Annals de la corrupció

El morós que va utilitzar Alfonso Rus per blanquejar

A la llista que ha fet pública l'Agència Tributària sobre els deutors amb Hisenda, hi apareix l'empresa Geneva Fondo Inmobiliario. La filial brasilera d'aquesta mercantil, segons la Guàrdia Civil, va ser utilitzada per Alfonso Rus, ex-president de la Diputació de València i capitost de la trama Taula, per llavar diners procedents de suposades comissions il·legals. L'empresari desaparegut Ramon Lis March, propietari d'aquesta societat, va estar esquitxat a l'obscura pilotada del macroabocador de Llanera de Ranes (Costera).

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Alfonso Rus, ex-president de la Diputació de València i ex-dirigent del PP valencià, tenia un doble perfil. Públicament apareixia com un alcalde populista que aconseguia vots gràcies a una gestió marcada per les grans obres i el clientelisme. Però, privadament, era un home de negocis.

Tot i que presumia de ser un empresari d'èxit, entre els anys 2003 i 2004 els deutes l'acorralaren. I no tingué més remei que cedir una part de la seua mercantil insígnia, Fabricación y Distribución del Mueble (FDM). Rus deixà un 40% de la societat a Industrias Auxiliares Faus i un altre 20% al vell gerent d'FDM, Francisco Suárez.

Aquests problemes econòmics amenaçaven Rus. Faus intentà teixir una mena d'acord amb Suárez per desnonar l'ex-president del PP de la província de València de la majoria accionarial d'FDM. L'empresari xativí, però, se n'adonà. I fou en aquell moment quan contactà amb Ramón Lis March, un home de negocis amb inversions, especialment, en el sector de la construcció. Gràcies a la seua intermediació, Rus salvà el control de la mercantil de mobles i fusta. I es convertí en administrador únic d'FDM, segons estableix el registre mercantil.

La connexió de Rus amb Lis March va més enllà. Segons els investigadors del cas Taula, Lis March hauria posat al servei de l'ex-president de la Diputació de València el seu entramat empresarial per tal llavar diners negres procedents suposadament de comissions il·legals i altres operacions presumptament delictives.

L'empresa de Lis March al punt de mira és Geneva Fondo Inmobiliario. La mercantil controla el 99,9% de Geneva Patrimonial Inmobiliaria Do Brasil, que suposadament fou la societat utilitzada per canalitzar els fons il·lícits de l'ex-alcalde de Xàtiva. L'estructura de la matriu i els més de 30 milions d'euros en actius junt amb l'acreditada amistat entre ambdós empresaris són les pistes dels investigadors. L'entramat de Lis March compta, a més, amb mercantils creades a propòsit per desenvolupar projectes urbanístics i també està present al camp de l'hoteleria.

La Guàrdia Civil ha posat l'ull en dues operacions realitzades al voltant de Geneva Fondo Inmobiliario. Unes maniobres financeres que, segons l'institut armat, "tindrien com a finalitat traure a la llum diners de procedència opaca".

L'any 2007 va realitzar-se la primera d'aquestes operacions sospitoses. FDM va dur a terme una ampliació de capital per un import de 175.000 euros. Per a fer-ho, van crear-se 50 participacions que foren subscrites per Artinvest, una de les societats que componen el teixit empresarial de Rus. Els diners foren dipositats en un compte del rescatat Banc de València, símbol fins fa poc de la burgesia valenciana. Rus, però, va vendre més tard aquestes accions. El comprador fou Geneva Fondo Inmobiliario.

La Unitat Central Operativa d'aquest cos policial admet els seus dubtes pel que fa a l'operació. I qüestiona la mateixa creació d'Artinvest i el seu paper en l'ampliació de capital i la posterior intermediació en la compravenda de les accions. "Fou una operació fictícia", interpreta, al seu torn, el magistrat titular del Jutjat d'Instrucció número 18, encarregat del cas Taula, la macroinvestigació que ha posat cap per avall el PP valencià. "Suposadament fou orquestrada per realitzar una operació de blanqueig de diners. El grup investigador la relaciona amb suposades activitats delictives com, per exemple, el cobrament de comissions per l'adjudicació de contractes de subministres, obres o serveis durant el seu mandat com alcalde de Xàtiva", remata el jutge.

L'altra jugada va tindre lloc l'any 2010. I en aquest cas, van realitzar-se els mateixos passos, però a la inversa. És a dir, seria Artinvest qui compraria les participacions d'FDM a Geneva Fondo Inmobiliario. En aquesta operació participaren els pares de Lis March i de Jaime Cabot, empresari de Dénia (Marina Alta) i administrador de la filial brasilera de Geneva Fondo Inmobiliario. Cabot va pescar el contracte d'una casa rural de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents) quan els populars governaven en aquest municipi.

Llista de morosos d'Hisenda, on surt l'empresa relacionada amb el 'Cas Taula', Geneva Fondo Inmobiliario

"No seria desenraonat relacionar la societat Geneva Fondo Inmobiliario amb negocis immobiliaris dins de l'àmbit de l'Ajuntament de Xàtiva", apunta la Guàrdia Civil. Marcos Benavent, el penedit que ha permès els investigadors estirar del fil, va afirmar que Lis March era "una mena de gestor de les inversions d'Alfonso (Rus), amb una gran relació d'amistat i en el camp dels negocis". En un altre informe, l'institut armat acredita nombrosos enviaments de diners a diversos països com ara Regne Unit, Brasil o Xile. "No es descarta que aquesta societat haja estat utilitzada per realitzar la compra d'immobles a l'estranger amb fons procedents de Rus".

Segons ha comprovat EL TEMPS, Geneva Fondo Inmobiliario figura en la llista dels grans morosos d'Hisenda. La constructora de l'ex-apoderat de la CAM -Ramón Lis March- té un deute d'1.495.270,47 euros amb l'Agència Tributària junt amb constructores com ara Sedesa o Cleop, també esquitxades en afers sota sospita protagonitzats pel PP valencià.

Una connexió ben pudent

"Si em dónes tres milions d'euros, jo em compromet a arreglar-te això". La frase, pronunciada en un restaurant d'Almansa (Albacete) l'any 2009, és obra de Ramón Lis March. O, si més no, així va denunciar-ho l'empresari José Andrés Asunción, que va veure com el seu negoci amb uns terrenys va frustrar-se per no fer cas de les indicacions pertinents. "O em vens el terreny, o al teu sol mai no es farà cap abocador. Tinc poder entre la gent de la política", va expressar-li, segons va publicar El Confidencial, Salvador Otero, delegat d'FCC al País Valencià.

José Andrés Asunción era propietari d'una parcel·la de 400.000 metres en la qual la Generalitat Valenciana volia ubicar un macroabocador per a les comarques de La Costera, La Safor, la Vall d'Albaida, la Canal de Navarrés i la Vall de Cofrents. Però no escoltar el suggeriment del representant d'FCC va tancar-li la porta del negoci. Ni la seua aliança amb Urbaser -filial en aquell moment d'ACS- per construir allí la planta de tractament de fem en cas que la constructora de Florentino Pérez aconseguira l'adjudicació va servir-li de res.

Tal com va narrar EL TEMPS, FCC va fer-se amb la licitació. Primer gràcies al fet que Vicente Parra, mà dreta de Rus i president del consorci encarregat de la licitació, va adjudicar-li el contracte, tot i que els tècnics de la Generalitat Valenciana es decantaven per l'oferta d'Urbaser. Parra encarregaria un segon informe al consorci, que va comptar amb el vot particular negatiu dels dos tècnics del Consell que alertaven de suposades irregularitats.

Protestes contra el macroabocador de Llanera de Ranes (La Costera)

FCC i Dimesa (una mercantil vinculada a l'empresari Francisco Javier Luján, també imputat al cas Taula) aconseguiren un contracte que podia generar uns beneficis de 250 milions d'euros en cinc anys. Els propietaris dels terrenys, però, també es farien amb el seu pessic econòmic. Només pel cànon de cada tona de fem que entrara al recinte podrien guanyar a l'any entre 23 i 30 milions d'euros. Les parcel·les que van oferir les dues constructores guanyadores tenen una història plagada de canvis accionarials sospitosos. 

Segons el butlletí del registre mercantil, Compañía Valenciana de Contratación, administrada per Javier Martínez Sanchis, fou la primera a gaudir de les parcel·les. El 2010, però, l'empresa canviaria de nom. Es denominaria Gains Tax. Aquesta societat durant un temps estaria controlada per Nadal Management, encapçalada per Javier Nadal. Nadal, al seu torn, fou fins a l'any 2013 administrador únic d'Inversiones Magiares SL, empresa propietat a través de Don Green Venture Invest i de Milton 2006 de Janos Kovac, ex-directiu d'una filial hongaresa de Sedesa. Aquesta constructora és l'empresa familiar dels Cotino i també apareix a la llista de morosos amb Hisenda. En febrer del 2015, la propietat va canviar a Tenedora del Suelo para el Tratamiento y la Valoración. José Ramón Gallego, directiu del grup constructor Llanera que també té deutes amb l'Agència Tributària, va convertir-se l'abril del mateix any en administrador.

Tota aquella operació va quedar en res amb l'arribada de l'esquerra al poder. A més, la denúncia de l'empresari d'Alzira, José Andrés Asunción, va traure a la llum un suposat suborn a Parra de tres milions d'euros i la possible vinculació de la família Cotino amb els terrenys. El nom de Lis March connecta aquest negoci ben pudent amb les maniobres financeres de Rus.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.