Aquest 17 de febrer farà 2.091 dies que el primer govern del Botànic va prendre possessió. Aquest mateix 17 de febrer hauran passat 3.653 dies des que TV3 es va deixar de sintonitzar al sud del Sénia. O el que és el mateix, exactament, 10 anys. Una dècada en què s’hi han succeït moltes coses al País Valencià. En el plànol polític la més substantiva va ser, el maig de 2015, la victòria de les forces progressistes i la liquidació de 20 anys de poder omnímode del Partit Popular. Han canviat les cares, les orientacions, les estratègies, la manera de distribuir els recursos... Tanmateix, en la qüestió de les emissions de TV3, el País Valencià està a hores d’ara en el mateix punt en què estava el dia que Alberto Fabra va cedir el despatx a Ximo Puig. Aleshores estava en negre i continua estant en negre. D’avanços, n’hi ha hagut ben pocs. “La situació, en aquesta matèria, no té ni explicació ni justificació”, lamenta Anna Oliver, actual presidenta d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV).
L’entitat que representa va ser durant 26 anys la responsable que la televisió catalana es poguera veure al País Valencià, a través d’una xarxa de repetidors finançada mitjançant subscripció popular. Fins que Francisco Camps va arribar a la Generalitat Valenciana i, envalentit per la majoria absoluta, va decidir iniciar una campanya d’assetjament sense pietat contra ACPV. El Consell acusava l’entitat de reemetre de forma il·legal la televisió catalana i per això inicià un degoteig constant de multes, fins a arribar als 700.000 euros. L’entitat hi respongué amb una intensa campanya de mobilització, en l’àmbit institucional, econòmic i social, una campanya feta de complicitats i militància. I aguantà. Fins que el desembre de 2010 les Corts Valencianes van aprovar una nova llei de l’audiovisual feta ex professoper tombar ACPV. Amb aquella nova legislació, la Generalitat tenia la potestat per sumar 100.000 euros addicionals per cada mes que es retardara el pagament de la multa. I l’entitat cívica va dir prou. Aquell dijous 17 de febrer de 2011, quan estava a punt de començar Polònia, TV3 es va fondre a negre.
I així roman. Perquè, a pesar que tant PSPV-PSOE com Compromís duien la recuperació de la televisió catalana en els seus respectius programes electorals, els avanços han estat insignificants i la qüestió —més encara amb les urgències de la pandèmia— ha quedat fora de l’agenda política. Especialment el PSPV-PSOE sosté que la recuperació de TV3 depèn de la dotació d’un nou múltiplex per part del Ministeri d’Indústria. I Indústria diu, més o manco, que de múltiplex no n’hi ha per repartir, que si els valencians i les valencianes volen veure el canal de l’autonomia veïna, li fagen lloc en el múltiplex que ja tenen. I així, en aquest estira-i-arronsa permanent i irresoluble, ha anat passant el temps sense que es done satisfacció a aquella demanda ciutadana. I mentrimentres els usos i consums audiovisuals s’han transformat de dalt a baix, especialment entre les generacions més joves.
“Hi ha una responsabilitat compartida entre el Govern de Madrid i el Govern de Botànic. I també hi ha una certa deixadesa per part de Catalunya, que ha acabat de desentendre’s i no ha fet força perquè À Punt arribe al nord del Sénia”, lamenta Toni Infante, un dels impulsors de la plataforma Reciprocitat Ara, que va nàixer el novembre de 2019, i que s’encarrega de mantenir viva la reivindicació a les xarxes socials. Toni Gisbert, que fora coordinador d’Acció Cultural quan l’apagada de les emissions, és contundent: “El Govern del Botànic està sent còmplice d’una censura impulsada pel Partit Popular”.
Carta d’ajust
Quan el Botànic va arribar al Govern, la qüestió de la recuperació de TV3 llanguia en un calaix. El 2013, els governs català i valencià —aleshores Camps havia deixat pas al molt més moderat Alberto Fabra— van signar un acord de reciprocitat de forma que tots dos territoris pogueren compartir el senyal de les seues respectives televisions autonòmiques. L’acord de reciprocitat, tanmateix, va resultar ser paper mullat, per diverses raons: la primera, perquè el govern Fabra supeditava la reciprocitat a poder disposar d’un nou múltiplex (un múltiplex és una mena d’autopista per on circulen canals de televisió, normalment entre quatre i sis depenent de la compressió), ja que Catalunya en tenia un més que no el País Valencià. La segona —encara més rellevant— era que només set mesos després de la signatura, Alberto Fabra va decretar el tancament de Radiotelevisió Valenciana. No hi havia, doncs, senyal a compartir amb els veïns.
Per la seua banda, Ximo Puig va reiterar durant els primers anys de govern que la reciprocitat no es faria efectiva mentre els valencians i les valencianes no recuperaren el canal propi. La proposta d’Acció Cultural perquè TV3 ocupara temporalment l’espai que havia deixat Canal 9, va caure en sac foradat. Amb el govern progressista acabat d’estrenar, les prevencions eren màximes al Palau de la Generalitat, no fora el cas que la recuperació del TV3 reviscolara l’espantall del blaverisme. Més encara perquè al Principat el discurs independentista es feia com més va més fort. L’absència d’un canal valencià propi va servir de coartada, doncs, per ajornar la qüestió del canal català. Mentrestant a les Illes, on també disposaven d’un únic múltiplex, el govern de Francina Armengol recuperava tres dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació (3/24, 33 i Súper 3) i girava full de l’etapa d’anorreament mediàtic i cultural imposada pel popular José Ramón Bauzà.
Múltiplex: coartada perpètua
El 10 de juny de 2018, À Punt va inaugurar les emissions, una circumstància que, a primera vista, deixava expedit el camí per fer efectiu l’acord de reciprocitat signat en temps d’Alberto Fabra i Artur Mas. I aleshores, el govern de Puig, com abans el de Fabra, va condicionar la recuperació del senyal a l’obtenció d’un nou múltiplex, una opció que el Ministeri d’Indústria no preveu sota cap circumstància. Ho ha verbalitzat el Govern espanyol cada volta que a la cambra alta el senador Carles Mulet ho ha sol·licitat. I ho ha reiterat a aquest setmanari la Secretaria d’Estat de Telecomunicació i Infraestructures Digitals: “No hi ha espectre disponible per planificar cap múltiplex digital addicional”. “La resposta que ens donen —lamenta Carles Mulet, un dels polítics valencians més combatius en aquesta matèria— sempre és la mateixa: que tècnicament no és possible i que, per tant, la solució ha de buscar-se dins les possibilitats tècniques de què ja disposa la Generalitat”. Això és, fent passar TV3 pel múltiplex existent.
En l’actualitat pel múltiplex circulen quatre canals d’abast autonòmic: Mediterráneo TV, propietat de la cadena COPE, i Las Provincias TV, propietat del grup Vocento —totes dues concedides pel govern de Francisco Camps— i À Punt convencional i À Punt en alta definició. Hi ha espai per encabir més continguts? A la Secretaria Autonòmica de Prospectiva i Comunicació, que depèn de Presidència de la Generalitat, estan convençuts que no i condicionen la reciprocitat, de nou, a l’obtenció d’un nou múltiplex, tot situant en última instància aquesta qüestió en un atzucac, en un problema irresoluble, un carreró sense sortida. La idea de cedir espai al canal català en l'actual múltiplex tampoc no fa el pes a l’actual direcció d’À Punt, que tem una pèrdua de qualitat en l'emissió i recepció de la televisió valenciana.
Acció Cultural, tanmateix, lamenta l’immobilisme del Botànic en aquesta matèria. Amb tot, però, Compromís ha intensificat els darrers mesos les iniciatives polítiques a les Corts, el Senat i el Congrés per tal de tornar a situar la qüestió en l’agenda política. Així i tot, les seues competències són limitades en aquesta matèria. La darrera iniciativa de Joan Baldoví, l’octubre passat, per afavorir que totes les televisions autonòmiques es puguen compartir a l’Estat espanyol va quedar en aigua morta. “Som conscients que Madrid mai no farà cap pas per afavorir que dos territoris amb la mateixa llengua compartisquen un espai comunicatiu —avisa Anna Oliver—. Cal buscar alternatives plausibles, amb la certesa que això afavorirà tota la comunitat lingüística i la industria audiovisual”.
De fet, les col·laboracions d’À Punt i TV3 fins ara han tingut un èxit ben reeixit. 'La mort de Guillem' ha estat el cas més reeixit. Ara, només caldria anar un pas més enllà i jubilar aquell #SenseSenyal que fa 10 anys revoltà milers de valencians i valencianes.
----------------------------
RECIPROCITAT: LA HISTÒRIA INTERMINABLE
Des que el 17 de febrer de 2011, Acció Cultural apagà els repetidors de TV3, Generalitat i Govern espanyol no han estat capaços de donar una solució a aquest problema, ni tan sols quan els qui han governat a València i Madrid, com passa ara, han compartit color polític. Des de Madrid diuen que no hi ha possibilitat de concedir un segon múltiplex. Des de València, que en l’actual múltiplex no hi ha espai suficient. Vet aquí un resum d’aquesta història interminable.
• 17 de febrer de 2011: ACPV es veu obligada a apagar els repetidors del Mondúver, Perenxisa i Bartolo per l’amenaça de multes del govern de Francisco Camps. Després de 26 anys, TV3 deixa de sintonitzar-se.
• 16 d’abril de 2011: 100.000 persones protesten per l’apagada de TV3 amb motiu del 25 d’abril.
• 31 de maig de 2011: Acció Cultural defensa en el Senat la iniciativa legislativa popular (ILP) “Televisió Sense Fronteres”, que havia de permetre que autonomies amb la mateixa llengua compartiren senyal televisiva.
• 11 de setembre de 2012: El Congrés rebutja, amb la majoria absoluta del PP, la ILP “Televisió Sense Fronteres”, que havia rebut el suport de més de 650.000 persones.
• Gener de 2013: El Tribunal Suprem sentencia que la Generalitat Valenciana no tenia potestat per sancionar ACPV per l’emissió de TV3 al País Valencià. ACPV anuncia que no reobrirà els repetidors, davant la possibilitat de noves sancions per part del Ministeri.
• Abril de 2013: La Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana, al capdavant de la qual hi ha Alberto Fabra, arriben a un acord perquè TV3 es veja al País Valencià i Canal 9 a Catalunya. Tanmateix, l’acord de reciprocitat queda supeditat a la concessió d’un nou múltiplex al País Valencià per part del Govern espanyol.
• Novembre de 2013: Alberto Fabra tanca Canal 9.
• Octubre 2014: L’aplicació del dividend digital per part del Ministeri d’Indústria provoca que el País Valencià passe de tenir dos múltiplex a tenir-ne només un.
• Maig de 2015: PSPV-PSOE i Compromís inclouen en el seu programa electoral la reobertura de Canal 9 i la recuperació de TV3 al País Valencià.
• 17 de desembre de 2015: El Govern balear recupera el senyal de TV3 a través d’una tecnologia de compressió anomenada múltiplex estadístic.
• Gener de 2016: Ximo Puig supedita la recuperació de TV3 a la posada en marxa d’À Punt i a la dotació d’un nou múltiplex per part del Ministeri d’Indústria. A Madrid governa el PP.
• Gener 2017: El PP rebutja al Senat una moció de Compromís a favor de la reciprocitat. Alberto Fabra defensa que el que volen és “colonitzar la Comunitat Valenciana”.
• 10 de juny de 2018: À Punt inicia les emissions.
• 20 de juny de 2018: La ministra Nadia Calviño diu al Senat que la saturació de l’espai radioelèctric impossibilita concedir al País Valencià un nou múltiplex.
• Juny de 2018: El Senat rebutja, amb el vots de PP i PSOE, una iniciativa de Compromís per demanar al Govern que facilite l’intercanvi de senyals.
• Setembre de 2019: Les Corts insten el govern de Pedro Sánchez a prendre mesures per fer efectiva la reciprocitat de totes les cadenes públiques autonòmiques en el conjunt de l’Estat.
• Octubre de 2020: Joan Baldoví presenta una proposició no de llei (PNL) al Congrés per fer possible la reciprocitat de totes les televisions autonòmiques de l’Estat.
• Novembre de 2019: Les Corts aproven una PNL de Compromís per instar el govern Sánchez a dotar d’un segon múltiplex al País València i el Consell a buscar una solució per fer encabir els senyals de TV3 i IB3 en el múltiplex actual.
• Desembre de 2020: Joan Baldoví presenta una esmena als pressupostos per adquirir un nou múltiplex per al País Valencià. Carles Mulet fa el mateix al Senat. Totes dues esmenes són rebutjades.
• Febrer de 2021: A una pregunta al Senat de Carles Mulet, el govern espanyol reitera que ha de ser la Generalitat qui habilite espai al seu múltiplex per poder sintonitzar TV3 al País Valencià.