funció d'aquesta firma, tanmateix, era diferent. Tal com relatava el jutge Javier Gómez Bermúdez en una interlocutòria sobre aquesta causa, un despatx d'advocats ubicat en el territori offshore de les antigues Antilles Holandeses va dotar suposadament a Ferri i Baldó «de la cobertura necessària (telèfon, lloguer d'oficines, treballadors) a Jacksonport per aparentar que tenia una activitat real» i esquivar la seua naturalesa de «societat pantalla». Aquesta empresa era una de les diverses firmes participades pels dos empresaris fora de l'Estat espanyol. Segons aquella resolució judicial, «des del primer moment, Ferri i Baldó van planificar l'adquisició de la societat Valfensal amb l'objectiu fonamental d'utilitzar-la com a vehicle a través del qual obtenir el finançament necessari per part de l'entitat CAM, i així posteriorment transferir aquest flux de capital a les seues societats participades i radicades a l'estranger».

Tot «un entramat de societats mercantils, instrumentals o sense activitat comercial a Panamà i a les Antilles Holandeses» que, segons la policia andorrana, estava dissenyada per «ocultar els fons i actius, així com per dificultar la localització o identificació de les operacions». De fet, les diverses comissions rogatòries realitzades pels diferents jutges instructors van possibilitar la trobada de 41 comptes en Andorra a nom de Ferri i Baldó. Es tractaria de la ubicació del botí que van obtenir ambdós homes de negocis dels seus tripijocs al Carib.

El Fons de Garantia de Depòsits, l'organisme encarregat de salvaguardar els estalvis de les entitats financeres en cas de fallida o insolvència, sostenia en un escrit entregat a la jutgessa Carmen Lamela, actual instructora de la causa, que Ferri i Baldó desviaren més de 20 milions d'euros des de Valfensal als seus comptes en Andorra, considerat fins fa poc com un territori offshore. «Les plusvàlues aconseguides es transferien a comptes bancaris situats a Andorra a favor d'entitats que, de nou, estaven constituïdes en paradisos fiscals, mantenint l'opacitat de la destinació dels diners. Finalment, es produïen nombrosos ingressos i retirades en efectiu de quantitats milionàries que asseguraven, una vegada més, l'opacitat de la transacció», afirmava aquest òrgan estatal.

L'escrit de l'organisme bancari assenyalava com el directiu de la CAM Roberto López Abad va ordenar la firma d'acords mercantils amb altres societats d'ambdós homes de negocis localitzades en paradisos fiscals. «Va ordenar la subscripció de contractes a favor de la firma Summerville, propietat de Ferri i Baldó i domiciliada en un paradís fiscal, i de Seabreeze Internacional, en mans dels mateixos empresaris i domiciliada als Països Baixos, que va suposar l'abonament de milions d'euros a favor d'aquests hotelers», recollia el document del Fons de Garantia de Depòsits.

Com les natilles

Aquest conjunt d'operacions i entramats amb un final ubicat en territoris de tributació laxa es repeteix en el suposat frau del projecte Grand Coral de Bancaixa, una causa judicial per la qual han sigut processats Ferri i Baldó. Segons es detalla a la interlocutòria de la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, a la qual ha tingut accés aquest setmanari, els hotelers van comprar una finca a Mèxic anomenada El Zacatón el 21 de desembre de 2006 a través d'una firma suposadament pantalla. Quasi dos mesos després, el 7 de febrer de 2007, la mateixa finca va ser comprada per la mercantil Grand Coral per 125 milions d'euros. Gran Coral estava participada en un 40% per Bancaixa, en un 15% per una societat propietat del Banc de València i de la família Calabuig (propietària d'Aigües de València), en un 10% per una empresa lligada al constructor Enrique Ortiz, i per dues companyies en mans de Ferri i Baldó. La compra havia estat finançada per l'entitat financera valenciana.

L'adquisició de Grand Coral va generar unes plusvàlues de 76 milions d'euros per a la societat instrumental Consultora del Mayab SA de CV, controlada pels dos empresaris processats. Una empresa de la qual «hi ha indicis que fou constituïda ad hoc el 28 de setembre de 2006 per ser la receptora d'uns beneficis il·lícits», segons la resolució de Lamela. Dels 76 milions d'euros, 40 van acabar en diversos comptes en Andorra i Suïssa. Unes transferències que, d'acord amb la interlocutòria, van fer-se «a través de firmes offshore». En total, van desviar-se més de 140 milions d'euros a terres andorranes i helvètiques.

Summerville, radicada en un paradís fiscal i que ja apareixia al desfalc de la CAM, va rebre «la injustificable plusvàlua de les operacions Zacatón i Piedras Bolas (un cas similar a l'anterior), que, segons els indicis, van poder-se repartir entre els hotelers Ferri, Baldó, Juan Poch i els exdirectius del Banc de València Domingo Parra i Aurelio Izquierdo». «Durant la instrucció, s'ha pogut determinar, al seu torn, la realització d'una presumpta operativa de blanqueig a través dels comptes a Andorra controlats per Aurelio Izquierdo i Domingo Para que gestionaven comptes propis i altres com ara Summerville», assenyala la magistrada.

Encara que la jutgessa no fa cap referència en la seua resolució per enviar als dos hotelers i a la cúpula bancària de Bancaixa i Banc de València al banc dels acusats, els investigadors van detectar mesos després de les pilotades econòmiques que ambdós empresaris van pagar presumptament un viatge a Cuba l'any 2007 a l'expresident de Bancaixa i excap del Consell José Luis Olivas, processat a la causa. Després d'analitzar els diferents correus confiscats, la Guàrdia Civil va establir que també hi van acudir Parra, Izquierdo, els empresaris Eugenio i Enrique Calabuig, així com el germà de l'expresident de Múrcia, Carlos Valcárcel. Dos anys més tard, però, l'expedició repetiria suposadament destí gràcies als diners de Ferri i Baldó. Dos homes de negoci que amb les seues operacions amb connexions amb paradisos fiscals, siga per la ubicació en la qual radiquen les societats emprades o pels comptes en els quals van amagar hipotèticament els diners obtinguts dels crèdits de la CAM i Bancaixa, van contribuir a l'enfonsament d'unes entitats rescatades amb diners públics.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.