Francisco Camps era conscient que no estava assoles. L'expresident de la Generalitat Valenciana atresorava el suport de la seua família, el caliu dels seus lleials a les files populars i, fins i tot, un grup de fervents seguidors que l'animarien durant les sessions del judici de la trama Gürtel. Tanmateix, el dirigent del PP comptava amb l'escalf de la fe, amb l'acompanyament del santíssim. Ja va evidenciar-se quan va pregar a Déu, a la capella de la Generalitat Valenciana, abans de presentar la seua dimissió l'any 2011, i també quan va tancar l'ullet mirant cap al cel en consagrar-se la seua absolució de l'acusació de suborn dintre de la peça dels vestits.
Batejat com al 'Curita' per la seua devoció religiosa, l'antic jerarca de la formació de la gavina al territori valencià va inaugurar un camí d'alliberaments judicials amb aquella sentència emesa per un jurat popular. Camps, símbol d'una administració valenciana marcada per l'ombra de la corrupció, el balafiament dels diners públics i el populisme conservador, ha regatejat cada causa judicial com si foren els extrems del seu admirat València CF que va assolir fa dues dècades la lliga espanyola i la copa de la UEFA. De fet, sembla haver superat l'art que va practicar anys enrere el seu arxienemic al PPCV, l'expresident valencià Eduardo Zaplana, actualment enfangat pel cas Erial.
A l'imaginari col·lectiu d'una part de la societat valenciana, l'expresident era el rostre d'una Generalitat Valenciana farcida per l'esclat de presumptes trames de corrupció i grans esdeveniments de factures elevadíssimes. Si la maça de la justícia ha dictat sentència contra antics membres del seu executiu i de la cúpula del PPCV d'aleshores —Rafael Blasco, Milagrosa Martínez, Carlos Fabra, Ricardo Costa o Alfonso Rus— fins a sumar 135 condemnes —segons va comptabilitzar Levante-EMV—per l'etapa més obscura dels dretans, Camps ha eixit indemne de la desena de causes en les quals ha estat involucrat. L'última s'ha fet pública aquest dimecres, en plena campanya de les eleccions europees.
L'Audiència Nacional ha acordat absoldre l'excap del Consell del delicte de tràfic d'influències en concurs ideal amb el delicte de prevaricació dintre d'una de les incomptables branques de la trama Gürtel, més concretament per l'adjudicació de contractes a la firma Orange Market, la principal terminal de la xarxa corrupta. «No existeix prova o cap indici d'ordre, suggeriment o intromissió del Camps en aquesta contractació», sosté la sala envers el paper de l'exdirigent conservador en l'adjudicació de la fira de turisme Fitur.
La resolució judicial apunta que no va produir-se cap indicació de Camps a l'aleshores directora general de Promoció Institucional, Dora Ibars, perquè l'administració valenciana contractara les empreses de la trama Gürtel. La sentència, a més, considera que no hi havia ombres en les relacions entre el comercial de la xarxa corrupta, Álvaro Pérez, i l'expresident de la Generalitat Valenciana. Encara més, no contempla dintre de les seues conclusions judicials l'al·legat de Pérez que incriminava Camps, ni tampoc les paraules de l'exsecretari general del PPCV, Ricardo Costa. «El Bigotes [en referència a Pérez] treballava en el Govern valencià per decisió del president [Camps]», va afirmar en seu judicial.
«Més enllà de l'opinió de terceres persones i de les escasses gravacions telefòniques entre ambdós, durant Nadal, i que el mateix Camps acudira a actes de celebració personal de Pérez, no se'n pot deduir en absolut que Camps fora responsable de tots els actes de Pérez o que afavorira les activitats d'aquest dins de l'àmbit de la contractació pública», arredoneix la sentència de l'Audiència Nacional, on s'absol a antics càrrecs del PP, com ara l'exconsellera Alicia de Miguel o l'exsecretari autonòmic David Serra. Encara més, l'òrgan judicial nega qualsevol sospita d'irregularitat envers les contractacions de la Generalitat Valenciana en favor de la teranyina de Gürtel.
L'exoneració dels acusats amb militància popular i la falta d'apreciació d'anomalies constitutives d'infringir la llei amb les adjudicacions de diferents departaments de la Generalitat Valenciana en favor de la xarxa suposadament corrupta contrasta amb la condemna dels adjudicataris. Álvaro Pérez, Francisco Correa i Pablo Crespo, és a dir, el trident que encapçalava la trama Gürtel al País Valencià, ha estat condemnat arran del seu acord de conformitat amb les acusacions. Es tracten de penes de fins a dos anys pels delictes de prevaricació administrativa, falsedat en document mercantil i malversació de cabals públics.
«La sentència estudia un a un els contractes en els quals van participar i la seua adaptació a la legislació de l'època, recollint la forma de treball en les diferents conselleries i quins eren els responsables de la contractació, així com la forma en què es procedia posteriorment al pagament de les diferents factures, examinant la legislació de l'època sobre contractes menors», han resumit des de l'Audiència Nacional. La valoració de l'examen dels magistrats ha estat que ni els alts càrrecs, ni tampoc els funcionaris tenien cap mena de poder sobre els contractes adjudicats a la trama.
Una desena d'arxius
L'absolució judicial de Camps per les contractacions turístiques a la xarxa capitanejada per Francisco Correa és la cirereta del pastís d'una llarga llista de victòries als tribunals enfront de les acusacions, la majoria de les quals plantejades pel Ministeri Públic. La penúltima versava sobre la seua participació en l'aval que va entregar la Generalitat Valenciana a l'empresa Valmor, una societat pantalla que havia d'organitzar la Fórmula 1 i va acabar deixant un deute milionari a les arques públiques. L'administració valenciana va rellevar com avalador a Bancaixa, la qual va estar involucrada en la cursa automobilística a través de José Luis Olivas, expresident valencià del PP.
La magistrada va considerar «evident que no es va seguir el procediment adequat» amb l'aval, però indicava que «no es podia assegurar que fora el mateix Camps qui determinara la substitució de Bancaixa per la societat pública SPTCV perquè no existeix cap prova». Segons va publicar eldiario.es, l'interventor de la Generalitat Valenciana que va exonerar l'expresident de la Fórmula 1 va ser auditor delegat de les conselleries d'Hisenda i Infraestructures quan es va construir el circuit automobilístic, amb un cost superior als 90 milions d'euros. L'informe d'aquest funcionari va evitar alliberar Camps de la causa judicial que rastrejava els sobrecostos en el traçat urbà.
El procediment obert contra l'excap del Consell pel presumpte dopatge electoral dels populars a través de l'organització de la Fórmula 1 va ensorrar-se a partir que la Fiscalia Anticorrupció va observar que els delictes de prevaricació estaven prescrits i altres de malversació no s'hi van poder acreditar. L'expresident ja havia evitat la maça judicial condemnatòria amb el finançament il·legal del PPCV, a la investigació sobre el Centre de Convencions de Castelló de la Plana i a la trama Nóos. En aquest darrer cas, la decisió d'exonerar-lo va ser polèmica en comparació amb la interpretació adoptada per sentenciar l'expresident balear del PP, Jaume Matas.
Camps va guanyar la partida a les acusacions en la recerca judicial sobre els contractes atorgats des de la fundació que va organitzar la visita del papa Benet XVI a València l'any 2006, uns dies més tard del tràgic accident del metro de València, en el qual va perdre la vida 43 persones i 47 van acabar ferides. El jutge va arxivar aquell procediment perquè va considerar —amb un criteri oposat a la Fiscalia Anticorrupció— que aquella fundació era «de naturalesa privada» quan el 75% dels seus fons eren de procedència pública.
La patata calenta del PPCV
L'exoneració judicial ha empentat l'expresident conservador a proclamar la seua ansietat per reincorporar-se a la vida pública. «Tinc ganes de tornar a l'arena política, a la primera línia. És el que m'agrada i és el que vull fer», ha expressat en una roda de premsa que ha donat al despatx d'advocats on treballa, encapçalat per Pablo Delgado, un dels lletrats que va estar rere la causa judicial contra l'exvicepresidenta Mónica Oltra. «Estic quasi més il·lusionant que quan vaig començar», ha indicat, així com ha assegurat que ha conversat aquest matí tant amb el president valencià, Carlos Mazón, com amb el líder estatal dels populars, Alberto Núñez Feijóo.
«M'encantaria tornar-me a sotmetre a les urnes», ha manifestat per subratllar el seu anhel per un retorn a la política valenciana. «Ja estava bé. Són 10 de 10. És una matrícula d'honor», ha afirmat Mazón per felicitar a l'excap del Consell. María José Català, alcaldessa de València i amb qui Camps no compta amb especial sintonia, també ha mostrat la satisfacció per la seua absolució: «Ens alegrem molt». Mazón, a més, ha assenyalat que el full de ruta és esperar a una sentència ferma perquè l'exdirigent dretà «siga un afiliat [del PPCV] de plenes condicions». O dit d'una altra manera: per a retornar-li el carnet.
Tanmateix, l'actual direcció dels populars valencians compta amb una patenta calenta: pensar en la fórmula per rehabilitar l'expresident Camps, el qual no amaga les seues ganes de reconnectar-se amb la primera divisió de la política valenciana lluint la samarreta dels conservadors. Amb la plataforma Foro Populares 2020, auspiciada pel mateix excap del Consell i per antics càrrecs del partit de la gavina, demanant la seua reincorporació política, Mazón —i Català— tenen el problema de quin paper atorgar a Camps dintre de l'estructura del PPCV, atesa la seua condició d'expresident, la seua trajectòria, el seu caràcter volcànic i les seues renovades ambicions polítiques. El futur de Camps, en mans d'un antic soldat zaplanista.