A un pas de l’edifici consistorial, en el carrer del Convent de Sant Francesc, hi ha la seu municipal del PP. Acaben d’estrenar l’eslògan de campanya: “¡Ganas!” Un joc de paraules que remet al lema del congrés —”Ganar”— en què María José Català, l’any 2020, va resultar elegida presidenta local del partit.
Nascuda en 1981 a Torrent, on fou alcaldessa de 2007 a 2011, els seus primers records dels carrers i places de la ciutat es remunten a les visites a Ciutat Vella, de la mà de la seua família, amb motiu de les Falles i de diverses festivitats religioses. “Els que hem crescut als pobles del voltant sentim València com la ciutat mare, com si estiguérem units a ella per un cordó umbilical”, afirma. “Per això lamente que Ribó no tinga una idea global de l’àrea metropolitana, i no ho dic pel transport. Reconec que el meu partit no va fomentar la relació metropolitana, però els últims anys s’ha accentuat aquesta distància. Ribó ha alçat de nou les muralles de la ciutat: és incòmoda, no s’hi pot accedir, no ha millorat el transport públic ni ha fet projectes en comú”.
—Fou Rita Barberà qui dissolgué el Consell Metropolità de l’Horta en accedir a l’alcaldia. La resta de municipis eren socialistes i va desentendre-se’n. Ara vostè podria trobar-se en una situació anàloga.
—La Generalitat ha impulsat l’Autoritat Metropolitana del Transport i tampoc no ha tingut l’efecte desitjat. No es tracta tant de crear un organisme autònom com de tindre un projecte conjunt. Aquesta és la gran mancança. I jo soc l’única candidata que té l’experiència de viure la realitat des de l’àrea metropolitana. Cal veure quins serveis públics podem oferir de manera conjunta, a quins projectes europeus podem accedir i deixar de prioritzar la ideologia per davant dels veïns i les veïnes. Amb lleialtat institucional, les persones de signe polític divers són capaces d’entendre’s, però Ribó no n’ha tingut.
—La campanya autonòmica del PP, amb Carlos Mazón, pivota sobre una reforma fiscal. Vostè també rebaixaria impostos a València?
—Sí. A finals de juny aprovarem les ordenances de 2024, que suposaran un estalvi de més de 67 milions d’euros per als valencians i les valencianes. D’una banda, amb la rebaixa de l’IBI, que podria tindre una bonificació superior en el cas de les rendes baixes i dels joves que accedeixen a la seua primera vivenda. Ho estem estudiant. També rebaixarem l’impost de tracció mecànica i el d’activitats econòmiques. Mentre que en els últims vuit anys s’han recaptat 88 milions més en impostos, la inversió compromesa no ha arribat ni al 30%. L’Ajuntament té 235 milions d’euros de romanents. Els últims vuit anys han deixat d’executar-se més de 800 milions d’euros. Nosaltres farem uns pressupostos realistes, tan sols hi inclourem allò que puguem fer al llarg de l’exercici.
—L’actual equip ha reduït més d’un 80% el deute heretat de l’etapa anterior.
—La normativa estatal preveu que la inversió no executada es destine a amortitzar l’endeutament. No és un èxit del Govern actual, sinó un fracàs de la seua política inversora.
—Si arriben a la Generalitat, derogaran la llei que inclou la taxa turística, que seria especialment beneficiosa per a València. Tan poc suggerent li resulta?
—València és l’únic municipi turístic de la Comunitat que s’ha manifestat favorable a la taxa, cosa que representaria una minva de la seua competitivitat respecte de destinacions com Benidorm, Alacant, Benicàssim, Gandia, Cullera... L’esquerra aborda la qüestió de la fiscalitat de manera programàtica, amb independència del context econòmic. Crec que el nostre sector turístic encara no s’ha recuperat de la pandèmia i la postpandèmia. Dit això, en el futur, en un altre context i sense imposicions, no descarte traçar un full de ruta amb el sector sobre aquest tema.
—El sector mai no s’hi mostrarà favorable.
—Hem recuperat els nivells d’ocupació hotelera de 2019, però ara tenim el problema dels costos. Si treballem de manera dialogada amb el sector sobre aquesta ferramenta, és possible que arribem a un acord.
—És partidària de construir com més hotels millor? Què faria amb els apartaments turístics?
—No podem ser la capital del no. Hem de ser respectuosos amb la iniciativa privada si preserva el descans de les veïnes i dels veïns. Tenim capacitat per a albergar més places hoteleres, ho hem comprovat en les Falles d’enguany. Ara bé, en aquesta ciutat han crescut els apartaments turístics de manera irregular: ningú hi ha posat fre, la inspecció està minvada, hi abunda l’economia submergida… No pots desentendre’t de les irregularitats alhora que bloqueges l’obertura d’hotels nous. Hem de tindre el millor sistema d’inspecció d’Espanya, fer-ne cada dia.
—És obvi que el creixement del turisme encareix els lloguers. Com pensa pal·liar-ho?
—En vuit anys s’han impulsat 14 vivendes de protecció oficial. És un balanç lamentable. Hi ha 3.000 persones inscrites en un registre de demanda de lloguer accessible. En els portals més coneguts només hi ha tres o quatre vivendes de menys de 500 euros i el preu de compra resulta inassumible per als joves. A València, l’emancipació és un somni irreal. Tenim 15 parcel·les municipals on podríem fer 1.032 habitatges protegits i disposem de diverses borses de sòl bloquejades per l’Ajuntament, amb reserves de vivenda protegida a Benimaclet, el Grau, la Punta… Jo propose desbloquejar-les. A Torrent ja vaig fer-ne 700.
—Parlem de mobilitat. En 2019 va prometre que revertiria els carrils bici del carrer de Colom i de les avingudes del Regne de València i de Burjassot. Manté aquesta intenció?
—Sí. Els redissenyaré perquè no passe com ara. Els camions de bombers i les ambulàncies han de poder accedir a Regne de València; tots els encreuaments de Colom són perillosos per als vianants, per a les persones amb mobilitat reduïda i per als usuaris de bicicletes i patinets. Eliminaré carrils bici? No. Els redefiniré atenent als informes de seguretat. Vull una mobilitat sostenible? Sí. Segura? També.
—I reformularà, igualment, el projecte guanyador de la reforma de la plaça de l’Ajuntament?
—Per a mi és un punt de partida. Respecte molt el concurs d’idees, però hi ha dues coses que em generen dubtes i que consultaria amb l’equip redactor: la visibilitat de l’arquitectura modernista, que és d’una gran qualitat, i la seguretat de la catedral de la pólvora que és la plaça de l’Ajuntament. He criticat el resultat de molts projectes de la ciutat i no vull que ací passe el mateix.
—Ha avançat que unirà els barris del nord i del sud amb la línia 10 del metro, però el Consell del PP ja va desestimar-ho per les dificultats i el cost que comportava.
—Hi ha fórmules molt sostenibles, molt europees. Per exemple, un tramvia lleuger no excessivament costós ni molest. Pot ser un metro al 100%, un metro en trinxera o un tramvia lleuger. Ho analitzarem quan toque. Siga com siga, el sentit original de l’L10 era unir el nord i el sud a través del Mercat Central. Orriols i Torrefiel mereixen un metro en condicions, sobretot tenint en compte que ara hi ha 15 línies menys de l’EMT en direcció al centre.
—Vol unir València al mar a través de l’avinguda de França i l’Albereda. Per tant, queda descartat el vell somni de Barberà de prolongar Blasco Ibáñez i migpartir el Cabanyal.
—Jo he sigut consellera de Cultura.
—Què vol dir?
—Vaig discutir molt amb Rita sobre aquest tema i alguns altres. Tot el que feia no em semblava bé, com tampoc no em sembla malament tot el que fa el Govern d’esquerres. I aquest projecte era inviable. Per a mi, l’eixida natural a la mar sempre ha estat la columna verda que representa el riu.
—Parlant de diferències de criteri dins d’un mateix partit, a Esteban González Pons no li agrada gens l’ampliació del Port. Se n’ha posicionat del costat de Ribó.
—En parlem molt. A ell sobretot li preocupa l’accés nord del Port. El dic de l’ampliació nord està construït des de 2006, l’impacte ambiental ja es va generar al seu dia. La declaració d’impacte ambiental d’aquell moment encara és vàlida. Allò que cal és regenerar les platges del sud, on l’actual Govern no ha invertit ni un euro. Pel que fa a l’accés nord, estic d’acord amb Esteban, amb Josep Vicent Boira i amb l’alcalde de València: ens cal una solució ferroviària.
—Què faria amb el València CF? Fa l’efecte que el màxim accionista del club desitja una victòria seua per tal de reconduir la relació amb l’Ajuntament.
—Ara mateix, la principal preocupació dels valencianistes no és la conclusió del Nou Mestalla, sinó la permanència de l’equip en la primera divisió. I ho dic com a sòcia i accionista. Pel que fa a l’estadi i el poliesportiu de Benicalap, a l’Ajuntament no ha existit una posició unitària, de força. A l’oposició ni tan sols no se’ns ha fet partícep del nou conveni amb el club. Jo buscaré una posició unànime de Govern i oposició, a més de la col·laboració de la Generalitat. Legalment, hi ha dues eixides: el conveni o l’execució subsidiària, una opció que té un encaix jurídic molt complex ,però que, arribat el moment, potser caldrà estudiar.
—Insisteix a dir que València necessita algú que l’estime, González Pons ha proclamat que els valencians han de recuperar el control de València... Per què aquesta patrimonialització dels sentiments? Li agradaria que algú diguera això de vostè com a alcaldessa?
—Amb mi no serà necessari que ho diguen. Detecte una falta de ganes, d’ambició, d’estima i de defensa de la ciutat per damunt de tot. Com si gestionaren el germanet xicotet.
—El germanet de qui?
—Fins ara, d’Ada Colau, com vam poder veure amb la renúncia a organitzar la Copa de L’Amèrica. I ara, segons sembla, de Yolanda Díaz. Mire, mai no he percebut que Ribó estime València. Aquesta ciutat no li preocupa ni li dol, i no ho dic només per les poques hores setmanals que dedica a l’alcaldia. Ací ningú no ha reivindicat les infraestructures que ens pertocaven, com el soterrament de les vies de la Serradora per part d’ADIF. Va demanar 30 milions d’euros als pressupostos per a regenerar les platges de València i l’Estat va consignar-hi 300.000 euros per a tota la província.
—Sense majoria absoluta, hauria de governar amb Vox.
—A diferència de la Generalitat, als ajuntaments pot governar en solitari la llista més votada. Aspire a ser alcaldessa sense una coalició. Les coalicions s’han demostrat ineficients i generadores de problemes, provoquen que l’Administració siga poc àgil. Requeriré pactes puntuals i els buscaré en la resta de forces.
—I si Vox es nega a aprovar-li el pressupost municipal?
—Espere que Vox, el PSPV i Compromís posen la ciutat per damunt de la ideologia. Carlos Mazón ha aprovat pressupostos de la Diputació d’Alacant amb Compromís.
—Què farà si Vox l’obliga a retolar els carrers de manera bilingüe, posant fi al monolingüisme implantat per Barberà?
—No s’ha de canviar allò que funciona. Si és una cosa que genera consens, per què s’ha de canviar? Els veïns i les veïnes no ens han traslladat que això els moleste.
—Com a alcaldessa de Torrent no acostumava a parlar en castellà, però ara ho fa sempre.
—A la ciutat es parla més castellà que valencià, ho diuen les enquestes. L’alcalde pràcticament no parla en castellà. A mi, la imposició i la no naturalitat em semblen un problema. Faig un ús natural de les dues llengües.