País Valencià

El 'lobbista' Agramunt: Naseiro, Bárcenas, pagaments en negre i presumptes prostitutes

Pedro Agramunt, expresident de la patronal valenciana i senador del PP, està al punt de mira per la suposada implicació en una trama per llavar la imatge d'Azerbaidjan a canvi de presumptes suborns i serveis de prostitució. Agramunt, però, acumula un historial amb diverses taques més enllà de la xarxa explicada per EL TEMPS l'any 2016. Està esquitxat pel 'cas Naseiro', els 'Papers de Bárcenas' i la macrooperació policial de Taula.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Narra l'hemeroteca de Los Genoveses, una pàgina que recull anècdotes i taques del PP, que Pedro Agramunt, aleshores líder del PP valencià, va posar-se força alegre quan un jove Eduardo Zaplana va guanyar la vara de comandament de Benidorm (Mariana Baixa). L'accés del futur líder dels populars valencians a l'alcaldia gràcies a la participació d'una trànsfuga va celebrar-la Agramunt d'una manera molt tradicional al País Valencià. Com si fóra un pirotècnic, va tirar coets.

Aquella eufòria, però, prompte va esborrar-se. Zaplana va convertir-se en el valor del PP per assaltar la Generalitat Valenciana, llavors en mans dels socialistes. I Agramunt, després d'un pacte mai relatat, va cedir-li la direcció de la delegació valenciana dels conservadors. Això sí, assegurant-se gaudir d'un càrrec fóra al Congrés o al Senat. O al patronat de Fira València, convertida en una autèntica mostra de la corrupció durant l'etapa de govern del PP al País Valencià. Fins i tot, l'expresident de la patronal valenciana va integrar-se a l'Assemblea del Consell d'Europa.

La seua estança a l'organisme comunitari ha estat, paradoxalment, el seu principal malson. Un informe del centre d'anàlisi European Stability Iniciative (l'ESI) publicat per EL TEMPS l'any 2016 acusava Agramunt de participar en una suposada trama per llavar la imatge d'Azerbaidjan, un règim de nul·la qualitat democràtica. Precisament, el mateix think tank havia publicat un altre document l'any 2013 que parlava de la democràcia del caviar, és a dir, d'un sistema de favors i compra de voluntats impulsat per les autoritats del país de l'est d'Europa. L'objectiu era evitar cap retret de les institucions europees. Com a relator del membre del comitè de vigilància d'aquest estat, Agramunt hauria estat agraciat amb diversos obsequis com ara diners o caviar, segons l'ESI.

Un altre informe del centre de pensament torna a vincular a Agramunt en aquesta trama. Això sí, amb més detalls sobre els suposats suborns que hauria rebut com a contraprestació per obviar les violacions de drets humans comeses pel règim de Bakú. «Agramunt va tenir un paper clau en la presa de decisions de l'assemblea, directament o indirecta, favorables a Azerbaidjan. Va violar, fins i tot, les normes de la Institució Europea en destapar a les autoritats d'aquest país un informe confidencial o en rebre instruccions de les autoritats d'Azerbaidjan sobre els canvis que calia fer per suavitzar les crítiques cap a ells», denuncia el document.

Tot i no poder concretar en profunditat, el dossier recull diversos testimonis de membres de la Delegació del Consell d'Europa de l'any 2015 que apunten a presumptes festes sexuals d'Agramunt com a suposat suborn. També assenyala que el senador del PP hauria rebut quantitats superiors als 15.000 euros per llavar la imatge del règim de Bakú. «Tant de bo poguera fer aquestes coses. Així podria presumir», ha contestat Agramunt a la Cadena Ser en ser preguntat pels pagaments en forma de serveis de prostitució.

L'expresident de la patronal valenciana i líder del PP valencià durant la dècada dels 90, Pedro Agramunt| EL TEMPS

Ara bé, l'historial d'Agramunt acumula més sospites de presumpta corrupció. I des de l'inici de la seua carrera política quan va assumir l'encàrrec de transformar la vella Aliança Popular en el PP al País Valencià. El jutge Luis Manglano, arran d'uns enregistraments a l'advocat Rafael Palop per una operació contra el narcotràfic de cocaïna, va descobrir una trama de finançament suposadament irregular que afectava Zaplana, l'aleshores tresorer estatal dels populars, Rosendo Naseiro, i el regidor a l'Ajuntament de València, en aquell moment, i germà del lletrat implicat en el tràfic de drogues, Salvador Palop.

«Agramunt té un muntatge ací, eh? Vol muntar-se un quiosc per a ell», afirma Palop en una conversa interceptada pels investigadors amb el també extresorer dels conservadors, Ángel Sanchis. «Jo també observe molt de perill... en l'aspecte econòmic», contesta l'empresari que va afiliar-se a Aliança Popular durant la dècada dels 80. «M'ha tret tres o quatre coses [en referència a Agramunt], entre les quals hi ha l'aparcament [aparentment una concessió de l'Ajuntament de València]», diu el regidor popular sobre els suposats negocis que no volia atorgar-li a l'aleshores líder del PP. A banda d'aparèixer en les gravacions d'una causa que va arxivar-se en invalidar-se les converses telefòniques per un defecte de forma, Agramunt estava al cotxe que va recollir Naseiro després d'estar cinc dies a la presó l'abril de 1990.

De la seua etapa com a màxim dirigent del PPCV, hi ha una altra connexió amb el suposat finançament irregular dels populars. Segons va descriure la portaveu adjunta de Compromís a les Corts Valencianes, Mònica Àlvaro, en un article a València Extra, les sigles Pedro A. que surten als Papers de Bárcenas correspondrien al llavors líder del partit de la gavina al País Valencià. La comptabilitat B que va elaborar l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, recull 26 entregues presumptament realitzades per Agramunt entre novembre de 1990 i gener de 1993. Les anotacions, que corresponen a suposats pagaments mensuals, varien en la seua darrera part on s'inclou el concepte de cobrar per «operacions addicionals» o «treballs complementaris». Una de les inscripcions apareix descrita com a «entrega especial a Pedro A. (encàrrec de José M.)», que podria fer referència a un treball encomanat per part de l'expresident del Govern espanyol, José María Aznar, per la coincidència de les sigles.

Els lligams d'Agramunt amb el suposat dopatge electoral del PP van més enllà. A la macrooperació policial de Taula que va posar els populars cap per avall, també surt esquitxat. Segons va declarar l'autodenominat ionqui dels diners i penedit Marcos Benavent, «amb els diners de les comissions, s'abonaven actes del partit que, de vegades, es pagaven en negre», en referència als suborns que presumptament va cobrar la xarxa encapçalada per l'expresident de la Diputació de València, Alfonso Rus, procedents presumptament de la manipulació d'adjudicacions. Benavent va explicar als agents que «la sonoritat d'aquests esdeveniments també es pagava en negre a Fernando Agramunt, germà de Pedro Agramunt».

La Guàrdia Civil va cridar a declarar al germà d'Agramunt arran de la confessió de l'exgerent d'Imelsa, l'empresa bressol del cas Taula. «Em dedicava a muntar les llums i el so dels actes del PP provincial entre 2002 i 2012 a través de l'empresa Confre SL», va reconèixer Fernando Agramunt. «Els treballs i els contactes vaig aconseguir-los a través del meu germà», va indicar el familiar del senador del PP, que va descriure la mecànica de pagaments dels populars: «Era amb xecs nominatius o amb diners en metàl·lic. Una vegada el gerent provincial del PP, José Antonio Moscardó, va abonar-me mil euros en efectiu per pagar material necessari per un acte». Pedro Agramunt va negar qualsevol implicació en la causa.

Baixar Al-assad amb Pedro Agramunt| EL TEMPS

Compromís, a través d'Álvaro, va sol·licitar a la Diputació de València la relació contractual de la mercantil lligada a Fernando Agramunt amb Imelsa durant el període 2000-2015. La resposta que va rebre la parlamentària, a la qual ha accedit aquest setmanari, indicava que no constava cap informació referida als contactes entre el Grup Confre Valencia SL i Imelsa. La facturació d'aquesta empresa a la Generalitat Valenciana durant l'etapa popular va ser mínima.

Casat amb Carmen Sáez-Merino, filla del fundador de la marca Lois i germana dels propietaris d'un empori que va liquidar-se amb la crisi i que arrossegava impagaments amb el fisc l'any 2015, Agramunt també està sota sospita per les seues relacions amb el Kremlin i amb el règim de Baixar Al-Assad. Unes ombres que, junt amb el seu historial de taques a diverses causes judicials de presumpta corrupció, assetgen un senador al punt de mira pels seus presumptes favors als dirigents d'Azerbaidjan.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.