Aquest dissabte dia 14 de desembre l’Obra Cultural Balear (OCB) celebrà al Teatre Principal de Palma una nova edició de la Nit de la Cultura. L’esdeveniment, que reuneix autoritats, directrius de l’entitat, socis, simpatitzants i gent de la cultura i les arts, és el marc en el qual es lliuren els Premis 31 de Desembre que cada any concedeix l’OCB.
El Premi Gabriel Alomar va ser lliurat a Eliseu Climent, que, segons valora el jurat dels guardons, és un «referent en la defensa de la cultura catalana al País Valencià, fundador de l’editorial Tres i Quatre; fou un dels redactors de l’anomenat Estatut d’Elx i principal impulsor i fundador d’Acció Cultural del País Valencià. Editor de revistes culturals i acadèmiques com L’Espill i Treballs de sociolingüística catalana, fou el principal impulsor del setmanari El Temps. Per tota una vida d’activisme i compromís, la Junta Directiva de l’OCB decideix concedir-li aquest guardó, destinat a reconèixer les aportacions cíviques, culturals i lingüístiques promogudes o protagonitzades per persones o entitats en el conjunt dels territoris de parla catalana».
El Premi Climent Garau va ser per al diari Ara Balears; elFrancesc de Borja Moll, per a l’empresa de productes de proximitat Agromart; el que porta el nom d'Emili Darder, per al docent Miquel Sbert; el Josep M. Llompart, per a l'editor Lleonard Muntaner; el Miquel dels Sants Oliver, per a l’obra El llindar de la modernitat: Mallorca a la tardor medieval i al renaixement (1412-1598), coordinada per Rafel Ramis; el Bartomeu Oliver va recaure en la companyia teatral La Fornal; el Bartomeu Rosselló-Pòrcel fou per a la cantant i compositora Maria Hein Puig; i finalment el premi Aina Moll va ser per al professor Josep Lluís Pol.
És tradició queel president de l'Obra Cultural aprofiti l'avinentesa per fer un discurs sempre reivindicatiu. L'actual cap de l'entitat, elegit l'any passat, Antoni Llabrés, no fou enguany excepció.
Després d’un record per als damnificats pel desastre del País Valencià i la salutació als guardonats, Llabrés explicà la tasca feta durant l’últim any, essencialment destinada «a fer front a polítiques lingüístiques que, a parer nostre, han resultat lesives per a la llengua i la cultura pròpies» i que tenen el seu origen, va dir, en «la irrupció en les institucions d'una minoria extremista, que ha tengut, o a qui, dissortadament, s'ha concedit, la capacitat d'incidir en la governabilitat i en les polítiques públiques».
Valorà que després de la ruptura entre PP i Vox «sembla que podem estar, en aquests moments, amb tota cautela, davant d'un canvi d'escenari: s'obre l'oportunitat de refer ponts, de recuperar consensos que no s'haurien d'haver trencat mai, i de cercar l'entesa per arribar a acords que permetin fer marxa enrere en les mesures regressives contra la llengua catalana».
Advertí Llabrés, però, que només la rectificació per part de les administracions en mans del PP (Govern, Consells Insulars i molts ajuntaments) no bastaria: «ens trobam en una situació d’emergència lingüística. Permeteu que, sense cap pretensió de tremendisme, ho digui d'aquesta manera: si no es prenen mesures amb urgència, la continuïtat futura de la llengua i cultura pròpies de les Illes Balears no està garantida a mitjà termini».
És per això que "hem insistit molt i molt, des de l'Obra Cultural, en la necessitat de posar en circulació la idea que sense sostenibilitat lingüística i cultural no hi ha sostenibilitat possible. La reculada a tot arreu en l'ús social de la llengua és d'una evidència que no admet discussió: deguda no exclusivament, però sí de manera determinant al daltabaix demogràfic, fora de tota proporció, que en aquestes darreres dècades ha experimentat el nostre territori. Per això, reclamam un gran acord de país, inajornable, capaç d'articular mesures destinades principalment a la inclusió dels nouvinguts en la nostra llengua i cultura».
El president de la veterana organització cultural es mostrà optimista, a pesar del niguls que obscureixen l’horitzó: «som a temps de frenar i revertir el retrocés en l'ús social de la llengua. Per suposat que hi som a temps!» i en aquest procés l’Obra «hi serà amb tota la determinació» perquè «vol ser un punt de trobada, obert i transversal, on tenguin cabuda totes aquelles persones compromeses amb aquests valors. Una entitat en la qual s’han de sentir còmodes, volem que s’hi sentin còmodes, totes les sensibilitats del mallorquinisme, sense exclusió».