Sanitat

Hospital Elx-Crevillent: opacitat, plantilla escassa i serveis mèdics per fer negoci

Assetjat per la trama Gürtel, l'aleshores president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, va inaugurar l'any 2010 el darrer hospital de gestió privada del territori valencià a la comarca del Baix Vinalopó. Un centre hospitalari propietat del gegant sanitari Ribera Salud, lligat al PP i propietat al 50% de la multinacional americana Centene, que ha sigut auditat per una comissió designada per les Corts Valencianes. L'informe, al qual ha accedit aquest setmanari, retrata diversos incompliments de contractes, una carta de prestacions mèdiques al servei del negoci, una plantilla escassa que pot comportar riscos en la salut dels pacients, opacitat i sobrecostos farmacèutics.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Propietari dels contractes més sucosos d'Alacant, l'empresari Enrique Ortiz volia fer negoci de cada pam urbanitzable de la ciutat. Amb quasi el 70% del sol edificable alacantí en les seues mans, el presumpte capitost de la trama Brugal pretenia aconseguir diverses jugades econòmiques rodones entregant suposats suborns a les autoritats municipals, com ara l'exalcalde i promotor immobiliari als anys 90 Luis Díaz Alperi. Unes transferències de diners entre el finançador confés del PP i l'exdirigent conservador imputat a diversos escàndols que tenien diverses procedències. Segons la policia espanyola, una de les entregues de diners radiografiades pels investigadors tenia el seu origen en un compte bancari a nom de la firma Unió Temporal d'Empreses Hospital Elx-Crevillent.

Ortiz, de fet, va construir el cinquè -i últim- hospital de gestió privada que va impulsar el PP després que l'expresident valencià i actualment imputat a l'Operació Erial Eduardo Zaplana creara el denominat Model Alzira. Inaugurat l'any 2010 pel també excap del Consell involucrat en causes judicials, Francisco Camps, l'hospital del Baix Vinalopó era gestionat per les firmes privades Ribera Salud, amb un 60% de les accions, i Asisa, amb un 40% de les participacions. Anys després, però, la firma lligada al PP a través de la família De Rosa i propietat actualment en un 50% de la multinacional mèdica nord-americana Centene adquirira totes les accions d'aquesta concessió sanitària.

Amb el Govern del Botànic revertint el primer hospital privatitzat per Zaplana i buscant la fórmula a correcuita per recuperar la gestió del centre hospitalari privat de Dénia, la comissió formada pels diferents grups parlamentaris, institucions i sindicats amb la missió d'auditar els vuit anys d'existència de l'Hospital Elx-Crevillent va finalitzar la seua avaluació al mes de gener de 2019. L'informe, no fet públic per Sanitat arran de la dissolució de les Corts Valencianes, avançat per eldiario.es i al qual ha accedit EL TEMPS, retrata un serial d'incompliments, irregularitats i deficiències sanitàries que qüestionen la idoneïtat del model privat a la comarca del Baix Vinalopó.

Descontrol i incompliments contractuals

L'anàlisi en el qual han participat diversos sindicats i compta amb el vot negatiu del PP i Ciutadans mostra tota una sèrie de condicions contractuals que la concessionària privada no ha respectat. «No hi ha cap liquidació anual aprovada de la concessió Elx-Crevillent des del seu inici l'any 2010, un fet que incompleix el Ple de Clàusules Administratives Particulars, d'acord amb allò que estableix a la seua clàusula 18.1», afirma el document, en el qual també s'apunta que «aquesta irregularitat no és específica de la concessió d'Elx-Crevillent, sinó del mateix Model Alzira». «Tampoc consta que s'haja aprovat per l'administració els plans d'inversions anuals, un document bàsic per supervisar l'adequació i el control per l'administració de les inversions fetes pel concessionari», s'agrega.

De fet, i entre els compromisos recollits al Pla de Gestió i Qualitat de la concessionària, hi havia la posada en marxa del nou centre de salut d'Asp (Vinalopó Mitjà). «En el moment de redactar aquest informe, segueix sense estar edificat», apunten a la denominada auditoria ciutadana. També assenyalen que «els programes informàtics amb la història clínica» emprats per Ribera Salud «no són compatibles» amb els utilitzats per la conselleria i que «s'ha incomplit l'obligació de contractar només especialistes amb títol homologat». «S'incompleix», segons s'assenyala a les conclusions, «el compromís de mantenir una demora de mitjana quirúrgica per sota dels 40 dies (...) i la inexistència de llista d'espera quirúrgica major de 90 dies al final del trimestre». «Actualment, la demora mitjana quirúrgica del centre és de 52 dies i existeixen 221 pacients en espera superior als 90 dies», afegeixen.

Maquinària mèdica de l'Hospital Elx-Crevillent, propietat de la firma privada participada al 50% per la multinacional nord-americana Centene| Ribera Salud

Aquesta manca de compliments respecte dels plans aprovats entre la conselleria i la firma privada són conseqüència, a parer dels redactors de l'auditoria, de «l'insuficient control per part de l'administració, exigible a tot el servei públic externalitzat, a causa de la indefinició dels plecs de condicions i la complexitat de la supervisió de la gestió de les concessions». Encara més, al document s'apunta «l'opacitat en la gestió i la manca de transparència». «La falta de documentació posa de manifest les dificultats en el control per part de la Conselleria de Sanitat de les concessions administratives que han donat origen a litigis judicials», remata.

L'eficiència econòmica, qüestionada

A l'anàlisi elaborada pels sindicats, els responsables auditors de la conselleria de Sanitat i els diferents grups polítics, tot i el vot negatiu de les dues formacions conservadores, discrepen de la suposada eficiència de les concessions privades respecte dels centres hospitalaris públics al País Valencià. D'entrada, recorden l'informe realitzat per la Intervenció General de la Generalitat Valenciana específicament sobre el model privat sanitari al territori valencià, en el qual s'afirma que «no consten incorporats als expedients de contractació estudis econòmics previs a la licitació ni projectes d'explotació del servei públic, la gestió indirecta de la qual es concerta, per la qual cosa es desconeix la forma i la motivació de l'establiment de la càpita [els diners que paga el Consell a la firma privada] en la documentació contractual que va regir la licitació».

L'auditoria, al seu torn, mostra com l'hospital privat d'Elx-Crevillent és més barat si comparem els diners que rep el centre concertat amb la mitjana dels públics. Ara bé, adverteixen que «la càpita de les concessions administratives no té en compte el 30% dels costos sanitaris del departament finançats per la conselleria, com ara els de farmàcia». En la despesa farmacèutica, de fet, s'ha detectat un sobrecost de més d'11 milions d'euros durant els darrers cinc anys. Un excés d'aquest cost que no és atribuïble a factors demogràfics, és a dir, a un major percentatge de gent gran. «El percentatge de població major de 65 anys al departament és d'un 13,6%, menor que el percentatge de la Comunitat Valenciana que és d'un 16,6%», ressalten.

«L'eficiència econòmica de la concessió administrativa des de la perspectiva de l'administració pública és qüestionable», insisteixen a l'apartat de les conclusions, on detallen: «En una primera aproximació, s'estima, una vegada comptabilitzats els conceptes no inclosos a la càpita, que el cost anual per pacient atès al departament d'Elx-Crevillent és de 128 euros menys que la mitjana de la Comunitat Valenciana. Tanmateix, aquesta anàlisi no reflecteix [...] els costos afegits de la supervisió (incloent-hi demandes judicials) i l'impacte de l'externalització del servei sobre els restants departaments del sistema». A l'auditoria, exposen que «la pèrdua de població protegida» assignada al departament de l'hospital públic «ha suposat la duplicitat de recursos, la infrautilització de l'edifici de les consultes i un deteriorament de les ràtios de personal». «La reducció dels costos està en relació, en gran part, amb una menor de dotació de llits i personal per 1.000 habitants», afegeixen, assenyalant també la compensació del balanç econòmic negatiu de l'hospital pel positiu de Torrevella (Baix Segura), de la mateixa firma i on es deriven pacients de la zona d'Elx-Crevillent.

Al servei dels interessos privats

Amb menys agraïments i més queixes que el seu hospital públic veí, el centre de Ribera Salud d'Elx-Crevillent concentra llums i ombres en l'apartat assistencial. Mentre obté uns millors resultats en indicadors com ara les cesàries, concentra pitjors notes en la sobrecàrrega professional dels treballadors. A més, i com a denominador comú de totes les concessions privades, no compta en el contracte rubricat amb uns mínims exigibles ni amb cap sistema de sancions en cas d'incompliments.

El centre mèdic concertat presenta una menor ràtio de llits respecte la mitjana dels hospitals públics, segona l'auditoria| Ribera Salud

Una llibertat que ha comportat l'orientació de la seua cartera de serveis mèdics cap a les prestacions més rendibles i amb les quals obtenir un major marge de negoci. D'aquesta manera, l'informe critica que «la cartera de serveis està dissenyada des de la perspectiva d'una empresa privada, amb l'objectiu d'aconseguir beneficis». Encara més, «reflecteix la complementarietat amb el departament de Torrevella i les oportunitats de negoci de la mercantil».

Aquesta visió de captar els majors beneficis de la sanitat comporta una cartera bàsica «deficitària en serveis amb sinergies a Torrevella com ara bioquímica, microbiologia o anatomia patològica» i amb especialitats per implantar com, per exemple, genètica, intensius pediàtrics, immunologia o hospitalització breu de salut mental. Per contra, s'han desenvolupat altres com les cirurgies cardíaques, toràciques, vasculars i maxil·lofacials. «La inclusió de serveis propis d'hospitals de referència de nivell 2 estaria orientada a la facturació de pacients no pertanyents a la càpita, amb la intenció de generar ingressos extra», adverteixen.

Els redactors de l'informe, fins i tot, recorden les denúncies del Comitè d'Empresa de l'hospital, que va censurar la «utilització de serveis mèdics sobredimensionats i altres deficitaris de personal per captar població extra-càpita», és a dir, amb la qual rebre més diners per part de la Generalitat Valenciana. «La Unitat d'Hospitalització Domiciliària suporta una gran pressió assistencial per a la qual no està dimensionada; els cuidats pal·liatius de l'Hospital del Vinalopó no compleixen els estàndards internacionals ni nacionals [...] a causa de la manca de dotació de recursos humans; la cirurgia vascular ha sigut absorbida per la cardíaca; la maxil·lofacial està integrada per dos facultatius sinergiats, i en plàstica només hi ha un professional sinergiat a un 25% a Vinalopó i un altre 25% a Torrevella», relaten.

«Les diferències de plantilla entre la concessió i els centres gestionats per l'administració es magnifiquen en el personal no sanitari facultatiu, que és major en els departaments comarcals (un 33% més) i de quasi un 50% superior en els hospitals de referència 2», retrauen també. I alerten: «Aquesta reducció de la plantilla afecta fonamentalment a infermeria, un fet que podria comportar no sols una menor comoditat de la persona ingressada i tractada. També una major morbimortalitat».

El personal, a més, concentra una alta rotació, amb més de 120 professionals en dos anys. Una situació que, segons indiquen a l'informe, «podria perjudicar la qualitat assistencial a causa de la pèrdua d'una persona amb experiència». A l'alta rotació, s'hi afegeix una taxa del 15% de professionals que compatibilitzen els dos hospitals privats del sud del País Valencià. La xifra d'aquests tipus de facultatius s'incrementa fins a un 40% en serveis com ara ginecologia, traumatologia o oftalmologia i és del 100% en radiologia.

La despessa en medicaments a l'hospital privat d'Elx-Crevillent va registrar un sobrecost d'onze milions d'euros| Ribera Salud

Sobredimensionada en determinats serveis, insuficient en altres prestacions i amb professionals compartits entre hospitals, tot i rebre una càpita diferent per ambdós hospitals de Sanitat, la plantilla s'ha trobat amb l'incompliment de la concessionària de contractar indefinidament al 95% del personal, tal com estava fixat als documents rubricats entre la conselleria i Ribera Salud. Hi ha més vulneració: també «ha incomplit la legislació laboral, havent sigut amonestada i sancionada Ribera Salud per la Inspecció de Treball per l'excés de jornada, per riscos psicosocials o per frau a la seguretat social». La conselleria de Sanitat, aleshores dirigida per la socialista Carmen Montón, va sancionar l'any 2017 amb 150.000 euros l'hospital Elx-Crevillent per exposar als seus treballadors a productes cancerígens.

Tot un conjunt de carències i problemes a l'hospital que van provocar «una important deserció de pacients cap a l'hospital general d'Elx [de caràcter públic]». I tot i que s'ha reduït aquesta fuga, «el balanç continua sent net per a l'Hospital General, generalitzat en totes les especialitats. Però més marcat a Oncologia».

Desigualtats i capital nord-americà

L'existència de dos departaments a la mateixa zona a causa de la projecció de l'hospital privat durant l'etapa de Camps ha generat problemes de desigualtats sanitàries. D'entrada, i com adverteix l'auditoria, «el sistema de fixació de càpita fa més vulnerables els centres de gestió pública directa davant de les possibles retalles pressupostàries». «A l'etapa de crisi econòmica, hi ha hagut una càrrega desigual d'aquestes retallades entre els hospitals de gestió directa i les concessions», critiquen. Una manca d'igualtat que suposa que «dintre d'una mateixa ciutat i amb la mateixa patologia, els malalts poden ingressar o no i ser derivats a centres de tercers o no depenent del seu codi postal». «El desequilibri en la distribució de població protegida i dels recursos humans i materials entre ambdós hospitals il·licitans hauria de corregir-se en els pròxims plans de la conselleria», demanen.

Un conjunt d'advertències, incompliments, carències mèdiques i orientacions dels serveis sanitaris cap al negoci privat que podrien agreujar-se encara més. Segons l'auditoria, la compra de la participació del 50% que ostenta el Banc Sabadell de Ribera Salud per part de la multinacional estatunidenca Centene «suposaria que una empresa asseguradora especialitzada en segurs mèdics disposaria de dades sensibles de salut de tot un sector de la població, amb la qual cosa podrien difondre's, com ja va passar-li a Centene, o emprar-se per discriminar als potencials clients amb un estat de salut pitjor».

A més, «el control del departament per part d'una empresa estrangera és especialment preocupant si ens atenim a la generalització de la majoria de tractats de comerç i inversió que permeten la interposició de demandes d'inversors contra mesures legítimes dels Estats per protegir la salut de la ciutadania». Un alerta de futur que pot empitjorar les carències d'una gestió privada a Elx-Crevillent qüestionada per diversos aspectes en un informe guardat al calaix.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.