El combat contra la foscor de la dictadura franquista i l'herència pesada de tres segles d'aixafament des d'aquella derrota d'Almansa només es lliura amb una dosi de persistència insubornable. En temps de negació de la llengua, de prohibicions i persecucions contra les reivindicacions pròpies, la resistència vocacional és l'única eina que enderroca carcellers, esquiva esparadraps i allibera la imaginació per construir un país sotmès a la maledicció dels decrets de Nova Planta.
A les estretors de la llarga nit imposada a sang i espasa per Francisco Franco, un jove estudiant de dret, anomenat Eliseu Climent, va batallar per fer renàixer el país de les cendres amb una convicció i un esperit inesgotable. Amb l'influx d'unes sonoritats que estiraven una estaca per corcar i esquerdar el règim, amb les complicitats d'intel·lectuals que van pensar un país i altres figures que van sobrepassar les fronteres establertes, va construir-se el Secretariat de l'Ensenyament de l'Idioma. El precedent d'Acció Cultural del País Valencià; la primera pedra de moltes per refer un territori i una llengua ofegats per les camises blaves.
Quan la ultradreta torna a erosionar la simbologia nacional, suprimint la celebració de la Diada nacional del 25 d'Abril a les Corts Valencianes, i engega una ofensiva contra el valencià del bracet del PP del president Carlos Mazón i el conseller José Antonio Rovira, Acció Cultural del País Valencià ha impulsat els Premis 25 d'Abril. Una primera edició que és un tribut als precursors de l'activisme nacionalista, com ara l'editor Eliseu Climent, i un reconeixement a la xarxa cívica pel valencià que representa Escola Valenciana.
L'esperó nacional d'un infatigable activista
Acompanyats del món sindical, cultural, associatiu i polític del valencianisme, al símbol de resiliència per la identitat i les expressions culturals pròpies que representa l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, l'entitat per la llengua ha germinat una celebració nacional profundament emotiva, amb l'actuació colpidora del Cor de l'Eliana. «El 25 d'Abril ha de ser un dia de reflexió i reivindicació, que recordem la pèrdua de drets històrics i la importància de preservar la nostra identitat com a poble», ha introduït com a presentadora la periodista Violeta Tena.
«Avui celebrem el 25 d'Abril. Una data significativa per a nosaltres: la commemoració de la batalla d'Almansa, que va tenir lloc el 1707 durant la guerra de Successió i que va marcar un punt d'inflexió en la història del País Valencià, ja que va suposar la derrota de les forces austriacistes i la consolidació del domini borbònic», ha refrescat en temps de desmemòria. De fet, l'entrega d'un dels premis a Climent ha estat un recordatori i un homenatge a tota una generació que va picar pedra quan la democràcia era només una quimera. Tot ambientat amb una corprenedora interpretació d'himnes com ara «Lladres que entreu per Almansa», «Què volen aquesta gent?» o «L'Estaca».
«Quan mires una fotografia», ha indicat l'exdirigent republicà Agustí Cerdà, «on, asseguts en una mateixa taula es troben, per dir-ne alguns, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Manuel Sanchis Guarner, Rosa Raga, Eliseu Climent, Josep Renau, Raimon o Andreu Alfaro pots entendre que la intel·ligència amb majúscules dels grans moments de la història, de la nostra història, es va donar cita a València». «És el moment de més sinergies compartides entre el Principat, el País Valencià i les Illes; el moment d'una interrelació fructífera entre gent decidida i compromesa de tots els territoris de la nostra nació, on Eliseu Climent es converteix en la intersecció de totes les genialitats concurrents. És aquell que els convoca, els reuneix, els visualitza i els projecta», ha expressat.
En un repàs per la prolífica biografia activista i cultural de Climent, l'ha definit com «l'exponent més reeixit d'una generació d'universitaris, on podíem destriar Joan Francesc Mira, Josep-Vicent Marqués, Rafael Ninyoles, Vicent Àlvarez, Enric Solà, Valerià Miralles, Ferran Zurriaga, Alfons Cucó, Raimon, el mateix Eliseu i també Rosa Raga, Cèlia Amorós, Olga Quiñones, així com un altre grup conformat pels germans Codonyer, els germans Bonafont, Antoni Bargues, Jaume Pérez Muntaner, Enric Tàrrega». «Una generació on les paraules, el mestratge i el pensament de Joan Fuster troben un camp adobat perquè germinen i donen fruits», ha assenyalat.
«Eliseu és un referent ineludible de tot un moviment plural i de molta vitalitat, amb iniciatives politicoculturals potents i imaginatives, amb una voluntat col·lectiva molt aferrissada en la qual convergeixen dos objectius: l'antifranquisme i la cultura com a forma definidora de la identitat catalana. És la clau de volta de l'arc fusterià», ha proclamat per ressaltar que «aquesta generació d'Eliseu són l'esglaó imprescindible del renaixement cultural, que va fonamentar les bases en les quals es van definir i conformar els Països Catalans».
Cerdà ha dissenyat un viatge retrospectiu per la biografia d'un Climent acompanyat sempre de l'editora Rosa Raga, amb parada a la forja de la muixeranga com a himne nacionalista valencià, al naixement del Secretariat de l'Ensenyament de l'Idioma, que va arrancar «amb 13.000 pessetes que aportava Òmnium Cultural i les 7.000 d'un tal Jordi Pujol». «Que seria d'aquest país sense Acció Cultural i totes les seues iniciatives, manifestacions, trobades i campanyes; blocs i casals Jaume I. Que seria sense un Centre Carles Salvador, l'editorial 3i4 o la llibreria, centre de reunions, conxorxes i iniciatives de tota mena i blanc de divuit bombes», ha repassat.
«Que seria sense la proesa dels quaranta anys de la revista EL TEMPS, sense la batalla per TV3 al País Valencià, o la campanya exigint la televisió valenciana en valencià; sense els Premis Octubre reunint les figures més rellevants de la cultura i la política de cada moment; sense els Tirants de Rock que donaren vida i esperança a tota una nova generació de grups i cantants com Obrint Pas o La Gossa Sorda, i molts altres que han vingut després», ha continuat en la seua guia per la vida carregada d'activisme de Climent. La Institució Joan Fuster, l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Vilallonga o l'Assemblea de Regidors dels Països Catalans han estat altres de les obres citades.
«Què seria d'aquesta València nostra sense aquest centre Octubre que avui ens acull erigit amb la tenacitat de forjar ferro gelat?», ha destacat per acabar: «Eliseu és un gegant a les espatlles del qual caminaran les generacions del nostre poble fins a assolir la plena llibertat de la nostra pàtria completa». Una exaltació de la biografia de l'editor que ha donat pas a l'agraïment emocionat de Climent: «Al llarg de la meua vida he rebut algun reconeixement, però, per raons òbvies, aquest té un sentit molt especial».
L'activista cultural ha agraït Acció Cultural del País Valencià, a la seua presidenta — «una dona, ja era hora!!», ha exclamat— i a tots aquells que, «amb esforç, treball, entusiasme i il·lusió, heu fet tot el que estava en les vostres mans per despertar el nostre poble de la perpètua somnolència digestiva, com deia Joan Fuster». «No puc estar més orgullós», ha pronunciat. «Si m'ho permeteu, vull dir-vos que en tots aquests anys, per dir-ho d'alguna manera, he escurat uns quants plats. I quan escures plats, sempre acabes trencant-ne algun. A tots aquells que he pogut ofendre o menystindre o decebre els demane que m'accepten les més sinceres disculpes», ha manifestat.
«He fet pel país allò que les meues forces m'han permès. I, així i tot, tinc la convicció que no és prou; que encara tot està per fer i tot és possible», ha rematat entre aplaudiments, amb tothom aixecat de la seua cadira, al costat de la família, amics, rostres del nacionalisme valencià, figures culturals i els màxims representants d'Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear. Una festa que ha glossat, justament, el valencianisme cívic que encarna Escola Valenciana, hereva d'aquells senders de lluita nacional que va protagonitzar Climent.
La flama viva de la batalla lingüística
L'entitat pel valencià a l'escola, com ha relatat la mestra Carme Agulló, va tenir els seus antecedents històrics quan «l'estiu de 1922 una mestra valenciana, Empar Navarro, va demanar en l'Assemblea de la Nostra Parla que la llengua materna fora llengua d'ensenyament en les escoles, i que tot l'alumnat de magisteri eixira capacitat per impartir valencià i castellà». «Podríem dir que, de manera simbòlica, s'iniciava aleshores un camí, que compleix ara més de cent anys de lluita per una escola valenciana i en valencià, una escola en la llengua del poble», ha situat.
Un camí ple d'obstacles, però llaurat i aplanat pel compromís de figures com ara Carles Salvador, Enric Soler i Godes, Enric Valor, Carme Miquel, Empar Granell o Ferran Zurriaga; d'entitats com ara l'Associació Protectora de l'Ensenyança valenciana, l'Associació de Mestres Valencians o el Moviment Cooperatiu d'Escola Popular. «Són les nostres arrels i les llavors que donaren fruit en la federació Escola Valenciana, una entitat cívica, que neix des de baix, com un moviment que arreplega un conjunt d'associacions que integren membres de tota la comunitat educativa», ha desgranat per recordar la tasca de l'organització per la música en valencià, el voluntariat per la llengua, la difusió de la literatura nostrada i, especialment, impulsant les Trobades.
«Són l'expressió de l'autèntic esperit d'Escola Valenciana», ha subratllat, per contextualitzar que «passaran governs i consellers botiflers, i continuarem eixint al carrer per fer visibles les nostres reivindicacions». «Som el resultat de les inquietuds de docents i famílies que, des dels primers anys de democràcia, van apostar per una escola de qualitat i en valencià sota postulats de renovació pedagògica», ha agafat el relleu Alexandra Usó, presidenta d'Escola Valenciana. «Treballem per normalitzar l'ús del valencià en tots els àmbits i espais de convivència», ha remarcat.
Amb una mirada enrere a les iniciatives engegades per l'entitat i un agraïment a la tasca de Climent, així com «als germans» d'Acció Cultural del País Valencià, ha advertit que «la situació actual del català arreu del domini lingüístic compartit és d'emergència i de fragilitat». «Tot i augmentar-ne el coneixement, l'ús social està en descens i el procés de substitució hi continua, a causa de retrocessos a la llar familiar, d'importància cabdal en la transmissió, i la pèrdua de protecció i prestigi social que promouen les administracions públiques», ha exposat.
«L'actual Govern valencià pretén fer un canvi cultural i social gravíssim, de retrocés en la societat valenciana, que amenaça el model d'escola en valencià i posa en risc l'ús del valencià com a llengua vehicular, essencial per a la cohesió social i la normalització lingüística. Ara més que mai, amb la consulta a les famílies sobre la llengua vehicular de l'ensenyament i la tragèdia de les inundacions, cal sumar-hi veus i esforços», ha demanat. «És important teixir complicitats i suports», ha insistit.
Una complicitat mostrada per Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, la qual ha explicat que la iniciativa d'aquests guardons 25 d'Abril —amb una exaltació dels Premis Octubre com a referència d'embranzida cultural— «és reconèixer el treball cívic i nacional de la gent amb qui fem camí». «Sabem que, més enllà de resistir, cal organitzar la protesta i fer la proposta. Però deixeu-me que sí que compartisca una preocupació afegida a aquest context, i que trobe molt perillós per a nosaltres, com és el foc amic. Les crítiques aferrissades, les discussions estèrils... Esmerçar energies per evitar-lo ens debilita i el que és pitjor no ens du enlloc», ha reflexionat mentre denunciava, amb els seus pares presents, l'eliminació dels guardons Guillem Agulló.
«Si alguna cosa podem aprendre des de les manifestacions reclamant l'Estatut a les darreres demanant la dimissió de Mazón, és que hi ha moltes maneres de fer les coses, moltes maneres d'autoorganitzar-se i de mobilitzar-se per a fer política. Justament, els Premis d'avui materialitzen aquesta voluntat de compartir, de construir conjuntament», ha desenvolupat amb al·lusions al treball junt amb Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear a la Federació Llull. Tot com a preludi de confessar: «Estic convençuda que el País Valencià seria un altre sense Eliseu, i afegiria que seria pitjor».
L'ànim de sumar esforços ha impregnat el discurs de la màxima dirigent del col·lectiu cívic: «Els sindicats, partits, entitats i activistes que avui ens acompanyeu, sabeu, sabem, que cada vegada que treballem plegats ens multipliquem. Tenim molts exemples, i un d'ells són les Trobades d'Escola Valenciana, una entitat amb qui compartim preocupacions i somnis». «Que aquests premis d'avui siguen el preludi de la celebració dels cinquanta-cinc anys d'Acció Cultural del País Valencià», ha proclamat abans que el piano i la dolçaina entonaran una combativa muixeranga com a cloenda. Com a rematada d'una jornada de tribut i record als guerrers cívics que són fidels al seu poble.