Se sol dir que no es pot abordar un problema si no se'n coneix la mida i la magnitud. Això és cert en tots els aspectes de la vida. També quan el problema en qüestió és un episodi de pluges històriques que provoquen el desbordament de barrancs. A aquestes altures, la capacitat destructora de l'aigua i el fang del barranc del Poio i el riu Magre és coneguda més enllà de les nostres fronteres.
Ara bé, fins ara no existia una cartografia precisa del terreny afectat. Ara, un grup d'investigació de la Universitat de València, encapçalat per la professora de geografia Carmen Zornoza, ha posat solució a aquest problema. Acaben de presentar la primera cartografia precisa de les inundacions provocades per la dana del 29 d'octubre.
«Aquesta delimitació -segons explica la mateixa Zornoza- aporta informació necessària per a millorar la gestió de l'emergència, ja que facilita l'avaluació dels impactes, la gestió d'ajudes a les persones afectades i el disseny de propostes per a la reconstrucció de les zones danyades».
La metodologia per a la creació de la cartografia parteix d'una delimitació inicial de Copernicus EMS Rapid Mapping, la qual requeria millores en diverses zones. Per a això, era necessari combinar tècniques avançades de teledetecció i participació ciutadana, que permeteren tindre un bon coneixement de l'àrea afectada en un curt termini.
S'han emprat dades de múltiples fonts: imatges de 2,5 metres de resolució proporcionades per Tracasa Global i el grup Image and Signal Processing, la detecció de fang realitzada per Yves Julien de la Unitat de Canvi Global de la Universitat i la informació de persones que coneixen zones afectades. «Hem contactat amb alcaldes, treballadors socials i d'emergències que han estat per la zona per obtenir una informació com més fiables millor», explica Zornoza, qui recalca que continuen treballant per obtenir un mapa el més precís possible de la zona afectada.
"Crear aquesta cartografia era important i es va convertir en la forma com millor podíem ajudar, ja que tenim les tècniques i el coneixement del territori necessari", afirma la professora de la Universitat de València.
El treball s'ha desenvolupat amb el suport d'Ana Camarasa, catedràtica de Geografia Física i directora del grup d'investigació RIUMED, que desenvolupa diversos projectes d'investigació finançats tant pel Govern espanyol com per la Generalitat per tal d'estudiar les pluges torrencials i la seua afecció als barrancs mediterranis, com també el desenvolupament d'eines d'educació social davant el risc d'inundacions, agreujades en l'actual context de canvi climàtic.
«La dana ens avisa de la importància de fer una bona planificació territorial. Cal tenir en compte tots els riscos, especialment en una zona com la Mediterrània. A més, en cal aprendre molt de la gestió de l'emergència i la necessitat de millorar la coordinació», avisa Zornoza, qui adverteix de la necessitat de crear «organismes metropolitans». «Vivim en zones metropolitanes on els municipis no són autocontinguts, sinó on es dona una alta mobilitat. Ens cal conèixer aquestes dinàmiques per poder desenvolupar polítiques adients», avisa aquesta experta.
La informació està disponible al web de l'Institut Cartogràfic Valencià.