La ganivetada va ser crua, despiadada, alimentada per l'odi feixista. Amb exclamacions a favor del dictador sanguinari Francisco Franco, una colla de neonazis va matar el jove independentista, antiracista i antifeixista Guillem Agulló. Eren companys de camaraderia de la graderia filonazi de Mestalla i estaven connectats amb personatges feixistes rere les caceres contra el valencianisme polític, l'esquerra i els moviments socials que sorgien a la capital valenciana.
El calendari marcava 11 d'abril de 1993, del qual aquest dijous es compleixen 31 anys, i el mapa indicava Montanejos, a la comarca de l'Alt Millars. Aquell assassinat de signe ultradretà, emmarcat en una etapa obscura d'agressions i violència feixista a València protagonitzada per grupuscles com ara Acción Radical, va deixar empremta a tota una generació de joves compromesos amb la democràcia, les llibertats i, fins i tot, amb les expressions nacionals del País Valencià.
Guillem Agulló va erigir-se en un símbol de la lluita antifeixista, en un referent del combat per la raó democràtica, la tolerància, la inclusió i el respecte cap al diferent. Tanmateix, la seua figura va ser vexada pels grupuscles feixistes i menyspreada durant els anys de domini popular a les institucions valencianes. Tot mentre la impunitat de l'extrema dreta, aquella que va exhibir-se en el compliment de les condemnes del seu botxí, va transformar-se en realitat.
L'absolució dels acusats a la trama neonazi de Pánzer, on estava implicat l'assassí d'Agulló, el feixista Pedro Cuevas i diversos individus vinculats a formacions neofeixistes com ara España 2000, fou el símbol d'aquella capacitat d'exoneració de la ultradreta valenciana en els seus negocis sota sospita i en les seues accions caracteritzades per la violència. El súmmum fou quan l'Audiència Provincial de València va ordenar retornar al botxí del jove antifeixista un depòsit nazi.
Amb el Govern del Botànic i, especialment, amb les Corts Valencianes presidides pel valencianista Enric Morera, va produir-se un acte de reparació de la memòria d'Agulló. En una sessió d'abril del 2016, quan havien passat 23 anys d'aquell crim feixista, els cinc grups parlamentaris, és a dir, PP, Ciutadans, PSPV, Compromís i Podem, van signar una declaració institucional que reconeixen la seua condició de víctima del feixisme i la creació d'uns premis per la tolerància i a favor de la diversitat sota la denominació de Guillem Agulló.
L'accés de l'extrema dreta Vox a les institucions del bracet del PP i l'entrega dels populars de la presidència de la cambra parlamentària valenciana a la ultradreta ha provocat una croada reaccionària de la formació capitanejada a escala estatal per l'expopular Santiago Abascal. Els nostàlgics del franquisme van impulsar fa un mes una proposta per eliminar i canviar de nom els guardons dedicats al jove antifeixista i antiracista. La iniciativa va comptar amb el suport del PP.
Encara que el president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, va admetre en una entrevista a TV3 que Agulló havia estat víctima d'una colla de feixistes, els conservadors van assumir l'excusa pregonada per Vox envers que els premis s'havien aprovat durant l'etapa botànica de manera unilateral. L'argument del tàndem PP-Vox xocava amb la realitat, ja que tant el partit de la gavina com Ciutadans van donar suport a la creació en una declaració institucional firmada pels 99 diputats de les Corts Valencianes. O dit d'una altra manera: per absoluta unanimitat.
«Mazón permet que l'extrema dreta inocule el seu virus», va advertir el síndic del PSPV al parlament valencià, José Muñoz. «El PP torna a agenollar-se a les exigències de la ultradreta Vox», va advertir la veu de Compromís a l'hemicicle del País Valencià, Joan Baldoví. El teixit associatiu valencià, com ara l'entitat per la llengua i la cultura pròpia del territori valencià, Acció Cultural del País Valencià, també van retreure aquell atac a una figura que simbolitza el combat contra la serp feixista i els vells fantasmes de l'odi criminal al diferent.
Com a reacció a la decisió del PP i de Vox a escala valenciana, la Generalitat de Catalunya va anunciar que assumiria la concessió dels premis Guillem Agulló mentre les institucions valencianes «no el recuperaren». Aquesta comunicació del govern encapçalat pel president Pere Aragonès, referent d'ERC, situava davant l'espill de la tolerància democràtica a l'executiu de Mazón. «A una majoria parlamentària, segons es desprèn de les seues accions, sembla que li molesten les reivindicacions antifeixistes», va retreure Patrícia Plaja, portaveu del gabinet republicà de Catalunya, qui va lamentar que populars i ultradretans «hagin decidit eliminar un premi que s'ha convertit en un símbol contra el racisme, la xenofòbia i els delictes motivats per l'odi».
València, l'altra cara de la croada ultradretana
Vox, amb paraules de criminalització d'Agulló que recordaven als temps dels relats tergiversadors llençats per determinades tribunes mediàtiques, com ara pel diari Las Províncias a l'etapa de María Consuelo Reyna, va redoblar la seua croada contra una víctima política de la bota feixista i la creu gammada. El segon tinent d'alcalde de València, criminalitzador de les persones sense recursos i voxiterJuanma Badenas, va plantejar eliminar a finals del mes passat el passeig dedicat al jove independentista i antiracista al parc de Vivers del cap i casal valencià.
«Guillem Agulló és un símbol de lluita antifeixista, de la llibertat d'expressió i, per tant, dels valors democràtics», va recordar la regidora de Compromís a l'Ajuntament de València, Lucía Beamud. «És molt preocupant que l'alcaldessa de València, María José Català, del PP, estiga governant amb un partit ultra i negacionista que no reconeix ni els valors, ni tampoc els drets democràtics», va ressaltar. «És perillós tindre companys de govern que justifiquen els delictes d'odi i la discriminació, que menyspreen a víctimes de grups neonazis, com el cas de Guillem Agulló o que valoren a un condemnat per violència de gènere», va agregar la representant socialista al consistori de la capital valenciana, Maite Ibáñez.
La proposta municipal de l'extrema dreta Vox, tanmateix, va fracassar arran de l'aliança del PP amb el PSPV i Compromís, en un moviment contradictori a l'efectuat pels conservadors a les Corts Valencianes. La maniobra de Català, la qual va posicionar-se del costat del respecte a una víctima de l'odi criminal d'un grupuscle de neonazis, va generar les crítiques dels seus socis de Vox, que al contrari que a la Generalitat Valenciana han apostat per una estratègia de tensió i d'estira-i-arronses permanent amb la formació de la gavina com a fórmula per evitar que siguen engolits electoralment pel PP. Una tàctica que pretenia eliminar la memòria d'un símbol de la lluita pels drets democràtics.