Les llàgrimes eren d'impotència, de ràbia, d'una derrota quasi impossible d'evitar. La massa de la justícia, empentada per una croada de denúncies ultres, havia forçat el seu adeu de la política valenciana. Mónica Oltra, el rostre que havia protagonitzat la lluita contra la corrupció i el símbol del canvi progressista al País Valencià, plegava per una causa judicial amb peus de fang.
Referent de Compromís i llavors vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, marxava involuntàriament en juny del 2022 i deixava a les forces botàniques sense el seu principal actiu de cara a la contesa electoral de maig del 2023, on es jugaven una tercera revàlida enfront de l'amenaça d'un executiu del PP i l'extrema dreta Vox. El Govern valencià del PSPV, Compromís i Unides Podem acudiria a les urnes desproveïdes del combustible que atorgava la capacitat d'atracció d'Oltra entre els electors. I el resultat de la batalla fou de triomf per a populars i ultradretans.
Oltra s'havia apartat de manera forçada d'ençà que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va acordar la seua imputació per una sèrie «d'indicis plurals que en conjunt fan sospitar de la possible existència d'un concert entre Oltra i diversos funcionaris a càrrec seu amb la finalitat o bé de protegir qui era llavors la seua parella o bé protegir la seua carrera política». L'exdirigent esquerrana estava assenyalada judicialment perquè suposadament hauria actuat en benefici del seu exmarit, qui va abusar d'una menor internada a un centre sota la conselleria que comandava la mateixa representant de la coalició valencianista.
Quasi dos anys més tard, amb el PP i Vox al capdavant de la Generalitat Valenciana, el jutjat d'instrucció número 15 de València ha acordat aquest dimarts, sense necessitat d'haver de celebrar judici, l'absolució provisional d'Oltra i de la resta d'imputats. «No s'ha acreditat, ni tan sols en l'àmbit dels indicis, que Oltra, ni qualsevol altra persona de la conselleria, dirigira una ordre, una instrucció, una consigna o cap indicació als investigats sobre quin havia de ser el seu mode de conducta en relació amb Maite [la víctima dels abusos] o en relació amb Ramírez [el condemnat]», s'afirma per exonerar de manera temporal a l'exvicepresidenta valenciana.
«Aquest magistrat ha qüestionat en múltiple aspectes la conducta dels investigats en els fets objecte de la present causa, que es van tindre en el seu moment com a indicis de criminalitat. No obstant això, tots i cadascun dels indicis que van fonamentar en el seu moment les imputacions judicials provisionals contra les persones investigades en aquestes diligències prèvies s'han esvaït per complet una vegada practicades totes les diligències necessàries encaminades a determinar la naturalesa i les circumstàncies dels fets investigats», expressa contundentment el jutge instructor.
De fet, remarca en diferents ocasions la manca d'indicis de delicte: «[Una vegada] finalitzada la instrucció, sentits tots els investigats, prenent en consideració les declaracions de tots els testimonis (i molt en particular el de la mateixa Maite), examinada la copiosa documental obrant en actuacions i els correus electrònics entre els investigats i altres, no subsisteix indici racional de criminalitat algun contra els imputats ni, en conseqüència, cap fonament per a dictar una resolució d'imputació judicial definitiva contra aquests i per a habilitar a les parts acusadores a fi que formulen escrits d'acusació».
El togat adopta aquesta decisió «perquè les meres sospites, conjectures o elucubracions sobre l'esdevingut, no sustentades en indicis racionals, no ho autoritzen». «Determinades conductes seguides per alguns dels investigats haurien pogut ser certament diferents de les que van donar-se», afirma. Ara bé, el jutge Vicente Ríos admet que aquests comportaments «no poden derivar en conseqüències penals» per si mateixa.
Ni indicis plurals, ni concertació funcionarial
Si Oltra va ser imputada en el seu moment per la detecció «d'indicis plurals», d'acord amb la resolució del TSJCV, la sentència del jutjat d'instrucció número 15 de València exonera de qualsevol sospita a l'exconsellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives. «No s'ha acreditat, ni tan sols a escala indiciària, que Oltra tinguera cap coneixement, fins al 4 d'agost de 2017, dels fets atribuïts per Maite a qui llavors era el seu marit», reconeix el magistrat.
«És cert que Oltra residia l'any 2017 amb Ramírez i els fills d'ambdós al mateix habitatge, però Oltra va exposar en la seua declaració que en la data en la qual va tindre coneixement dels fets la seua relació personal amb Ramírez es limitava a compartir l'educació i la cura dels fills d'ambdós, un fet que no podia ser conegut sense sentir-la», justifica la petició d'imputació de l'exvicepresidenta valenciana. I assenyala: «No és ociós recordar que obra en la causa la documentació que acredita el divorci d'Oltra i Ramírez va tindre lloc l'any 2018». «Les declaracions d'Oltra no es veuen desvirtuades per cap diligència de la investigació», certifica.
La interlocutòria exposa que «totes i cadascuna de les persones investigades [...] neguen haver rebut ordre, directriu, consigna o cap indicació d'Oltra, o de qualsevol altre superior jeràrquic en la conselleria encaminada a ocultar fets eventualment constitutius, en aquell moment, d'un delicte d'abusos sexuals atribuïbles a Ramírez i evitar la seua persecució, o a desatendre a la menor, la qual cosa descarta la possibilitat de considerar, fins i tot, a escala indiciària, que es cometera un delicte de prevaricació administrativa per part d'Oltra».
«Les sospites exposades en la denúncia i en la querella inicial sobre el fet que poguera haver existit una directriu, una ordre, una consigna, una recomanació o una indicació provinent d'Oltra, o de qualsevol altre dels alts càrrecs de la conselleria investigats, dirigida als funcionaris, igualment investigats, perquè actuaren per desacreditar a la menor, evitar la persecució de Ramírez, o no atendre la menor degudament, no han aconseguit la categoria d'indicis de criminalitat», conclou el magistrat. «Queden com a meres sospites, especulacions o conjectures sobre els quals no pot basar-se una imputació judicial definitiva», afegeix.
La sentència, però, també desmunta la tesi, emparada i promocionada en el seu moment per la representant del Ministeri Públic a través d'un escrit amb una duresa inusitada, d'una conxorxa entre funcionaris per defensar la dirigent de Compromís. «Queda sense fonamentar la tesi que els funcionaris es concertaren per a incomplir els deures legals d'assistència a la menor, la qual cosa, com s'ha exposat, no va ocórrer, o perquè no es posara en coneixement de la policia, el Fiscal o l'autoritat judicial la comissió d'abusos sexuals, o perquè no van ser posats de manifest en cap moment per Maite», desgrana.
L'expedient que no és delicte
L'altre suposat fonament de la fràgil arquitectura judicial que assenyalava Oltra era l'obertura d'un expedient informatiu per part de la conselleria que encapçalava amb l'objectiu d'esclarir que havia ocorregut al centre de menors. Tant la Fiscalia com la instrucció judicial sospitaven que es tractava d'un expedient parajudicial que hauria buscat desacreditar a la víctima. Tanmateix, s'ha demostrat que la finalitat d'aquest procediment no era la suposada pels investigadors. «La formació d'un expedient informatiu manca de rellevància jurídica penal, per més que es puga estimar desencertada, inútil o redundant», sosté la interlocutòria.
«La seua motivació, que no era sinó conèixer les circumstàncies concretes en què es pogueren haver produït els fets i determinar la veracitat de les acusacions, es va valorar per la secció segona de l'Audiència Provincial de València [...] com a una mena d'instrucció parajudicial. I difícilment es pot negar que ho va ser», insisteix el magistrat, per admetre que aquest expedient «no suposa una resolució prevaricadora, atesos els pressupostos del delicte referit i ja examinat».
El togat, de fet, aprofundeix en el seu raonament. «L'ordre d'obrir un expedient informatiu en els termes en què es va fer i amb l'objecte ja exposat va ser desencertada i, fins i tot, redundant, en existir un procés penal en curs. També en el seu desenvolupament van existir actuacions certament millorables. Tanmateix, entenc que tot això de cap manera converteix en delictiu la conducta dels qui van ordenar la formació de l'expedient, ni tampoc dels qui van intervindre en la seua instrucció», assenyala en una sentència que absol al conjunt dels investigats, com ara l'excap de gabinet d'Oltra, Miquel Real.
Tombar Oltra
L'arrel de la causa judicial contra la líder de Compromís fou la sentència de l'Audiència Provincial de València, confirmada més tard pel Tribunal Suprem, contra la seua exparella per abusos sexuals a una menor que residia en un centre sota la tutela del seu departament d'Igualtat i Polítiques Inclusives. La resolució judicial treia a la llum les misèries del sistema dissenyat fins aleshores per detectar aquesta mena de casos, però no apuntava cap indici per incriminar Oltra. Tanmateix, va ser munició per al PP, l'extrema dreta Vox i diferents personatges de l'ecosistema ultradretà valencià.
Amb el propòsit de desgastar a l'aleshores vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i, fins i tot, esperonats pel somni humit d'una retirada que restara musculatura política i electoral al projecte botànic, els populars van iniciar una campanya centrada a denunciar la suposada proliferació d'abusos sexuals als centres menors del País Valencià. Ciutadans i la ultradreta Vox s'hi sumaren a una estratègia parlamentària construïda sobre una lectura esbiaixada d'una radiografia efectuada per la Sindicatura de Greuges.
Paral·lelament a les invectives de la bancada conservadora i reaccionària per desgastar el Govern del Botànic, el neofeixisme va convertir-se en protagonista a l'ombra. José Luis Roberto, artífex d'un assetjament domiciliari a Oltra pel qual va ser absolt, referent del partit neofeixista España 2000, empresari de la seguretat i exlletrat de la patronal dels clubs de cites, va erigir-se en assessor de la víctima. De fet, va ser el promotor d'una gira mediàtica per sembrar sospites envers Oltra. «Ella no té la culpa d'allò que va fer ell, però pot ser que l'ocultara», va dir l'afectada pels abusos a les pàgines del periòdic El Mundo.
Cristina Seguí, agitadora ultra i representant del trumpisme mediàtic espanyol, va sumar-se a la batalla per tombar a la dirigent de Compromís a través de la fantasmagòrica entitat Gobierna-te, des d'on va presentar una querella contra Oltra per suposadament haver encobert al seu exmarit. L'advocat escollit per Seguí va ser Pablo Delgado, introductor de l'expresident valencià Francisco Camps al seu bufet i amb un ampli historial de litigis contra l'executiu del Botànic. Delgado, de fet, fou el representant legal de Camps als seus darrers judicis per la trama Gürtel.
Segons va narrar EL TEMPS, l'escrit de Seguí va ser promocionat als mitjans de comunicació per Fernando de Rosa, diputat del PP, exconseller de Justícia amb Camps, antic exvicepresident del Consell General del Poder Judicial i expresident de l'Audiència Provincial de València. El seu germà és Alberto de Rosa, president de Ribera Salud, un gegant de la sanitat privada que va perdre un patís important del seu negoci de les concessions sanitàries amb l'esquerra a la Generalitat Valenciana. La víctima de l'exmarit d'Oltra va ser contractada al departament sanitari de Torrevella (Baix Segura), controlat per Ribera Salud fins a l'octubre del 2021. L’altra germana, Carmen de Rosa, ara s’encarrega, com a director territorial de la conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, de la supervisió dels centres de menors.
El detonant de la Fiscalia
La croada judicial impulsada per l'extrema dreta va xocar, en un primer moment, amb el magistrat Vicente Ríos, qui va negar-se a obrir una causa judicial. Ara bé, fou l'Audiència Provincial l'encarregada de rectificar al togat i provocar l'inici d'un procediment que va fonamentar-se en l'elaboració de l'expedient informatiu. Les paraules pronunciades per Oltra en una sessió a les Corts Valencianes, on va atorgar-se la responsabilitat d'haver-lo encarregat, van encaminar el jutge instructor a demanar la seua imputació al TSJCV, atès que aleshores la dirigent de la coalició valencianista era aforada.
La citació com a imputada per part de l'alt tribunal valencià va comptar amb el beneplàcit de la Fiscal Superior del País Valencià, Teresa Gisbert, qui en un duríssim escrit, malgrat que els indicis tenien fonaments no gaire sòlids, va situar Oltra contra les cordes. «Es pot advertir de manera indiciària una línia directiva: en una primera part, un procés d'ocultació dels fets per part d'organismes de la conselleria d'Igualtat de la Generalitat Valenciana i, en segon lloc, un procés de desqualificació de la credibilitat de la menor per part d'aquests organismes», va apreciar. La fiscal observava «un pla preestablert per a ocultar i desacreditar els abusos relatats per la menor».
«És impossible [...] que funcionaris de tan diversa naturalesa i categoria, des de tècnics en menors fins a psicòlegs, caps de servei i directors de centre i territorials, mantingueren unànimement la mateixa versió dels fets [...] Quina podia ser la finalitat de tot això? Qui era el principal beneficiari d'aquesta actuació? El beneficiari directe era Ramírez, marit de la vicepresidenta del Consell, superior jeràrquica dels funcionaris intervinents i beneficiària també d'aquesta manera de conducta quan era un mitjà idoni per a eludir les possibles responsabilitats polítiques o penals», va reflexionar.
Tota aquesta argumentació indiciària s'ha ensorrat després de la recerca judicial i ha provocat una absolució provisional de la totalitat dels imputats. «Les acusacions presentaran un recurs a l'Audiència Provincial de València, però és molt complicat que es puga revocar el sobreseïment. La interlocutòria està molt ben argumentada i no compta amb fissures», apunten fonts properes a la causa. El penúltim capítol del cas judicial que va tombar Oltra i va dinamitar el Botànic.