Tribunals

Els banquers de Carlos Fabra

Expresidentes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, exdirigents de la Cambra de Comerç de Castelló, pilots de motociclisme amb diversos campionats al seu palmarès, familiars d'esportistes famosos, exalcaldes de les comarques del nord del País Valencià, homes de negocis de renom, promotors immobiliaris... En el marc de la causa judicial oberta contra l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, per suposadament amagar part del seu patrimoni amb el presumpte objectiu d'esquivar els deutes amb l'Agència Tributària, el magistrat instructor radiografia la xarxa d'amistats que van actuar de financers de l'antic baró del nord del PPCV.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'expresident de la Diputació de Castelló, antic baró del nord dels populars valencians i hereu d'una nissaga que havia governat les comarques septentrionals del País Valencià amb mà de ferro, Carlos Fabra, estava decebut amb el PP. L'estança a la presó per quatre delictes fiscals havia obert una ferida amb els seus antics companys ideològics, dels quals no havia perdonat que l'abandonaren una vegada estava entre reixes. A la presentació de la seua biografia, de fet, va arremetre contra diversos alts càrrecs conservadors i va evidenciar la seua simpatia per l'extrema dreta Vox. Una proximitat a la formació ultradretana que va confirmar-se quan va assistir l'any 2018 a una conferència de Santiago Abascal, exparlamentari basc del PP i líder de la formació nostàlgica dels executius de la dictadura. Fabra, tanmateix, tornaria mesos després a la seua casa política en participar d'un acte del PP a Castelló amb presència de la presidenta valenciana del partit dretà, Isabel Bonig.

L'aparent soledat de l'exdirigent del PP en sortir de la presó contrastava amb la xarxa d'amistats que havia ostentat durant els seus anys de vi i roses, quan actuava com a l'autèntic cacic de les comarques del nord del País Valencià. Una extensa teranyina de persones íntimament pròximes que radiografia el magistrat Jacobo Pin en la seua darrera interlocutòria, la qual està emmarcada en la investigació judicial contra Fabra per amagar suposadament una part del seu patrimoni amb el presumpte objectiu d'esquivar les seues obligacions amb l'Agència Tributària. A l'escrit, no debades, apareixen una llarga llista de personalitats de la societat castellonenca que exerceixen com a suposats banquers «a fons perdut» de l'expresident provincial, com ara l'empresari tauleller i propietari del Vila-real CF, Fernando Roig, o l'amo del negoci de l'aigua a Castelló i finançador confés del dopatge del PP en les campanyes electorals del 2007 i 2008, Enrique Gimeno.

Entre els empresaris als quals requereix informació el magistrat instructor Pin «en relació amb altres operacions concretes relacionades amb el presumpte entramat elaborat per Fabra amb l'objectiu d'ocultar el seu patrimoni i determinades fonts d'ingressos opaques, presumptament procedents de la seua activitat pública, de l'acció de la justícia», tal com desgrana la interlocutòria, hi ha Pedro Gimeno, un antic promotor immobiliari reconvertit al món de la decoració d'habitatges i oficines que va ser adjudicatari, junt amb altres constructores, dels projectes megalòmans de l'Aeroport de Castelló i Mundo Ilusión. Antic company de vacances de Fabra i, fins i tot, propietari durant una etapa del restaurant que regentava l'exmuller del baró del nord, va prestar-li 60.000 euros en setembre del 2007. El crèdit, en aquest cas, va ser retornat de manera íntegra dies més tard.

Aquesta diligència per retornar els diners prestats ha brillat per la seua absència amb Vicente Latorre, administrador únic de Reyval Ambient . Responsable d'una firma que gestionava el polèmic abocador de l'Alcora (Alcalatén), la qual va estar investigada per presumptes delictes contra el medi ambient, va atorgar-li un préstec personal de 50.000 euros en abril de l'any 2013, el qual havia de reemborsar en el termini d'un any. «El document de reconeixement del deute tampoc dóna compte de si aquest deute està saldat, com tampoc identifica inequívocament les obres d'art exposades com a garantia [per part de Fabra]», assenyala el jutge instructor. «Aquests dubtes», en paraules de Pin, «obliguen la declaració en qualitat d'investigat de Latorre».

El magistrat, al seu torn, ha emprès accions judicials per indagar «les relacions entre la mercantil anteriorment denominada Reyval Ambient SL i l'Hospital Provincial de Castelló, el qual va verificar el requeriment judicial efectuat aportant diversa [informació] documental [...] analitzada per la Brigada de Blanqueig de Capitals i Anticorrupció de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Comissaria General de Policia Judicial del Cos Nacional de Policia». L'empresa gestiona els residus sanitaris de diversos centres hospitalaris valencians, com ara l'ubicat a Castelló. L'any 2017, amb la Generalitat Valenciana governada per l'esquerra, va plantejar una sanció de 25.000 euros a la companyia per infraccions en el transport de residus sanitaris en Alacant.

Manuel Vicente Blay, un empresari amb interessos en les assegurances i funeràries, així com amb aventures fallides al sector del golf, també ha exercit de prestatari de Fabra. En desembre de l'any 2011, va concedir-li un crèdit de 70.000 euros, el qual s'havia de tornar en un període de sis mesos. «El préstec no s'ha retornat, malgrat haver-ho sol·licitat en diverses ocasions durant els primers anys després del transcurs dels sis mesos pactats, havent deixat d'insistir després d'haver comprès que la situació personal i econòmica de Fabra s'agreujava, preferint conservar l'amistat amb una persona i família a la qual ha tingut en alta estima tota la vida, a haver-hi de demandar a un amic en situació greu i angoixant», recull l'escrit judicial. Pin ha acordat la citació com a investigat d'aquest home de negocis de Castelló.

Francisco Martínez, exvicepresident de la Diputació de Castelló, està imputat a la causa pels crèdits que va atorgar la seua sogra a l'antic baró provincial, Carlos Fabra| Europa Press

L'expresident de la Diputació de Castelló, que va exercir de secretari de la Cambra de Comerç de Castelló amb un sou de 90.000 euros quan va abandonar la corporació provincial, va rebre ajudes econòmiques, precisament, d'aquesta institució. En 2013, l'exdirigent conservador va rebre dos crèdits de 20.000 i 40.000 euros, així com l'expresident de la institució comercial, Salvador Martí, va entregar-li dos xecs per valor de 75.000 i 50.000 euros. «Martí recorda, sense que participara la seua esposa, que en el marc de l'amistat que tenia amb Fabra, va deixar-li fa anys uns diners, sense que hi haja documentació, dels quals no recorda la data, ni l'import exacte, ni si va retornar els diners de manera total o parcial, a causa dels problemes de memòria i la confusió que pateix per tenir afeccions i 87 anys», s'explica al document judicial. Pin, amb tot, ha citat tant a l'expresident cameral com a la seua dona en qualitat d'imputats.

Caliu conservador

A pesar que els problemes amb la justícia van distanciar-lo de la formació conservadora i d'alguns dels seus deixebles polítics, va haver-hi càrrecs del PP que van tirar-li una mà. Maria Ascensión Figueres, expresidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, exparlamentària a les Corts Valencianes i al Congrés dels Diputats per la formació de la gavina i exregidora de l'Ajuntament de Castelló, va deixar-li 40.000 euros en abril del 2012. El préstec va realitzar-se sense interessos per l'amistat i de manera verbal. «El dia 7 d'agost de 2013 va ingressar en el seu compte un xec de Fabra per un import de 30.000 euros, restant-li per retornar 10.000 euros, no donant compte de si havia reclamat aquesta quantitat. Tot sembla indicar que el flux de fons entre els comptes bancaris de Figueres i Fabra es corresponia amb un préstec entre particulars que va ser retornat parcialment», assenyala la interlocutòria.

Dos mesos abans de rebre una ajuda econòmica a retornar de l'actual acadèmica del Consell Valencià de Cultura, l'expresident provincial va comptar amb el suport financer de l'exalcalde d'Almassora (Plana Alta), Vicente Vilar, el qual va faltar l'any 2013. Vilar va deixar-li 30.000 euros, dels quals Fabra n'ha retornat 25.000. La mateixa quantitat va prestar-li Maria Dura Tomàs, sogra de l'exvicepresident de la Diputació de Castelló i mà dreta de Fabra, Francisco Martínez Capdevila. Amb un termini de devolució de tres mesos i atorgat en abril del 2012, va produir-se «per les relacions personals existents». El crèdit, segons indica la interlocutòria, «es troba vigent, ja que la part deutora no ha fet entrega de cap quantitat per a la seua amortització, ni ha pagat els interessos».

L'operació de crèdit està relacionada, d'acord amb l'escrit del togat, amb dues finques ubicades a la Vall d'Alba (Plana Alta), les quals «toquen amb les investigades en un procediment contra Martínez i altre pels delictes d'ús d'informació privilegiada, negociacions prohibides amb funcionaris, frau administratiu, malversació de cabals públics i blanqueig de capitals, els quals, presumptament, haurien aprofitat la informació privilegiada de què disposava Martínez per la seua condició d'alcalde de la Vall d'Alba, adquirint finques incloses en plans urbanístics, directament o a través de societats instrumentals creades a aquest efecte, sempre amb la finalitat d'obtenir una important revaloració i vendre-les al promotor urbanístic, o reservar-les a nom de les societats instrumentals per a quan els programes [urbanístics plantejats a la zona] s'executaren». El togat imputa a Martínez i a la seua sogra pel crèdit.

Favors esportius

Al caliu econòmic de determinats membres del PP, Fabra va sumar crèdits procedents de grans esportistes de les comarques septentrionals del País Valencià. Els pares de golfista Sergio Garcia, és a dir, Victoriano Garcia i Maria Consuelo Fernández, van entregar en octubre de l'any 2009 un xec de 100.000 euros a l'expresident de la Diputació de Castelló. Segons va contestar Garcia al requeriment del magistrat instructor, el pagament dels 100.000 obeïa a un préstec del qual s'hi va firmar, fins i tot, un contracte. L'acord econòmic establia una amortització de sis anys com a màxim. «No s'ha comunicat de si el préstec ha estat retornat i amb quina forma, o, en cas contrari, [no s'ha especificat] el motiu que justifica l'exempció del retorn [...], malgrat que el requeriment incloïa aquesta petició», censura la interlocutòria.

En l'escrit del magistrat Pin, s'apunta una altra relació econòmica entre la família del golfista i la nissaga de l'exdirigent popular. No debades, l'empresa Golf Borriol SL, la qual tenia com a administrador únic Victoriano Garcia i era responsable d'un camp de golf a Borriol (Plana Alta), va entregar 30.000 euros a Borja Fabra, el fill de l'expresident provincial, «en compliment d'un dels deutes assumits originàriament per l'Associació Esportiva Club de Camp Mediterrani». Ambdues operacions econòmiques estan emmarcades dintre de la causa que investiga la cessió del camp de Golf la Coma de Borriol, el qual estava presidit per l'antic baró provincial a través de Golf Mediterráneo SL, a la família del golfista l'any 2013. Aquest lloguer firmat per a una dècada estava sota sospita als tribunals per provocar un suposat perjudici econòmic a l'empresa propietària, per aprovar-se presumptament a l'esquena dels socis del club i a un preu inferior del mercat. La Fiscalia, tal com indica la interlocutòria, ha demanat la reobertura de la causa que va arxivar-se provisionalment.

La Fiscalia ha reobert la causa en la qual s'investiga la polèmica cessió del camp de golf de Borriol (Plana Alta) a la família del golfista Sergio Garcia, el qual apareix a la imatge| Europa Press

L'altre crèdit procedent d'un esportista de renom, el campió de motociclisme Àlex Debón, també va comptar amb derivades als tribunals. No debades, el pilot compta amb una sentència a favor seu en la qual s'exigeix a Fabra la devolució dels 360.000 euros prestats. Paral·lelament, però, s'investiga si aquesta quantitat coincidia amb el 10% dels contractes en patrocinis que l'empresa pública propietària de l'Aeroport de Castelló va atorgar al referent valencià del motor, tal com va denunciar Compromís. «Pot suposar una pràctica de mossegades encobertes», va denunciar el senador valencianista, Carles Mulet.

El jutge instructor, en el seu intent d'aconseguir una justificació de les transferències de Debón a Fabra per a la causa que indaga l'ocultació patrimonial, s'ha topat amb l'entramat empresarial de l'expresident de la Diputació de Castelló, el qual va impossibilitar que el pilot recuperara els diners, tot i tenir una sentència favorable. De fet, i tal com ha publicat Las Provincias, Debon ha demanat a Pin personar-se com acusació particular amb l'objectiu d'obtenir els 360.000 euros deixats a qui va exercir de cacic del nord del País Valencià. Es tracta del préstec més conflictiu que ha rebut Fabra dels seus banquers particulars, d'amics amb solera a la societat castellonenca que van reconvertir-se temporalment en financers de l'exdirigent conservador. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.