En un context en què la plurinacionalitat de l'Estat omple les boques de polítics centralitzadors, la celebració de la llengua pròpia esdevé una reivindicació essencial. Amb l'esperit de festejar la llibertat identitària i sota el lema «Arrels de vida, llavors de futur», s'han presentat aquest dijous les seus i el cartell de les Trobades de 2020. A l'acte, el president d'Escola Valenciana, Natxo Badenes, ha fet una picada d’ull a la situació política actual en defensar que «hui, més que mai, la tradició de les Trobades ha de continuar».
Durant la presentació, celebrada al Centre del Carme Cultura Contemporània de València, el cap de la federació ha destacat la importància de tornar a eixir als carrers per reclamar valors com la diversitat lingüística, el pensament crític i la cohesió social. Segons Badenes, això és el que representen les Trobades i això és el que, sens dubte, cal seguir commemorant. En aquest sentit, el representant de l'entitat ha recordat que l'ensenyament en català al País Valencià s'inicià, oficialment, el 1983. «Oblidar aquest fet històric seria aplicar la desmemòria», ha sentenciat. Tot i això, Badenes ha subratllat que la recuperació de la nostra llengua ha d'anar acompanyada d'una llei actual «que atenga les necessitats del valencià al segle XXI».
De renovació pedagògica en va saber, i molt, l'homenatjada en l'edició de les Trobades 2020. Empar Navarro i Giner, nascuda a València el 1900, va ser mestra, política i una instigadora ferma de la introducció del català a les aules durant la Segona República espanyola. Com a docent, tenia l'esperança depositada en millorar la societat mitjançant el coneixement humà. Com a valenciana, estava convençuda de la importància d'un ensenyament en llengua pròpia. Amb aquest criteri, i segons ha explicat la historiadora de l'educació Carmen Agulló, Navarro va comparèixer amb 21 anys a l'Assemblea de la Nostra Parla per exigir que, als pobles catalanoparlants, les classes s'impartiren predominantment en la llengua nadiua i el professorat dominara les dues llengües territorials.
En qualsevol cas, l'activisme d'Empar Navarro s'estengué més enllà de l'escola. Conscient de la necessitat que la seua fora una lluita col·lectiva, va participar en la fundació de l'Associació de Mestres Valencians el 1934, de la qual va estar la primera presidenta. Al seu compromís docent, lingüístic i sindical cal sumar l'acció política que l'educadora desenvolupà com a militant del Partit Valencianista d'Esquerra. L'antifeixisme de Navarro es plasmà, del seu puny i lletra, a revistes com Pasionaria, i fou per la seua inconformitat constant que va patir la repressió de la dictadura franquista.
Acabada la Guerra Civil espanyola, la valenciana va ser processada i, en un primer moment, condemnada a mort. Afortunadament, la pena li fou reduïda, però hagué de romandre tres anys a presó allunyada del seu fill Albert. Una vegada alliberada, començà a treballar a l'Ajuntament de València, d'on va ser expulsada un temps més tard per oposar-se al governador civil de l'època. Aleshores, va reprendre la seua tasca docent i va esprémer-la fins a assolir els 70 anys. Després, continuà agitant les injustícies i el món amb l'optimisme, l'entusiasme i la passió que, segons Agulló, sempre va injectar a la seua vida i professió.
Ara, amb el lema «Arrels de vida, llavors de futur», Escola Valenciana pretén posar en valor els referents històrics del nostre país. Aquest és el missatge i així l'han expressat sobre el paper els autors del cartell guanyador. Ana Almeria i Andreu Martínez, estudiants de la Facultat de Belles Arts d'Altea i de l'Escola d'Art Superior i Disseny d'Alcoi respectivament, entengueren que «les arrels d'una persona són el lloc d'on ve». Tal com han manifestat a la presentació, la casa que apareix a la imatge representa el poble, la família. La porta oberta i els brots que de la casa surten, el creixement i l'aprenentatge. La tipografia, d'aparença manuscrita, és, per la seua banda, un cant a l'espontaneïtat i la informalitat que identifiquen les Trobades. Una al·legoria dibuixada que reflecteix l'esperit d'una festa. La festa que, cada any, celebren les escoles en llengua pròpia.