Investigació

La trama dominicana de la família Blasco

Rafael Blasco i part de la seua família han fet de la República Dominicana una terra de promissió. Entre 2009 i 2011 es van desenvolupar diversos projectes de cooperació que van servir per desviar prop d'un milió d'euros a la trama que l'empresari Augusto Tauroni i el mateix Blasco havien instal·lat dins la Conselleria de Solidaritat. A més, el nebot d'aquest, Sergio Blasco, treballa com a gerent administratiu en l'Hospital Metropolità de Santiago de los Caballeros (HOMS), segona ciutat del país. El consell d'administració d'aquest centre privat reuneix els principals empresaris locals, alguns dels qual estan implicats en diversos casos de corrupció, entre ells l'escàndol internacional de la constructora Odebrecht. Sergio Blasco hi va recalar el febrer de 2015, mesos després de dimitir com a gerent de l'Hospital General de València només saber que la Fiscalia Anticorrupció l'investigava arran dos denúncies d'Esquerra Unida per afavorir un entramat familiar i fer ús de recursos públics per promocionar negocis personals a l'estranger. Aquests són alguns aspectes que Sergi Tarín, periodista i col·laborador d'El Temps, ha tractat sobre el terreny durant els quatre mesos d'una beca convocada per la Unió de Periodistes i l'Alfons el Magnànim, institució que publicarà en un llibre els fruits del seu treball. A més, part de la investigació es podrà veure en el documental de dos capítols "El clan Blasco", que s'emetrà en À Punt dijous 4 d’abril a les 22.10 i divendres dia 5 a les 21.30 hores.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Enmig d'un verd tropical aclaparador, l'esquelet dels cinc hivernacles sembla més una ruïna arqueològica que un residu vulgar de ferro i plàstic. És l'únic que queda dels 338.551,4 euros que s'hi van destinar per a un projecte de sobirania alimentària que devia alleugerir les penoses condicions de vida al batey Antoncí, un conjunt de cases humils al cor de la província de Monte Plata, una de les més deprimides de la República Dominicana i que, a finals dels 90, amb la privatització dels enginyis del sucre, hi va quedar a la deriva. Florinda, María, Crucita, Sonia, Deini i Antonia fan contorsions per creuar la tanca amb pues. Són cinc de les 20 dones que hi van participar en aquell projecte. Les van pagar un salari de 100€ durant nou mesos. Tot per un treball a temps complet que incloïa aixecar les estructures amb les pròpies mans i treballar de sol a sol.

Al darrere hi havia Rafael Barrera, president de l'ONG Fudersa, una de les entitats satèl·lits de la Fundación Solidaria Entre Pueblos (FSEP), matriu de la trama creada per Augusto Tauroni, l'empresari de capçalera de Rafael Blasco, a qui havia acompanyat històricament en el seu camí de rodamón pel Partit Popular des de 1995: Ocupació, Benestar Social, Territori, Sanitat i, finalment, Solidaritat. El sistema de la trama era senzill. Com que la FSEP no complia amb els requisits d'experiència prèvia i de temps mínim de constitució, Tauroni i els seus es dedicaren a captar xicotetes entitats sota la promesa de subvencions sucoses a canvi de deixar-se fer i organitzar els projectes. A dins la Conselleria, Rafael Blasco ja havia maniobrat per controlar l'atorgament de les subvencions amb una avaluadora externa dòcil i la configuració de 20 punts per sumar als projectes a través d'uns difusos "Objectius i Prioritats de la Generalitat Valenciana", que en realitat era un comodí amb què premiar o castigar entitats afins i contràries.

D'aquesta forma, entre 2009 i 2011, se subvencionaren una vintena de projectes en diferents països del Sud global, per un import proper al 6 milions, dels quals entre 3,5 i 4,4 es destinaren a l'enriquiment de la trama. Aquest fragment del cas es jutjarà a partir del proper 15 d'abril, tot unit al projecte fantasma de construcció d'un hospital a Haití arran el terratrèmol de gener de 2010. El pla estava pressupostat en 5 milions, dels quals la trama pensava emportar-se'n almenys 2 nets.

Hivernacles d'Antoncí, en la localitat de Yamasá, província de Monte Plata / Sergi Tarín

D'altra banda, el mecanisme per desviar els diners era senzill: es facturaven de manera sobredimensionada treballs que mai no es realitzaven a través d'un conglomerat d'empreses dirigides per Augusto Tauroni. En el cas de les dones d'Antoncí, la sorpresa els gela la paraula a la boca quan s'assabenten que darrere aquells pals de ferro ara rovellats hi ha prop de 340.000 euros dilapidats, dels quals la meitat es desviaren a la xarxa corrupta a través de tres empreses. La primera, Arcmed, va facturar 72.110,4 euros per uns estudis topogràfics del terreny que mai no es van realitzar. En cas contrari s'hauria sabut que la parcel·la on es van plantar els hivernacles mancava d'aigua, la qual cosa també hauria evitat les dones d'Antoncí carregar-la en cubs al cap durant setmanes des del Túnel, un esquifit rierol a mig quilòmetre de distància. O els 40.214 euros que van anar a Desfa per un ús de plaguicides i fungicides que no va existir i que va provocar que aquelles dones hagueren d'abonar les incipients collites amb excrements de vaca arreplegats pels camps. Finalment, s'hi van destinar 50.383,44 euros a Dinamiz-e per a 9 capacitacions especialitzades en agricultura. Totes les fonts consultades coincideixen a assenyalar que ningú va venir d'Espanya ni de cap altre lloc per desenvolupar els cursos. Com que l'assistència a aquelles classes inexistents s'havia de justificar davant la Conselleria, les dones recorden que Rafael Barrera acudia sovint amb uns llibres gegants i les obligava a firmar per elles i per moltes altres dones que ni coneixien.

Així es com va funcionar Fudersa en els altres cinc projectes, dos per cada any entre 2009 i 2011. Els dos últims es van desenvolupar a la província d'Espaillat, a la localitat de Las Lagunas, a Moca. Justament al mig del calendari d'execució va esclatar l'operació Oswald, el 23 de febrer de 2012, que suposà la detenció d'una vintena de polítics, funcionaris i presidents d'ONGD, entre ells Barrera. Aquells dos projectes a Las Lagunas van quedar en l'aire i, per sort, la contrapart, la cooperativa ADEPE, de gran implantació al país, els hi pogué donar continuïtat sense saber-ne la xifra real ni que bona part dels diners també es van desviar, novament, a les empreses de Tauroni.

Un gerent difícil d'extradir

Precisament a tocar Moca, a l'entrada de Santiago de los Caballeros, la segona ciutat del país, hi ha l'Hospital Metropolità HOMS, on hi treballa un vell conegut de la Sanitat valenciana. Es tracta de Sergio Blasco, nebot de Rafael i casat amb Débora Salom, filla del primer matrimoni de Consuelo Ciscar, l'esposa del seu oncle. Una endogàmia que passeja la seua gerència administrativa pel que està considerat com l'hospital dels rics del país a jutjar per l'exclusivitat, l'elevat preu dels tractaments i la composició exquisida del consell d'administració. En la pròpia web del centre s'hi troba l'organigrama en forma de sant sopar bíblic, una taula parada de grans empreses, aeroports, mitjans de comunicació, zones franques, immobiliàries i constructores aliades a la d'Odebrecht, que va protagonitzar un dels majors escàndols continentals amb xifres multimilionàries de suborns en diversos països d'Amèrica Llatina a canvi d'elevats contractes d’obra pública. Un santíssim àpat ben beneït per monsenyor Agripino Núñez, membre  d'honor del HOMS, factòtum de la jerarquia eclesiàstica i líder espiritual durant dècades de la classe política d'un país que diferents estudis regionals coincideixen a assenyalar com el més corrupte després d'Haití.

Aquestes són les privilegiades companyies de Sergio Blasco, que s'ha convertit en la segona persona amb més poder en l'hospital després del seu fundador i director, Rafael Sánchez Español. "Aquesta és la gent que dirigeix el país i protegeix Sergio Blasco, que no està allà ni per mèrits propis ni per casualitat", apunta el sociòleg Alejandro Abreu, bon coneixedor de les estructures patriarcals de la política nadiua. De fet, l’HOMS és un búnquer i alhora la rentadora amb la qual els seus propietaris blanquegen una imatge pública no sempre impol·luta. Els pactes del constructor Manuel Estrella amb Odebrecht en són un exemple. O els negocis tèrbols de polifacètic José Ramón Brea, a qui tan prompte el nomenen cònsol honorari a la República Txeca com li judicialitzen els projectes sanitaris a Panamà o el Perú, país on va coincidir amb Sergio Blasco durant  la construcció dels dos hospitals públics en mans privades (el nostre model Alzira) a Callao i Villa María del Triunfo. Això va ser a partir de 2010 i dos anys després Sergio Blasco va firmar un conveni de col·laboració amb l’HOMS, on s'incorporà a com a gerent de projectes el febrer de 2015, quatre mesos després de dimitir com a gerent de l'Hospital General per la investigació que apunta que, amb diners públics, va beneficar un entramat familiar i va fer negocis personals a l'estranger com ara l'edificació dels hospitals de Perú, entre d'altres qüestions. 

És arran estes investigacions que, en març de 2017, Sergio Blasco va ser detingut a València en la coneguda com operació Osvaldos, tot aprofitant  un dels seus viatges des de la República Dominicana. Blasco va passar una nit al calabós i, per eixir-ne, hagué de pagar 80.000 euros de fiança. Malgrat això i la importància dels delictes que se li imputen, el jutge no li va retirar el passaport i, per tant, reprengué al poc el seu treball a l'illa.

Què pensaran en l’HOMS sobre el fet que el seu gerent estiga investigat per la justícia espanyola? Sobre aquest assumpte, el sociòleg Abreu esbossa un mig somriure: "Ni el més mínim. De fet, tenint en compte el tipus de companys que té a dins, això es fins i tot una condecoració". I afegeix tot nuvolant el rostre: "I, arribat el cas, el poder i els contactes amb el Govern de l'oligarquia del HOMS faran ben difícil que Sergio Blasco puga ser extradit a Espanya".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.