Sanitat valenciana

Ribera Salud contra l'IVO: guerra judicial a les famílies sanitàries del PP

Ribera Salud i l'Institut Valencià d'Oncologia (IVO), presidides per persones vinculades amb els populars, s'han convertit en els principals assots del Consell en matèria sanitària. Ara bé, la unitat d'acció contra el Govern valencià s'ha trencat. La concessionària sanitària ha presentat un recurs contra l'acord entre Sanitat i l'IVO per prestar serveis d'oncologia.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El País Valencià s'ha convertit, durant diverses vegades, en el camp de proves de les polítiques del PP. Si durant la darrera etapa del popular Alberto Fabra va tancar-se RTVV com a preludi de l'onada recentralitzadora que s'albirava, l'arribada d'Eduardo Zaplana a la Generalitat Valenciana va suposar l'inici de la privatització de diversos serveis. A les concessions privades en la inspecció dels vehicles o de les residències de la tercera edat -abans públiques-, s'hi va sumar l'Hospital de la Ribera, ubicat a Alzira (Ribera Alta). Fou la primera pedra d'un sistema privat que va ampliar-se fins a comptar amb un 20% de tota la gestió sanitària al territori valencià.

Amb l'accés de l'esquerra al Palau de la Generalitat, però, es vol capgirar aquesta tendència. La prova de foc del procés de reversió sanitària que engega la Conselleria encapçalada per la socialista Carmen Montón és la tornada a mans públiques, precisament, de l'Hospital d'Alzira, símbol del sistema instaurant pel PP. Ara bé, les intencions del Govern valencià xoquen amb els interessos de Ribera Salud, l'empresa que va néixer al caliu d'aquella experiència privatitzadora i que ara s'ha convertit en tot un gegant sanitari propietat del fons d'inversió Centene Corporation i del Banc Sabadell.

L'oposició als plans del Consell, però, compta amb una connexió política. L'actual conseller de Ribera Salud, Alberto de Rosa, és germà del jutge afí als populars i que va instar l'expresident Francisco Camps a afiliar-se a la formació de la gavina, Fernando de Rosa. La família, fins i tot, va proporcionar durant la dècada dels 90 un pis de la seua propietat perquè el PP poguera instal·lar-hi la seu.

A la tasca de confrontació amb el departament de Montón que ha exercit Ribera Salud, s'ha sumat darrerament l'Institut Valencià d'Oncologia (IVO). Especialment, amb la tornada a la direcció de l'entitat sense ànim de lucre de l'exconseller popular de Sanitat, Manuel Llombart. La intenció del Consell de controlar la derivació de pacients amb problemes oncològics al centre amb «criteris mèdics» i no per norma general com ocorria durant l'època del PP va provocar un estira-i-arronsa entre el bipartit i el centre mèdic. La Conselleria buscava, amb el seu nou contracte, evitar els sobrepagaments per 83 milions d'euros que va percebre l'IVO, segons eldiario.es.

La renovació d'aquest contracte, de fet, ha produït un enfrontament entre Ribera Salud i l'IVO. És a dir, entre els dos principals actors d'oposició sanitària al Consell amb connexions amb el partit que encapçala al País Valencià Isabel Bonig. La concessionària sanitària va molestar-se per no poder acudir al concurs per prestar els serveis oncològics que ofereix l'IVO, com és costum durant els darrers anys a l'administració valenciana.

Imatge de l'Institut Valencià d'Oncologia, dirigit per la família de l'exconseller Llombart| IVO

Per considerar que havien estat exclosos sense criteris suficients, Ribera Salud ha presentat un recurs a través de la marca Torrevieja Salud, que gestiona l'hospital que dóna cobertura a la comarca del Baix Segura. L'acció judicial també l'han formulada al Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià les altres firmes del gegant sanitari privat encarregades de les àrees sanitàries d'Elx-Vinalopó i La Ribera. Segons la firma privada, la prestació social oncològica s'hauria d'haver tret a concurs públic i no limitant la participació només a les entitats sense ànim de lucre, com està qualificat l'IVO.

Aquesta pugna entre els dos actors sanitaris vinculats al PP i assots del Consell no és nova. Va iniciar-se, justament, quan Sanitat va publicar les bases del contracte d'aquest servei. En aquell moment, la firma va presentar un recurs contenciós-administratiu. Fins i tot, el mateix De Rosa havia registrat una denúncia davant la Conselleria de Transparència, dirigida per Manuel Alcaraz (Compromís), perquè entenia que la convocatòria comptava amb els informes contraris d'Intervenció i de l'Advocacia de la Generalitat Valenciana.

En aquesta batalla judicial, Ribera Salud compta amb un soci poderós. Es tracta del lobby Aliança de la Sanitat Privada Espanyola (ASPE). L'associació va recórrer la convocatòria del concurs, tal com va fer-ho la concessionària privada. ASPE està conformada pels gestors d'hospitals privats més importants de l'Estat espanyol.

Tot i que el recurs, com el mig centenar que acumula Ribera Salud contra la Conselleria en la present legislatura, busca judicialitzar la política sanitària del Consell, el contenciós-administratiu presentat qüestiona els interessos de l'IVO. Una jugada que mostra que ambdues entitats tenen l'objectiu d'ampliar els seus negocis en l'administració pública encara que afecte un aliat en la lluita contra les reversions sanitàries i major fiscalització dels contractes engegada per part del Govern del Botànic. Les dues famílies del PP vinculades a la sanitat enfrontades als tribunals.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.