Quasi a la zona fronterea amb Múrcia i banyada pel mar es troba la pedania d'Oriola Costa, ubicada al terme municipal de la ciutat del Baix Segura. Aquest nucli poblacional ubicat a poc menys de 40 kilòmetres d'Oriola s'ha caracteritzat per acollir residents estrangers durant llargues estances, així com per concentrar nombrosos turistes durant els períodes vacacionals. Unes oscil·lacions d'habitants que, en gran manera, no apareixen al padró municipal. Però que sí que tenen incidència en la prestació dels serveis públics municipals.
El centre de salut d'Oriola Costa és un exemple de tot plegat. La pressió poblacional, de fet, ha comportat que les instal·lacions patisquen problemes de saturació, la qual cosa ha motivat que l'ajuntament de la ciutat, en mans del PP, busque terrenys per a la construcció d'un segon edifici facultatiu. Amb l'aparent objectiu d'erosionar el Consell d'esquerres del País Valencià, el consistori conservador va anunciar que si la Generalitat Valenciana s'oposava a la posada en marxa de les noves instal·lacions la construcció, seria assumida per l'ajuntament.
La decisió d'edificar un nou centre de salut, però, no correspon a la conselleria de Sanitat, encapçalada per la socialista Ana Barceló. Oriola, junt amb la resta del Baix Segura, forma part d'un departament sanitari que és gestionat per Ribera Salud, una empresa mèdica privada connectada amb una família a l'òrbita del PP, propietat de la multinacional nord-americana Centene Corporation i al punt de mira per la seua controvertida gestió en l'anterior vaixell insígnia de la companyia, l'hospital d'Alzira (Ribera Alta).
Aquesta zona sanitària va ser privatitzada l'any 2006 per l'expresident valencià Francisco Camps, imputat posteriorment a diversos escàndols judicials. La societat adjudicatària fou Torrevella Salut, una unió temporal d'empreses conformada en un 40% per Ribera Salud (aleshores propietat de la CAM i Bancaixa), l'asseguradora Asisa en un 35%, la promotora d'infraestructures Acciona en un 10% i en un percentatge similar Clínica Benidorm, propietat de l'amic de l'expresident imputat Eduardo Zaplana, adjudicatari de Sanitat durant l'etapa del PP i empresari José Carlos Paz.
Un altre home de negocis relacionat estretament amb els populars, el finançador de manera il·legal dels conservadors i involucrat en multitud de processos judicialsEnrique Ortiz, també comptava amb una xicoteta participació del 5%. Encara més, el constructor alacantí va aconseguir fins a un 15% de les accions. Això sí, amb l'ombra d'intermediació de l'exsecretari general del PP al País Valencià i penedit de la trama Gürtel, Ricardo Costa, segons les conversacions interceptades aleshores per la policia espanyola. Empreses d'Ortiz van construir l'hospital de Torrevella.
Amb la concessió tenint data de caducitat l'octubre de 2021, Ribera Salud va aprofitar la jugada de l'Ajuntament d'Oriola per promoure un tracte al Consell. La companyia privada va anunciar que construiria un segon centre de salut en cas que la Generalitat Valenciana aplicara una pròrroga de la concessió de cinc anys, tal com possibilita el mateix contracte. Barceló, però, ha rebutjat aquesta setmana l'intercanvi proposat per la companyia privada, la qual també va propagar que facilitaria la reversió de l'hospital de Dénia (Marina Alta) a canvi de conservar els hospitals de Torrevella i Elx-Crevillent, aquest darrer a la comarca del Baix Vinalopó.
La tornada a mans públiques de l'hospital de la Marina Alta abans que finalitze la concessió, de fet, ha sigut una promesa reiteradament anunciada pel president valencià Ximo Puig. La complexitat i els obstacles per aconseguir la propietat de la concessionària, però, han ajornat sense data el compliment de l'anunci del cap del Consell. Mónica Oltra, vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i referent mediàtica de Compromís, va fer el mateix anunci pel que fa a l'hospital de Torrevella, joia del departament sanitari més meridional del País Valencià. En aquest cas, la tornada a la gestió directa per la Generalitat València compta amb menys problemes. No debades, es tracta de no prorrogar l'externalització d'un servei públic.
«La nostra salut no pot ser una peça dintre d'un tauler de Monopoly», va expressar en la passada campanya de les eleccions valencianes la presidenciable de Compromís respecte del departament de Torrevella, el qual acumula clarobscurs en la gestió. En unes concessions caracteritzades per la seua opacitat, l'auditoria realitzada per la Sindicatura de Comptes va permetre una avaluació del treball de Ribera Salud. Com a dada destacada per part de la firma privada, hi havia el seu menor cost econòmic, amb un estalvi de 45 milions d'euros públics. Unes xifres econòmiques que, a priori, no afectaven la qualitat assistencial: tant en els índexs de mortalitat com d'esperança de vida al néixer registrava puntuacions lleugerament millors que la mitjana valenciana.
L'estalvi econòmic, tanmateix, semblava tenir una cara B. Segons el fiscalitzador de la Generalitat Valenciana, el departament mèdic del Baix Segura comptava amb metges que havien de tractar 52 pacients més que la mitjana del sistema sanitari del País Valencià. La xifra, tal com recordava el document, «superava la quota demanada per les societats científiques».
«El cost mitjà per hora del treball efectuat del personal amb contracte laboral en el departament de salut de Torrevella és de 28,6 euros, un 8,6% inferior al cost mitjà del personal estatutari en el conjunt de la resta de departament de salut, 31,3 euros», assenyalava la Sindicatura de Comptes per contextualitzar l'estalvi econòmic. I afegia: «Això és provocat per factors com ara l'estructura retributiva, els índexs d'absentisme laboral, l'estructura de comandaments directius i intermedis i l'antiguitat mitjà de la plantilla».
Torrevella, paradoxalment, acumulava una despesa farmacèutica un 12% superior a la mitjana valenciana dintre d'un servei que l'administració valenciana abona a banda del pagament per càpita, una mena de cànon que serveix de referència per fer les comparacions financeres entre models públics i privats. La firma esgrimia una població més envellida. L'òrgan fiscalitzador també assenyalava uns sobrecostos de 108,65 milions d'euros en els pagaments fets per la Generalitat Valenciana a la concessionària en l'etapa del PP. De fet, la institució auditora reprenia els populars per la manca de control sobre l'adjudicatària.
Segons la Sindicatura de Comptes, Ribera Salud també estalviava en l'ús de llits hospitalaris en Torrevella. Mentre l'hospital de la capital del Baix Segura tenia una ocupació del 84,8%, la resta de centres del País Valencià cobrien el 93,7% de les places. El Sindicat de Metges de l'Assistència Pública, precisament, indicava un dèficit en els llits hospitalaris, la qual comptava amb 1,45 llits per 1.000 habitants quan la mitjana dels hospitals públics era d'1,77. El mateix ocorria amb els metges per 1.000 habitants: si Torrevella en tenia 6,62, la mitjana del sistema sanitari públic valencià era de 9,69.
Sanitat, amb tot, va criticar les conclusions de l'auditoria de la Sindicatura de Comptes. Tal com va exposar la socialista Carmelina Pla, aleshores directora general d'Eficiència i Règim Econòmic i actual directora general de Règim Econòmic i Infraestructures, l'anàlisi no tenia en compte els acords econòmics al marge del contracte, els quals canviaven teòricament el resultat de la valoració. «No és un instrument jurídic eficaç per garantir l'avaluació i el control periòdic al desenvolupament del servei i per assegurar l'execució del mateix», apuntava sobre el mètode emprat pel fiscalitzador oficial de la Generalitat Valenciana.
La Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO al País Valencià també va sumar-se a les crítiques. «La falta de tecnologia específica i de personal especialitzat, entre altres aspectes, atorga unes dades en l'auditoria que impedeixen comparar un hospital de gestió pública i un de gestió privada», advertien d'entrada. I agregaven: «La Sindicatura de Comptes, a més, reconeix la manca d'auditories externes que revisen la rendibilitat i que la informació subministrada per la companyia és limitada i insuficient perquè l'administració pública realitze un control efectiu».
Una vegada qüestionada la comparació l'organització sindical buscava rebatre el suposat estalvi de l'hospital de Torrevella respecte de la resta de centres hospitalaris del País Valencià, especialment d'aquells de gestió pública. «Torrevella presenta una menor dotació tecnològica, un fet que implica un menor esforç inversor i, per tant, un cost menor. Açò és un condicionant en el moment de comprar ambdues gestions. El tipus de serveis prestats difereix, almenys en aquells casos que requerisquen una major dotació tecnològica», indicaven.
.jpg)
«L'estalvi es produeix perquè les patologies més costoses es deriven a la xarxa pública, la qual cosa implica una reducció de la despesa per a la concessionària», repliquen a la Sindicatura de Comptes. I expliquen: «El mateix informe reconeix que Sanitat hauria de fer un control més exhaustiu d'aquestes derivacions. Si bé es desvien menys casos que en altres departaments, el cost mitjà per pacient derivat és clarament superior en el cas de Torrevella que en els altres hospitals, concretament 10.023 euros, enfront de, per exemple, als 6.858 euros d'hospitals del mateix segment». «En total, com s'observa en l'informe del Síndic, les derivacions realitzades per Torrevella valorades segons la Llei de Taxes, van suposar 10.995.454 euros en 2016», rematen.
A parer de CCOO al País Valencià, les derivacions suposen una reducció dels costos del personal, així com una menor saturació del servei mèdic que presta Ribera Salud. «La situació és la contrària per al sector públic que realitza la prestació dels serveis, ja que assumeix l'atenció i el personal necessari», criticaven en aquella resposta a l'auditoria de la Sindicatura de Comptes.
Aquest sindicat, com a membre del comitè d'empresa de l'hospital de Torrevella, havia indicat altres problemàtiques que arrossegava el centre. En una reunió amb els Verds de Torrevella datada en maig de 2019, l'anterior comitè d'empresa va apuntar dèficits com ara la falta de llits mentre estava tancada una de les plantes, la mancança d'especialitats mèdiques i quirúrgiques, les derivacions dels pacients i la falta d'especialistes, com ara radiòlegs, uròlegs i pediatres. La Central Sindical Independent i de Funcionaris, més coneguda com a CSIF, va denunciar aquell mes que l'hospital comptava amb un uròleg per a 159.000 targetes sanitàries. Els clarobscurs d'un departament al punt de mira de les reversions sanitàries plantejades pel Botànic en la seua segona legislatura al capdavant de la Generalitat Valenciana.