Hemeroteca

“Paco, Álvaro; Álvaro, Paco”

Bernabé Cano, alcalde de la Nucia (Marina Baixa) recentment apartat de la Diputació d’Alacant per haver-se vacunat contra la COVID quan no tocava, té un llarg historial polític al darrere. La trama Gürtel va tindre gran presència a la seua localitat. Cano va tindre una gran relació amb les empreses implicades en aquella trama, tal com explicava Víctor Maceda en aquest reportatge, publicat al número 1.336 d’aquest setmanari, als quioscos durant la tercera setmana de gener de 2010.


Patiria Camps pel seu futur polític si Bernabé Cano no haguera contractat mai els serveis de Francisco Correa i d’Álvaro Pérez? Probablement, no. Fou l’alcalde de la Nucia qui introduí la trama ‘Gürtel’ al País Valencià. Tots tres embogien amb els excessos i els capricis cars, i de seguida van adonar-se que el seu marge d’enriquiment encara era gran. A la Nucia hi havia bastant terreny on construir, i al país, tot d’esdeveniments.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Alvarito ho va veure clar. Quan Bernabé Cano va suggerir-li d’organitzar el 2002 a la Nucia els primers –i últims– premis a la Llibertat Luis del Olmo, el Bigotes no en va tenir dubtes: aquella seria la seua Operación Triunfo particular, i ell, en compte de Del Olmo, en resultaria el protagonista principal. Només de pensar en el somriure d’orella a orella que faria Francisco Correa, cervell de la trama Gürtel, a Álvaro Pérez ja se li eriçava la pell. “Bona feina, xic”, li diria el capità, i ell, un subordinat que passava l’estiu al port de Campomanes, a Altea, passaria a ser el delegat a la costa valenciana, on encara quedava terra per edificar i on, sobretot, abundaven els grans esdeveniments. Els guardons en qüestió els ideà el batlle anterior, Diego Such, i la presentació anà a càrrec del consistori nucier. Uns arbrets, alguna catifeta i un còctel frugal. Res a veure amb l’acte pompós i caríssim en què es convertí la gala. Prop de 550.000 euros de despesa per a acollir 5.000 persones, entre les quals, això sí, Zaplana –cap del Consell–, Jaume Matas –ministre espanyol de Medi Ambient– i Miguel Arias Cañete –d’Agricultura–, a més d’empresaris com ara Florentino Pérez, José Lladró i Tomás Pascual.

Els premiats als primers i darrers premis Luis del Olmo –s’hi destaca Ernesto Sáenz de Buruaga.

Special Events, matriu de la trama, va declarar uns ingressos de 534.453 euros. La xifra imputada pel consistori pujava a 184.702 euros, i Cano va reconèixer en conferència de premsa haver pagat 354.866 euros. Les dades no quadraven, i allò no era sinó l’obertura d’un forat negre en què més endavant caigué la cúpula del PP valencià. Alvarito, ex-representant de l’actor Andrés Pajares i casat amb una ex-mamachicho, Noemí Ramal, seria un assidu als actes del PP i també a alguns de la Generalitat. Ja ho havia estat al PP estatal, fins al punt de ser convidat –com també Correa– a l’enllaç d’Ana Aznar i Alejandro Agag.

Alvarito s’instal·là en un pis de la plaça de la Porta de la Mar de València –i en una oficina al carrer més car del cap i casal, el de Colom– i creà una filial de nom horto-local-capitalista, Orange Market, que va esprémer la taronja al màxim, fins al punt de facturar més de set milions d’euros al Consell –sobretot a la Conselleria de Turisme–, en ocasions gràcies a particions de contractes que els permetien de salvar els concursos públics. Si la Nucia s’estrenava amb Special Events i Pasadena Viajes, la Generalitat operava amb Orange Market, Easy Concept, Diseño Asimétrico, Servimadrid Integral, TCM i Good and Better.

El bo i millor de la història és que Bernabé Cano negà de bon començament conèixer el Bigotes. Dies més tard hagué d’assumir que sí, que tots dos mantenien una certa “amistat”, encara que va marcar distàncies amb Correa: “No he tingut cap més relació amb aquest senyor que quan vam organitzar els premis Luis del Olmo”, va assegurar. És veritat que els va saludar per primera vegada en desplaçar- se a Madrid, on tenien lloc –per contra d’allò que marcaven les bases dels guardons, que fixaven la Nucia com a seu de les reunions– les trobades del jurat dels premis. No és tan ver que no sabera res més de Correa, i Correa mateix va deixar-ho dit, a les conversacions interceptades per la policia:

“Va venir l’alcalde, Bernabé. L’altre dia va venir a València, i s’ho passà tan bé que va dir: ‘Escolta, jo et munte un sarau...’ I és veritat que les paies eren molt porcotes, les de València, les del restaurant... I llavors aquest va dir: ‘Jo us ho muntaré al meu poble, amb unes paies de puta mare, com les que hi ha a Pigmalión, que són de puta mare.’”

Coneixia tant i tan bé Correa a Bernabé Cano que, en una altra conversa intervinguda, el cap de la trama afirma que el batlle li ha presentat uns col·legues:

“L’alcalde té uns amics constructors [Gerardo Martínez Riquelme i Antonio Rocamora] que són collonuts, res de tota aquesta merda de Madrid. Paios sans, trempats, que m’han caigut de puta mare i que hi farem un fotimer de negocis. Estan podrits de calés. Res de llista Forbes, però per 20.000 quilos no els fas moure.”

Gala frustrada

La gala dels premis Luis del Olmo va anar com una seda per a les butxaques de la trama, però no van tenir tanta sort en mirar de preparar la de l’esport provincial del 2008, que organitzava la Diputació, on Cano és el responsable de l’àrea. Álvaro Pérez ho fa saber a Correa en una altra trucada.

-ÁLVARO PÉREZ: ...M’acaba de telefonar Bernabé Cano fa un moment per fer la Gala de l’Esport de la Diputació d’Alacant, que té un pressupost de 150.000 euros.

-FRANCISCO CORREA: Que bé, nen, de puta mare.

-ÁLVARO PÉREZ: Com que és diputat d’Esports, doncs m’ha dit que ho faça jo, és clar.

Malauradament per als seus interessos, el president de la corporació provincial va negar-s’hi de ple. Cano hi mostrà la disconformitat amb la seua absència a un acte de què era responsable directe.

Segons que s’ha sabut també, Orange Market va mirar d’organitzar el darrer congrés provincial del PP alacantí, esdevingut el 2008, aquell en què els zaplanistes van mantenir el poder meridional per només cinc vots, sobre els campistes. L’aspirant de Camps era l’alcalde de Benidorm, Manuel Pérez Fenoll. Bernabé Cano ja havia perdut força protagonisme al cor del president valencià, de Paco, que hi detectava coses rares.

Camps i Cano, als terrenys de Pie de Monte cremats el gener del 2009

Cano va fer mas i mànigues per col·locar Orange Market a la Diputació. Arribà a suggerir-los de dividir el contracte de la gala de l’esport per no haver de superar cap concurs. Pablo Crespo, segon de Correa a Madrid, va deixar-ho dit:

“Ens proposen de facturar-ho d’una manera que es fa no difícil, sinó gairebé impossible. [...] Sobretot em preocupa haver de parlar amb nou persones d’una cosa que és una irregularitat.”

Molts negocis engegats

Correa –àlies don Vito– i Alvarito diversificaven els negocis. Gestió de viatges, organització d’actes, relacions públiques i –no cal dir-ho– operacions immobiliàries, les més rendibles, de llarg:

“L’operació són 8.000 milions de peles i li guanyem 12.000 quilos. Jo hi he ficat un munt de gent així: hi he ficat [l’empresari lleonès de la construcció i de la comunicació, José Luis] Ulibarri, que és el que hi posa els calés. Jo no els hi pose, i el meu 50% el repartesc amb l’alcalde [Cano], amb Ramón Blanco [ex-directiu de Repsol i capitost de la trama] i amb Pablo Crespo [ex-secretari d’organització del PP gallec i número 2 de la trama].”

Correa parlava així, l’any 2005, del PAI de Pie de Monte –bona part del qual quedà arrasat per les flames ara fa un any. Pocs mesos abans havia estat aprovat pel consistori nucier, però rebé 22 consideracions negatives de la Conselleria de Territori que aleshores comandava Esteban González Pons:

“Crec que no es farà enrere per aquesta bestiesa, i eixirà. Al remat, ens hem fet amics íntims de l’alcalde del poble.”

Ho tenia coll avall, Correa –en una altra conversa afirma que “açò m’ho desbloca el fill de puta de González Pons”–, però el PAI no reeixí. El gran obstacle que hi posava la Generalitat era la manca d’aigua per a fer 3.000 nous habitatges.

Fora com fora, Correa ja havia trobat la manera de clavar-hi cullerada. Havia fet contacte amb els “amics empresaris” de Bernabé Cano –Martínez Riquelme i Rocamora, és clar–, que hi farien de mitjancers i, òbviament, se’n beneficiarien amb un percentatge no gens negligible: el 50% dels guanys seria per a ells.

La maniobra en qüestió consistia a fer servir la mercantil Inerzia Sociedad de Gestión, SL, de Riquelme i Rocamora, que hi posarien 19 milions d’euros i que en vendrien la tercera part a Hator Consulting, firma del hòlding Gürtel, així que es desencallara la situació. L’objectiu era esquivar els impediments que el constructor Francisco Murcia Puchades –molt rellevant a la zona i amb terres a Pie de Monte– posava a vendre res a Correa. Murcia Puchades és soci de Martínez Riquelme en unes altres societats, com ara Montemar La Nucia, SL, i aquest contacte podia afavorir les coses.

Hator Consulting tenia al capdavant Pablo Crespo i –abans– Ramón Blanco, que al seu torn gestionaven Castaño Corporate, empresa que netejà a la Nucia 756.000 euros en comissions pels serveis prestats a Canal 9 amb motiu de la visita del papa, el 2006. Els van aprofitar per adquirir a un veí holandès 12.000 metres quadrats al PAI de l’Algar, ara com ara també aturat. El valor cadastral de la finca –rústica– adquirida era de 98 euros, però. Esperaven rebre el plàcet i construir-hi, és clar, i de seguida Castaño Corporate va transmetre els terrenys a Hator Consulting. Quatre mesos més tard, la conselleria va aprovar el PAI de l’Algar, per bé que l’advocacia de l’estat va recórrer contra aquesta decisió –la manca d’aigua en tornava a ser el motiu– i el Tribunal Superior va aturar tot el procés.

Els tentacles de la trama, com és sabut, arribaven molt lluny. Fins a l’estadant de la Moncloa mateix, de fet. La presència dels caps visibles de Gürtel al casament d’Ana Aznar i Alejandro Agag n’era la millor demostració. Jacobo Gordón, amic del gendre de l’ex-president espanyol, també va mirar de sucar a la Nucia. Propietari de l’empresa Real Estate Equity Portfolio, era un habitual a les festes privades organitzades per Correa, i va parlar, igualment, amb el tàndem Martínez Riquelme – Rocamora. Gordón, a instàncies de Correa, encarregà una auditoria per conèixer a fons la societat Montemar La Nucia, SL, i després va entaular converses amb ells. L’objectiu –adquirir opcions de compra sobre Pie de Monte– va materialitzar-se, però com que el PAI no va ser aprovat definitivament per culpa del dèficit hídric, quedà en lletra morta.

La Nucia era la joia de la corona que la banda corrupta tenia al País Valencià. Álvaro Pérez obtingué un contracte menor, però interessant, pel qual Orange Market rebia 48.000 euros en canvi de fer promoció de la piscina coberta de luxe acabada d’inaugurar a la població.

Una població que el Bigotes va acabar coneixent pam a pam. Tant, que passava caps de setmana i llargs períodes estivals en un xalet al límit del terme municipal de l’Alfàs del Pi, a tocar de la Nucia. La propietat –a nom d’una advocada nuciera– forma part d’un reduït grupet de cases adossades construïdes per Gerardo Martínez Riquelme. La immediatament adjacent a la d’Álvaro Pérez pertany al regidor d’esports de Cano, José Antonio Benavente –el cosí del qual, ex-militant del PP, va demanar la baixa en disconformitat amb la manera de fer de l’alcalde–, i la següent, a una filla de Riquelme. La casa del pare és just a la cantonada.

El xalet d’Alvarito a l’Alfàs, obra de Gerardo Martínez Riquelme

 


La segona joventut de Noemí Ramal

A la carrera de l’ex-mamachicho Noemí Ramal trobem, encriptats, missatges que amb el temps han esdevingut premonitoris. En teatre, ha participat a Ríete de la crisis, de Juanito Navarro. A la petita pantalla presentà Llévatelo calentito (TVE), Quién sabe cómo i Ay, señor, señor a Antena 3 TV, a més de tenir papers episòdics a Esencia de poder, de Tele 5, i a Quan es fa fosc, de TV3. No debades, al currículum de Ramal es destaca el coneixement del “catalán y/o valenciano”.

Paco Nadal i Noemí Ramal van brin- dar pel 2007 des de la Nucia.

No calia, però aquest detall va ajudar-la a entrar a Canal 9, on ha viscut una segona joventut. Hi ha presentat Tot per riure i Hora d’impacte –en què, entre més vídeos, se’n passaven alguns de persecucions policíaques espectaculars– i ha fet d’actriu a Negocis de família i Les Moreres. A Canal 9, l’esposa d’Álvaro Pérez fins i tot presentar les campanades del 2007, 2008 i 2009. Les del 2010, potser com a mostra de respecte, Canal 9 va emetre-les enregistrades des de Torrent. Era com un minut de silenci en record d’ella, de la musa d’el Bigotes, que acomiadà el 2006 i saludà el 2007, curiosament, a la plaça Major de la Nucia, el lloc des del qual RTVV retransmeté aquelles campanades.

Alvarito era amic íntim de Pedro García, director general de Ràdio Televisió Valenciana del 2004 fins el proppassat agost, quan ho aprofità per escampar el poll. El seu nom apareixia entre els agraciats amb roba gratis feta a mida a Madrid: en concret, hi havia factures pagades per la trama per un valor de 3.284 euros. Eren tan amics, Álvaro i Pedro, que el primer va organitzar una festa sorpresa al segon –cap de la seua dona– quan féu 40 anys, segons que va revelar el diari Levante. Una festa sorpresa de tres dies a Marràqueix –del 7 al 9 de desembre del 2007– a què Pedro García arribà sense saber on anava, amb el jet privat de Vicente Cotino, nebot del vice-president tercer del Consell i responsable d’Aigua, Urbanisme i Medi Ambient, Juan Cotino. Els Cotino posseeixen la constructora Sedesa, una de les sis que, segons l’informe redactat per la unitat de la policia contra la neteja de capital, pot haver finançar il·legalment el PP valencià.

Encara més: García és padrí de la filla de Pérez i Ramal, batejada el cap de setmana posterior a l’esclat de Gürtel. El padrí titular, Francisco Correa, ja era a la presó. Francisco Camps, Ricardo Costa i més capitostos del PP també hi van fer el buit. Abans sí que havien anat a la boda d’el Bigotes i l’ex-mamachicho.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.