CULTURA

El Seminari Blanquerna reneix amb èxit

Un centenar de persones d’arreu dels Països Catalans han participat a les jornades de pensament organitzades a Mallorca, que reprenen l’activitat després d’un parèntesi en la seva 34a edició.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Després de tres anys de pausa, el Seminari Blanquerna ha tornat a celebrar-se aquest cap de setmana a la urbanització mallorquina Can Picafort. Un centenar de persones van atendre les conferències i taules rodones diverses que oferien aquestes jornades de pensament, que es van començar a celebrar l’any 1985.

Des d’una perspectiva nacional, lingüística i progressista comuna, el seminari va tractar temes com la comprensió de l’onada reaccionària a través de l’anàlisi de dades, amb el politòleg Marçal Terrades; el feixisme i l’antifeminisme des del passat fins avui, amb l’historiador David Ginard i la politòloga Neus Tur o l’impacte del turisme en el territori amb els responsables del GOB a Menorca, Miquel Camps i Oriol Radalga.

En forma de taules rodones, representants de l’associació Ona Mediterrània i les revistes Posidònia i El Temps van debatre sobre el paper dels mitjans de comunicació en el nou paradigma de la informació i les tres entitats juvenils principals del territori Joves d’Acció Cultural del País Valencià, Joves de Mallorca per la Llengua, Joves d’Òmnium Cultural van parlar sobre la tasca i les relacions de les institucions que representen.

En el debat final obert, els assistents van poder compartir reflexions diverses que els havien sorgit a partir dels actes. Blanca Garcia-Oliver, membre de Joves d’Acció Cultural, va fer referència a la manca de referents intel·lectuals i comunitaris: “no tenim un Joan Fuster, un Ovidi Montllor, un Sanchis-Guarner”. Maria Maians, de Joves de Mallorca per la Llengua, va apuntar que potser falta una relació més triangular entre els tres territoris principals de parla catalana. “Potser tots mirem cap a Catalunya i ens caldria establir vincles entre València i Palma, per exemple”, va dir un altre dels assistents. 

També hi va haver referències als reptes de l’esquerra per a lluitar contra l’auge de l'extrema dreta i a l’autocrítica que havia de fer aquest espai polític en veure els resultats electorals arreu. I altres assistents van apuntar la necessitat que a les illes i a València també aparegui un espai de dreta o centredreta que abanderin un nacionalisme autocentrat, com passa amb Junts a Catalunya.

El cap de setmana va acabar amb un acte d’homenatge al polític mallorquí Climent Garau, que fou president de l’Obra Cultural Balear i fundador del Grup Blanquerna, en el centenari del seu naixement (1924 - 2024). La seva figura es recordà a través d’una taula rodona multitudinària amb Mercè Garau, Pere Muñoz, Jaume Mateu, Damià Pons, Neus Picó i Antoni Llabrés.

Entre el públic hi havia membres de Joves de Mallorca per la Llengua, d’Òmnium, de Jovent Republicà, d’Acció Cultural del País Valencià —tots aquests, entitats joves que feien que la mitjana d’edat fos ben baixa—, familiars i simpatitzants amb la figura de Climent Garau i també assistents independents atrets per la temàtica de les jornades.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.