L'ombra del finançament irregular ha planat constantment sobre el PPCV. L'esclat judicial de la trama Gürtel, la qual va comptar amb el País Valencià com a un dels seus epicentres, va conduir, no debades, a una sentència de l'Audiència Nacional que va establir el dopatge electoral dels populars valencians a les eleccions autonòmiques i estatals del 2007 i 2008. En aquelles dues campanyes, els conservadors van obtenir fins a quasi dos milions d'euros extra procedents dels senyors de la rajola valencians. Constructors com ara Enrique Ortiz o el monopolista de les aigües Enrique Gimeno van ser condemnats per fer aportacions en B a la terminal empresarial de la xarxa de Francisco Correa: Orange Market. Els nou empresaris sentenciats, tanmateix, van estalviar-se la presó gràcies a pagar unes multes que ascendien, en total, a poc més d'un milió d'euros, quan les seues companyies van aconseguir d'aquells governs de Francisco Camps contractes milionaris.
Si el PPCV va sufragar aquelles dues campanyes electorals tèrbolament, els seus corelegionaris de València van actuar hipotèticament de manera similar, segons ha determinat el magistrat Víctor Gómez, instructor de la macrooperació anticorrupció Taula. El jutge ha processat aquest dimarts a bona part dels exregidors i exassesors de l'últim mandat de l'exalcaldessa de València, Rita Barberá, per blanquejar diners destinats a finançar la campanya electoral del PP de la ciutat l'any 2015. El rentat va produir-se presumptament a través de la tècnica del pitufeig, la qual consistia en ingressar per part dels processats 1.000 euros com a donatius al compte que gestionava l'aleshores secretària del grup municipal, Mari Carmen Garcia Fuster, del cercle més íntim de Barberá. Aquesta quantitat era retornada als exregidors i exassessors del PP mitjançant dos bitllets de 500 euros, els quals tenien una procedència irregular. O dit d'una altra manera: havien estat «recaptats», en l'argot del magistrat, per Alfonso Grau, exvicealcalde de València, antiga mà dreta de Barberá, capitost d'una peça de la trama Assut i condemnat per rebre suborns d'empresaris.
Grau, de fet, és un dels principals processats d'aquesta ramificació de Taula junt amb l'exsecretària del grup municipal conservador Garcia Fuster, així com els actuals assessors del PP de Maria José Català a l'Ajuntament de València, l'exregidor Cristóbal Grau i el polèmic Luis Salom. El jutge observa un delicte de malversació de fons públics en l'actuació d'Alfonso Grau, així com aprecia altres dos de suborn passiu impropi i blanqueig, els quals afectarien també a Garcia Fuster. La interlocutòria del togat apunta, fins i tot, al PP com a persona jurídica, al qual atribueix indicis d'un delicte de llavat de diners. Ara bé, puntualitza que aquesta mecànica va ser desenvolupada per «poques persones del cercle més estret de confiança de la llavors alcaldessa».
El presumpte dopatge electoral del PP de Barberá, segons es descriu a la resolució judicial, no es circumscriu a la campanya del 2015, en la qual la formació de la gavina va perdre la vara de comandament de l'Ajuntament de València en benefici de Compromís. També s'assenyala l'existència d'una mecànica semblant a l'emprada a la trama Gürtel per alimentar els comptes del PP de València en els comicis del 2007. En aquest cas, però, el paper de societat pantalla que va exercir a escala autonòmica Orange Market presumptament va assumir-lo Laterne, una companyia estretament lligada als populars per comptar amb treballadors que havien desenvolupat càrrecs de confiança al PP i pels nexes d'amistat entre el seu propietari, Vicente Sáez, i Alfonso Grau.
A partir de la documentació aportada per un testimoni clau i dels informes de la Guàrdia Civil, el jutge afirma que «la quantitat real destinada a la campanya electoral del PP, a la ciutat de València l'any 2007, o millor dit i en qualsevol cas, la canalitzada a través de l'empresa Laterne mitjançant ingressos d'entitats municipals i de diferents empreses amb elevat nivell de contractació amb l'Ajuntament de València, en la majoria dels casos, amb aparent simulació comercial de treballs mai realitzats o amb clar sobrecost, fou significativament superior, superant amb seguretat i àmpliament el milió d'euros, i podent superar la cota dels milions».
«Es van poder obtenir ingressos i obsequis a través de l'actuació de recaptació desplegada per l'investigat Grau, canalitzant-los a través de transferències dineràries d'aquestes empreses a l'entramat d'empreses de Vicente Sáez, bé mitjançant facturació falsa emesa per Laterne per serveis inexistents, i especialment mitjançant les suposades aportacions o préstecs d'algunes d'aquestes empreses per a la seua contribució conjunta a la constitució d'una societat, Product Management Council S.L. (PMC), que anava a servir de pantalla, –sota la cobertura de planificació i execució de projectes singulars a la ciutat de València– al que en realitat no era, en la ment de Grau, sinó un mecanisme, una manera, de disfressar i obtenir el finançament de la campanya del 2007, sent la societat un cimbell que, només amb la finalitat d'aparentar, va arribar a constituir-se el desembre de 2007, però que mai va mantenir activitat econòmica de cap mena», desgrana el magistrat-instructor sobre el rol de Laterne.
PMC va contractar com a advocat José María Corbín, cunyat de Barberá, exlletrat de la formació ultradretana Fuerza Nueva i capitost del Cas Assut. Creada com a mecanisme per optar a concursos públics al consistori, l'empresa establia un pagament de 150.000 euros per accedir-hi amb veu i vot sobre les decisions mercantils. Aquesta filial de Laterne, tanmateix, no es presentaria a cap concurs.
Segons consta a la resolució judicial, l'Orange Market de Barberá en 2007 va ingressar una aportació total de 450.000 euros d'Agricultors de la Vega de València (SAV), una companyia que percebia anualment més de 30 milions d'euros del consistori, o altres dues per un total de 375.000 euros de Secopsa, qui va facturar al cap i casal en els anys 2006, 2007 i 2008 quasi 100 milions d'euros. Propietat en l'actualitat del grup que encapçala Enrique Gimeno, Secopsa va participar d'una Unió Temporal d'Empreses (UTE) que va donar diners a Laterne. En concret, va abonar 100.000 euros a l'agència electoral del PP de València quan era adjudicatària d'un contracte de recollida de la brossa i neteja per valor de 9,5 milions d'euros. Amb uns ingressos provinents de les arques municipals entre 2006, 2007 i 2008 superiors als 30 milions d'euros, FCC també va engreixar els comptes de l'empresa encarregada de la campanya electoral del PP de Barberá. La constructora, esquitxada per nombrosos escàndols, va lliurar 200.000 euros. El llistat dels donants, tal com va detallar EL TEMPS, és una representació dels senyors de la rajola de València durant l'etapa d'orgia del totxo.
«L'any 2011, l'entramat d'empreses constituït al voltant de Laterne havia desaparegut. En aquest cas, per a finançar la campanya per a les eleccions municipals de València, Grau, portaveu del grup municipal popular i designat com a coordinador de campanya a la ciutat de València, va contractar amb Antonio Puig, administrador de l'empresa Trasgos Comunicación SL», relata la interlocutòria. Trasgos, com a presumpta integrant d'aquesta mena de Gürtel mutant del PP de Barberá, atès que canviava de societat suposadament pantalla, era una mercantil vinculada al sector catòlic dels populars valencians. Enrique Pérez Boada, integrant d'aquesta facció del conservadorisme autòcton i representant fugaç de l'agència de comunicació dels Cotino a través de la qual són accionistes de la televisió ultra dels bisbes, va gaudir d'un seient al consell d'administració de Trasgos. El mateix Puig, de fet, va actuar d'assessor en la visita del pontífex Benet XVI a València l'any 2006 i havia fet treballs per a les institucions catòliques del País Valencià. El Grup Trasgos va facturar 2,7 milions d'euros a l'Ajuntament de València en l'etapa de Barberá, així com va pescar contractes de la Generalitat Valenciana del PP, tal com va destapar EL TEMPS.
Com a mercantil encarregada de la campanya del PP de València de l'any 2011, va rebre, d'acord amb la interlocutòria, 118.000 euros de SAV, 53.100 euros d'Ocide Construcción o dues aportacions de 53.100 euros i 41.300 euros de la constructora Bertolin. Segons va desvelar aquest setmanari, el conjunt de les empreses que van fer pagaments a Trasgos van rebre 6,5 milions d'euros en contractes públics l'any 2011. Si ampliem la lupa al període 2010-2012, la injecció pescada ascendeix a 59,4 milions d'euros. Són les xifres del presumpte dopatge electoral, el qual va produir-se presumptament a l'etapa de la reivindicada alcaldessa Barberá per l'actual PP de Carlos Mazón i María José Català.