«Deixe ací el cant per al meu poble.
Un mot darrere d’altre, he anat
escrivint amb la meua mà,
vençuda d’anys i de fatigues.
El meu poble farà amb ell
aquell ús que creurà millor.»
Així comença l’últim poema del Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés, «Testament», el colofó a un treball colossal de milers de versos, gairebé 2.000 pàgines, XVII Llibres (com s’anomenen els aplecs de poemes que formen el Mural) i cinc anys de feina intensa entre 1974 i 1979 —més incomptables moments abans i després per a la concepció, revisió, etcètera. Es tracta de la versió estellesiana del Cant General que Pablo Neruda havia dedicat a Xile; un ambiciós i treballat poemari que recollia fets històrics del País Valencià, personatges cèlebres i artistes (pintors, literats, homenots i homenets), geografia (rius i muntanyes) paisatges i pobles.
EL TEMPS ha comptabilitzat 235 municipis que titulen poemes del Mural (es poden trobar tots al mapa interactiu del Muralpassant el cursor sobre cada poble, amb el primer vers de cada poema). Al Mural se citen més pobles i més racons del país, però aquesta són els que Estellés va destacar amb un epígraf, el títol d’un llibre o d’un poema.
El Mural era necessàriament incomplet. El País Valencià suma ara 542 municipis. EL TEMPS ha identificat poemes dedicats a 235. Encara li’n faltaven 307. D’alguns, en parla en poemes sobre un personatge, un riu o un amor; per esmentar tots els altres hi hauria pogut dedicar cinc anys més, o deu o quinze. Ho deien els curadors d’aquests volums de l’Obra completa (i del que falta publicar), Jordi Oviedo i Irene Mira fa un any a EL TEMPS. Oviedo explicava que «la magnitud del projecte és tal que no s’acabava mai». I Mira afirmava: «El Mural només podria acabar-se quan s’acabara el País Valencià. Perquè és tan gran com el País Valencià». Qualsevol es pot imaginar la tasca immensa de versificar-ho tot: les plantes, les roques, les cases, els veïns, els moviments, els sentiments. Una faena infinita que havia de ser necessàriament limitada, com ho és, de fet, el Mural que finalment va alçar Estellés.
Com recordaven Josep Murgades i Vicent Salvador (en l’últim text que firmà aquest poeta i filòleg valencià) en el pròleg del volum IX de l’Obra completa, Estellés burxa en les arrels més profundes: «Burxa en aquests orígens identitaris quan evoca la Cova Negra de Xàtiva, els ossos de l’home primitiu, a la cerca d’un principi mític del país, buscant en unes pobres restes antigues les traces de la vida social que un dia havien aixoplugat».
Burxa en el passat remot i burxava en el passat recent més desastrós, com era la riuada del Túria que va negar València el 1957: «La riuada de València / ara farà els seus vint anys. / Pels carrers la commemora / la riuada popular!». I així connecta amb el seu futur i el nostre present.